Si no has llegit El món de Sofia de Jostein Gaarder, fes-ho aquest estiu. A filosofia, ho agrairàs!
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Si no has llegit El món de Sofia de Jostein Gaarder, fes-ho aquest estiu. A filosofia, ho agrairàs!
Ostres, hi ha una peli del Món de Sofia? Quina gràcia! No sé com deu ser en peli, perquè el llibre està estructurat d’una manera “especial”. A veure si aquest estiu la puc veure, que ara tinc curiositat!
Fins demà!
M’ha agradat molt aquest video, sobre Sòcrates, un dels grans filòsofs de la història… llàstima que acabés d’aquesta forma, igual que molts altres pensadors o filòsofs al llarg de la història. Potser la societat, o els seus dirigents, no estaven preparats per sentir les seves idees, o simplement no hi estaven d’acord…
En tot cas, és molt original que un reporter actual estigui cobrint la notícia del judici de Sòcrates a la Grècia antiga.
Molt original el vídeo. És una llàstima que aquest gran pensador no fos reconegut a la seva època, no el van saber valorar. Penso que fa falta més gent així amb aquests valors i ideals. Una pena el final del filòsof, mort per la ignorància dels altres.
Lida! Estic contenta que hagis penjat el vídeo al bloc. Jo estic cercant la pel·lícula però no la trobo enlloc, de totes maneres primer vull llegir-me el llibre.
El vídeo quan el vaig trobar al youtube em va agradar molt i me n’alegro de que no només l’hagi pogut fer servir jo al meu treball, sinó que ara també el pugui gaudir tot aquell que entri al bloc.
Crec que en el fons l’ètica socràtica que ell feia servir tenia molta raó. En aquest vídeo la trobem: “l’home bo o dolent ho és per criteris interns, no pel reconeixement públic que tingui”. L’home és com és i no com la gent digui, per això crec que va rebutjar la fuga, perquè li donava igual que pensés la gent.
En conclusió m’ha agradat.
Un petó.
Sòcrates, tenia una forma de veure la vida bestant curiosa, un gran filòsof ara ho veig clar però també em de dir que la història acaba molt malament.
penso que si els grecs han sigut tan intel·ligents en molts aspectes,han sigut molt tontos en altres.
Tothom és lliure amb el seu pensamet!!
Sòcrates, era un bon filòsof, i tenia una bona manera de pensar, tot i que els demés no l’aprovessin. Jo crec que cadascú té la seva manera de pensar, i no perquè ell no pensés com els altres volien, l’havien de jutjar.
Sòcrates! Aquest vídeo ja el vam veure a classe, veritat? Sí en el treball de la ciència de Coty.
Tot i que acaba malament, és un gran vídeo.
Pingback: Paraules alades » Blog Archive » Judici de Sòcrates
Si voleu llegir de nou el treball de la Coty, aneu a la pàgina Treballs de Cultura Clàssica II o directament aquí:
http://docs.google.com/Present?docid=dgnrsdbz_97t6vzt8ff&skipauth=true
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Sòcrates i Protàgoras a Werther
Si voleu visionar tota la pel·lícula El món de Sofia aneu aquí.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Conium maculatum
Acabo de llegir el meu comentari del 2008, i crec que segueixo tenint la mateixa opinió.
Sòcrates el vam conèixer gràcies als diàlegs de Plató, doncs l’utlitzava com a protagonista en quasi els seus primers llibres. Plató va escriure també el diàleg de Critó, en el qual explica els diàlegs que va feer servir Sòcrates per a la seva defensa en el judici que va fer-li la ciutat d’Atenes i també explica els últims dies del seu gran mestre.
Així és com hem conegut a un dels grans filòsofs de tots els temps, a través d’un altre dels grans!
Molt bon vídeo i molt bona la menara de fer-nos entendre com va ser el judici de Sòcrates.
