Un llibre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així una pàgina web ens porta a una altra i un apunt d’un bloc a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies, dels ordinadors, dels llibres digitals i d’Internet res de res, són modes d’un moment i que no serveixen per a res més que per perdre el temps, distreure la gent i estimular la mandra.
Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits com aquell que es va viure en l’època de Plató en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard, quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa.
Hieronim Squarciafic, que va promoure la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’ home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals? Què n’opineu?
Plató en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica, cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat, la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre de paper en…
Tot pensant, he recordat el final del diàleg Fedre (274b …) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura. Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en un llibre de casa, però per si no el teniu a l’abast aquí us enllaço una pàgina de filosofia Φῆ amb la traducció de Fedre per Patricio Azcárate. Us recomano que llegiu almenys el final a partir del 274b: “Me contaron cerca de Naucratis…” i comenteu els recels platònics envers l’escriptura. Us adonareu que alguns són de plena actualitat, equiparables als recels envers l’era digital. Temps al temps!