Plató i l’escriptura

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Un llibre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així una pàgina web ens porta a una altra i un apunt d’un bloc a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies,  dels ordinadors, dels llibres digitals i d’Internet res de res, són modes d’un moment i que no serveixen per a res més que per perdre el temps, distreure  la gent i estimular la mandra.

Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits  com aquell que es va viure en l’època de Plató en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard,  quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa.

Hieronim Squarciafic, que va promoure la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’ home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals? Què n’opineu?

Plató  en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica, cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat,  la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre  de paper en…

Tot pensant, he recordat el final del diàleg  Fedre (274b …) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura.  Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en un llibre de casa, però per si no el teniu a l’abast aquí us enllaço una pàgina de filosofia Φῆ amb la traducció de Fedre per Patricio Azcárate.   Us recomano que llegiu almenys el final a partir del 274b: “Me contaron cerca de Naucratis…” i comenteu els recels platònics envers l’escriptura. Us adonareu que alguns són de plena actualitat,  equiparables als recels envers l’era digital. Temps al temps!

23 thoughts on “Plató i l’escriptura

  1. lina

    xairete!! lida!! mi opinión sobre las ” nuevas tecnologías” es buena, por supuesto jaja pero pienso que algunas personas hacen un mal uso de esto y por eso la gente comenta que todolas tecnologías impulsa a no esforzar la mente porque todo lo tenemos, pero en realidad ha sido un gran avance, como la imprenta, sin ella no hubiéramos podido leer muchos libros antiguos o mejor dicho ninguno.

  2. Marta Gijón

    Aue! Lida.
    El primer de tot el text té tota la rao estem en una etapa transitoria, de cambi entre l’escritura a paper a l’escritura digital.
    Aixó no vol dir que és perdi l’escritura ni molt menys, sino que tots podem tenir a l’abast molta informació que amb escriptura en paper s’ens escapa.
    Plató és va plantejar moltes cuestions que encara avui dia ens la plantejem i ens pasen.
    Plató va escriure els seus pensaments, sino ara no haguesin sapigut de la seva existencia.
    Com li va passar a Plato, avui hi ha gent que pensa que el cambi d’un medi a un altre significa la mort d’aquest.
    Vale!

  3. Camila

    La gent tendeix a subestimar totes les coses noves, potser per por…segurament en un principi va passar amb l’escriptura i ara està passant amb la tecnologia!

  4. Odri

    EIII

    Las nuevas tecnologias nos hacen ser mas vagos xD
    pero bueno, si nunca ubieramos descubierto la escritura, nunca ubieramos podido inventar nada.

    un besito

  5. nuria

    Xairete Lida!
    Jo opino que de l’internet i les noves tecnologies s’en pot treure molt profit ^^. Crec i espero que no te perque desaparèixer l’escriptura, ja que, és també un mètode de conservar la nostra cultura al llarg dels anys.

    Adeu!!

  6. Rebeca

    Xairete!
    Sempre s’ha dit això, que les noves tecnologies, els ordinadors, el Internet fa que siguem mes mandrosos, que treballem mes, fa que la nostra capacitat vagi a menys, i es veritat, que tot això junt amb depèn de quines coses que hi podem trobar, son punts en contra les noves tecnologies. Però jo crec que si es creen coses noves i diferents maneres d’utilitzar-les es per fer-ne un bon us, i que se’n poden treure un molt bon profit. L’era de l’Internet pot ser perfectament una nova etapa en la historia com va ser la invenció de la escriptura, ja que gracies a aquest invent ens podem comunicar instantàniament des de una punta del mon fins a l’altre. Ara, a nosaltres ens sembla totalment insignificant això, però crec que abans la gent mai s’arribaria a imaginar que es pogués fer el que ara estem fent, trobar tota la informació que hi ha al mon sempre que vulguem.
    Fins demaa:)

  7. Laura G

    Hola lida=)!
    Doncs jo penso que la desconfiança de la gent és normal però cal pensar en positiu i acostumar-se, ja que és un gran pas que hem donat i que ens facilita tot, des de parlar instantàniament a distància com fer la compra des de casa! Aquesta revolució tecnològica ha marcat un fet en la nostra història que hem de tenir molt present, ja que continuarà creixent. Es pot comparar amb l’aparició de l’escriptura o l’imprenta, són descubriments esencials, dels quals ens beneficiem, i per lo tant hem d’adaptar-nos.

