Author Archives: mbertr28

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

PERMEABILITAT I IMPERMEABILITAT METODOLÒGICA

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

https://es.pinterest.com/pin/511440101415537589/

Perquè les escoles són  permeables a certs enfocaments metodològics i a altres no?

Hi ha aspectes del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i de la lectura que ràpidament  quallen en la dinàmica de les escoles i en canvi n’hi ha d’altres que no, o que costa molt.

Per exemple, ha estat relativament fàcil sistematitzar el treball de l’escriptura a partir dels gèneres textuals, però no acaba d’establir-se la proposta d’ensenyar la gramàtica a partir de la reflexió metalingüística. Perquè?

Al meu entendre, tots aquells processos d’aprenentatge que són complexos generen resistències en el docent a l’hora de fer canvis metodològics. És el que passa amb la gramàtica.

Davant d’aprenentatges com  els convencionalismes de la llengua, els mestres tendim a prendre dues postures, o bé ensenyem gramàtica tal i com ens la van ensenyar a nosaltres, o bé, deleguem tota la responsabilitat als manuals.

Però hi ha un altre camí, el que els experts aconsellen, l’enfocament de l’ensenyament de la gramàtica des d’una perspectiva textual, és a dir, treballar els continguts gramaticals en el propi text i al llarg del procés d’escriptura, integrant les normes o regularitats sintàctiques des del propi gènere discursiu. Un enfocament de gramàtica pedagògica que  permet  fer explícits els aspectes normatius, partint del que els alumnes ja saben.

Els estudiosos opinen que es difícil aprendre gramàtica sense incloure la reflexió metalingüística.

Haurem de posar fil a l’agulla…

 

APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?

Il.lustració de Quint Buchholz

Il.lustració de Quint Buchholz

Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que  busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.

A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que  l’infant faci l’entrada al món escrit  ell sol.

Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.

El primer, perquè no  respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que  es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat.  Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els  infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un  element de desigualtat i que no permeti avançar.

Per tant, penso que  l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants  aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.

Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.

TEMPS DE FLORS

Il.lustració de Jonh Blake

Il.lustració de Jonh Blake

Llegir i entendre poesia. L’art de les paraules a partir de poemes plens d’aromes i colors.

Cireres. Poemes sobre aquest fruit saborós: Joana Raspall,  Núria Freixa, Josep Carner, Lola Casas i Joan Maria Guasch.

Flors. Fragments de textos del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

Poemes de flors. Proposta de poemes de Lola Casas, Albert Ràfols, Joana Raspall i Joan Maragall.

Roselles. Set poemes de roselles per llegir, recitar, escoltar, pensar, interpretar, regalar … Poemes de Salvador Espriu, Núria Albó, Sàlvia del Berri, Isabel Barriel, Joana Raspall i Joan Josep Roca.

IDEES PER A LA REFLEXIÓ. EL GUST PER LLEGIR

Il.lustració de Jan Mcdonald

Il.lustració de Jan Mcdonald

Comparteixo amb vosaltres algunes  opinions que Joan Portell comenta a l’article Despertar-los el gust per llegir, publicat a l’Ara criatures el passat 23 d’abril.  Destaca com a idees força que cal espai per parlar sobre les lectures que es fan, i planteja la necessitat de mantenir les lectures obligatòries com a estratègia per a l’entrada al món literari, tot i que aquesta iniciativa ha de conviure amb el temps de lectura per plaer.

(…)L’escriptor Joan Portell afegeix que la lectura infantil i juvenil no s’ha d’entendre com un acte individual: “Aquella imatge de la persona sola asseguda, llegint amb un llum i aïllada de tot, no beneficia la lectura”. Perquè en el llibre infantil, com també el juvenil (i l’adult), el millor de la lectura és la postlectura, que vol dir compartir-la, explicar-la: “Per això els clubs de lectura són una eina tan poderosa i recomanable, perquè amb els llibres ha de passar com amb el cinema, que ens han de venir ganes de llegir-los perquè ens els han explicat abans”. (…)

(…) L’escriptor Joan Portell indica que les anomenades, i sovint criticades, “lectures obligatòries escolars” hi han de ser. “Perquè és el camí que els professors han pensat i rumiat per fer que accedeixin a la literatura”. Però el didactisme obligat per currículum ha de conviure amb les lectures per plaer. I en aquest sentit, Portell remarca que els llibres es llegeixen i s’han de llegir pel plaer de llegir-los: “Sembla una obvietat, però quan en un llibre busquem un altre objectiu, com treballar les emocions o qualsevol altre plus de didactisme, el volum es converteix en una anècdota”.

(…) “El més important és aconseguir fer lectors i després lectors crítics, que tinguin les eines per destriar què està ben escrit i què no, i, finalment, que ho retornin a la societat”, afegeix.

Quan els fills són grans, una manera de saber que el gust i el plaer per la lectura és un dels fonaments de la seva educació és quan marxen. “Si agafen els llibres dels prestatges a l’hora de fer les maletes, és que ho hem fet molt bé”, conclou Portell.

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI

th_th_A9244891

Cyril Torres, artista i gestor cultural. La seva proposta converteix l’espectador en un voyeur, l’espectador casual de l’encontre íntim entre lector i literatura (…)

Els llibres són llimbs on desar les paraules

suspeses en espais nivis

conformen poemes i són bales

sobretot són memòria gebrada

herbes estranyes en tundres  boreals.

Les paraules que parlen

no són paraules

a penes són cartes

i a penes són esglai.

Les paraules s’ amaguen a les pàgines dels llibres

per tal que els nivis  les trobin.

Els nivis  primer llegeixen

i només després assalten el cel.

Els nivis lectors tan sols volen romandre als llimbs

per tal d’ esdevenir lletres i defugir murs.

 

Gerard Prohias

Exposició “Nivis” de Cyril Torres al Museu Can mario de Palafrugell

 

CONGRÉS INTERNACIONAL DE COMPRENSIÓ LECTORA

2016-04-13_1549

Els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril es celebra el I congrés internacional de comprensió lectora infantil i primària. El congrés és online i d’accés gratuït.

Té com a objectiu la millora de lectura dels infants i joves a desvetllant el gust per llegir a través de propostes d’animació a la lectura.

Alguns dels ponents són Xavier Melgarejo, Maite Carranza, Jordi Catalan, entre molts d’altres.