Tot just fa un any vaig conèixer de la mà de Mercè Otero aquest text de Mark Twain “Un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar” que avui, Idus de març, vull compartir amb tots vosaltres. Algú s’atreveix a reportejar l’assassinat de Juli Cèsar per al bloc? A Juli Cèsar en 150 mots hi trobareu informació.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Juli Cèsar, un gran conqueridor assassinat
Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar, va tenir una vida exitosa i, va ser un home molt poderós.
Era membre de la família patrícia dels Julii, de la branca Caesar i una cosa bastant sorprenent, és que va nèixer per cesària, una operación que en aquells temps només es donava en cas de la mort de la mare, però, la seva mare va sobreviure al part. Com que Juli Cèsar era considerat com el net de Venus, va saber aprofitar-ho i es va atribuïr un nou estatus d’incipient semidivinitat. Cèsar fva ser elegit cònsol el 59 aC i amb el suport dels altres triumvis va obtengir amb la lex Vatinia de colonis ser el procònsol de les províncies de la Gàl•lia Cisalpina i Dalmàcia durant cinc anys i el comandament d’un exèrcit de tres legions. Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual, després per un període indefinit però curt, després per deu anys, fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s’havia trencat fins i tot abans de Cèsar.
La mort de Juli Cèsar va ser causada perquè diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.
Juli Cèsar, també va triomfar amb les dones, la seva amant més significativa va ser Cleopatra, entre d’altres.
Juli Cèsar, va lluitar contra la corrupció. Per posar remei a aquesta situació Cèsar va establir diverses normes:
• Les províncies van ser repartides entre els dos cònsols sortints i els setze pretors sortints (8 d’ells nomenats pel propi Cèsar) però designant l’Imperator les províncies que cadascun havia d’ocupar. A costat d’ells va col•locar diversos càrrecs auxiliars sota dependència directa d’ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals Cèsar era comandament suprem) funcions de vigilància.
• Les penes de la llei contra les concusions dels governadors provincials van ser augmentades i s’aplicarien amb rigor. Cèsar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
• Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris públics a la seva justa mesura, i els ordinaris també van ser rebaixats. Per evitar les càrregues de l’allotjament es va iniciar la construcció de campaments permanents, desenvolupats després amb més amplitud.
Valeeeee!!!!
Han assasssinat Cèsar! Mentre César acabava d’organitzar l’estructura administrativa de la nova província que havia annexionat a la República, els seus enemics polítics tractaven a Roma de desposseir del seu exèrcit i càrrec utilitzant el Senat, on eren majoria. Cèsar, sabent que si entrava a la capital seria jutjat i exiliat, va intentar presentar-se al consolat in absentia, al que la majoria dels senadors es van negar. Aquest i altres factors van impulsar a desafiar les ordres senatorials i protagonitzar el famós encreuament del Rubicón, on segons sembla va pronunciar la immortal frase “Alea jacta est” (la sort està decidida) iniciant així un conflicte conegut com la Segona Guerra Civil de la República de Roma, en el qual es va enfrontar als optimates, [6] que estaven liderats pel seu vell aliat, Pompeu. La seva victòria, basada en les derrotes que va infligir als conservadors a Farsàlia, Taps i Munda, li va fer l’amo de la República. El fet que estigués en guerra amb la meitat del món romà no va evitar que s’enfrontés a Farnaces II Zela i als enemics de Cleòpatra VII a Alexandria. En tornar a Roma es va fer nomenar cònsol i dictator perpetuus-dictador vitalici-i va iniciar una sèrie de reformes econòmiques, urbanístiques i administratives.
Tot i que sota el seu govern la República va experimentar un breu període de gran prosperitat, alguns senadors van veure Cèsar com un tirà que ambicionava restaurar la monarquia. Per tal d’eliminar l’amenaça que suposava el dictador, un grup de senadors format per alguns dels seus homes de confiança com Brut i Casio i antics lloctinents com Trebonio i Desè Brut, urdieron una conspiració per tal d’eliminar-lo. Aquest complot va culminar quan, a les idus de març, els conspiradors van assassinar Cèsar al Senat. La seva mort va provocar l’esclat d’una altra guerra civil, en la qual els partidaris del règim de Cèsar, Antoni, Octavi i Lèpid, van derrotar en la doble batalla de Filips als seus assassins, liderats per Brut i Casi.
I ara què farà Octavi? Potser formarà un segon Triunvirat amb Antoni i Lèpid? Qui vencerà a qui?
Lo que més m’ha impresionat de julio cesar ha sigut la seva facilitat per seduir les dones.
he llegit la vida de juli cesar ,tambe tingue reines per amants, entre elles Èunoe, muller de Bogut, a la qual aixi com el seu marit, feu una pila de voluosissims regals, segons escrivi Nasó. Però, la que estima més fou cleopatra.
Aquest es el canal de notícies FORA CORRUPCIÓ i acabem de saber que malauradament Juli Cèsar ha estat assassinat. Precisement ell que va lluitar contra la corrupció en un moment en què els magistrats provincials consideraven un honor robar molt, el petit lladre era menyspreat.El seu botí era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algú era condemnat era mol honorable i com major fos la comdemna més honorable seria.
Si algú tenia un càrrec oficial, el feia servir per als seus fins privats. Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupció dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals.
-Per posar remei a aquesta corrupció Juli Cèsar va establir diverses normes:
•Les províncies van ser repartides entre els dos cònsols sortints i els setze pretors sortints i el emperador anava designant les terres que cadascun podia ocupar.
•Les penes de la llei contra les conclusions dels governadors provincials van ser augmentades i s’aplicarien amb rigor. Cèsar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser molt rigorós.
•Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris públics a la seva justa mesura, i els ordinaris també. Per evitar les càrregues de l’allotjament es va iniciar la construcció de campaments permanents, desenvolupats després amb més amplitud.
El terreny públic a províncies era inmens. Tot el terreny no consedit era considerat terreny públic i els seus posseïdors locals només tenien el títol d’ocupants hereditaris tolerats i com precaris. Lamentem moltíssim la mort de Juli Cèsar
HOLA PERE, avui ha mort el Juli cèsar, que guai eh?
si si…
-y ya està, esta es la noticia.
Rap de Deka:
LA MUERTE DE JULIO CESAR
Le rodeaban los conspiradores para saludarle,
donde Cimer Telio era el encargado de comenzar,
Para dirigirle un ruego y él negándose a escucharle,
ya que entendió sus palabras como un gesto para amenazar,
Clamando a gritos ”esto es una violencia!” y se espanta,
y uno de los Casca por la espalda le clava la espada por la garganta,
Recibió veintitrés heridas donde una de ellas descalabra,
y en la primera lanzó un gemido sin pronunciar una palabra,
Al verlo muerto en el suelo huyeron todos por carretera,
a excepción de tres esclavos que lo llevaron a casa puesto en una litera,
Según el medico solo era mortal la segunda herída del cadáver,
donde seguidamente los conjurados querían arrastrarlo al río Tíber.
Pero el temor lo impuso el cónsul Lépido y Antonio,
donde les hizo renunciar a su designio.
Uri, realment penses i escrius a ritme de rap. A veure quan en podrem escoltar la música!
Toni, espero la continuació, eh!
Ricard, has començat, malgrat tot, amb força la tercera avaluació. Continua així. Per escriure bé s’ha de llegir molt i escriure!
Mariano, el tema que has encetat promet però amb tanta falta ens has deixat a mitges!
Jaume, has sabut començar i acabar bé la història agafada.
Pol, et faltaria la perícia del Jaume per introduir el tema!
No sé què en diria Juli Cèsar de tot plegat, però segur que se n’alegraria de ser encara tan viu el seu record!
Gaius Iulius Caesar va néixer el 12 de juliol del 100 aC, i era membre de la família patríarca dels Julii, de la branca Caesar, tal i com diu el seu nom. El nom Cèsar prové de la paraula Caesar, que vol dir ” Tallat”.
La procedència divina de la familía Júlia era d’Ascani, fil d’Enees i nét de Venus. Ja es sabut que els emperadors romans gaudien de la gràcia dels déus i per això eren emperadors.
El 84 aC es va casar amb Cornèlia, filla de Cinna, però el dictador Lluci Corneli Sla va obligar a Cèsar a divorciar-se, cosa que no va fer i conseqüentment va haver de sortir de Roma fins el 78 aC, després de la retirada de Sila.
Més tard a l’any 70 aC va començar a estudiar retòrica a Rodes, per conseqüent l’any 69 aC va ser nomenat qüestor i el 65 aC edil de la ciutat.
L’any 60 aC Cèsar va formar part de la triumvirat de Gneu Pompeu Magne, el 59 aC Cèsar fou escollit cònsol, essent així procònsol de les províncies de Gàl·lia Cisalpina i Narbonesa i Dalmàcia, durant cinc anys tenint el seu càrrec un exèrcit de tres legions, i la legió X Germana.
La guerra e les Gàl·lies va ser la seva guerra més important i gloriosa per les dificultats amb les que es va trobar. Va trigar set anys en conquistar-la. El 59 aC es divorcia de la seva dona, però cal remarcar que Juli Cèsar era un autèntic seductor, tot i la seva epil·lèpsia.
L’any 52 aC va passar a controlar Hispània i Itàlia per iniciativa seva, tres anys abans de ser nomenat dictador anual, per un any, i va continuar essent dictador de manera intermitent fins el 44 aC que va ser nomenat Dictador vilalici.
César a més era el cap de la religió de l’Estat, gran pontífex, i a més a més es va nomenar Augur.
Finalment el seu honor i poder el feien massa perillós, i un grup de senadors van assassinar-lo a traïció.
Margalida i companyia,
M’ha emocionat molt veure les pàgines grogoses del llibre de la meva adolescència córrer per l’espai virtual… gràcies… i amb una notícia com aquesta hi ha feina per reporters i reporteres… No sé per què (potser perquè era la mateixa època en què llegia Mark Twain) recordo, quan l’any 1963 van assassinar el president dels EEUU, John Fitzerald Kennedy, com anaven els diaris amb la notícia.
Salut i Sort
Mercè
Ep! Potser s’hauria de dir que és un relat que està dins del volumet Tom Sawyer, detectiu, que la traducció és de C.A. Jordana i que era el volum 38 de Quaderns literaris publicat a Barcelona l’any 1934 i aleshores valia 75 cèntims de pesseta. El vaig trobar a casa, era de la meva mare, un dels pocs llibres en català que va poder salvar de la guerra i de la repressió franquista.
Moltes gràcies, Mercè! Sempre ens forneixes una informació molt valuosa.
Ahir, idus de març, va morir el cèlebre Juli Cèsar, conegut com a general i polític, fins arribar a anomenar-se imperator i pontífex màxim. Però apart d’això, també ha sigut una figura molt gran en el món de la literatura. Ell ha marxat, però ens ha deixat una de les obres més importants de la literatura romana fins al moment: De bello gallico.
En aquesta obra, composada per set llibres diferents, en la que s’expliquen les majestuoses conquestes que va fer l’exèrcit romà sota el comandament de Juli Cèsar a les terres de la Gàl·lia.
