Monthly Archives: març 2010

Clara Segura, una Electra sublim i una exalumna afectuosa

Avui hem acabat el segon trimestre tot anant al TNC a veure Electra amb els alumnes de grec tal com ja vàrem anunciar fa uns dies en aquest article.

Clara Segura i els alumnes de Margalida Capellà

Hem gaudit moltíssim  i també alguns hem plorat. Encara emocionats per la genial actuació de Clara Segura després hem pogut parlar amb ella  i ens hem fotografiat junts. Jo estic molt contenta i no tinc paraules. Espero que aquí aneu deixant les vostres impressions de la nostra sortida al teatre i de la nostra trobada amb la Clara que anirem a veure, almenys jo, quan representi Hamlet a la Biblioteca de Catalunya el mes de maig.

L'actriu Clara Segura amb la seva professora de grec de l'institut Sant Just Desvern (Margalida Capellà)

L’actriu Clara Segura amb la seva professora de grec de l’institut Sant Just Desvern (Margalida Capellà)

Bones vacances de Setmana Santa! Bon dia Mundial del Teatre!

Panificium

Tarraco viva. Foto: Manel

Tarraco viva. Foto: Manel

Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
D'”Orbis pictus latinus”
 

Panificium: quid est? Després de traduir aquest text llatí, responde latine. Escriu-ne també mots derivats en català i altres llengües i no t’oblidis d’esmentar-ne la seva etimologia.

Què en sabem del pa en temps dels romans? Quan el comencen a elaborar? Utilitzaven llevat?… Podia sobreviure una persona celíaca?

Recordes què era un pistor? i una taberna?

N.B.: Us recomano aquest interessant article en francès Le pain romain.

El Partenó, tot un model arquitectònic

És difícil imaginar-se alguna de les grans ciutats europees o nord-americanes sense un edifici, un temple, una columna… inspirat en les obres clàssiques gregues i romanes. Sens dubte, l’edifici més imitat pels arquitectes d’arreu ha estat el temple i, en concret, el Partenó que va ser construït al segle V aC a l’acròpoli d’Atenes. Què en sabem del Partenó? D’on rep el nom? Què se’n conserva? Qui el va construir?…

El Museu Britànic, el més antic del món, que té una entrada semblant a la d’un temple grecoromà i que guarda la major part dels relleus del Partenó que Grècia li reclama, ha fet aquesta reconstrucció virtual del Partenó:

Després d’haver fet la vostra recerca i d’haver visionat el vídeo, mireu aquest altre i el Google maps per tal de comentar les semblances i les diferències amb els diferents edificis que hi apareixen; també en podeu suggerir d’altres:


Veure El Partenó, model arquitectònic en un mapa més gran

Aquest dijous que anem al TNC a veure Electra no us oblideu de fixar-vos en l’edifici del Bofill. Quan veieu la pel·lícula Percy Jakson y el ladrón del rayo, fixeu-vos molt bé amb el temple que hi surt. A veure si el sabeu identificar.

Cuina a la romana

Dimecres passat vàrem anar un cop més al mercat de la Boqueria de Barcelona i vàrem fer de romans i de romanes pel mercat. També vàrem fer un taller de cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas, mentre aneu fent els treballs encomanats podeu anar fent boca amb aquest programa de TV3 i no us oblideu de visitar i comentar la feina feta el curs passat que trobareu a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila clicant cuina en el núvol d’etiquetes o en El Fil Moodle de quart.

Horaci, el poeta dels tòpics

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.


Quin conegut tòpic horacià trobem en aquests versos? Quins altres tòpics d’Horaci han estat recollits per la literatura occidental? Què en sabem d‘Horaci?

Quin poema li dedicà Miquel Costa i Llobera? En quin altre poeta català hi heu trobat influències?…

El Dia Mundial de la Poesia

La poesia ens il·lumina la tenebra i ens ofereix el cabdell de fil per sortir somrients del laberint. Avui, 21 de març de 2010, just acabada d’encetar la primavera, celebrem un any més, des del 2001 en què fou proposat per la UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia amb actes de commemoració arreu i amb la difusió d’un  opuscle amb un poema del poeta lleidatà,  conegut per tots nosaltres, Jordi Pàmias, que s’ha traduït  a vint llengües. Us el vaig penjar a l’institut i espero que l’hàgiu llegit. En El Fil de les Clàssiques hem triat per celebrar un dia com el d’avui aquests mots de la poetessa Maria Teresa Nolla i Panadès ( l’any passat  també elegirem una poeta catalana, Caterina Arderiu):

 El laberint de Creta

amb obscurs passadissos

i tenebres

ens feia tremolar en la foscor.

