Tarraco viva. Foto: Manel
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
D'”Orbis pictus latinus”
Panificium: quid est? Després de traduir aquest text llatí, responde latine. Escriu-ne també mots derivats en català i altres llengües i no t’oblidis d’esmentar-ne la seva etimologia.
Què en sabem del pa en temps dels romans? Quan el comencen a elaborar? Utilitzaven llevat?… Podia sobreviure una persona celíaca?
Recordes què era un pistor? i una taberna?
N.B.: Us recomano aquest interessant article en francès Le pain romain.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
El pa és menjar de farina i aigua cuinat amb foc. Vessa al moliner farina, aigua i sovint domina el maneig, i modela el pa, el qual es cou perfectament amb càlides i ardents cendres al totxo. El llevat és sense triturar li dóna forma i el macera amb farina i aigua sense sal.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit
El pa és menjar de farina i aigua cuit al foc.El moliner escampa la farina amb l’aigua i sovint el maneja, modelant el pa, el qual la cendra calenta i ardent el cou a la teula.
primera part
Aue Margalida!!!
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
El Pa es un menjar format de farina i aigua posat al foc a coure. El Flequer sovint col·loca i maneja la farina amb aigua fins estovar la forma del pa, la cendra calenta i l’ardent totxana couen el pa perfectament. L’ordi o blat fermentat no es triturat la farina aigua fan pujar i estobar el pa sense sal. La massa de l’ordi retorna túrgid o inflat. El flequer en la flequeria ven el pa.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
El pa és menjar de farina i aigua cuinat amb foc. Vessa al moliner farina, aigua i sovint domina el maneig, i modela el pa, el qual es cou perfectament amb càlides i ardents cendres al totxo. El llevat és sense triturar li dóna forma i el macera amb farina i aigua sense sal. La massa es torna inflada. El pa es ven el forner a la forneria.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit
El pa és menjar de farina i aigua cuit al foc. El flequer esparceix l’aigua i la farina assidua i lenatament una bona estona, formant-se el pa, el qual es cou perfectament de la cendra calenta i l’ardent totxana. L’ordi fermentat és ple de farina i agua que infla i estova sense sal. La massa d’ordi fermentat retorna a inflar-se. El flequer ven els pans a la fleca.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
TRADUCCIÓ
El pa és el menjar de farina i aigua cuit amb foc. El moliner amb aigua escampa la farina, sovint el sotmet amb tracte i dóna forma al pa, el qual la cendra calenta i ardent el cou a la totxana. El blat farmentat no és triturat amb la farina i l’aigua, fa pujar el macerar sense sal. El blat farmentat torna a inflar la massa. El forner ven el pa al forn.
Hola Lida!
He buscat informació sobre el pa en temps de romans i es pot dir que els romans no van començar a tenir interès per l’elaboració del pa fins al III o II aC i que el pa es feia en les cases de les famílies, sent predominant la influència del maça grec. Durant segles va estar prohibit l’ocupació de pa en els oferiments de sacrifici de la religió romana, a causa de la creença que la fermentació ‘impurificava’ aquest aliment. Cató va recomanar per primera vegada com pa d’oferiment el libum (una espècie de pastís amb formatge i ou dur). En els començaments, l’operació d’elaborar el pa estava en mans d’esclaus, que feien les tasques de mòlta i pastat. Ja en el segle II aC havia diversos forners (denominats pistors) d’origen grec a Roma. Els forners grecs van tenir gran influència en la Gàl·lia i aviat van començar a fermentar el pa amb els agents de la cervesa (igual que van fer prèviament els egipcis); a aquest ferment el denominaven spuma concreta. Entre els cereals que més empraven estava el blat, encara que convé dir que sentien repulsió cap a la civada (pensaven que només era apropiada per a alimentació animal, fet que va afectar a la culinària europea fins a l’edat mitjana. Plini el Vell cita que, en les èpoques de carestia, en algunes poblacions Hispanes la gent emprava com substitut del pa una massa elaborada amb avellanes.
Ara et responc a les preguntes que feies al principi:
1. Jo crec que una persona celíaca no podria sobreviure en temps dels romans, almenys sent la base de l’alimentació el pa.
2. Una taberna era el que avui en dia seria un bar o una cerveseria, un lloc on la gent anava per beura una mica i oblidar-se dels problemes.
Valeee!!!! 🙂
Un celíac no crec que poguès soreviure en aquella època, ja que la dieta dels romans es fonamentava sobretot en el pà.
Crec que no podrien viure perquè es un aliment molt comú a tot tipus de cases a les pobres i a les mes riques.No tenien tans tipus d’aliments com nosaltres actualment.
PANIFICIUM
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
LA FLECA
El pa és un menjar fet de farina i aigua, cuit al foc. El flequer vessa l’aigua sobre la farina i amassa incessantment, modela el pa, el qual el cou la cendra i la totxana calenta. El fermentat sense triturar de la farina i l’aigua el fa pujar i l’estova sense sal. La massa fermentada es torna una massa pujada. El flequer ven els pans a la fleca.
Ave Lida,
Aquí tens la traducció
Panificium
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
La fleca/ el forn
El pa és un menjar fet de farina i aigua cuit al foc. El flequer vessa l’aigua i l’amassa continaument,modela el pa, el qual el cou la cendra calenta la totxana calenta. El fermentat sense triturar de la farina i l’aigua el fa pujar i l’estova sense sal.La massa fermentada esdevè pujada de nou.El forner ven els pans a la panaderia.
vale
TRADUCCIÓ:
La fleca
El pa és menjar cuit d’aigua i farina a les brases. El flequer vesa l’aigua i contínuament l’amassa, el modela, el qual, es cou en la totxana que hi ha en la cendra calenta. El fermentat sense triturar de farina i aigua el fa pujar i l’estova sense sal. La massa fermentada torna a pujar . El flequer ven el pans a la fleca.
Salve!
El pa es un aliment fet de farina i agua cuinat al foc. El cuiner barreja la farina amb l’aigua i l’amassa contínuament, el pa mollejat, el qual es cou amb la cendra calenta i la totxana escalfada.L’ordi fermentat sense triturar fa pujar i estova sense sal. El fermentat esdevé una massa pujada. El flequer ven els pans al forn.
DERIVATS:
pa, panaderia, panader, panera, panet,panificar,panellet…
PACIFICIUM TABERNA EST UBI PISTOR PANEM VENDIT.
Salve
definicio de Panificium: Panificium taberna est,ubi pistor panes vendit.
Deivats:
Pa
Panader
Empanadilla
Pans and company
Empanar
Vale!
La fleca.
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
El pa és menjar de farina i aigua cuinat amb foc. El forner vessa farina amb aigua i amassa continuament, moldejant el pa, que cou la cendra calenta i la totxana bullint. El fermentat sense triturar de la farina i l’aigua i l’estoga sense sal. La massa fermentada puja. El forner ven els pans a la fleca.
deribats:
– Entrepà
– Panaderia
– Panader
– Empanada
– Panificadora
– Panini
Taberna est ubi pistor panes vendi.
Ave!
Doncs alguns derivats de PANIFICIUM poden ser:
Pa
Panaderia
Panader
Empanada
Empanar
Panificar
Panificadora
Panallets
Panificium taberna est, ubi pistor panes vendit.
Tot cercant “panis” pel Google m’he trobat amb una peixateria amb aquest nom, dubto bastant que sàpiguen el seu significat… També he trobat “Panis angelicus”, “Panis nostrum”. Per una altra banda la marca “Panrico”, “Panificio” un restaurant i panaderia de Boston…
🙂
Ave!
Doncs alguns derivats de PANIFICIUM poden ser:
Pa,
Panaderia,
Panader,
Empanada,
Empanar,
Panificar,
Panificadora,
Panallets.
Panificium taberna est, ubi pistor panes vendit.
Tot cercant “panis” pel Google m’he trobat amb una peixateria amb aquest nom, dubto bastant que sàpiguen el seu significat… També he trobat “Panis angelicus”, “Panis nostrum”. Per una altra banda la marca “Panrico”, “Panificio” un restaurant i panaderia de Boston…
🙂
Ave!
Alguns dels derivats de Panificium podrien ser: pa, panaderia, panader,panera,panificadora, empanada,panellet,panini,panrico,pa rallat, migas de pan,etc.
panificium taberna est ubi pistor panem vendit.
Paneria:com una taberna on el flaquer ven pans.
vale!
Si senyor! Ja es hora que parlem del menjar en llatí! Intentant traduir correctament un text que parla del pa i com es fa que tinguis moltes ganes de menjar! A qui no li vindria de gust ara un tros de pa tendre acabat de fer per mans romanes?
Aquí tens la meva traducció:
PANTIFICIUM
Panis est cibus ex farina et aqua igne coctus. Pistor farinam aqua spargit et assidua tractatione perdomat, fingitque panem, quem cinis calidus et fervens testa percoquit. Fermentum est intritum ex farina aqua subacta et macerata sine sale. Fermentum massam turgidam reddit. Panes in panificio pistor vendit.
FORNERIA
El pa és un menjar fet de farina i aigua cuit al foc. El flequer barreja la farina amb l’aigua i amassa contínuament, modela el pa, el qual es couen a la cendra i a la totxana calenta. El fermentat es sense triturar a partir de farina i aigua amorosint i estovant-la, sense sal. El fermentat es torna una massa inflada. Els forners venen el pa a la fleca.
Els derivats de Panis que he trobat en català i castellà són:
Català: Panallet, panet…
Castellà: Panaderia, panadero…
Segur que n¡hi ha més, des`rès els agafirè en un comentari.
He trobat informació sobre un filòsof i teòleg de l’Edat Mitjana, Sant Tomàs d’Arquino, nascut al 1225, que va escriure tres himnes per al Corpus Christi:
-O Salutaris Hostia
-Tantum Ergo.
I el últim i el més important ja que te a veure amb l’article, Panis Angelicus. Sant Tomàs rebia influencies de Plató tot i que sovint comentava la filosofia d’Aristotil.
Aquí et deixo la lletra de la cançó original en llatí:
Llatí:
PANIS ANGELICUS
Panis angelicus
fit panis hominum;
Dat panis coelicus
figuris terminum:
O res mirabilis!
manducat Dominum
Pauper, servus, et humilis.
Te trina Deitas
unaque poscimus:
Sic nos tu visita,
sicut te colimus;
Per tuas semitas
duc nos quo tendimus,
Ad lucem quam inhabitas.
Amen.
Estaria be que entre tots la traduíssim!
Encara em falta parlar sobre els pans romans i els celíacs, més tard seguiré!
Vale!:)
Hi ha una frase que he escrit totalment malament, però que s’entengui 🙂
*Segur que n’hi ha més, desprès els afegiré en un comentari.
Acabo de publicar tots els comentaris que heu anat fent i que eren susceptibles de copiar. Realment, estic molt contenta de la feina feta. És increïble veure com amb uns mesos ja traduïu així. Tot, però, és millorable i rebreu en el vostre Moodle de llatí coresponent a l’apartat d’avaluacions la retroacció d’aquesta tasca. Ja sabeu com millorar la nota si cal! Per anar fent boca, podeu traduir el text que us proposa la Rebeca. Com més llegim en llatí, més facilitat d’entendre’l tindrem!
un celiac es normal que no sobrevisqui si el menjar era tot a base de blat
Ave!
Recordo que quan vam anar a la boqueria l’any passat a fer cuina grega, la cuinera ens va explicar una mica la dieta en temps grecs i romans, i en algun moment va sortir que el pa era molt important. Em sembla que va dir que hi havia més de 70 tipus de pa diferents. També menjaven pastissos, però aleshores encara no es coneixia la xocolata, així que no era exactament el mateix! haha
He buscat informacó, i he trobat que “pannus” en llatí vol dir “massa blanca”. Es veu que era molt habitual que en consumissin els legionaris romans, i a partir d’això, els pobles que hi havien combatit també van adoptar aquest costum, de forma que es va anar escampant per Europa. Es veu que la influéncia era tant forta que amb la caiguda de l’imperi romà, a molts llocs d’Europa també va decaure el comerç de blat, i a causa d’això va minvar el consum de pa.
Valete
Tot i que no tinc el nievell per traduir el text en llatí, puc contestar a alguna de les preguntes que has proposat:
No crec que una persona celíaca pogués sobreviure en temps dels romans. En aquells temps el blat era un element important en la dieta.
Em sembla que una taberna era més o menys el mateix que és ara, però no n’estic segura.
Bet, potser al glossari de Baetulo del Moodle hi trobaràs la informació que necessites sobre taberna; potser algun company també ens ho explica aquí.
Esperava que us adonéssiu, però encara ningú no ho ha comentat: creieu que és correcte el títol del vídeo en 3D?
Salve!
Durant la República romana, hi havia forns públics. Per als legionaris romans el pa era un aliment habitual i la seva dieta era, principalment, d’olives i pa. Se’ls donaven tres lliures de blat al dia, que trituraven en un molinet de mà compartit per un grup limitat de soldats. De la farina es feia el bucellatum (pa amb forma d’anell molt similar a l’actual bagel) i es posava al forn per fer-ne pa. En algunes regions que no formaven part de l’imperi, com Alemanya i Suècia, alguns habitants que havien combatut a l’exèrcit romà inclogueren el pa en la seva dieta i, d’aquesta manera, es va anar estenent el seu consum a altres poblacions.
El seu nom prové del llatí “pannus” que significa massa blanca. Aquest gran consum de pa durant l’Imperi romà va implicar la gran importància que va tindre el cultiu i comerç del blat.
Jo no considero que una persona celíaca pogués sobreviure en temps dels romans, ja que en aquells temps el blat era molt important per la dieta.
Em sembla que una taberna era un local semblant a un bar o restaurant.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El pa en temps dels romans
Lidaa!!
jo crec Que fare aqui pa bueno que se sembla molt a un pastis y ya li posare algo de xocolate per dins perque estigui mes boo! a Mes crec que et porta una miketa per el provis i en diguis com me ha quedat i les fotografies a veures si les faig be ! =D
salve Margalida !
Jo no tenia ni idea de com es cuinava a l’edad romana. I segur que era molt més sa que ara peruqe ara tot porta productes quimics, i ja no sabem ni que estem menjant.
VALE 1
Estefania, però els romans no coneixien la xocolata! Si en portes a classe, no t’enfadis si jo no el provo, tot i que m’agradaria. Sóc celíaca.
El Rodamots d’avui és “companejar”: http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=2906
Un article molt interessant i un vídeo sobre com fer pa a la romana: http://www.bbc.co.uk/news/magazine-17701080
Signa pistoris, segells per marcar el pa http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/2013/01/signa-pistorum-sellos-de-panadero.html
Pingback: El pa de Pompeia avui | Aracne fila i fila
Reconstitution d’un four de boulanger romain
http://www.armae.com/blog/reconstitution-dun-four-de-boulanger-romain.html
http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/2017/05/kyboi-panes-cuadrados.html