Tag Archives: Música

Tres Treballs de Recerca de clàssiques i web 2.0

Tres treballs de recerca de clàssiques, quina meravella! Les noves tecnologies a l’ordre del dia al Cristòfol Ferrer. Alumnes 2.0 ens explicaran aquests dies la seva experiència amb el treball de recerca:

 

 

  • L’empremta d’Orfeu: treball d’Oriol Garcia Penche sobre els referents clàssics en la música actual (format bloc) i reconeixement immediat a la xarxa vid. Voces griegas desde Benicàssim “Deka, alumno 2.0“.

 

L’enhorabona per la feina ben feta i per difondre les clàssiques a la xarxa. Bona sort! Carpe diem!

Sísif, d’Agustí Bartra

Fa poc he redescobert a Música de poetes “Sísif”, d’Agustí Bartra, cantat per Miquel Pujadó. És un poema preciós i amb el referent clàssic de Sísif, condemnat a empènyer eternament una roca enorme fins a dalt de tot d’un pendent; però, quan ja era al cim, tornava a caure, impel·lida pel seu propi pes, i altra vegada Sísif havia de començar a empènyer de nou (vid. presentació d’Angel Martínez). Avui, Diada Nacional de Catalunya, el vull dedicar a tots els filadors i filadores que, somiatruites o nefelibates com jo, també us sentiu sovint com Sísif, i malgrat les dificultats tireu endavant i empenyeu el roc de la vida i del dia a dia. Espero que us agradi i que aprengueu finalment la lliçó:

Oh, Sísif pot ser feliç
amb la roca o l’embalum,
si gronxa pena o somrís
a les trenes de la llum!

Quan la força li infla el tors.
la roca es torna destí:
no pot unir cim i esforç.
Des d’abaix crida el camí.

El vent clama els seus edictes
Pugen, amb un ritme lent,
Sísif, la roca i el vent
i la lluna dels invictes.

Agustí Bartra

Obra completa Vol II. 1972- 1982. Edicions 62 Barcelona. 1983 Pàg. 464

 

Centenari del naixement del poeta Màrius Torres: “Venus” i el llatí

Logo original de la Carme Rosanas

Logo original de la Carme Rosanas

Avui fa cent anys naixia el poeta ilerdenc Màrius Torres. El Fil de les Clàssiques, també vol unir-se a l’homenatge que, entre altres, li ret la catosfera, -tal com vàrem fer amb Carles Riba o Salvador Espriu-, amb el poema “Venus”. Màrius Torres el va dedicar al seu amic Jaume Elias des de la Ciutat del Vaticà en el decurs d’un viatge de fi de carrera -va estudiar medicina- des del 26 de febrer al 22 de març de 1933 per Pisa, Florència, Roma, Milà, Ginebra i París:

L’orquestra de joves del Vallès així el va interpretar en el concert homenatge Màrius Torres de l’institut homònim de Lleida el 30 d’abril de 2010, sota la música i la direcció de Pedro Pardo i amb la soprano Anna Borrego:

El poema Venus de Màrius Torres té una forma estròfica circular i sembla premonitori de la seva malaguanyada mort als trenta dos anys. Què us suggereix a vosaltres aquest poema? Què n’opineu?…

Màrius Torres quan va emmalaltir de tuberculosi pulmonar va ingressar en el sanatori de Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja (on precisament dissabte li van fer un emotiu homenatge) i allí va conrear la poesia i, entre altres, va estudiar també llatí. Sols trobem, però, en la seva obra un poema amb el títol en llatí: Arbor Mortis i un subtítol Nisi signo serena entre parèntesi després del títol en català del poema Rellotge de sol.

Segur que amb aquest tastet de referents clàssics (vid. també el poema L’esfinx a Aracne fila i fila) en el centenari del naixement de Màrius Torres, us he despertat les ganes de conèixer més l’obra d’aquest poeta oblidat; però no tenim excusa per conèixer-lo millor ja que Pagès editors va treure per Sant Jordi Poesies de Màrius Torres, editat per Margarida Prats, que ara ha tornat a editar.

Musicant Safo, la poeta de l’amor

En el cànon alexandrí dels poetes lírics sols hi figura una dona (tot i que en versions posteriors s’hi afegeix Corinna de Tànagra) i aquesta és Safo de Lesbos, la poeta que va descobrir l’amor a la poesia, l’anomenada desena musa i mestra d’altres poetes gregues antigues com Erinna de Telos o Nossis de Lòcrida. A Els efectes de l’amor hem pogut veure com de bé ho va saber expressar!

La lírica grega va ser destinada a ser cantada amb acompanyament de la lira, d’aquí el seu nom λυρικός. Safo, juntament amb Alceu són els representants de la lírica monòdica (cantada a una sola veu) eòlica i Anacreont de Teos de la monòdica jònica.

