[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/nxVwsKNv08Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vid. al Youtube l’Al·legoria de la caverna i Matrix. Vid. La cinta de Νίκη

Imagina uns homes que habiten una caverna subterrània. Estan asseguts d’esquena a l’entrada, amb els peus i mans lligats de tal manera que només poden mirar la paret de darrere la caverna. Al seu darrere hi ha un mur alt, i per darrere el mur caminen uns éssers, que s’assemblen als homes, i que aguanten diverses figures damunt del mur. Com que hi ha un foc darrere aquestes figures, projecten ombres flamejants a la paret de la caverna. Així, l’única cosa que poden veure els habitants de la caverna és un teatre d’ombres. Han estat en aquesta posició des del dia en què van néixer, i per tant es pensen que aquestes ombres són l’única cosa que existeix.

Jostein GAARDER, El món de Sofia, 1991 (trad. E.Folch i T.Hoverstad)

Si encara en vols saber més consulta la pàgina Filòpolis del professor Llorenç Vallmajó sobre Plató: el mite de la caverna. Si t’agrada llegir, no et perdis El món de Sofia de J. Gaarder ni La caverna del nobel José Saramago.