Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).
Els titelles permeten desenvolupar l’expressió oral i la comprensió dels infants, estimular i expandir la imaginació, desenvolupar el valor estètic i el gust per la literatura, incrementar l’autoconfiança i la satisfacció personal, desenvolupar habilitats d’interacció social… i la interacció entre el titellaire, el titella i el públic és un element fonamental d’aquesta disciplina dramàtica. L’ús dels titelles a l’hora de narrar històries ajuda els infants a recordar i interioritzar la informació, i tenen una gran capacitat simbòlica. Alhora, esdevé un recurs creatiu que permet apropar la literatura als nens i nenes. A part dels usos relacionats amb l’expressió oral, artística i literària, un altre aspecte interessant dels titelles és el vessant terapèutic. Tal com diu Enkarni Genua, titellaire i docent basca, el treball amb titelles suposa una font inesgotable d’alegria per als infants, i és un element que incideix positivament en l’educació integral de l’alumnat, ja que desenvolupa la imaginació, la creativitat, la capacitat d’expressió i la sensibilitat, a més d’ajudar l’infant a adquirir i a experimentar les vivències pròpies i alienes i de ser un potencial transmissor de valors.
Us animo a explorar aquesta disciplina i us deixo que gaudiu amb en Mic!
