Implementació: “Quilòmetres Solidaris”

En aquest apartat entrem amb una mica més de detall al nostre projecte. De fet potser no s’hauria de titular ben bé implementació, sinó més aviat és la concreció de la planificació del projecte, el dia a dia del projecte, de l’inici al final.

Tal i com ja hem avançat a l’apartat de planificació, es va començar amb una investigació de la situació sociocultural i econòmica de l’Àfrica. Es va fer una reflexió i a partir d’aquí va sorgir la necessitat de cercar quines ONG’s actuen actualment a l’Àfrica, més concretament a l’Àfrica Negra. Un cop observades les diferents ONG’s els alumnes van triar-ne una d’elles per tal de fer el donatiu un cop realitzada la cursa. La ONG triada va ser “Save the Children”, per tant els diners recaptats al final de la cursa es donarien a aquesta ONG. Abans de passar a la organització de la cursa però es va fer un estudi més acurat de la ONG escollida, es va investigar sobre la història de “Save the Children”, els llocs o països on actuen, com s’organitzen, com funciona el voluntariat, a què destinen els recursos que tenen, etc.

Un cop varen tenir la part més teòrica i d’investigació sobre ONG’s acabada, el projecte va agafar un caire més enfocat a l’educació física. Aquí, arrel de començar a pensar en l’organització de la cursa, es van estudiar diferents factors que cal tenir en compte per fer una cursa. Es va treballar sobre l’escalfament previ a la cursa, el disseny que hauria de tenir la cursa, els entrenaments que farien falta per poder fer-la, quina és la qualitat física més treballada i la més important per una cursa d’aquestes característiques. També van fer previsions vàries, en un cas van sortir al pati i amb l’ajuda del mòbil a partir del GPS van preveure la velocitat que anirien caminant i corrent, per tal de fer càlculs per pensar el recorregut de la cursa.

A partir de les previsions es posen a organitzar la cursa, en tracen el recorregut, fan una instància dirigida a l’alcalde dels dos municipis afectats pel pas de la cursa, Torelló i St. Vicenç de Torelló, fan els cartells publicitaris corresponents, els dorsals pels corredors i pels organitzadors, les fletxes indicatives al llarg de la cursa per marcar el recorregut i que no es perdés ningú… Un cop tenen tot el material ja fet, proven la cursa caminant, fan la previsió del que tardarien corrent i si fessin mig trajecte caminant i mig corrent. Aquí teniu algunes imatges dels cartells realitzats.

Ara ja arriba el gran moment! El dia de la cursa! Es fa la cursa amb tot el grup classe. Aquest punt us el detallem a l’apartat del producte final. Continueu llegint!

Metodologia: “Quilòmetres Solidaris”

La metodologia emprada per tal de treballar en el projecte de “Quilòmetres Solidaris” va ser la recomanada per fer treball per projectes. És a dir que es treballava amb grups de 4 persones, heterogenis, en els quals cal aconseguir que tothom participi, fet de vegades prou complicat però que a mesura que van passant els dies veus que cada vegada funcionen millor els grups.

Es va donar un rol a cada participant del grup, per tal de que cadascú es responsabilitzés d’una part del treball. Els rols genèrics eren el de secretari, portaveu, coordinador i moderador. Tot i això, si per conveniència del propi grup calia, es podien canviar o afegir rols. Per exemple en ocasions calia posar-hi un encarregat de material.

Val a dir que tot i que el recomanable és que els grups els faci el professor, en el nostre cas, pel fet de fer el projecte a 1r d’ESO i al 1r trimestre, no va ser ben bé així. Vàrem deixar que fessin els grups ells, retocant si va caldre a la primera sessió, ja que havíem preparat una dinàmica per comprovar el funcionament dels grups. Es tractava de fer una petita tasca introductòria. A partir del 1r trimestre, com que ja coneixíem més els alumnes ja vàrem anar fent els grups nosaltres, el professorat.

