Llegiu la lletra de Canción griega de Luis Barros dins l’àlbum Canciones para levantar el ánimo 2002:
Canción griega
Acrópolis, cariátides, Medea,
Corinto, Delfos, Palas Atenea.
Soy un Diógenes buscando un hombre probo,
un Aristófanes riéndose de todo,
soy un Homero cuentamusa y delirante,
soy un Pericles camorrero y elegante;
soy Aristóteles clasificando el mundo,
Epaminondas enrulado y furibundo,
soy Parménides inmóvil en Corinto,
soy Heráclito cambiante y variopinto;
soy Platón sentado en la caverna,
un Demóstenes sin pelos en la lengua,
soy Empédocles un semidiós barbudo,
soy un Sócrates genial y cojonudo.
Esparta, Rodas, Mileto, Licurgo,
Tucídides, filípica, demiurgo.
Soy Hesíodo cantando a los efebos,
soy la Safo de las arenas de Lesbos,
soy Hipócrates curando sarampiones,
soy Demócrito tocando los cojones,
soy Herodoto subiendo el Peloponeso,
soy un Fidias partenónico y obseso,
soy Praxíteles el gran perfeccionista,
soy Protágoras fatídico y sofista;
soy Eurípides montado en un coturno,
soy Pitágoras febril y taciturno,
soy Arquímedes palanca de la farsa,
soy Plutarco biografiando la comparsa.
Aquiles, Menelao, Samotracia,
Esquilo, Macedonia, democracia.
Letra y música: Luis Barros
Què us ha semblat? Quin compendi d’erudició! Ara ens caldrà esbrinar qui és qui, o què és què? Aquí hi trobareu el qüestionari corresponent.
Salve!
Vaig estar escoltant la cançó l’altre dia i intentant respondre el qüestionari, però em va resultar bastant difícil. Ara la tornaré a escoltar, ja que amb la lletra aquí és més fàcil, tot i que és una mica estranya.
Vale 🙂
Salve!
Lo bo de la canço es que es una manera de saber els noms més rellevants de l’historia grega; filosofs, deus, llocs rellevants… ja que jo no se molt d’això i ami això m’ajudat. Apart de saber els noms, també les caracterisitiques de cadascun i acompanyant amb unes imatges.
Salve!
he escoltat la cançó , al principi no entenia res i a l’estona després de sentir-la un parell de cops la e començat a entendre.
La veritat que es molt bona si vols aprendre els noms però no serveix suficientment be per si vols esbrinar el que feien. Sol et dona adjectius i algunes accions que va fer , pot ser que quan ja entengui les histories sàpiga relacionar-los millor amb cadascú
Salve!
E estat escoltan la cançó i és bastant difícil d’entrendre però quan l’escoltes un parell de cops ja saps el que diu i amès si segueixes la lletra. És una bona cançó si vols aprendre els noms de filòsofs, Deus i polítics, et donen uns bons adjectius del que van fer i de com eren.
El qüestionari és bastant difícil.
Xaipe!
La cançó està força ben feta però el qüestionari ha sigut una mica complicat, encara que al fer-lo per segona vegada m’ha anat molt millor! Esmenta un llistat de pesonatges, polítics, filòsofs, historiadors grecs, els més rellevants de la història de Grècia. Els va rimant entre si, de forma que moltes de les frases se’t queden al cap.
Vale!
Salve!
M’ha semblat molt bona la cançó ja que menciona al filòsofs, historiadors, entre d’altres, més important de Grècia. A l’hora de fer el qüestionari no ha sigut fàcil i tenia que estar mirant la lletra i escoltant-la però un cop que ja sabia de que anava la lletra ha sigut fàcil contestar les preguntes.
Xaipe!
He escoltat la cançó , al principi no entenia res i a l’estona després de sentir-la un parell de cops la e començat a entendre.
La veritat que es molt bona si vols aprendre els noms però no serveix suficientment be per si vols esbrinar el que feien. Sol et dona adjectius i algunes accions que va fer , pot ser que quan ja entengui les histories sàpiga relacionar-los millor amb cadascú
He começat a escolta la musica i no entenia res,l’historia grega; filosofs, deus
els més rellevants de la història de Grècia.