Agafats de la mà,

vèiem

la claror que es filtrava allà lluny

i que també esplendien les estrelles

lliures.

Vaig veure el Minotaure

i no vaig tenir por,

però la boca escumejant de flames

i els ulls terribles,

amb les grapes unglades,

inspirava terror,

però no a mi,

que somreia.

Maria Teresa Nolla i Panadès, Poesies 

La Formiga d’ Or – Barcelona, 1989

Què us han semblat? Ara, si heu sortit sans i estalvis del laberint, vencedors del Minotaure,  deixeu en comentari un poema que vulgueu compartir amb tots nosaltres o animeu-vos i  escriviu un poema sobre un mite, un personatge grec o romà, un edifici clàssic, un sentiment com l’amor, el desamor, l’amistat… Tot és començar i anar estirant del fil, les paraules, autèntics bàlsams, sortiran soles. Ho proveu?

No us oblideu tampoc d’explicar el significat etimològic del mot poesia! Què és la poesia?

Potser us pot ajudar aquest fragment de la pel·lícula El club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

Gaudiu de la poesia!

Clara Segura al TNC amb “Electra”

Clara Segura. Foto: David Ruano

Clara Segura. Foto: David Ruano

Ahir es va estrenar a la sala petita del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) Electra, una de les peces més belles del teatre grec. Els alumnes de grec de l’IES Cristòfol Ferrer hi anem dijous vinent! A mi em fa molta il·lusió veure amb tots vosaltres aquesta tragèdia grega, la primera que coprodueix el TNC, sobretot perquè l’actriu que fa d’Electra, Clara Segura, va ser alumna meva de grec a l’IES de Sant Just Desvern. Amb aquella promoció em vaig estrenar en la docència i encara recordo com els seus ulls guspirejaven quan parlàvem a classe d’Electra, Orestes, Agamèmnon, Atreu, Egist, Clitemnestra, Sòfocles… Quins bells records! Quin goig veure-la representar ara Electra i fa tres temporades Antígona, també del director teatral barceloní Oriol Broggi. L’Electra del TNC és una producció feta conjuntament amb l’equip de les Q-Ars Teatre, que d’aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

Electra des d’ahir es representarà a la sala petita del TNC fins al 25 d’abril. Aneu a veure-la; segur que reflexionareu sobre la passió desorbitada que pot portar al matricidi, el desig de venjança, l’odi i el resentiment que no porten enlloc, la justificació dels delictes, el gaudi estètic de les paraules, l’ambiguitat dels sentiments, la força tràgica d’una dona trencadora,…

Què en sabem d’Electra? Quins són els antecedents de la saga? Quants tràgics grecs la van tractar? Qui és qui a Electra? Què en sabem d’aquesta producció d’Oriol Broggi? Què us ha semblat la funció? Què n’ha dit la premsa: La Vanguardia, El Periódico, El Punt, ABC, Avui, El País…, El Periódico, El País …?

Quin regal més bell! Moltíssimes gràcies, Clara!

N.B.: Servei educatiu del TNC.

Zodiacae constellationes

Les constel·lacions (co– “conjunt” + stella “estel”) són agrupacions d’estels que foren imaginats en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins el conjunt d’estels del firmament. Cadascuna va rebre un nom, se’n feren dibuixos i hic et nunc ens centrarem amb les dotze constel·lacions zodiacals que ens permetran constatar que amaguen unes interessants narracions mitològiques. Sabeu quines?

També podeu localitzar els mots de la tercera declinació i enunciar-los (en nominatiu i en genitiu singular); a continuació, triar-ne un i escriure’n tota la declinació.

Per acabar d’arrodonir l’apunt, podeu agafar els numerals cardinals del text llatí Zodiacae constellationes i escriure’n mots en català; per exemple de duodecim: duodecimal…

Mark Twain reportejant la mort de Juli Cèsar

Tot just fa un any vaig conèixer de la mà de Mercè Otero aquest text de Mark Twain “Un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar” que avui, Idus de març, vull compartir amb tots vosaltres. Algú s’atreveix a reportejar l’assassinat de Juli Cèsar per al bloc? A Juli Cèsar en 150 mots hi trobareu informació.

Daedalus and Icarus, a la recerca del llatinisme

Fa poc heu traduït, fins i tot, en llatí aquest mite que ara podreu escoltar en anglès. Quin llatinisme podríeu aplicar a aquest muntatge audiovisual Daedalus and Icarus? Us animeu a fer-ne també un en anglès amb qualsevol dels mites de Narracions de mites clàssics?

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2010/03/daedalus.swf" width="440" height="820" wmode="transparent" /]