Planificació: “Quilòmetres Solidaris”

La idea de fer un projecte amb aquest títol va sorgir al principi veient la diferència sociocultural que hi ha en diferents llocs del món. Això fa que els alumnes prenguin consciència de la sort que tenim d’haver nascut en un lloc o altre del planeta Terra. Arrel d’això va sorgir la idea de fer un projecte el qual tingués primer una primera part d’investigació sobre la situació sociocultural i econòmica de l’Àfrica, que va ser el continent escollit. Després de la reflexió es va començar a veure el paper que tenen les ONG’s, així com investigar sobre les que actuen concretament sobre l’Àfrica negra.

A partir d’aquí, i per proximitat amb la matèria d’educació física, el professor que portava a terme aquest projecte era especialista d’aquesta matèria, es decideix que el producte final sigui la organització d’una cursa per tal de recaptar diners i donar-los a una ONG, la que acabessin escollint els alumnes. D’aquí va sorgir el títol de “Quilòmetres solidaris”.

Ja ho veieu, aquesta és la planificació general del projecte que hem escollit per documentar en el bloc. Trobareu més detall del treball concret a l’apartat de “Implementació”.

LA VEU DELS ALUMNES

Volem compartir amb tothom qui llegeixi el blog, què diuen els nostres alumnes quan els preguntem sobre el projecte de curs i la carpeta d’aprenentatge. Us convidem a reflexionar-hi i a extreure’n les vostres pròpies conclusions. Només cal que descobriu què s’hi amaga:

 

  • Hem fet de mestres. (P3)
  • Ens ha agradat fer un riu a la sorrera del pati. (P4)
  • Fer la maqueta ens ha ajudat a respondre la pregunta del projecte. (P5)
  • A la carpeta d’aprenentatge hem escrit totes les coses que hem après per poder-les recordar. (1r)
  • La carpeta ens ha servit per estudiar. (2n)
  • El projecte ens ha portat a treballar un tema tan actual com la contaminació i les illes de plàstic. (3r)
  • Estem molt motivats durant tot el procés, amb ganes de participar i gaudir del nostre procés d’aprendre. (4t)
  • El projecte ens ha permès obrir camps de recerca diferents. (5è)
  • Hem arribat junts a la resolució de la pregunta-repte. (6è)

 

A sota la veu dels alumnes s’hi amaguen unes quantes idees que no ens poden passar desapercebudes:

  • El nen i la nena com a protagonistes del seu aprenentatge.
  • L’alumne /a competent és el que crea una nova realitat a partir del que ha après.
  • Construir i experimentar, imprescindibles en un procés de recerca.
  • Podem escriure i recordar allò que hem viscut.
  • No hi ha recerca efectiva si no ens porta a un compromís.
  • La motivació com a element imprescindible en l’aprenentatge. Aprenem allò que ens captiva.
  • La diversitat de mirades dona seguretat a l’aprenent i li proposa nous reptes.
  • Només junts es fan els grans canvis.

Segur que en trobareu moltes més. No oblideu compartir-les!!!

L’AVALUACIÓ COM A OPORTUNITAT

Com molt bé reflecteix el títol d’aquesta entrada al blog, volem reflexionar al voltant de l’avaluació del projecte d’aquest curs i de la carpeta d’aprenentatge, una eina avaluativa que tenim en procés d’implementació. Per poder avaluar cal observar, compartir mirades i sobretot escoltar. Cal escoltar a tothom: a les famílies, als alumnes i als mestres.

Pel que fa al projecte, escoltant als alumnes és molt gratificant sentir-los dir que han après moltes coses i que ho han fet investigant, estudiant i treballant en grup. El tema de l’aigua ens ha permès fer activitats molt diverses i molts experiments. Junts hem arribat a poder respondre les preguntes-repte que ens havíem formulat:

  • Com és que quan obrim l’aixeta surt aigua?
  • L’aigua sempre és bona?
  • L’aigua s’acaba?