Desgraciadament no m’atrau aquest estil de música, pero conec alguns dels personatges que apareixen en la cançó, com Pitàgores, matemàtic creador d’un teorema amb el qual vaig lidiar a la ESO, o Homer, autor de la Ilíada i la Odissea.
Xaipete!
He escoltat aquesta cançó i també l vaig scoltar abans. Em sembla molt interessant ja que en una simpl cançó com aquesta ens ensenya les diferents coses i conceptes sobre els filósofs importants de Grècia com Sòcrates, Plató, … poetes com Safo..etc. Sempre queda molt més bé per les cançons que amb la teoria.
En aquesta cançó s’anomenen els següents filòsofs: Diògenes; Aristòteles; Parmènides, que la seva teoria es basava en la via de la veritat i la via de l’opinió i, també que el ser és i el no ser és,.
També nombra a Heràclit considera que tot canvia, tota realitat està en moviment, tot desapareix i que l’harmonia és la lluita dels oposats;a Plató, seguidor de Sòcrates, hi creia en el món sensible (còpia d’un model) i en el món de les idees (essències), també recolzava la teoria de la reminiscència (el coneixement el tenim a l’interior) i que el procés de coneixement era llarg; a Demòstenes; a Empedòcles; i a Sòcrates que no va escriure res, tot el que se sap és gràcies a Plató, el mètode socràtic tracta de dues parts: la refutació (preguntes perquè l’interlocutor reconegui que les seves idees no tenen fonaments) i la maièutica (l’interlocutor descobreix la veritat que es troba dins de la seva ànima)
Hipòcrates, Demòcrit que contradiu a Parmènides, perquè considera que tot està format de buit i àtoms, per tant el no ser és, Protàgores, un sofista que considerava que la manera de presentar-se les coses a l’home és la seva veritat i Pitàgores que funda una escola a la Magna Grècia, on crea normes estúpides i dóna molta importància a les matemàtiques també són mencionats
Xaipe!
Aquesta cançó menciona alguns filòsofs grecs. El primer de tots és Aristòtil, que encara no l’hem estudiat però l’any passat vam fer-lo per sobre. Aristòtil està d’acord en què el coneixement verdader, sobre l’essència de les coses, només pot venir donat a través del que és permanent i estable, perquè el que canvia només ens proporciona opinió.
Parmènides també creu el mateix que Aristòtil. A més a més, parteix de dues afirmacions obvies a la via de la veritat: el ser és i el no ser no és, ja que no és imaginable com per exemple l’infinit perquè no ens el podem imaginar.
Heràclit es mostra desacord amb Parmènides i Aristòtil, ja que no creu que el coneixement sigui possible perquè estem en una realitat canviant de manera constant. De manera que Heràclit dona suport a la idea que tot tendeix a desaparèixer.
Plató és el següent filòsof que ens menciona, deixeble de Sòcrates. Aquest és influenciat per Parmènides, ja que també creu que el coneixement és possible. També diferencia el món de les idees i el sensible, a l’igual que Parmènides la via de la veritat i la de l’opinió.
Demòcrit es mostra oposat a Parmènides, ja que nega que el ser és i que el no ser no és. Per ell sí que és possible el buit, també que hi hagi més d’un sol ser i que és mòbil.
Seguidament menciona a Sòcrates, un dels filòsofs més rellevants de la història. Intentava que la gent de la polis fossin crítics i això el va portar a la mort. Sòcrates no és relativista i no dubta de la justícia.
Protàgores dona suport a Heràclit i creu que el moviment no és possible sense l’existència de contraris.
Pitàgores influencia molt a Plató i forma una escola en la que es distingeixen dues cares: creuen en una religió òrfica, és a dir, en què veuen el cos com una presó per l’ànima. I la segona, que l’harmonia de l’Univers s’entén mitjançant les matemàtiques.
I per últim, menciona a Aquimedes, a part de filòsof, matemàtic, astrònom i físic.
En aquesta cançó hi apareixen diferents filòsofs:
apareix Diògenes de Sinope (Διογένης ὁ Σινωπεύς) va viure a Atenes i tenia una vida austera i basada en l’autocontrol. Uns pirates el van capturar fent un viatge a Egina i el van portar a Creta, allà Xeníades de Corint el va comprar i li va donar la llibertat però li va encarregar cuidar al seu fill tot i que els hiverns tornava a Atenes. Se’l coneixia com a un menyspreador de la cultura i va influir sobretot per la seva manera de viure. També hi apareix Aristòtil, un filòsof de l’Antiga Grècia que dominava des de la filosofia a la biologia i des de les matemàtiques fins a la psicologia. Va escriure texts filosòfics sobre la estètica, la ètica, el govern, la metafísica, la política, la psicologia, la retòrica i la teologia. Afirmava que l’única realitat és el món que tenim al davant, el contrari de Plató que deia que hi ha dos mons: el sensible (a través dels sentits) i el de les idees (a través de la raó).
Parmènides també surt en aquesta cançó. Parmènides va fer un poema que el va dividir en tres parts: el proemi, on hi surt un carro tirat per cavalls i de cop una deessa apareix i li diu que ha de triar entre dos camins: la via de la opinió i la via de la veritat. Segons ell la via de la opinió era la que triava la gran majoria de mortals, és una via on et deixes guiar pels sentits i tot el que captes a través d’ells creus que és la realitat. La via de la veritat és la via filosòfica en que no et deixes guiar per els sentits i que segons Parmènides només existeix un sol element immòbil i etern.
Heràclit va néixer l’any 535 a.C. i ell deia que tot el que captem a través dels sentits és la realitat, que tot canvia, tot està en constant canvi mai una cosa és la mateixa perquè segons ell quan vas a dir que és igual ja ha canviat. Deia que aquest canvi tenia una harmonia tot passa perquè forma part d’un cicle.
Plató va ser un seguidor de Sòcrates. Diu que hi ha dos mons: el món sensible i el de les idees. El món sensible es basa en els sentits en tot allò que és material, tot el que hi ha al món sensible és una copia del que hi ha al món de les idees, un món on hi ha les essències i els ideals.
Un altre filòsof és Empèdocles, ell considera que el arjé, els primers elements en són quatre: la terra, l’aigua, l’aire i el foc i que tot el que coneixem es forma o es destrueix a partir de la barreja o separació d’aquests quatre elements.
Sòcrates va ser un filòsof que creia que l’única manera d’arribar al coneixement era utilitzant el diàleg. El mètode socràtic es basava en que algú que afirmava alguna cosa Sòcrates ho posava en dubte i li anava fent preguntes fins el punt en el que l’altre veia que no tenia raó i s’enfadava (aquest procés Sòcrates l’anomena la fase de la refutació), i a continuació intentaven trobar el coneixement a base de preguntes buscaven tot el que tenien en comú cada afirmació que feien.
Demòcrit va ser un filòsof presocràtic i creia que tot eren àtoms i concentracions d’aquest, àtoms que es mouen perquè existeix el buit i que són eterns.
Protàgores va ser un sofista, li donava molta importància al llenguatge, a la retòrica i era escèptic (creia que no era possible arribar al coneixement absolut) i relativista (diu que cadascú té un punt de vista diferent i per tant el que per mi és una cosa per una altre potser és totalment la contraria).
Pitàgores va ser un filòsof presocràtic que li donava molta importància a les matemàtiques. Ell creia que l’Univers té una ànima i un fragment d’aquesta havia quedat atrapada dins els cossos d’animals i de persones i per fer-la retornar creien que havien d’harmonitzar la seva ànima amb la de l’Univers hi hi havia dos maneres de fer-ho: seguint les normes pitagòriques (com per exemple no menjar carn) o a través de fórmules matemàtiques.
Salve!
En la canço aparèixen: Diògenes; Aristòteles; Parmènides, la seva teoria es basava en la via de la veritat i la via de l’opinió i, també que el ser és i el no ser és,.
També nombra a Heràclit considera que tot canvia, tota realitat està en moviment, tot desapareix i que l’harmonia és la lluita dels oposats;a Plató, seguidor de Sòcrates, hi creia en el món sensible (còpia d’un model) i en el món de les idees (essències), també recolzava la teoria de la reminiscència (el coneixement el tenim a l’interior) i que el procés de coneixement era llarg; a Demòstenes; a Empedòcles; i a Sòcrates que no va escriure res, tot el que se sap és gràcies a Plató, el mètode socràtic tracta de dues parts: la refutació (preguntes perquè l’interlocutor reconegui que les seves idees no tenen fonaments) i la maièutica (l’interlocutor descobreix la veritat que es troba dins de la seva ànima).
Xaipete!
M’ha agradat aquest apunt, ja que és algo diferent!
He fet el qüestionari i ha sigut divertit poder fer coses diferents encara que era una mica difícil.
Em sembla molt interessant aquesta cançó, ja que pots aprendre bastants característiques de cada una d’aquestes obres.
Xaipeteee!!!
En aquesta cançó podem escoltar com nomena a diferents filòsofs com ara Heràclit (544-487 aC), que la seva obra està formada per aforismes, podem classificar les parts importants en:
1. La realitat canvia constantment, tot canvia, tot desapareix, tot té una data de caducitat. No hi ha res que existeixi per sempre.
2. Sota aquesta lluita, tot té un sentit i una raó (lluita de contraris).
3. Menyspreu per la gent, es creu superior. Ell creia que veia coses que als altres no podien, visió aristocràtica.
4. Relativisme, no hi ha valors universals, tot depèn del punt de vista de la persona. Una cosa per una persona li pot semblar bella i per un altre li pot semblar lletja. L’aigua del mar és dolenta per nosaltres, però per als peixos és vital.
També ens nomena a Parmènides (540-480 aC), qui va escriure un poema dividit en tres parts, el proemi, la via de l’opinió (la via dels sentits) i la via de la veritat, és difícil, on has de fer els teus raonaments, que estaran en contra del sentit comú, i t’has d’enfrontar amb el que pensa la majoria de la gent.
També ens parla sobre Demòcrit, està dins del grup dels filòsofs jònics. És un pluralista, creu que per explicar la natura es necessiten infinits elements (àtoms).
Em sembla que l’any passat també vaig comentar aquest apunt i no coneixia la majoria dels noms. Ara reconec els filòsofs Diògenes, Aristòtil, Parmènides, Heràclit, Plató, Sòcrates, Demòcrit, Protàgores i Pitagores. Si n’hi ha més i no els he dit, sincerament, vol dir que encara no els he estudiat ni em sonen.
Sé que Heràclit deia que tot canvia. La materia està constantment canviant, el ferro es rovella, la cera es fon, l’home es fa vell, al riu ja no hi corre la mateixa aigua que instants abans…
Parmènides va explicar en el seu poema que la vida era un camí i que arribava un punt en que es separava en dues vies. Una de les vies, la més difícil, és la de la raó. Aquesta porta a l’autèntic coneixement i és la que segueixen els filòsofs. I per altra banda, la que tothom segueix perquè és la més fàcil, la via de l’opinió, en la que la gent, erròniament, es refia dels sentits.
Protàgores deia que “l’home és la mesura de totes les coses”. Dins del “tot és relatiu” d’Heràclit, els sofistes creien que els homes diem que una cosa és alta en comparació amb nosaltres, que es freda en comparació a la nostra temperatura, etc.
Aristòtil, similarment, deia que la mesura era allò que apareix a cadascú. Sabem pels textos de Plató que Sòcrates defensava que el coneixement ve de l’interior i no de l’exterior. Així doncs, tant Plató com Sòcrates defensaran que mitjançant el diàleg es pot fer néixer el coneixement del record de l’interior. Plató, a més d’això va establir graus de coneixement i deia que el més llunya al coneixement és l’art imitatiu, perquè és una copia (fotografies, pintures, escultures…) de la copia (objectes i materials) de la realitat (les idees, l’essència). Tot seguit hi trobariem el “coneixement” de les coses materials (que denominaria creença perquè és simplement una opinió respecte al que realment és l’essència). A continuació trobariem les matemàtiques, que són una introducció al pensament abstracte però encara necessiten de l’ajuda d’allò material per entendre-les. Finalment, el coneixement seria conèixer les idees i essències de les coses (el major coneixement és el del Bé).
Xaipe!
Aquest any a filosofia estudiarem als filòsofs més trascendents.
A dia d’avui, reconec els filòsofs Diògenes, Aristòtil, Parmènides, Heràclit, Plató, Sòcrates, Demòcrit, Protàgores i Pitagores. Si n’hi ha més i no els he dit, sincerament, vol dir que encara no els he estudiat ni em sonen.
Sé que Heràclit deia que tot canvia. La materia està constantment canviant, el ferro es rovella, la cera es fon, l’home es fa vell, al riu ja no hi corre la mateixa aigua que instants abans…
Parmènides va explicar en el seu poema que la vida era un camí i que arribava un punt en que es separava en dues vies. Una de les vies, la més difícil, és la de la raó. Aquesta porta a l’autèntic coneixement i és la que segueixen els filòsofs. I per altra banda, la que tothom segueix perquè és la més fàcil, la via de l’opinió, en la que la gent, erròniament, es refia dels sentits.
Protàgores deia que “l’home és la mesura de totes les coses”. Dins del “tot és relatiu” d’Heràclit, els sofistes creien que els homes diem que una cosa és alta en comparació amb nosaltres, que es freda en comparació a la nostra temperatura.
En la canço apareixen els següents filosofs: Aristòtil, Parmènides, Heràclit, Plató, Sòcrates, Demòcrit, Protàgores i Pitagores… Aquests son els que hem estudiat recentment aquest any en filosofia.
· Demòcrit, c reu que per explicar la natura es necessiten infinits elements (àtoms).
· Parmènides (540-480 aC), qui va escriure un poema dividit en tres parts, el proemi, la via de l’opinió (la via dels sentits) i la via de la veritat
· Tot canvia, tot desapareix, tot té una data de caducitat.
SALVE!
En la canço aparèixen: Diògenes; Aristòteles; Parmènides, la seva teoria es basava en la via de la veritat i la via de l’opinió i, també que el ser és i el no ser és,.
També nombra a Heràclit considera que tot canvia. Plató, seguidor de Sòcrates, creia en el món sensible en el món de les idees, també creia la teoria de la reminiscència, el coneiement està en l’interior i que el procés de coneixement era llarg. Empedòcles; i a Sòcrates que no va escriure res, tot el que se sap és gràcies a Plató.
Χαιρε,
En aquesta cançó surten molts dels filòsofs de l’antiga Grècia, tant els de l’època presocràtica com els posteriors a Sòcrates. Precisament a Història de la filosofia ya hem estudiat molts d’aquests filòsofs, principalment presocràtics, i gràcies a això he pogut entendre gran part de la lletra de la cançó. Les referències a les teories dels filòsofs que més m’han agradat han sigut: la de Parmènides, ja que parla de la seva teoria del ser i el no ser, la de Heràclit, que defensava que el món està en un constant canvi, i la de Plató, perquè fa referència al mite de la caverna mitjançant el qual explica la seva teoria del coneixement.
Xaipe!!
L’any passat vaig escolar aquesta cançó però no vaig entendre res o molt poc en canvi aquesta vegada he pogut reconèixer alguns dels autors clàssics de l’antiga Grècia.
Els filòsofs que surten en la cançó són:
– Heràclit: La seva obra es conserva en poc més d’un centenar d’aforismes enigmàtics. Podem classificar els fragments en quatre temes: tot canvia, en la lluita hi ha un logos, una harmonia, menyspreu per la gent (aristocratisme filosòfic) i per últim relativisme.
– Parmènides: és un filòsof presocràtic que deia que Per arribar al coneixement és necessari un camí adequat: una metodologia. Per tant Hi ha dues vies d’investigació: la via de la veritat i la via dels sentits.
Demòcrit: desenvolupà el sistema atomista (atomisme), iniciat per Leucip, i l’amplià amb aplicacions psicològiques i morals.
– Protàgores: un sofista relativista. “L’home és la mesura de totes les coses”
– Pitàgores: va ser un filòsof i matemàtic grec. Se li atribueix a la teoria de la significació funcional dels nombres en el món objectiu i en la música.
– Sòcrates: és un filòsof que no va escriure res però ha estat en molts moments el centre d’atenció de molts filòsofs i corrents filosòfiques. El mètode socràtic era el diàleg, com pensament interior, el pensament es va teixint amb un diàleg amb nosaltres mateixos. Trobem dos moments en el seu diàleg, la refutació i la maièutica.
– Plató: va escriure quatre diàlegs on va exposar les seves teories mes importants entre elles la teoria del coneixement (el procés i els graus) i la teoria de la reminiscència. També va tractar temes com l’antropologia de l’home i la filosofia política.
Χαιρετε,
D’aquesta gran canço en surten uns quants filòsofs, o més ben dit, hi apareixen els seus noms, perquè referència, el que es diu referència a les seves aportacions, n’hi ha poques, per no dir ninguna, però mira, s’ha esforçat en buscar com es deien i ha presentat una mica la dialèctica de Sòcrates i Plató (qüestionar per a obrir els ulls dels ignorants, acció realitzada en dues parts diferenciades, la refutació i la maièutica), i el mite de la caverna, altre cop de Plató.
Crítiques constructives a part, com ja he dit, apareixen diversos noms de filòsofs en la lletra, noms una mica aleatoris si em permeteu opinar, doncs si bé la lletra va dels pensadors grecs, un pensaria que esmentaria a tots, ja que acotant, no hi ha tants, però que faci el que vulgui.
Al gra que es fa de nit, primer nombra a Sócrates, filòsof (entre altres coses) grec del qual ha arribat ben poca cosa (realment no ha arribat res, però com que Plató va jurar i perjurar que Sòcrates va ser el seu mentor, i el posava contínuament en els seus diàlegs, doncs ha acabat convertint-se en una figura de culte. Les voltes que arriba a fer la vida). Gràcies al seu aprenent, ens hem feu una idea de com actuava (diàlegs socràtics).
Tot seguit, literalment, apareix Plató, l’alumne de l’anterior. D’aquest individu sí que ha arribat bastants escrits, com per exemple la “República”, i diferents diàlegs. Bàsicament, es pot desquarterar la seva feina en quatre nivells; els relats de joventud, els de transició, els de maduresa i, finalment, en les acaballes de la seva vida, els relats de vellesa. Els primers estaven caracteritzats pels diàlegs entre Sòcrates i un altre espècimen, entre els quals hi havia un intercanvi d’idees i opinions (bàsicament, l’altre deia una cosa contrària a la conclusió de Sòcrates, pel qual, aquest l’interrogava fins que, irremediablement, queia als seus peus, o l’insultava, tot era possible). Els de maduresa van ser els més rellevants (República) i, per acabar, una personalitat més obscura i obtusa va envair les seves lletres en la vellesa, doncs, per algun motiu desconegut, començà a contradir els seus relats anteriors.
A continuació tenim Critó, amic i oient de Sòcrates. Poca cosa més importa de la seva persona, només que un diàleg de Plató, o Sòcrates, de qui vulguis, portava el seu nom (transcorria moments abans de la mort de Sòcrates, el qual no volia fugir de la presó, doncs no podia contradir les lleis imposades contra ell).
Ara va Xenofont, que relacionat amb la filosofia, té “l’Apologia de Sòcrates”, “Records de Sòcrates” i poques més. Sóc jo, o aquesta, en cas que hagi escrit ella la cançó, tenia una obsessió amb aquest paio?
Finalment, tenim Aristòtil, l’alumne de Plató, qui a la vegada era de Sòcrates. Tot està relacionat, deu estar buscant reviure Sòcrates, s’està apropant a la veritat de la vida després de la mort, tot només per a poder esbrinar si de veritat ha existit mai un home anomenat així.
Molt bona aquesta cançò ,surten la majoria dels filòfs grecs ,i quina va ser el seu deure.
Sòcrates i Plató,uns dels filosofs més importants de Grècia ,tambè parla sobre Critó,ristòtil, i tambè de Aristòtil l’alumne de Plató, qui a la vegada era de Sòcrates.Peò tambè arla de Heràclit el qual dui que tot ell que és tornar a ser ,si existeix alguna cosa es perquè existeix el seu contrari,sempre es busca l’harmonia.Pitàgores que va ser un filòsof i matemàtic grec.
Xairete!
Xairete!
En aquesta cançó surten els filosofs:
Sòcrates: és un dels filosofs més importants, ell no va escriure res ja que pensava que el coneixement s’havia de transmetre a través del diàleg. Ens han arrivat els seus coneixements gràcies al seu deixeble Plató.
Plató: com ja he dit abans, és el deixeble de Sòcrates. Quan el seu mestre va morir gràcies a que va ser jutjat per un tribunal, es va possar a escriure sobre el seu mestre, ja que va morir quan ell era molt jove i el trobava a faltar.
Heràclit: segons ell deia que tot es movia, és a dir, que les coses canviaven i que aquest canvi era ordenat. Una de les seves cites més importants deia així: ” un home mai es pot banyar dues vegades en el mateix riu”.
Protàgores: Era un filosof relatovista, la seva frase més famosa és “L’ésser humà és la mesura de totes les coses” que fa referència al seu relativisme.
Parmènides: era detarminista ( tot ha de passar d’una manera en concret) i creia en una realitat absoluta.
Pitàgores: aquest, és conegut pel seu teorema de Pitàgores on el catet al cuadrat més el catet al quadrat és igual a catet al quadrat.
Una cançó molt interessant a més plena de filòsofs importants!, com ara:
Plató: en grec Πλάτων, va ser un filòsof molt important de Grècia durant el S.V a.C – S.IV aC.
Va ser deixeble de Sòcrates, del qual va escriure quasi tot el que coneixem d’ell.
Plató va ser l’impulsor de la teoria de la realitat, la teoria de les idees ( separació del món sensible i el de les essències) … i de molts dels diàlegs on Sòcrates era usualment el protagonista.
Sòcrates: Va ser un dels filòsofs més reconeguts actualment i a l’època ( s.V a.C – s.IV aC).
Va ser mestre de grans pensadors.
No va deixar res escrit, ja que sabem de la seva existència gràcies a Plató entre altres.
Defensor del mètode socràtic, on el coneixement provenia del diàleg a través de la refutació i la maièutica.
Heràclit: Filòsof de la Magna Grècia durant el S.IV aC al S.V a.C. Era monista, creia que l’Arkhé (element origen) era el foc.
I la seva gran idea i teoria era la que tot canvia, tot acostuma a anar cap al seu oposat, a més del relativisme d’idees.
Parmènides: Era un pensador de la Magna Grècia, que creia que existia el ser i el buit, a més que res canvia, doncs: el ser és etern, il·limitat, de forma esfèrica i immòbil.
Va escriure un poema de tres parts: Proemi, via de l’opinió i via de la veritat.
Pitàgores: Era el profeta dels pitagòrics de la Magna Grècia. Era dualista, creava rebuig cap al cos, ja que afirmava que aquest era la presó de l’ànima.
Era un gran filòsof, matemàtic i físic. Donava molta importància a aquestes grans ciències.
Protàgores: Era un filòsof sofista, defenia el doble discurs (defensar i després contradir la idea per mostrar el seu poder de la paraula), l’home és la mesura de totes les coses, no existeix una veritat absoluta, tothom té la seva opinió.