  8. dani costa

    Kalimera!
    Ja sigui oralment,per escrit o de manera digital,les paraules sempre seran simbols,es a dir,un embolcall que amaga dintre seu un concepte,una existencia propia.La comoditat y el gust de cada societat moldejant aquest embolcall i per tant es una discussio mes de formes que no d’efectes,el que si es cert es que sigi com sigi si nomes et fixes en el envolcall de les paraules y no descobreixes y atens al concepte que presenten cauran en la ignorancia,i per defecte en oblit.

  9. Coty

    Xaire Lida!
    Sincerament m’ha marcat molt aquesta frase d’entre tot l’article: “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes”. És impossible que els llibres et facin menys estudiós, tot el contrari! Crec que quants més llibres més coneixements, i quan més coneixements més ganes d’aprendre. Una persona que llegeix molt és obvi que aprèn més que qualsevol altre! La veritat és que m’ha fet pensar molt.
    Sens dubte, els canvis que ha patit l’escriptura al llarg del temps sempre l’han fet millorar i no pas endarrerir-se. Les noves tecnologies no tenen perquè suposar un problema com no ho van suposar anteriorment, (imgaineu-vos si ningú haguès fet cas al pobre Gutenberg). Si la gent no accepta el canvi, mai s’avançarà.
    Això sí, hauríem de saber distingir un canvi bo d’un dolent.

    Xaire!

  10. Cristina Berjano

    Penso que les noves tecnologies ens son bones i dolentes. Bones per una part perquè ens fan avançar en la civilització i per altre part dolenta, perquè ens no les sabem aprofitar i ens fan més vagos.

  11. baga.laia2012

    Les noves teconologies, si que ens serveixen per una part, quan necessitem informació d’alguna cosa o tema, anem a internet i allá hi trobarem milers de documents del tema que hi busquem. Pero d’altra banda, sempre estem a l’ordinador o amb el movil, i ja la gent no hi presta atenció als llibres.

  12. Eulàlia

    En la meva opinió, hem de deixar desenvolupar la ciència i les noves tecnologies sempre que ajudin a millorar la comunicació i l’expansió de la cultura.
    Però també hauríem de conservar els mètodes tradicionals com ara l’oralitat i l’escriptura manual, encara que també estigui disponible a Internet.
    No hem de tenir por als canvis mentre no ens perjudiquin!

  13. Zicora

    Salve a tothom.

    En la meva opinió, crec que el text te tota la raó, la tecnología cada vegade evoluciona molt més, i aixó fa que ens oblidem de que hi ha un objecte que es diu ” llibre “. Avui en dia, molta gent creu que tot lo que li agradaria trobar esta tot a internet, pero aixó no es veritat. Tot aixó fa que ens provoqui vaguetat. Per mi, un llibre sempre serà mes valuos que internet o cualsevol altre tecnologia.

    Fins aviaaat.

  14. Andrea Balart

    XAIPETE! Jo crec que potser al final s’acaba perdent la tradició d’escriure i es fa per ordinador. Pero penso que l’escriptura no és cap mal com diu Plató ja que molts coneixements si no s’haguessin escrit s’hagueren perdut.

  15. irina

    xaipete!
    Les noves tecnologies són bones en part perquè permetenn anar més ràpid amb les coses, però per una altra part ens fan oblidar dels llibres i de les coses manuals. Encara no acabo d’entendre la frase que hi ha a l’article “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes”, per mi quans més llibres llegeixes més sabiduria tens, i aprens més. Potser ho diu perquè com que cada vegada hi ha més descobriments i per tant més coneixements, al final no ens cap tota la informació ne el cervell, i ens acabem oblidant de tota la informació que rebem.

  16. Margalida Capellà Soler Post author

    Irina, llegeix un altre cop el text i desplaça’t a l’època de Plató. Eren una amenaça els llibres? Ho són ara? Què es considera avui una amenaça? Què ens ensenya aquest apunt?