La coneguda literatura de Juli Cèsar és magnífica, ja que, utilitzant la tercera persona, és capaç d’explicar-nos com van tenir lloc els fets de les diferents conquestes, però no només els fets bèl·lics, sinó també altres característiques de la gent de les Gàl·lies. Però, a més, ho fa amb un llatí d’una qualitat altíssima, amb una puresa molt gran: deixa de banda l’ús de la retórica, que només complica la lectura i li treu claritat a la lectura, però en canvi utilitza una gran quantitat de descripcions, fent que les narracions arribin a un nivell de detall molt precís.
A part d’aquesta magnífica obra, també va escriure altres obres durant la seva vida, encara que cap no ha arribat mai a tenir tantíssima importància com aquesta, encara que en totes les obres també és present la claritat linguística que va caracteritzar la seva literatura.
Marc Antoni acaba de donar la noticia de l’assessinat de Juli Cèsar en el fòrum. Tothom vol saber què ha passat, però m’envaeix un sentiment de pena, odi i dolor increíble.
Si abans tenia l’esperança de que algun dia podria estar amb ell de veritat, ara s’ha esvaït. Ha marxat. Li han tret la vida injustament, només perquè mai seran com ell. Es consumeixen en la seva pròpia rabia quan pensen que no són capaços d’aconseguir els seus propòsits lluitant honradament.
Sóc ingenua. Crec que si les coses haguèssin sigut diferents, que si estiguès ara en lloc de Marc Antoni, fariem tot el que m’ha promès, seriem feliços. Però jo sé que ell és massa, que jo sóc una dona més que forma part dels seus afers amorosos, i que m’hauria de conformar mirant-lo, dient-li que sí a tot, perquè ell és només un somni, i els somnis s’acaben.
Mai l’he pogut conèixer de debó, i mai més podré fer-ho, però ell camina amb mi vagi on vagi. El seu record irromp en la meva ment constantment, deixant que gaudeixi d’aquells moments efímers que compartíem.
Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.
Gai Juli Cèsar va nèixer a Roma l’any 100aC, concretament el 12 de Juliol. Va morir el 15 de març de l’any 44aC. Va pertànyer a una familia patricia de la gens Júlia.
Cèsar es caractaritzava per el seu gran atractiu, tant entorn a la seva personalitat com al seu físic; era elegant, educat, alegre, presumit, vividor, valent sobri, resistent.. podem englobar-lo dient que representava perfectament un ideal d’home romà en aquella època, intel·lectual, militar i polític.
Però no tot són bons adjectius sinó que Cèsar va cometre mil i una infidelitats a les seves esposes, va ser un polític corrupte i demagòg gràcies al poder d’ambició que tenia.
Va ser un gran general i polític romà que va fer certes creacions com els fonaments del futur sistema imperial romà al dinal de la República. Va obtenir el el títol d’imperator vesint la toga, la corona i portant ell ceptre de un gran ceneral trimfador.
Pontifex maximus ( cap dela religió de l’Estat, portava el comandament de tots els exèrcits i va obtenir el poder de tot.
va aconseguir el priemr triumvirat
El 60ac Gneu Pompeu Magna va tornar d’Hispània i va formar amb Marc Licini Cras Dives I,aconseguint el primer triumvirat. Cèsar va ser elegit cònsol el 59 ac un any més tard va rebre el govern de la Gàli·lia. Set anys va costar la conquesta de la Guerra de les Gàl·lies i va aprofitar per escriure l’anomenat llibre, De bello Gallico. Després de la mort de Cras, cònsol, Cèsar ja no va tenir mai una bona relació amb Pompeu. i aquest va ser nomenat cònsol unic volent destituir a Cèsar.
Però el Senat va voler fer renunciar a Cèsar amaneçant-lo de traïdor tot obligant-lo.
Més tard, al 49 a C, va voler atacar i creuar el Rubicó, riu fronteré de la Gàl·liia Cisaplina i Itàlia. Així doncs Cèsar va passar a ser el controlador d’Hipània i Itàlia després que Pompeu fugis cap a Grècia, en aquest moment va ser anomenat dictador vitalici.
Juli Cèsar va ser també escriptor, ja em dit que va escriure els relats; De bello gallico ( la guerra de les Gàl·lies), obra composta per set llibres que relaten la guerra de les Gàl·lies, analogia on defensava la puresa de la lingüística, comentaris de Bello Civili ( la Guerra Civil), un poema, Iter, i dos llibres anomenats Anticones.
Es diuq ue en les seves obres l’emperador intentava justificar la seva manera d’actuar, però es té que dir que le seves obres de prosa estaven dotades d’una gran claderat i elegància, tant com un dramatisme que adeqüa a cada situació.
El 47 aC va rebre el títol d’Imperator perpetu. Cèsar ambe era controlador de la religió de l’ Estat, títol anomenat pontifex maximus, i fent-se anomenar Augur.
Es diu que l’any 44 aC uns quants senadors, d’entre ells el seu famós filla adoptiu del emperador, van planejar assasinar-lo. Finalment el 15 de març d’aquell moment Cèsar va ser assasinat a la porta del Senat.
Aquí us deixo un aricle que parla d’algunes anècdotes del gran emperador.. ha ha ha!
http://http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/614488/juli-cesar-era-epileptic-tenia-problemes-relacionar-dones-biograf.pdf
Carla Domingo Luengo,2n batxillerat
Carla, Juli Cèsar va ser emperador? Torna a posar l’enllaç perquè ara no funciona.