Escoltant als mestres, tothom n’està satisfet, però ens agradaria focalitzar en les opinions dels especialistes, moltes vegades els grans oblidats. Ens agrada poder compartir com van trobant maneres d’integrar-se en aquest aprenentatge globalitzat: o bé buscant continguts comuns o bé donant resposta a algunes de les preguntes que es generen en el procés de recerca. En tot cas, sempre escoltant les propostes de l’alumnat i utilitzant un ampli ventall de recursos.

Escoltant a les famílies, ens arriben paraules de satisfacció d’haver pogut participar en el projecte, ja sigui acompanyant als vostres fills i filles o bé entrant com a experts dins de les aules. Ens arriben també ganes de viure més d’aprop el moment de la difusió. Quin bon símptoma oi? Trobarem la manera de fer-ho possible.

Pel que fa a la carpeta d’aprenentatge, estem tots molt contents d’haver-hi treballat. A Primària ens ha costat trobar el format i els moments d’autoavaluació per tal que fos un procés obert, però a E. Infantil han obert un bon camí que de ben segur ens ajudarà a trobar la manera i a millorar el resultat final. Continuem…

P4 – VISITA DE L’AVI DE D’ADRIÀ QUE ÉS PESCADOR

3r – FEM EXPERIMENTS AMB EN LLUIS 

P3 – ENS VISITA UN BOMBER 

 

TRANSFORMEM LA DIFUSIÓ DEL PROJECTE

Tots i totes estarem d’acord en què un projecte està inacabat si no en fem difusió. La difusió és un procés en què es comparteixen els resultats i les experiències amb un objectiu: influir en la manera de pensar i actuar d’altres persones o aconseguir que prenguin consciència d’una nova idea, producte o servei. Per tant, cal aconseguir el màxim impacte possible en el públic que ens escolta.

 Aquest curs hem fet un salt important en la difusió del nostre projecte sobre l’Aigua. Durant el procés de recerca, l’hem compartida mitjançant converses, petites xerrades, participació en experiments,…però ara, a final de curs, ha sigut genial. S’han acabat les presentacions audiovisuals, que estaven molt bé, però que eren unidireccionals i anaven acompanyades d’un discurs no sempre prou entenedor per a la resta d’alumnat. Sense ni parlar-ne massa, mestres i alumnes ens hem adonat que és una molt bona idea transmetre el que hem après i com ho hem après a través de petits tallers interactius o situacions d’aprenentatge, en què no ens cal tenir un discurs a punt que ens pot fer quedar en blanc. Els materials utilitzats ens permeten construir un discurs espontani i la interacció constant amb el públic ens ajuda a adequar el nostre registre comunicatiu. Realment, un gran encert!

Per tal que us ho pugueu imaginar, ha estat com una gran fira en què s’han explorat recursos educatius diversos: experiments per explicar les característiques de l’aigua o el funcionament d’una depuradora, imatges per explicar els fenòmens metereològics, àlbums il·lustrats per explicar desastres ambientals, material matemàtic per entendre el funcionament de les molècules,… i tot això amb propostes lúdiques que han funcionat com a petits reptes que han interpel·lat als altres i han generat aprenentatge. Estareu d’acord amb nosaltres que globalitzar és això. Ara només ens cal anar un pas més enllà i obrir-ho als pares per poder aprendre junts. Serà el repte del proper curs!

 De moment us convidem doncs a gaudir del reportatge fotogràfic d’aquest curs i us deixem dues frases per reflexionar-hi:

“El projecte acaba però els productes i els resultats es queden, i només tenen sentit si s’utilitzen i produeixen canvis”

“Si compartim la responsabilitat, reforcem la cooperació i la solidaritat en el centre”.

 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE 3r 

P5 EXPOSA A 3r 

5è EXPOSA A 1r

1r EXPOSA A P4 I A 5è

PROCÉS OBRA DE TEATRE 4t 

 

 

 

IMPLEMENTEM LA CARPETA D’APRENENTATGE

Després de començar a treballar amb la carpeta d’aprenentatge el curs passat, aquest curs hem decidit implementar-la a tots els nivells des de P3 fins a 6è. Vam decidir fer un format per Educació Infantil i un altre per Primària. A E. Infantil hem optat per una carpeta oberta i a Primària per un dossier tamany fitxa.

Abans de treballar en la carpeta, sí que vam estar parlant a nivell de grup impulsor, de quina era la seva finalitat i ho vam transmetre al claustre en l’espai de reunions de cicle.

Vàrem parlar de que havia de recollir evidències del que l’alumne/a aprèn i com ho aprèn i per tant, cap carpeta pot ser igual perquè no tots aprenem el mateix ni de la mateixa manera. Ha d’incloure els objectius de les tasques i les reflexions del alumne/a sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. És idoni que inclogui bases d’orientació que explicitin l’anticipació de l’acció (què hauran de fer o pensar per realitzar un determinat tipus de tasques), mapes conceptuals que organitzin les relacions entre els principals conceptes, i l’autoreflexió sobre els resultats de l’avaluació. Pot incloure també els esborranys i les versions finals d’un treball, per evidenciar els canvis, i fer referència a descobriments, preocupacions, recursos utilitzats, bibliografia consultada, fotografies, coavaluacions, és a dir, tot allò que pugui constituir una

“biografia” del treball realitzat. 

I bé, després d’haver-hi treballat tot aquest curs, ha arribat el moment d’avaluar el procés d’elaboració i el resultat final. De fet, això és el que volem  compartir amb tothom qui estigui interessat en les nostres reflexions.

En el cas d’E. Infantil, pensem que respon molt bé a la seva finalitat, conté bones evidències i el format hi ajuda. Ens agrada poder dir que és tan versàtil que en qualsevol moment es pot transformar en un guió per tal que cada nen i nena pugui explicar el seu procés d’aprenentatge. En el cas de Primària pensem que en general conté bones reflexions de l’alumnat, però manquen evidències de què s’aprèn i com s’aprèn, l’anàlisi dels errors i un grau més alt de personalització de la carpeta. Això és el que ens proposem millorar el proper curs, incloent-hi un índex i pensant com organitzarem els materials. També estem pensant en un nou format que ens permeti, igual que a E. Infantil, incloure-hi diferents tipus d’evidències: potser una capsa, un desplegable…

Us adjuntem una petita mostra del camí que ja hem obert!

 

 

 

 

La veu dels alumnes. La volta al món en 24 dies

En acabar el projecte el vàrem avaluar amb els alumnes i a la majoria els hi va agradar i s’ho van passar molt bé el dia de la fira explicant tot el que havien aprés del país escollit.

Alguns dels aspectes que no els hi va agradar, va ser que no varen poder veure la feina dels companys el dia de la fira, i això seria un punt de millora de cara al proper curs.

Avaluació. La volta al món en 24 dies

A l’hora de l’avaluació es va crear un jurat de professors que havien d’anar passant pels diferents països i els alumnes havien d’explicar la informació exposada: obra d’un escriptor, glossari en anglès, mapa físic i polític, un plat típic del país, una dansa, un monument en 3D, un mural de l’ecosistema i un pòster de les malalties del país. Aquest grup de professors no eren uns professors qualsevol, era un grup format per un turista, un científic, un gastrònom i un artista.

 

A l’hora d’avaluar no només es va tenir en compte la presentació, sinó que durant el projecte els alumnes havien creat  un blog  on anaven apuntat com els havia anat la setmana, com s’havien repartit la feina, quina informació nova del país havien descobert, etc.

També havien fet autoavaluació i coavaluació per regular el treball de grup.