Aquí teniu amb les veus d’Angélique Ionatos i de Nena Venetsanou el poema de Safo ΘΕΛΩ ΤΙ Τ΄ΕΙΠΗΝ “Una cosa vull dir-te” i ja veureu com se sembla a “Igual que els déus…”:

ΘΕΛΩ ΤΙ Τ΄ ΕΙΠΗΝ
θέλω τί τ’είπην, αλλά με κωλύει αίδως.

αι δ’ήχες έσλων ίμερον η κάλων
καί μή τί τ’είπην γλωσσ’εκύκα κάκον,
αίδως κέν σε ούκ ήχεν όππα-
τ’άλλ’έλεγες περί τω δικαίως.

γλυκηά μάτερ ου τοι δύναμαι κέεκην τον
ίστον πόθωι δάμεισα παίδως βράδιναν
δι’ ‘Αφροδίταν.

UNA COSA VULL DIR

Una cosa vull dir-te, però me’n priva la vergonya.
Si pruïssis coses belles i nobles
la teva llengua no ordiria infàmies
ni sota els ulls gens de rubor tindries,
car de justícia parlaries sempre.

Dolça mare, no puc teixir al teler;
em doma la flexible Afrodita amb un donzell que ansiejo.
(Trad. Manuel Balasch)

Si us ha agradat, no us perdeu aquest programa de Radio Universidad Calf FM 103.7 (ciudat de Neuquén, Rep. Argentina) sobre Safo de Lesbos, la seva vida i la seva obra musicalitzada per Angélique Ionatos i Nena Venetsanou. Almenys triga un parell de minuts a carregar-se. Tingueu paciència!

Download

Safo de Mitilene

Una jovençana que es transforma en arbre

Ametller florit

Ametller florit

“En una illa del mar grec
-temps era temps!-
una jovençana plora
d’enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l’estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-
Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant d’esperar, la jove
tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un atmeller tan bell,
la jovençana,
que escampava planys i tanys
per la mar plana.
Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d’una que tocà terra
va veure l’arbre.
Amb les branques va conèixer sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l’almetller es va omplir
de flors rosades.


Mª DEL MAR BONET, Bon viatge faci la cadernera

En quin antic mite hel·lènic s’inspira aquesta cançó de Maria del Mar Bonet? Si no ho sabeu, haureu de cercar la resposta en un article de l’any passat a El Fil de les Clàssiques en què s’explicava l’origen mitològic de l’ametller. Qui s’anima i ens fa una il·lustració de la transformació de noia en ametller?

Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

rositarosaerosa
Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

El rap de l’alfabet grec, per Deka

A l’Uri, que es fa dir Deka (recordeu el rap de les Clàssiques! ), no li ha faltat temps per agafar-se al peu de la lletra el meu suggeriment de fer un rap amb les lletres de l’alfabet grec a l’apunt Palamedes, inventor de l’alfabet i no li ha quedat bé. Li ha quedat genial! Què opineu de El rap de l’alfabet grec, de Deka?

 ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ, ΔΕΚΑ!

Faune, sempre polèmic

Com sabeu Faune fou un antic déu romà que rebia culte a Roma al mont Palatí o als seus encontorns. Per la seva afabilitat i per ser favorable (qui fauet), se’l va identificar amb el déu grec Pan. Va perdre amb el temps el caràcter diví i en època clàssica es va multiplicar en faunes (fauni) que són els genis salvatges i camperols, els equivalents als sàtirs grecs, amb qui comparteixen la doble natura de ser mig homes i mig cabres.  Són luxuriosos i amants del vi i de la música i així apareixen en totes les representacions artístiques fins als nostres dies. (Si algú s’anima seria un bon material per fer-ne un muntatge per a Aracne!)

Hic et nunc destacaré només la pervivència musical en Prélude à l’après-midi d’un Faune (1894) de Claude Debussy segons un poema de Mallarmé (1876) en què Faune apareix com un ésser ben libidinós, d’aquí que escandalitzés ben molt quan es va estrenar  a més del to agosarat i  l’orquestació emprada.

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

El ballarí ucranià Vàtslav Nijinsky (1890-1950) en ballar-lo el 1912 també va provocar un gran escàndol com es pot veure en aquest fragment de la pel·lícula Nijinsky de Herbert Ross (1980), interpretat pel ballarí americà George de la Peña.

Però si voleu també podeu veure un muntatge, que aquests dies ha resultat  ben polèmic, de Christian Comte amb fotografies que  Adolph de Meyer (París, 1868-Los Ángeles, 1946), va fer a Paris el 1912 a La migdiada  d’un  faune, tot recorrent  pas a pas els moviments de Nijinsky:

Si us he despertat la curiositat per Nijinsky i per la dansa fins el 23 d’agost podeu veure al teatre Romea de Barcelona  El salt de Nijinski que la coreògrafa Maria Rovira, amb la companyia Trànsit,  dóna forma a les obsessions del ballarí Nijinsky, a qui l’esquizofrènia obligà a abandonar la polèmica i meteòrica carrera  molt d’hora.