Potser tu, com altres companys (Marc, Pol), havies d’haver deixat aquest comentari a l’apunt Juli Cèsar en 150 mots ja que no heu fet un reportatge.
Haver llegit Astèrix durant tants anys em va arribar a fer pensar que Cèsar era, realment, una persona constantment emmurriada i dolenta, que buscava el mal per a tots els gals i persones que no li caiguessin bé. Sí, bé, segur que és veritat que va omplir Europa de colònies romanes i va reprimir-ne d’altres, però també va demostrar que una democràcia era possible en un gran imperi.
Segons el que he llegit abans per a poder-me’n documentar, he arribat a la conclusió que els seus assessins no només buscaven poder fer la política a la seva manera, sinó que a més eren uns envejosos de per vida del seu superior i company. Els tres implicats que han quedat en la història van ser Brutus, Casius i Casca.
Brutus va ser el fill de Servilia, una amant molt famosa de Cèsar. Rondaven males llengües que Brutus era fill de Cèsar, però era tot mentida. Tot i així, el governador se l’estimava com a propi progenitor, i va fer el possible per convertir-lo en un home honest i acadèmicament ben format.
Casius va lluitar amb Cèsar durant la Guerra Civil, i el que li passava era que el seu superior mai havia matat ni saquejat a cap poble per pagar als lluitadors, ni tampoc els havia pujat de rang. D’aquí li venia el ressentiment a Casius.
Casca és el convencedor del pla. Ell sempre havia odiat el bon governador, ja que li havia perdonat la vida més d’un cop al camp de batalla. Ai, l’enveja, que dolenta que és!
Mira que diuen que el van avisar, a Cèsar! Ell, però, era tan confiat que no va pensar en tot el que s’estava tramant a la seva esquena, i va morir assessinat el 15 de març del 44 a.C, per una punyalada, a la Cúria del teatre de Pompei.
Tot això m’ha dut a una reflexió: Juli Cèsar era bo, i per això el van matar. Maten a els bons amb poder, que poden canviar el món de bones maneres.
Maria Salat
Llatí 4t.
La història sempre ha estat plena d’injustícies i mala fama, i podem dir que Juli Cèsar ha estat víctima d’elles de moltes maneres diferents. Podem parlar de la caricatura que ens ensenyen els gals Astèrix i Obèlix, o podem anar a una obra seriosa, com ho és el “Juli Cèsar” de Shakespeare.
Tots sabem que William Shakespeare és considerat un dels grans autors de la literatura universal, però com pot ser que hagi estat capaç de transgiversar d’aquesta manera la realitat al posar als conspiradors com Brutus i Casi com a herois i al propi Juli Cèsar com a tirà? La informació bàsica per a una obra com aquesta no pot canviar tant la realitat, a menys de que sigui fet amb aquest propòsit i sabent el que fas. Particularment, jo crec que no devia estar ben informat dels successos, i es que sempre és difícil tractar temes que no són actuals, tot i que amb aquests mateixos també en tenim problemes amb les milers de fonts d’informació amb les que comptem avui dia. A més hem de dir que, tot i que l’obra porta el seu nom, el protagonista no és Juli Cèsar, sinó que ho és Brutus, apareixent Juli Cèsar només en tres escenes i morint a l’inici de l’obra.
Llavors, Juli Cèsar, queda per a nosaltres amb la imatge de tirà, de dolent, i Brutus amb el paper d’home bo que busca el bé pel poble, quan en realitat tot la conspiració es trama per pur egoisme, per la por que li feia pensar que Cèsar amenaçava les posicions de les famílies senatorials. Els republicans temien que es proclamés Rei i per això conspiraren contra ell en secret, apunyalant-lo pel darrere, sense valor… és això d’herois?
Ha passat temps; però encara recordo el meu reportatge fictici en el primer curs de periodisme sobre la mort de Juli Cèsar quan jo no sabia ni qui era Juli Cèsar ni què va fer?
Gaius Iulius Caesar va néixer el 12 de juliol del 100 aC. Era membre de la família patriarca dels Julii, de la branca Caesar.
Juli Cèsar va ser un home que va governar Roma, encara que mai no va ser anomenat Emperador.
També va ser un gran i important conqueridor. La seva guerra més important i gloriosa de va ser les Gàl•lies, encara que va trigar set anys en conquistar-la, i també va conquistar Hispània i Itàlia durant l’any 52 aC
Juli Cèsar va morir un 15 de Març en l’any 44 a.C. Hi ha moltes teories sobre l’assassinat d’aquest famós conqueridor.
Una d’elles és que Cèsar va ser víctima d’un complot d’assassinat ideat per Marc Brutus.
Juli Cèsar tornava d’una reunió al Senat acompanyat dels seus amics i seguit d’un gran nombre de ciutadans.
Artemidor i Brutus es van acostar a ell i li van demanar que llegís un opuscle que havien portat per que Cèsar l’examinés, però aquest va refusar de llegir-lo i va entrar al Capitoli.
Cèsar estava conversant amb alguns senadors tranquil•lament quan Brutus, Deci, Casca, Cinna, Metel Címber i altres homes van envoltar-lo.
Metel Címber va suplicar-li a Cèsar que el seu germà tornés del exili, mentre Brutus i Cinna també demanaven el mateix per el seu amic Publi. Cèsar va refusar aquestes peticions dient que ell era incommovible.
Immediatament, Casca enfadat va saltar a sobre de Juli i el va ferir amb el seu punyal, però Cèsar s’hi va tornar apunyalant al seu enemic.
Després d’aquest primer atac, Cassi, Címber i Cinna es van acostar a Cèsar i van aconseguir clavar-li un punyal, però aquest s’hi va tornar deixant-los a tots als seus peus.
Mentrestant al Senat hi regnava el caos, molta gent intentava sortir demanant auxili, d’altres lluitaven amb els atacants de Cèsar, i aquest últim es defensava amb força i valentia dels assassins.
Met Treboni i Caius Legari es van acostar a Cèsar i el van ferir amb les seves dagues, però aquest va aconseguir defensar-se i va deixar als seus enemics fora de combat.
Al final, Cèsar va veure acostar-se al seu vell amic Brutus armat amb un coltell homeier.
Diuen que Juli va ser envaït per la pena i la sorpresa d’haver sigut traicionat per un amic. Va deixar caure els braços i es va tapar la cara amb la toga donant a entendre que no es defensaria.
Per últim, Juli Cèsar va pronunciar la famosa frase de ‘’Et tu Brute?’’ abans de caure mort.
Vale!
L’assassinat de Juli Cesar
La ciutat avui està tan tranquil·la que sembla deserta, el sol s’està escapant per l’horitzó i estic observant-lo mentre em prenc la copa de vi il·luminada pel seu reflex sagnant.
Que és aquesta emoció que em recorre els muscles? Estic preparat i aquesta nit és la nit perfecta. Els corbs m’acompanyen pel camí que travessa els jardins de palau, sabent igual que jo que vessaran les ferides i esperen el seu festí.
Dintre de palau tot roman en silenci, el mateix que es dóna en l’obra que està a punt de començar i només espera que s’apugi el teló. Em moc agil, cobert per les ombres de les estances i com un depredador ensumo cada cop més proper l’alè de la meva víctima.
En les escales que duen a la cambra de l’emperador, la foscor es trenca per la llum de la lluna penetrant pel vidre i l’observo sense pudor perquè ella també observi el rostre de qui donarà de menjar als corbs aquesta nit.
Des d’aquí sento els seus bategs, davant seu agafo una cadira el seu vi i em serveixo una copa en el seu honor. Ell no és concient encara que mai més despertarà, quan el vi s’acaba espero uns moments fins que els corbs es situen al finestral. És el moment.
Tal i com ho faria una bona mare l’arropo amb el fil del ganivet fins que els llençols cobreixen les seves espatlles, li faig un petó al front i quan ell se n’adona que hi sóc allà em despedeixo amb un tall net al coll, els corbs faran la resta.
Avui, tot llegint el diari he pensat en vosaltres, alumnes de primer de batxillerat, i en aquest apunt que tanta polèmica va provocar després de la classe de literatura castellana. Si llegiu aquest article, potser sabreu més sobre si Shakespeare era Shakespeare.
Ens trobem tot just davant del Fòrum on Juli Cèsar, l’home que va fer que Roma es convertís en l’imperi més poderós de la Terra.
Segons alguns testimonis, la mort de Cèsar podria haver estat fruit d’una conspiració planejada per Casius, qui havia estat company de batalles del mort en numeroses ocasions, Casca, de qui es creu és el cervell de l’emboscada i Brutus qui va ser com un fill per al Cèsar.
Tot aquest assumpte succeït aquest 15 de març serà recordat per molts anys.
Joël Beltrán,
El Fil de les clàssiques,
Roma.
Avui fa 2.055 anys de l’assassinat de Juli Cèsar. Els temps han canviat i anunciareu al nostre Facebook el seu assasssinat. A veure qui aconseguirà més “m’agrada”? Vigileu els o les idus de març!
Ara que Juli Cèsar és mort, crec que ja puc explicar-ho, ja puc dir la veritat, qui sóc jo realment.
Em vaig criar amb la mare, Mucia i el meu suposat pare, Gneu Pompeu. Però, el pare mai em va estimar com els meus germans. Semblava que no fos realment la seva filla, que ho fos d’un altre home.
Recordo que sovint el pare renyava a la mare i la pegava, ella cridava i plorava i jo espantada, m’amagava i em quedava així durant una bona estona…
Anys després, el pare va ser nomenat Cònsul, juntament amb el Caesar . L’Emperador i la mare parlaven d’amagat, una vegada, vaig sentir que parlaven de mi i discutien. Quan Juli Cèsar em va veure, em va semblar que els seus ulls cremaven en una gran foguera i que em mataria com havia fet amb els gals. Però va respirar fons i em va acaronar el cabell. Jo li vaig somriure.
De vegades la mare i l’Emperador passaven molt de temps junts i em vaig sorprendre que el pare mai en donés importància.
Em sentia desplaçada per la meva família, a mesura que vaig anar creixent, vaig adonar-me de com era el món: fred, cruel, bèl·lic… Recordo que pel carrer la gent em deia bastarda i jo desconeixia què volia dir aquell mot.
Vaig entrar a la Cort. La majoria de les jovenetes que juntament a mi varen entrar a formar part de l’alta societat romana, van ser seduïdes per Juli Cèsar. Totes menys jo, mai va intentar galantejar amb mi.
El 15 de Març del 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat pels seus antics aliats. Quan vaig sentir la notícia, vaig pensar que el món ja no tornaria a ser com ho era abans. Desapareixeria l’Imperi Romà?
Entre els plors de la multitud, la mare em va confessar quin era el motiu de tants secrets i burles: Jo era la seva filla.
Eulàlia, m’agrada molt la teva recreació; però crec que no t’has de deixar portar per la vox populi televisiva i has de fer més cas al que has estudiat. A veure, si ho arregles a partir d’aquestes dues preguntes:
Juli Cèsar va ser emperador o quan es volia proclamar dictador el maten?
Quan comença l’imperi romà i qui és el primer emperador?
