LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *