El programa que Ràdio Premià de Mar dedica els dimecres a les Escoles, ens va convidar a ahir per parlar de El Fil de les Clàssiques, nascut ara fa gairebé quatre anys a l’institut Cristòfol Ferrer, en aquesta nova etapa a l’institut de Premià de Mar. Hi van participar les alumnes de llatí de quart de l’ESO Clara, Sabina i Laura i l’alumne de grec i de llatí de primer de batxillerat, Eric Andreu. Des de Madrid, la Lucia ens seguia! Si us el vàreu perdre, aquí el teniu.
Demà dissabte, dia 5 de novembre, se celebrarà a Escaldes-Engordany, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2011, la setena edició del Fòrum Auriga.
El Fòrum Auriga, que enguany ha estat guardonat per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, serveix per establir vies de diàleg entre els diferents professionals i col.lectius dedicats al món antic a l’àrea lingüística catalana, que aplega a arqueòlegs, filòlegs, filòsofs, historiadors, museòlegs, documentalistes, arxivers, etc., que desenvolupen la seva tasca en la docència a les universitats i en l’ensenyament secundari; la gestió, conservació o direcció de museus; editorials; recerca a les universitats i centres de recerca; els diversos estaments de les institucions nacionals i locals en cultura, turisme i ensenyament; empreses de gestió cultural; arxius, etc.
En aquest VII Fòrum Auriga, que se celebrarà a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, tots nosaltres hi serem presents amb “El Fil de les Clàssiques: un teixit clàssic a la xarxa”. Entre d’altres, hi intervindran Abel Fortó, arqueòleg de Patrimoni Cultural, que dissertarà sobre “Andorra, entre la protohistòria i l’antiguitat”, amb la intervenció del també arqueòleg Àlex Vidal; Josep Maria Palet, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, tractarà sobre “Roma i els Pirineus: l’ocupació de l’alta muntanya pirinenca a la vall del Madriu-Perafita-Claro (Andorra)”; Francesc-Xavier Hernàndez Cardona, del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, tractarà sobre “Iconografi a didàctica i espais arqueològics. Estratègies de disseny”; Ramon Ten, del Servei d’Arqueologia i Palentologia de la Generalitat de Catalunya, dissertarà sobre “Tribuna d’arqueologia pel segle XXI; Josep Ros explicarà el Parc Arqueològic de Guissona; Montserrat Tudela i Xavier Vicens exposaran les novetats de l’Inventari Papirològic de Catalunya; Oriol Olesti, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre “Els Pirineus i els seus recursos a les fonts literàries antigues: vies, ramats i metalls”; Gonzalo Berger i Paula Lloret, de Tanit didàctica i difusió cultural, presentaran el Festival Laietania; Joan Frigola i Albert Pratdesaba explicaran el castell de Falgars, una torre romanorepublicana a la Garrotxa; Carme Llitjós exposarà l’actualitat dels grups de teatre clàssic a Catalunya, i Benigne Marquès, del Bisbat d’Urgell, tractarà sobre la Societat Cultural Urgel.litana.
El VII Fòrum Auriga es clourà amb una taula rodona sobre “Món antic i crisi”, amb la participació de Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Francesca Mestre, professora del Departament de Grec de la Universitat de Barcelona.
Ràdio Premià de Mar a Premià notícies també s’ha interessat per la nostra participació en aquest VII Fòrum Auriga:
Ahir tot sortit de classe, agafo el cotxe, poso la ràdio i vés per on Roger de Gràcia (que vaig conèixer fa uns anys al primer lliurament dels Premis Bloc Catalunya) a La segona hora de RAC 1 parla amb el seu estil de Grècia, de la seva llengua i de la seva música:
Ευχαριστώ πολύ!
John William Waterhouse, Oracle 1884
Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els humans per mitjà de missatges divins o de signes misteriosos. L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina, i s’anomenava oracle l’endevinació practicada per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur. Moltes decisions humanes (sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs) depenien de les respostes oraculars. Per tant, els grans centres oraculars (el de Zeus a Dodona, a l’Epir; el d’Apol·lo a Delfos, al peu del Parnàs; i el de Plutó a Cumes, a la Itàlia meridional) gaudien d’un enorme prestigi panhel·lènic i eren llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives, com el tresor dels sifnis i el dels atenesos a Delfos.
Per saber-ne més podeu llegir aquesta entrada de Sebastià Giralt i a continuació escolteu el nostre amic i col·laborador d’Aracne fila i fila, el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer en una entrevista feta recentment al programa de ràdio Luces en la oscuridad parla sobre l’oracle de Delfos i dóna resposta a les qüestions plantejades: Què en diu la llegenda del lloc? Per què fou el centre religiós més important del món grec? D’on prové el nom “pitonissa”? etc.
Els grecs buscaven la comunicació amb els déus mitjançant els oracles. En el cas de l’oracle de Delfos, el déu es comunicava amb el pelegrí per mitjà de la pítia, asseguda en un trípode i en un estat d’èxtasi, i de la interpretació dels mots d’aquesta que feia un sacerdot. Recordeu alguna resposta oracular? Eren fiables? De quina manera avui hi ha gent que cerca resposta a coses desconegudes del passat, del present i el futur? Qui hi creu? Què n’opineu de tot plegat?…
Per acabar completeu aquest Google Maps amb els principals centres oraculars del món grec que es correspon amb l’exerci 4 de la pàg. 156 del llibre Grec 1, ed. Teide:
Veure Centres oraculars en un mapa més gran
Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.
Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?
La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença,etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències. Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Deka acaba de fer públic L’empremta d’Orfeu, el seu bloc-treball de recerca de segon de batxillerat, en els referents clàssics en la música actual. Té un apunt, Tot canvia!, en què tracta els referents d’Heràclit (que defensava el concepte de la transformació contínua) en la música de Keane que ja teníem publicat a El Fil de les Clàssiques (vid. Tot canvia i res no roman) i l’amplia amb John Lennon, ZPU, Mercedes Sosa… ; però acabo de descobrir gràcies a un amic del Facebook un programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia que s’està emetent des de fa unes setmanes a rtve .es. Us proposo d’escoltar els diferents talls radiofònics i anar comentant les diferents cançons, tot buscant un enllaç d’àudio o videoclip per anar-les publicant després al bloc de referents clàssics en la música actual.
Els filòsofs grecs més importants són:
De Tales als sofistes
Escola jònica
Escola eleàtica
Escola efèsia
Altres filòsofs importants
Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.
Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.
Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.
Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.
Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.
Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiques i d’Aracne fila i fila: ) s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes:
Plató d’Atenes ( ) Deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc.
Aristòtil Deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu. Inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.
Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:
Francesc Orteu parla del filòsof grec Aristòtil a Discohistòria de la filosofia, un programa de RNE:
Zenó Va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.
Epicur Fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual.
Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol.
Escolteu aquest programa de Catalunya Ràdio d’Oriol Munné del 30 de juny de 2010 dins Do de llengües i després expliqueu en unes 150 paraules pròpies la història de la llengua grega, ja que com hem estudiat a classe podem seguir la seva evolució des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern. Quin tresor de llengua!
Historia del griego antiguo en 14 versos
[Sinopsis de Luis Alberto de Cuenca]
Cierto ario que vivía en Pamir
cultivando con primor un abedul,
decidió que mejor sería vivir
más al Sur, y se hizo la maleta y el baúl.
Emigró y emigró con temas puros
que se iban flexionando lentamente
y al llegar de Micenas a los muros
el sistema ya era competente
para todo lo que fuera locativo
en los más diversos grados de alternancia,
que es asunto que tiene más sustancia
que seguirle la pista al abedul
que dejó aquel ario preflexivo
y cambió por el mar Egeo azul.
Pepe da Rosa, en la portada d'un dels seus àlbums
Enguany fa 23 anys que ens va deixar el cantant i showman sevillà Pepe da Rosa.
Fa anys, quan em passejava per l’institut amb un radiocasset, posava a classe aquesta gravació que vaig fer, en una cinta de casset (alguns ja ni deveu saber de què parlo!), de la ràdio dels dotze treballs d’Hèrcules i aconseguia que els meus alumnes vinguessin contents a classe i en sortissin encara més. Aquest estiu vaig trobar per la xarxa un material fantàstic del company Pedro Luján sobre el foment de la lectura i Hèrcules amb alumnes de la ESO. Em va venir al cap aquesta gravació, la vaig buscar, l’he penjada a la xarxa i aquí la teniu. A veure si també aconsegueixo, com abans, el vostre somriure i les ganes de llegir i saber més dels dotze treballs d’Hèrcules. Els coneixia bé Pepe da Rosa? Què n’opineu?
També m’hauríeu d’ajudar a replegar tots els enllaços que a hores d’ara tenim publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne sobre l’heroi per si us inspiren i en fem més!
A Com Ràdio a l’últim Estiu en un blog, espai de blogosfera del programa El Dia a la Com de Josep Maria Cano, Trina Milan, presidenta de Stic.cat, parla de blogs i educació i esmenta la nostra tasca en el bloc El Fil de les Clàssiques (a partir del minut 6 i també en l’apunt corresponent del seu bloc Platxèria).
Des d’aquí el nostre agraïment! Per molts anys!
Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa de Catalunya ràdio En guàrdia, què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?
Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?
“Em diuen que Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).
Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres. Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius: encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:
De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:
collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.
Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)
