ÒSCAR ALFRANCA, ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA

Els “productes ètics” qualifiquen un grup de mercaderies amb atributs, com la protecció ambiental, el benestar animal i el comerç just. El percentatge de productes alimentaris comercialitzats amb l’etiqueta de Comerç Just representa actualment el 7% del comerç mundial. La quota de mercat dels productes alimentaris ètics és creixent als països industrials, en bona part, per la millora de la disponibilitat. Els productes ètics han deixat de distribuir-se en petites botigues molt especialitzades, i també són presents en supermercats i en les grans xarxes de distribució alimentària. Aquest creixement s’ha produït en bona part per la participació de multinacionals alimentàries com Nestlé, Mars, Kraft o Starsbuck. No existeix una tipologia senzilla per identificar les empreses dedicades als productes ètics. Tot i que la característica més definidora és el compromís moral de l’empresa amb la societat, el compromís ètic no s’ha de referir per força a un cost específic i concret en un procés productiu, cosa que succeeix amb les empreses que funcionen sota el criteri de la Responsabilitat Social Corporativa [RSC]. L’RSC es defineix pel fet que una empresa estigui disposada a sacrificar una part dels seus beneficis, per tal d’incrementar el benestar social —per exemple, destinar un percentatge dels beneficis per garantir la permanència d’una espècie vegetal autòctona. En aquest cas, la solució a la disminució dels beneficis rau en la intensificació tecnològica de l’empresa. És a dir, que moltes petites i mitjanes empreses resten fora d’aquest tipus de polítiques. En aquests moments el que es planteja és si els aliments ètics disposen dels mitjans necessaris per realitzar una distribució regular i participar sense dificultats a les grans xarxes de distribució alimentària. Un altre problema important és el desacord sobre els atributs que defineixen aquests productes.

Publicat a La Terra, revista d’Unió de Pagesos,núm. 387, novembre-desembre 2012.