Juli Cèsar era descendent d’una família noble, però que hi vivia apartada dels càrrecs privilegiats. Cèsar va nèixer durant la República Romana.
Des de petit va tenir aspiracions de poder i el primer que va fer va ser convertir-se en militar. A partir d’aquí va anar pujant esglaons fins que va arribar a la política. Va formar un triumvirat amb Pompeu i Cras.
Després, cap el 59 aC, Cèsar va ser escollit cònsul juntament a Marc Calpurni Bíbul. A partir d’aquí va estar en contacte amb el poder i durant els següents anys va conquerir les Gàl·lies.
Juli Cèsar va instaurar una dictadura durant la Guerra Civil i tot i que no va ser Emperador, va crear les bases per un futur poder imperial. Poc després és assassinat pels seus antics aliats i amics.
Després de la mort de Cèsar, es va instaurar un segon triumvirat format per: Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Octavi va aconseguir la submissió de Lèpid i va derrotar a Marc Antoni. Llavors, Octavi es va proclamar Emperador l’any 31 aC. La primera etapa de l’Imperium fou el Principat, amb Octavi com a primer Emperador
Aleshores, què has de canviar? Copia, Eulàlia, la recreació i enganxa-la de nou en comentari amb el canvi corresponent!
RECREACIÓ FINAL!
Ara que Juli Cèsar és mort, crec que ja puc explicar-ho, ja puc dir la veritat, qui sóc jo realment.
Em vaig criar amb la mare, Mucia i el meu suposat pare, Gneu Pompeu. Però, el pare mai em va estimar com els meus germans. Semblava que no fos realment la seva filla, que ho fos d’un altre home.
Recordo que sovint el pare renyava a la mare i la pegava, ella cridava i plorava i jo espantada, m’amagava i em quedava així durant una bona estona…
Anys després, el pare va ser nomenat Cònsul, juntament amb el Cèsar. El cònsul i la mare parlaven d’amagat, una vegada, vaig sentir que parlaven de mi i discutien. Quan Juli Cèsar em va veure, em va semblar que els seus ulls cremaven en una gran foguera i que em mataria com havia fet amb els gals. Però va respirar fons i em va acaronar el cabell. Jo li vaig somriure.
De vegades la mare i Juli passaven molt de temps junts i em vaig sorprendre que el pare mai en donés importància.
Em sentia desplaçada per la meva família, a mesura que vaig anar creixent, vaig adonar-me de com era el món: fred, cruel, bèl·lic… Recordo que pel carrer la gent em deia bastarda i jo desconeixia què volia dir aquell mot.
Vaig entrar a la Cort. La majoria de les jovenetes que juntament a mi varen entrar a formar part de l’alta societat romana, van ser seduïdes per Juli Cèsar. Totes menys jo, mai va intentar galantejar amb mi.
El 15 de Març del 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat pels seus antics aliats. Quan vaig sentir la notícia, vaig pensar que el món ja no tornaria a ser com ho era abans. Desapareixeria la República Romana?
Entre els plors de la multitud, la mare em va confessar quin era el motiu de tants secrets i burles: Jo era la seva filla.
Salve!!!.
Gai Juli Cèsar, més conegut com Juli Cèsar, va neixar el 12 de juliol del 100 aC, i va morir el 15 de març del 44 aC a Roma. Fou general i polític romà que va crear els fonaments del futúr sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d’un general triomfant i va utilitzar el títol d’imperator. També va ser cap de la religió de l’estat (pontífex maximus), pero sobretot tenia el comandament de tots els exércits, proporcionant-li el control del poder.
Respecte el seu assassinat, diverses families senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia tèmer que aquest volgués convertir-se en rex (rei), un títol que, com ha rebublicants, odiaven.
Van participar en el seu assassinat: Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus (el seu fill).
Valeee.
Ave! Sóc Gai Juli Cèsar,(en llatí Gaius Iulius Caesar). Vaig néixer el dia 12 de Juliol de l’any 100 aC.
Va ser un general i polític romà molt important.
Era membre de la família patrícia dels Julii, de la branca Caesar. La familia Júlia era descendent, segons ells, d’Ascani, fill d’Enees i nét de Venus. Cesar va aprofitar aquella llegenda per atribuir-se un nou estatus d’incipient semidivinitat.
Va ser anomenat qüestor, és a dir, organitzador de jocs de gladiadors, que el van fer popular.
Va formar part del Primer Triumvirat.
l’any 49 aC, va ser nomenat dictador.
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex , un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
Laia Bagà i Zícora, no es tracta d’enganxar aquí la vida i miracles de Juli Cèsar. Heu de fer un reportatge sobre la seva mort; per tant cal buscar un punt de vista creatiu i original.
Salve!!
Aquí la meva recreació:
Gaius, com jo li deia, va ser l’home més especial de la meva vida.
Tot va començar un dia de festa a Roma quan jo, una jove enamorada del gran Juli Cèsar per la seva màgica procedència divina que ens havien fet creure, em va mirar continuament fins que no vam poder resistir la temptació. Va durar uns mesos fins que Cornèlia, la seva dona, sospitava.
A més un dictador va obligar a que ens separéssim perque va enviar a Gaius lluny. Tot i així jo estava contenta perque es va divorciar de Cornèlia i em va fer mantenir l’esperança.
Vaig viure molts anys amb por de que morís perque va formar part de l’exèrcit i va anar a la guerra durant molts anys, però jo el vaig esperar.
Era d’esperar que en tot aquest temps estigués amb altres dones de la mateixa manera que em va seduir a mi.
Finalment va tornar i no volia saber res de mi perque va pujar al poder i va ser un gran dictador. Amb tot el meu dolor el van assassinar però jo el segueixo encara ara estimant.
Vale!!
salve!
Sóc Gai Juli Cèsar,conegut com a Juli Cèsar vaig neixer eñ 12 de juliol de 100 aC sóc un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. vaig vestir la toga, la corona i el ceptre d’un general triomfant i vaig utilitzar el títol d’imperator. Vaig ser cap de la religió de l’estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa em proporcionava el control del poder.
Lourdes, on és el reportatge del seu assassinat?
Ave! Sóc Gai Juli Cèsar,(en llatí Gaius Iulius Caesar). Vaig néixer el dia 12 de Juliol de l’any 100 aC.
Vaig ser un general i polític romà molt important.
Era membre de la família patrícia dels Julii, de la branca Caesar.Segons la meva familia, la familia Júlia era descendent, d’Ascani, fill d’Enees i nét de Venus. Jo, vaig aprofitar aquella llegenda per atribuir-me un nou estatus d’incipient semidivinitat.
Vaig ser anomenat qüestor, és a dir, organitzador de jocs de gladiadors, que em van fer popular.
Vaig formar part del Primer Triumvirat.
L’any 49 aC, vaig ser nomenat dictador.
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que jo amenaçava les seves posicions. L’honor i el meu poder els feia témer que aquest volgués a ser rei , un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assessinar-me.
El 15 de març del 44 aC, quan jo vaig entrar al Senat, el grup de conspiradors em van apunyalar. Vaig morir als peus de l’estàtua de Pompeu, elmeu gran rival.
Ave Lida!
El meu nom és Caius Iulius Caesar, més conegut com Juli Cèsar. Vaig néixer el dia 12 de Juliol de l’any 100 aC.
Sóc un general i polític romà, molt ben considerat.
Vaig formar part del Primer Triumvirat i l’any 49 vaig ser anomenat dictador.
Vull felicitar-te pel bloc, del fil de les clàssiques, em sembla una forma molt bona per que tant joves com adults aprenguin de la nostra cultura.
La mort de Juli Cesar va ser el resultat d’una conspiració de 40 senadors romans que es van donar ells mateixos el nom de alliberadors, van matar a Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC. Cèsar s’havia fet declarar “dictador perpetu” pel Senat, i molts temien que l’acumulació de poders conduïra a un règim tirànic. El buit de poder posterior a l’assassinat va portar a la Tercera guerra civil romana, en que els liberatores van ser derrotats. Jo Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, em vaig proclamar emperador, posant fi el període republicà a Roma.
” Diari D’Octavi August”
Salve!!
Aquí la meva recreació:
Gaius, com jo li deia, va ser l’home més especial de la meva vida.
Tot va començar un dia de festa a Roma quan jo, una jove enamorada del gran Juli Cèsar per la seva màgica procedència divina que ens havien fet creure, em va mirar continuament fins que no vam poder resistir la temptació. Va durar uns mesos fins que Cornèlia, la seva dona, sospitava.
A més un dictador va obligar a que ens separéssim perque va enviar a Gaius lluny. Tot i així jo estava contenta perque es va divorciar de Cornèlia i em va fer mantenir l’esperança.
Vaig viure molts anys amb por de que morís perque va formar part de l’exèrcit i va anar a la guerra durant molts anys, però jo el vaig esperar.
Era d’esperar que en tot aquest temps estigués amb altres dones de la mateixa manera que em va seduir a mi.
Finalment va tornar i no volia saber res de mi perque va pujar al poder i va ser un gran dictador.
Ampliació del final de la recreació:
Un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo, això ningú ho sabia, només jo que ho vaig descobrir, vaig fer tot el possible per evitar-ho, però no vaig poder… El 15 de març del 44 aC, quan va entrar al Senat, va ser apunayalat. Jo vaig aparèixer de cop per intentar-ho evitar, jo també vaig sortir una mica ferida i ell, Gaius va acabar assassinat. Em vaig sentir molt culpable per tot i vaig passar la resta de la meva vida molt malament, fins que vaig decidir morir jo també.
Vale!!
Salve.
Gai Juli, més conegut com Juli Cèsar, a sigut assassinat pels seus própis membres del senat. Un d’ells va ser el seu fill Brutus. Es diu que abans d’haver estat apunyalat, va dir aquestes últimes paraules: ” Et tu filius ?, i tu fill meu?. Aquesta va ser la punyalada qué més mal li va fer.
Vale.
Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d’un monarca fins que va ser assassinat. D’altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.
L’assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d’una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l’any 44 aC (les idus de març)
El CSIC afirma haber hallado el lugar donde apuñalaron a Julio César
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/10/10/actualidad/1349868094_051693.html
Avui 15 de març del 44 a.c ha tingut acte l’assesinat més sagnant i despiatat d’ençà que Roma es va fundar. Tot va començar quan va arribar a odïes del poble que Juli Cèsar no tenia intenció de restaurar la República. Això va portar a que un grup de senadors, molts d’ells enemics però d’altres també antics amics, van conspirar per assesinar-lo.
El dictador va ser advertit moltes vegades de que s’havia creat enemics i que aquests no el volien pas rondant viu i que pretenien eliminar-lo per sempre.
Els conspiradors, que es van fer anomenar liberatores ja que pretenien alliberar el poble de la tirania de Juli Cèsar, van escollir amb precisió la data del magnicidi: les idus del març. Encara no se sap amb exactitud quin va ser el motiu que els va impulsar a escollir aquest dia. El que sabem es que el nostre gran dictador va fer cas omís a les paraules d’aquells que l’advertien. Les males llengües diuen que fins i tot es va posar a riure davant de l’advertiment que va fer-li un invident, que va dir el següent: “ja han arribbat les idus de març” i aquest li va dir “si, pero encara no han acabat”.
Cayo Casio i Marc Brutus, principals dirigents del crim, van creure inocentment que aquest acte restauraria la República tradicional, però pel que sembla a aquest pas ens acostem a una tercera guerra civil. Molts senadors,aliens a tota la conspiració, s’han preguntat perquè Marc Brutus, sent fill de Servilia, l’amant de Cèsar,ha matat a Cèsar, que el tractava com si fos el seu fill.
Quan Juli Cèsar ha aparegut al teatre Pompeu, els membres del senat l’han rodejat a punt per tirar-se li a sobre com si fos un tall de carn. Tant bon punt Cèsar s’ha aixecat de la cadira Tilio li ha agafat ben fort la seva túnica i després ha envoltat les seves mans en el seu coll, la qual cosa era el senyal per a l’assalt.
El primer a fer el primer cop ha sigut Cascada i acte seguit els altres se li han tirat a sobre. Tot i que César s’intentava defendre li era imposible, posat que estava en desavantatge.
La resta de senadors, que no tenien coneixement del complot, s’han quedat sorpresos, i s’han limitat a guardar silenci per por, encara que més d’un s’haguès volgut aixecar a ajudar-lo.
Per tot arreu Cèsar rebia ganivetades i així en va rebre fins a vint-i-tres.
Brutus, ha sigut el que li ha clavat la punyalada mortal i Cèsar ha pronunciat les últimes paraules : “tu també Brutus, fill meu?”.
Després de tots els cops rebuts,abatut, ha caigut sota l’estàtua de Pompeu, la qual ha tacat amb la seva sang.
Encara que era un dictador, Cèsar ens ha deixar moltes coses com les seves obres “De analogia”, on defensava la puresa lingüíistica i “De bello gallico” (la guerra de les Gàl·lies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra. A part de ser polític i militar també va ser un gran historiogràfic, va crear el primer triumvirat, i a més va destacar com a orador i escriptor.
Ave Cèsar:
Avui, 15 de març de l’any 44 a.c, acabem de perdre a Gai Juli Cèsar, el líder polític i militar de la República romana. Qui ha sigut? Es pregunten els ciutadans romans. Qui podria voler-li mal a un cap tan popular? Es pregunten els seus seguidors. Doncs de fet, Juli Cèsar no era estimat per tothom, segons sembla, hi ha hagut una conspiració d’uns 40 senadors romans, liderats per Gai Cassi Longí, que havia lluitat amb ell a la Guerra Civil i Marc Juni Brut, el seu fill adoptiu. I molts encara es pregunten: Perquè voldria el senat matar a Juli Cèsar si precisament ell havia aconseguit annexionar tants territoris a l’imperi romà? moltes de les mesures que ha pres Juli Cèsar, anaven en contra amb els interessos del Senat, qui en realitat es el cos que dirigeix el nostre poder, és a dir el poder dels romans. Hem de recordar que Roma fins que Juli Cèsar va agafar tot el poder, era una República governada pel Senat. El Senat ja s’ensumava que Juli Cèsar tard o d’hora acabaria dissolen el Senat i assumiria la dictadura, tal com ha passat.
Com hem pogut comprovar no sols l’han assasinat els seus enemcis sinó que també els seus amics i la seva pròpia família, ja que Cèsar considerava a Brut com si fós un fill seu.
Cèsar no era ingènu a les amenaçes que rebia , ja sospitava que aviat algú acabaria amb ell, però això no el va impedir seguir amb la seva vida i va fer cas omís a totes les advertències que rebia, com la de la seva dona Calpurnia que li va dir que no assistías a la Cúria de Pompeu, pero un dels conspiradors el va convèncer d’assistir dient-li que no fés cas a les superstcions de la seva dona. Al arribar a la plaça de la Cúria, Cèsar va veure a un endeví que dies abans li havia dit que vigilés amb els idus de març, Cèsar es va acostar a ell i li va dir que els idus ja havien arribat.
Un dels conspiradors es va endur a Marc Antoni de la Cúria amb el pretext de que volia explicar-li un fet important, perquè així no pogués defendre a Juli Cèsar. Quan Cèsar va entrar, un dels conspiradors es va llançar als peus de César suplicant-li que perdonés al seu germà desterrat.
El conspirador va agafar la toga Trabea de César amb fermesa per impedir que es mogués. En aquest moment un altre dels conspiradors es va acostar per darrere de Cèsar i li va clavar el seu punyal a l’esquena. Cèsar es va tornar i es va defensar clavant-li el stilo que portava per escriure al braç, però van caure sobre ell els altres conspiradors apunyalant-lo. Finalment va caure mort als peus de l’estàtua de Pompeu Magne que presidia la Cúria del teatre de Pompeu.
Cal destacar que Juli Cèsar ha mort per les 23 punyalades que li han donat, i en l’última, que li ha donat el seu fill adoptiu, Brut, ell ha dit les següents paraules en llatí: “Tu quoque Brute, fili mi?” que vol dir ” tu també Brut, fill meu?”.
Juli Cèsar no sols era un militar que havia aconseguit annexionar molt territoris a l’imperi romà sinó que a més havia fet obres molt importants com “La guerra de les Galies” .
Dia 15 de març a dos de cinc a Roma: reconstrucció històrica de l’assassinat de Juli Cèsar! http://www.comune.roma.it/wps/portal/pcr?contentId=NEW438892&jp_pagecode=newsview.wp&ahew=contentId%3Ajp_pagecode