  17. Pingback: La pervivència dels gèneres literaris grecs en la literatura occidental | Literatura grega a escena

  18. Margalida Capellà Soler Post author

    De les humanitats a les piulades
    EDICIÓ IMPRESA OPINIÓN | 05/02/2014 – 00:00h
    SALVADOR CARDÚS I ROS
    “…Finalment, crec que les visions pessimistes en relació al lloc de les humanitats està marcada per la mirada desconfiada cap a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Ja fa molts anys que Edgar Morin, a L’esprit du temps. Essai sur la culture de masse (1962), va posar al descobert el malestar de les elits culturals quan la seva hegemonia se’ls havia escapat de les mans. Això era en temps de l’arribada massiva de la ràdio, la televisió o d’aquella música que, despectivament, es qualificava d'”enllaunada”. I ara són les xarxes socials les que tornen a desafiar la comprensió de la realitat cultural del nostre temps. Si fa uns anys el debat s’establia en la discussió entre el valor cultural de J. S. Bach i The Beatles, ara sembla que es contraposa l’escriptura i la piulada.

    Una bona manera d’escapar-se del parany d’aquest fals dilema ens la posa davant dels ulls Xavier Antich en el seu text quan, amb Maria Zambrano, ens recorda que “escriure ve a ser el contrari de parlar”. Escriu Zambrano: “Parlem perquè alguna cosa ens apressa, i això ens arriba de fora. Per la paraula dita ens fem lliures de les urgències del present, de la circumstància que ens assetja”. Les paraules “ens fugen de la boca” i per això sovint hem de corregir-nos. I afegeix: “La paraula dita és, per urgent, sempre temptativa, com si sortís una mica a les palpentes”. Doncs bé, des del meu punt de vista, eines com Twitter el que fan és tecnificar les maneres de parlar, eixamplant-ne l’abast, però en cap cas atempten contra l’escriptura, ni la banalitzen. Una piulada és més a prop del llenguatge oral que de l’escrit, i com passa amb l’oralitat, la piulada empeny l’escriptura.

    Diu Antich: “En l’escriptura, al contrari de desprendre’ns de les paraules, les retenim. I retenint-les és com les fem pròpies, nostres, segellades pel domini de qui les escriu”. Des del meu punt de vista, les humanitats són l’instrument que ens permet fer el pas de la piulada a la lectura i l’escriptura. Com concloïa Luri, “l’humanisme només és útil a qui està disposat a combatre la vulgaritat que porta adherida a l’ànima”.
    http://www.lavanguardia.com/20140205/54400842476/de-les-humanitats-a-les-piulades-salvador-cardus-i-ros-opi.html

  19. Chorouk

    Gràcies a la invenció de l’alfabet a pogut sorgir Internet i moltes més altres coses.
    La seva invenció té una gran importància, ja que ens ha permès formar paraules, frases, i a través de tot això, els valuosos manuscrits antics que ens han permès conèixer tota l’herència, tant a nivell cultural, com popular,religiós, polític, i a més a més, ens ha permès entendre’ns, comunicar-nos i aprendre idiomes.

    L’escriptura sense l’alfabet no tindria raó d’existir. En efecte, l’alfabet grec és important d’estudiar, ja que va ser una cultura molt destacada i va deixar molt que aprendre’n. Van sorgir grans pensadors en gairebé tots els aspectes de la ciència, i amb això em refereixo a matemàtiques (Tales i Pitàgores, amb els seus teoremes sobre els triangles) , filosofia, astronomia, etc. Tal com diuen, amb l’aprenentatge de l’alfabet grec estem fent un pas al mateix temps per arribar a la veritable meta: “el comprendre les nostres pròpies paraules”.

    Una curiositat que vaig sentir escoltar durant una classe de filosofia és què Plató tenia molts recels a l’escriptura perquè creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament. No cal dir que molts altres consideraven la impremta una cosa innovadora i desitjable que feia savi tot el món.

    Jo crec que avui en dia si que són equiparables les temors actuals envers l’era digital perquè l’escriptura, l’impremta i la digitalització crec que són formes de tecnologitzar la paraula. En certa manera el fet de que avui en dia escriguem les nostres converses de Whatsapp tot junt i sense accents, de la mateixa manera que els antics grecs, fa gràcia. És curiós com la societat actual, a l’hora de redactar els hi fa mandra escriure les paraules correctament , igual que també abreviem moltes de les paraules, pel simple fet de que, d’alguna manera, som com mandrosos quan escrivim amb els amics o els familiars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *