Sempre he cregut que les pel·lícules històriques sovint fan del cinema una aula molt eficaç per aprendre episodis històrics i per conèixer personatges del passat; a més del seu valor cinematogràfic, són molt instructives i útils per conèixer la cultura clàssica. Ara bé, tot i que no pretenen ensenyar història, ho aconsegueixen d’una manera entretinguda. Cal tenir en compte que el rerefons ideològic sol estar molt influït i, fins i tot, falsejat per la ideologia dels guionistes i dels productors. El guió cinematogràfic es veu obligat a simplificar els fets o a barrejar fets i personatges que no van coincidir en el temps o en l’espai; fins i tot, se’n poden inventar i tot això és possible ja que són llicències narratives del guió. Menys es poden justificar els errors freqüents en l’escenografia, generalment anacronismes en el vestuari, l’armament, l’alimentació, les maquetes de ciutats i d’edificis, els estris etc. En les pel·lícules dolentes, encara hi ha més errors d’ambientació, ja que en les bones tenen assessors especialistes en història antiga i en arqueologia.
Les primeres pel·lícules històriques sobre personatges o fets de l’antiguitat clàssica van ser filmades pels germans Lumière i Georges Méliès, els inventors de l’anomenat setè art, ara ja fa més de cent anys. En l’època del cinema mut, van fer furor les pel·lícules basades en les novel·les del segle XIX. A Itàlia es van fer moltes versions, conegudes com a pel·lícules de romans i en l’argot dels cinèfils com a pèplum, mot llatinitzat que en grec designa el vestit de les dones; aviat també es van rodar a Hollywood les primeres superproduccions. S’han fet també sèries de televisió i pel·lícules de dibuixos animats.
Acostumo a utilitzar petits fragments de pel·lícules com un complement de les meves explicacions a classe, generalment resulta divertit i apassionant, per tal que m’ajudin a tenir un record viu de les meves informacions o de les llegides al llibre de text; però aquesta vegada ho intentaré fer a l’inrevés: els alumnes de quart de llatí veureu a casa unes pel·lícules de romans i després analitzarem, valorarem o corregirem el que heu vist. D’aquesta manera, pretenc explicar la història de Roma, els mites de la fundació, l’urbanisme de les ciutats, els diferents tipus d’habitatge, la vida quotidiana, les classes socials, el menjar, el vestir, el món de la religió i de les creences, la manera de guanyar-se la vida i de divertir-se, etc. en les diferents etapes de la història romana: monarquia, república i imperi.
Ja ens hem dividit a classe les pel·lícules per grups i ja heu començat a treballar a través del Moodle la base de dades: “Història de Roma en el cinema” i tots ja heu localitzat els films, excepte Escipió, l’africà. S.O.S. algú la té o sap on la podem aconseguir? Moltes gràcies, per endavant!
Recordeu que l’exposició a classe serà per ordre històric.
Aquí teniu més informació d’utilitat i, a mesura que calgui, l’aniré ampliant:
- La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta i Albert Band 1962
Eneas, després de la guerra de Troia, arriba al Laci per fundar una nova ciutat. Vol ser un resum dels fets que narra Virgili en els sis darrers cants de l’Eneida.
P.L. Cano, “Una versión cinematográfica de La Eneida”, Faventia 3/2 (1981): 171-183.
P.L. Cano, Una versión literaria: La leyenda de Eneas (1962) de Giorgio Rivalta. Aula de Latín, cine y mundo clásico.
Fernando Lillo Redonet, Virgilio y Catulo en el cine y en la televisión. Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 2003.
MONARQUIA
- Ròmul i Rem, de Sergio Corbucci 1961
Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 31-39.
REPÚBLICA
- Escipió l’africà, de Luigi Magni 1971
Escipió l’Africà i Cató el Censor hi apareixen enfrontats, tot representant els moviments socials de la Roma republicana. El Fil de les Clàssiques.
Hanníbal, el enemigo de Roma vid. El Fil de les Clàssiques
- Espàrtac, de Stanley Kubrick 1960
Basada en una novel·la de Howard Fast i guanyadora de quatre òscars, amb una banda sonora d’Alex North molt suggerent, relata la vida d’Espàrtac que va liderar una revolta d’esclaus. Interpretada per Kirk Douglas, Laurence Olivier i Charles Laughton.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 57-73.
“Espartaco” a Pasajes de historia:
- Golfus de Roma, de Richard Lester 1966
Divertida comèdia musical, basada en un èxit teatral de Broadway, amb personatges i trama argumental de tres comèdies de Plaute (segle III aC): El corcó, L’esclau Psèudol i El militar fanfarró.Interpretada entre d’altres per Bster Keaton.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 49-56.
Guia didàctica de Fernando Lillo
- Juli Cèsar, de J.L. Mankiewicz 1953
Relata en blanc i negre els fets al voltant de l’assassinat de Juli Cèsar, basada en una versió fidel del text de William Shakespeare, directament inspirat, a la vegada, en les biografies de Cèsar que van escriure Plutarc, a Vides Paral·leles, i Suetoni, a Vides dels dotze Cèsars. Interpretada per James Mason, Marlon Brando i Deborah Kerr.Lillo A: Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 74-77.
El fil de les clàssiques
Cleòpatra de Mankiewicz, 1963
IMPERI
- Benhur, de William Wyler 1959
Basada en la novel·la de Lewis Wallace que va ser best-seller del segle XIX, va obtenir onze òscars de dotze nominacions. L’acció té lloc al segle I dC. i és interpretada per Charlton Heston i Stephen Boyd.
- La caiguda de l’imperi romà, d’Anthony Mann 1964
És l’última pel·lícula de romans, abans de Gladiator amb qui comparteix argument. Interpretada per Alec Guiness, James Mason, Sofia Lren i Stephen Boyd, en La història del declivi i la ruïna de l’imperi romà d’E.Gibbon, un historiador anglès del segle XVIII.Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 95-99.
- Gladiator, de Ridley Scott 2000
És una pel·lícula magistral amb cinc Òscars de dotze nominacions. Comparteix amb La caiguda de l’imperi romà la trama i els personatges principals. L’acció passa a finals del segle II dC en temps de l’emperador Marc Aureli i el seu fill Còmmode.L. de Bock Cano- F. Lillo Redonet, Guía didáctica de Gladiator. Madrid: Editorial Áurea Clásicos, 2004.