Sòcrates va néixer a l’any 470 aC a Atenes. Encara avui en dia, és un dels filòsofs més grans de l’historia de la filosofia i què sense ell no es pot entendre els trets més importants d’aquest pensament.
Sabem trets de la seva vida a través de Plató,el seu alumne, que va escriure en els seus diàlegs (Diàleg de juventud) la vida de Sòcrates. En poques paraules va ser l’únic home a Atenes que va pensar per si sols i va qüestionar-se coses que des de sempre havien estat com per exemple, la política, la societat, etc..
Sòcrates va ser jugat per donar a conèixer els sues pensaments amb la gent que volia escoltar-lo. En el seu judici el gran pensador va tenir la oportunitat de poder defensar-se, però no va posar cap pretexte ni cap autodefensa. Finalment va ser condemnat a beure Cicuta, morint als 70 anys ( 399 aC.)
Hola:D
Aquest video el vam veure un dia a classe de filosofia.
Sabem que no va deixar cap obra escrita, ja que la figura d’aquest personatge tan reconegut només va sortir reflexada indirectament en els diàlegs del seu antic discípul, Plató. Sí no hagués sigut per ell avui dia no sabriem ni qui era, ni les seves complexes teories de caire polèmic.De fet no sabriem ni que hagués existit.
Sòcrates no només va ser reconegut per la seva filosofia, sinó que també va tenir un gran valor com a soldat. Va participar a la guerra de Peloponès.
Donat a les seves males condicions econòmiques va saber envoltar-se de personatges influents i d’un enorme cercle de deixebles als que agradava crear certeces i creences, en les que posterirment es va portar a la condemna de mort al Tribunal en l’any 399 a.C.
adéu!
Aquest vídeo, si no recordo malament el vam veure a classe de Filosofia, ja que el tema passat vam estudiar a Sòcrates. Em va recordar moltíssim a la primera vegada que vaig veure la pel·lícula de “El mon de Sofia”, i també a la primera vegada que vaig llegir el llibre.
El vaig llegir fa molts anys (recordo que estava a sisè) i em va resultar difícil entendre-ho, però el vaig acabar finalment i em va agradar molt. Em va enganxar moltíssim ja que tot i que tractava de temes que mai havia estudiat com la filosofia, mon clàssic, etc… la protagonista era una nena, que en part em sentia identificada.
Fa molts anys que no he tornat a tenir entre els mans un exemplar d’aquest llibre i se que seria molt gratificant tornar-me’l a llegir. Faria be ja que moltes de els assignatures que estudio es tracten en aquest llibre i també perquè així recordaria tot el que no vaig entendre en aquell moment i ho podria entendre ara.
Que podem dir de Sòcrates que no estigui dit ja?
Era un home savi i despreocupat, que s’adonava de cada detall, i que simplement per ser com era, per dir el que pensava i per estar amb aquells que es sentia més còmode, el van jutjar de criminal.
Per molts va ser el pare de la filosofia i tot el que sabem d’ell ho sabem gracies al seu aprenent més fidel, Plató, gracies als seus “Diàlegs de Joventut”, converses on Sòcrates sempre és el protagonista.
Rebeca, estàs bé? Espero que aviat puguis venir a classe. De totes maneres, veig que gràcies al treball virtual et vas posant al dia.
Torna a llegir El món de Sofia, segur que ara l’entendràs i t’agradarà moltíssim!
sALVE!
Aqui ús explico qui va ser Sócrates en el seu temps!
Sòcrates va ser un filòsof grec que va viure entre l’any 470 a. de C. i el 399 a. de C. Mai va escriure un text els seus postulats han estat de gran influència en la filosofia. Per mitjà de Plató es té coneixement de les seves provocadores converses amb els sofistes de l’època i de la *mayéutica com a mètode inductiu per accedir a la veritat.
Des de molt petit va ser conegut entre els atenesos per la seva facilitat de paraula i l’agudesa dels seus raonaments. Sempre molt provocador, ironitzava constantment amb les seves dites per eradicar la ignorància popular present en la seva societat.
Li molestava molt veure que les persones que eren considerats els savis d’Atenes, no eren capaços d’apreciar la seva pròpia ignorància. D’aquí la seva famosa frase “Només sé que gens sé”. Per a ell, tenir coneixement de la pròpia ignorància constituïa un avantatge respecte de la resta.
Hi aqui ús deixo una frase de Sócrates que m’encanta:
“La veritable saviesa està a reconèixer la pròpia ignorància.”
Chaima, com serien aquestes frases socràtiques en grec?
Χαιρετε!
Sòcrates era un personatge molt peculiar, normalment els filòsofs que es podien permetre el “luxe” de passar la seva vida filosofant eren rics, en el cas de Sòcrates no era així.
Rebutjava l’escriptura ja que el veia com un mètode que faria que les persones olvidessin, deixessin de banda el diàleg, ja que en aquells temps, tot el que es sabia era perquè algú t’ho havia explicat i tu ho havies memoritzat. Per això no va escriure res, va ser conegut pels diàlegs del seu alumne/deixeple més destacat; Plató.
Era humil, en el sentit de que acceptava la seva pròpia ignorància, cosa que el feia més savi que els que es pensaven que eren molt cultes. Tot i que ell no es veia capaç d’extreure coneixement d’ell mateix, creia que el que sí podia fer era ajudar al demés a treure’l a traves del mètode socràtric; refutació + maièutica.
Tenia un ideal de justicia molt determinat. Creia en l’intel·lectualisme moral, es a dir, creia que una persona savia, pel fet de ser savia és bona i per tant serà també justa.
Sòcrates va ser i encara és un personatge molt important a la filosofia, ja que les seves idees van trencar a la societat de la seva época. Va marcar una etapa.
He sentit a parlar sobre aquest llibre i crec ha de ser molt interessant!
En aquest fragment de El món de Sofia se’ns mostra el judici final del gran filòsof Sòcrates. Sòcrates va ser condemnat per corrompre el jovent i possar en dubte els déus de la ciutat (Atenes). Sòcrates només pretenia arribar al Coneixement a través del diàleg i intentava ajudar a aquells que es creien savis però en realitat eren ignorants. Sòcrates feia que quedessin en ridícul i per això es va buscar un gran nombre d’enemistats, entre elles els homes més importants d’Atenes.
Finalment el van condemnar a pena de mort, però Sòcrates no es va mostrar espantat o neguitós quan es va declarar la sentència, sinó que es va mantenir tranquil. Ell sabia que havia sigut un home bo i pel contrari aquells que el jutjaven no havien sigut justos i per tant serien castigats pel destí tard o d’hora.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Llatinismes a La muerte llega a Pemberley
Hola!
Aquest article va ser-me força útil per preparar-me l’examen de la comèdia aristofànica “Els núvols”. La veritat és que tot el que sé de Sòcrates és degut a les classes de grec…
El títol de “El món de Sofia” juga amb l’etimologia del nom “Sofia”, que ve del grec i vol dir saviesa, i amb la idea de la filosofia de Sòcrates, basada en la recerca de la veritat. Crec que és un títol molt ben trobat.
El filòsof Sòcrates va ser mestre de Plató i tot el que sabem d’ell es deu a l’obra que va deixar escrita Plató, ja que en els seus diàlegs un dels personatges era Sòcrates. El filòsof va ser acusat de corrompre els joves i de no creure en els déus. Així doncs, el van condemnar a mort.
Adéu!
Hola!
Bé com tots sabreu Sòcrates va ser un filòsof atenès considerat un dels més grans de la filosofia de tots els temps. En l’obra d’Aristòfanes “els núvols”, que hem llegit les alumnes de segon de batxillerat de Grec, podem veure una concepció molt diferent a la que tenim normalment d’aquest filòsof. Aristòfanes era un autor molt conservador, i considerava que la sofística era un perill que podia corrompre els joves. Tot i que Sòcrates no era sofista, Aristòfanes el va situar com si ho sigues, i ens el presenta d’una manera molt diferent a com es coneix. L’obra te com a propòsit ensenyar aquesta opinió que tenia de que la joventut es corromp amb els sofistes. El comediògraf ridiculitza Sòcrates i el fa semblar un sofista.
Tot i que no he llegit “El món de Sofia” puc veure, com bé ha dit la meva companya Carla, que s’utilitza el nom “Sofia”, que vol dir saviesa en grec, i amb la filosofia de Sòcrates, que tracta de buscar la veritat.
Adéu 🙂
Sócrates es inmortal
http://elpais.com/elpais/2014/03/22/opinion/1395508497_000473.html
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Dia mundial de la filosofia 2012 amb música i referents clàssics
Pingback: Què en sabem de Sòcrates? | Aracne fila i fila
M’ha encantat aquest vídeo, no sabia que hi havia una pel·lícula que expliques la història de Sòcrates, suposo que és antigua per com es veu i per això la gran majoria no la coneixem.L a veritat és que m’agradaria molt poder veure aquesta pel·lícula.
·Qui era Sòcrates?
-Sòcrates era un filòsof, qui deia que només sabia que no sabia res. Va ser un filòsof qui va crear molta polèmica a l’antiga Atenes i que el va arribar a portar a una condemna de mort(a partir de verí).
Va ser, una gran referencia per molts filòsofs i encara ho és en l’actualitat.
El que Sòcrates feia era preguntar i preguntar fins a arribar a confondre el preguntat fent així duda de les seves idees o creences. Molta de la gent preguntada van denunciar a Socrates, ja que creia que s’hi havia passat dudant dels filòsofs i fent que aquests dudessin de si mateixos.
Mireia, pots seguir “Apología de Sócrates” de Roberto Rosselini a La cinta de NIKH. Si vols fer un apunt de El món de Sofia ja que vols veure aquesta pel·lícula demà en parlem.
Χαιρε!
Sòcrates va ser un filòsof grec que és considerat un dels més grans filòsofs que va haver-hi i va ser el mestre del famós Platò, que gràcies als seus escrits, podem saber sobre el seu mestre Sòcrates.
Sòcrates va ser un home que va arria¡bar a tindre molts enemics a causa del procés de refutació que seguia, el qual deixava en ridícul a molts dels filòsefs d’Atenes, i a causa d’això, va ser acusat per corrompre la ment dels joves i dubtar dels deus. En el judici que va tindre, Sòcrates no va acceptar mai que ll tenia la culpa, sinó que ell deia que havia estat fent bé i que no el tenien que culpar, sinó que el tenien que recompensar. A causa d’això, en el judici es va decidir que finalment Sòcrates tindria la pena de mort, en que es va tindre que beure un brebatge verinós de cicuta.
Xaipete!
Sòcrates (Grec: Σωκράτης, Atenes, c. 470 aC – 399 aC )fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n’ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d’informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l’ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquest segon mètode és d’ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d’un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d’obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l’objectiu de fer reflexionar a l’interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l’epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que li va succeir. Una frase que solia dir : “Només se que no se res” Amb aquesta frase el que volia és dir que tothom sabiem algo.
He vist el video i és molt trist ja que Sòcrates era una persona molt sabia que nomès volia ajudar a que tothom pensès per si mateixos a que no siguèssin uns ingnorants i acceptar tot allò qué els hi deien sense pensr si era correcte o no. El van condenar a la mort i això em sembla injust perquè no havia fet res només intentar ensenyar el que sabia peró la gent d’aquella època no pensàva sinó es deixàven influenciar per uns quants que es pensàven que ho sabien tot. Molt trist la forma en què van acabar amb Sòcrates. El video em sembla molt interessant però com he dit abans també trist.!
En aquest fragment de la pel·lícula es mostra el judici de Sòcrates, el qual ens ha arribat a nosaltres gràcies a Plató.
L’Apologia de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dóna Plató del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 aC). Era acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre els joves. És una obra de joventut de Plató.
Justament ara estem estudiant a Sòcrates a filosofia! Sòcrates va ser un filòsof d’Atenes del segle V a.C. i la gran majoria de coses que sabem d’ell són gràcies als diàlegs de Plató.
Sòcrates va ser un filòsof grec que va viure entre l’any 470 aC i el 399 a.C. Tot i que mai va escriure un text seus postulats han estat de gran influència en la filosofia. Per mitjà de Plató es té coneixement de les seves provocadores converses amb els sofistes de l’època i de la maièutica com a mètode inductiu per accedir a la veritat.
Xaipetee!! 🙂
Sócrates va ser fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n’ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d’informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
Que original aquesta manera de presentar-nos a la ideologia de Sòcrates. Sòcrates, del qual sabem gràcies als textos del seu deixeble Plató, fou un filòsof grec partidari de que l’home savi és just i els que fan injustícies és degut a la seva ignorància. Sòcrates, mitjançant el diàleg, preguntava la definició d’alguns conceptes com la bellesa, el bé i el valor als joves. La seva mort fou deguda a que el van culpar de corrompre als joves. Sòcrates va acceptar que potser havia estat massa crític i algú s’havia sentit avergonyit o ridiculitzat, però ell ho feia amb bona intenció, volia despertar el coneixement interior de la gent. Durant el seu judici no va apanedir-se de res, i va dir que de càstig l’haurien de convidar a sopar! Un cop empresonat amb condemna de mort, ell va restar tranquil. Es diu que uns amics el van anar a veure abans de morir i ell dormia plàcidament! Els amics dubtosos van preguntar-li perquè estava tant tranquil i ell va dir que ell sabia que havia estat just i, de fet, es preocupava per les possible conseqüències que els pogués portar als que l’han jutjat injustament. Li van proposar escapar amb la condició de que deixés de filosofar i s’hi va negar per dos motius.El primer, ell no podria deixar mai de filosofar perquè ell creu que és el seu deure i el que li agrada. I el segon motiu, si ell escapés seria ser injust i desobeir la llei, i les lleis les hem creat nosaltres, si només les complíssim quan ens convé no servirien de res. Sòcrates es va prendre la cicuta i va morir.
Χαιρε!
Socràtes va ser un filòsof atenenc de l’època clàssica considerats un dels homes més grans de la història. Va ser el mestre de Plató i va dedicar tota la seva vida a la recerca del coneixement que segons ell s’hi arribava a través del diàleg. Socràtes va tenir una mort molt injusta, assassinat pels seus propis companys, Sòcrates va ser condemnat a mort acusat de corrompre als joves amb les seves preguntes i d’anar en contra dels déus.
Sòcrates, l’any 399 a.c. que correspon al segle V a.c. Va ser un dels filòsofs de referència per la història de la filosofia. Aquest Filòsof mai va escriure res perquè pensava que no podia estar escrita la filosofia perquè perdia la seva intensitat.
Sòcrates va ser important encara que no va escriure per diferents motius, el primer és que va tenir un deixeble que era Plató que després de la mort de Sòcrates ha començat a escriure els diàlegs de joventut on el personatge principal és Sòcrates.
En segon lloc per la seva mort tràgica, ja que va ser condemnat a mort per la ciutat d’Atenes per ser crític en posar en dubte els Déus de la ciutat i l’oracle de Delfos i també per corrompre els joves. La seva mort va ser vinculada amb la mort de Crist.
En el primer diàleg de Plató, l’apologia de Sòcrates, aquest explica el judici i els tres discursos de defensa que Sòcrates va fer. El primer discurs és quan Sòcrates intenta demostrar la seva innocència dient que ell no ha corromput els joves i que ells mateixos reconeixen que no els hi ha fet cap mal. L’únic que va fer Sòcrates va ser qüestionar molts temes i també ser critico.
El segon discurs que fa Sòcrates és quan havia de demanar una pena menor, ja que en els judicis d’Atenes, no et defensava ningú sinó que ho feies tu mateix, Aquest diu que no pot demanar cap pena, ja que ell no ha fet cap mal fer-ho implica que reconeix que és culpable.
El tercer i últim discurs d’aquest diàleg, és on l’acusat diu que ell no té por a la mort, ja que la mort d’un home que ha viscut justament no pot ser dolenta. La filosofia a Sòcrates el va fer un home lliure i sense por a la mort.
El segon diàleg que forma part de l’apologia de Sòcrates és el Critó. Un diàleg situat quan l’acusat està esperant l’arribada del primer vaixell per prendre la sicuta el visiten uns amics joves (Plató no hi va) que quan entren el troben dormint plàcidament i això provoca certa estranyesa en els joves que li proposen escapar-se de la presó. Sòcrates els hi diu que no pot fugir, ja que això seria injust i continuadament fa un discurs al·legant la llei i la justícia. Sòcrates mostra la seva voluntat a morir justament quan ja ha pres la sicuta li diu a Critó que pagui el pagès un gall que no havia pagat.
El mètode socràtic consistia en la utilització del diàleg, com a element per desenvolupar la raó. Els diàlegs socràtics tenen dues parts, la primera és la refutació que consisteix a desfer-se de les falses idees mitjançant preguntes que fa Sòcrates. El següent procés és la maièutica que consisteix a buscar l’autèntic coneixement dins de les postres ànimes.
Una de les frases més famoses de Sòcrates és “solo se que no se nada”, aquest era l’home més savi perquè sabia que no sabia res.
En el llibre de grec 2, unitat 2 trobem un text que corresponen a un dels mites més coneguts. És el mite de la caverna, on Plató ens explica el procés difícil per arribar al coneixement. Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol).
Χαιρετε,
Sòcrates, filòsof de tota la vida, va néixer a Atenes en el 470 i morí en el 399 a.C. . Va ser un home abocat a l’oració, a parlar amb aquell que es trobés pel camí i fer-li veure fins a quin punt la seva forma de pensar era errònia. Mirat des d’aquest angle, sembla una mica cregut, però no ens centrem en això ara mateix.
Com deia, el seu ofici de la vida era parlar, filosofar sobre aspectes quotidians, bèl·lics, polítics, qualsevol cosa que tingués trets oposats o un tant difícils de definir sense entrar en aigües pantanoses, i per fer-ho, utilitzava la dialèctica, formada per dues parts, la refutació i la maièutica.
La primera consistia en contradir el que deia la víctima, fos el que fos, doncs encara no havia arribat al vertader coneixement, el qual s’aconsegueix a través del diàleg. Tot seguit, després de desarmar a l’oponent, passava a l’altre intercanvi d’idees, en altres paraules, Sòcrates preguntava i l’altre responia, fins que, finalment, l’opositor arribava a visualitzar la veritat rere la seva ignorància.
Sòcrates va morir a causa d’un judici, doncs el fiscal, o jutge, o les dues coses afirmava que emmalaltia les ments juvenils amb les seves idees i filosofies, contràries a la democràcia. A demés, ell sempre propugnava la inexistència d’un ésser celestial com a líder mundial, resumidament, el van tractar com la Inquisició tractava a un heretge, encara que una mica millor, doncs no el cremaren viu.
Al final, tot i poder escapar de la presó, va rebutjar l’oferta dels seus amics, doncs, i amb paraules teòricament seves: Més val un pare mort, que un pare injust.
Les seves formes d’actuar, tot i anar en contra de la preponderància natural de les persones instintivament líders, van calar profundament en diversos filòsofs que seguiren els seus passos (Plató, Aristòtil, Xenofont, etc),, prenent el model de la dialèctica i de la ignorància absoluta, tal i com expressa la seva frase més notòria: Només sé que no sé res.