En aquest fragment de la pel·lícula Espàrtac, han de lluitar a mort dues parelles de gladiadors per voluntat de Cras i unes dames que han arribat a l’escola de Lèntul Batiat. Com a segona parella, surt elegit Espàrtac que s’ha d’enfrontar a l’etíop Draba. Si pareu esment a les armes, podreu saber quin tipus de gladiadors encarnen.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Ave Margalida!
Jo trobo una vestiessa que fesin lluites de gladiadors per passar el temps, en comptes d’això perque no cuinaven?? es una bretolada el que feien amb els gladiadors, com el que ha fet el senyor amb el gladiador negre perque no volia morir, l’ha matat. quina merda de societat estaven fets.
Per tot el demés la pel·licula és molt guapa.
Vale Margalida!
Està molt bé el video,
L’etíop utilitza un trident i una malla per tant és reciari i Espàrtac és traci.
Salve!
Veure aquestes imatges em fa pensar que tenim molta sort de gaudir de la llibertat que tenim. Penso que en aquella época si tothom s’hagués rebelat com va fer aquest home, l’història hagués sigut ben diferent.
Penso que en aquell moment els drets humans ningú els tenia en compte i la gent era molt sanguinària i cruel.
Es molt antiga aquesta pel·lícula oi?
jo tambè estic dacord amb els comentaris d’adalt.
penso que aquestes lluites eren massa bèsties, i que no s’haurien de fer, i menys per divertir a la gent…perquè sincerament a mi no em divertiria veure com es peguen dues persones..!:S
petons.!
Puc explicar tantes coses que he treballat.
– El salut que fa el gadiador abans de morir, ja que els consideraven com a morts, fer de gladiador era el límit de morir
– Els dos primers soldats que surten, el del trident i la xarxa és el Retiario i l’altre és un mirmillon.
– I Crec que hi ha un error encara que ja m’ho comentaras, quan li diuen que el mati, no tindrien que señalar cap amunt amb el dit gros?
Jo tambè estic d’acord amb tots, fa pena els feien servir com a juguets.
La gent era massa bestia perque veure com es fan mal dos persones i divertirse!! Una cosa es que ens divertim mirant les pelicules perque tot el que fan es mentida pero saber que s’estan fent mal de veritat no m’agradaria.
No se on veien la diversió en veure lluitar o morir a altres personas. Personalment estic totalment en contra de la violència per tant penso que aquests espectacles eren una tonteria i inhumans.
lida!!!
que bestia que eren avans sort que ara podem gaudir de la nostra llibertat.
dew lida
No us perdeu: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/05/13/ludi-gladiatori-a-magna-celebratio-mmviii/
FITXA TÈCNICA
Títol: Espàrtac (Spartacus)
Nacionalitat: USA
Any: 1960
Director: Stanley Kubrick
Gènere: Peplum (pel·lícules dels romans dels anys ’60, que servien per entretenir)
Duració: 182 min
Intérprets: Kirk Douglas (Espàrtac), Laurence Olivier (Craso), Jean Simmons (Varinia), Charles Laughton (Grac), Peter Ustinov (Léntulo Batiato), John Gavin (Julio César), Tony Curtis (Antonio), Herbert Lom (Tigranes), John Ireland (Crixo), Woody Strode (Draba), Charles McGraww (Marcelo)
RESUM
Tot comença a Tràcia, on el nostre protagonista, Espàrtac, treballa d’esclau a una cantera i és venut a un preparador de gladiadors (lanista). Entre entrenaments, aprenentatges i escarnis s’enamora de Varinia, una bella esclava que s’encarrega del menjar i la neteja, i que coneix una nit, quan els patricis la porten a la seva habitació per tal de que l’entretingui.
Els esclaus, farts de les burles per part dels seus amos i aprofitant la ira d’una dels seus companys morts, es vengen fent una revolta i matant a alguns. Varínia és venuda a uns patricis de la ciutat de Roma. Espàrtac és el lider i el segueixen tots els gladiadors. Volen enfrontar-se a les desigualtats i desfogar el seu odi. Roben, maten i maltracten als patricis. Varínia s’escapa i es retroba amb Espàrtac, de la seva pasió desenfrenada en surt el seu fill. Però, tot i ser forts, són vençuts per l’exèrcit romà i crucificats per tot el camí fins a arribar a Roma. Cras, el seu enemic, deixa a Antoninio i a Espàrtac els últims per fer una lluita a mort entre tots dos. Qui no mori, serà crucificat. Espàrtac mata a Antoninio perquè pensa que no es mereix una mort tant lenta i dura com la crucifixió. L’heroi traci és penjat a la creu i en aquell moment veu arribar a la seva dona i el seu fill acompanyats del servent de Grac, que els portarà a Citània.
La revolució esclava ha terminat, però tothom recordarà sempre el nom d’Espàrtac.
COMENTARI
La pel·lícula és bastant llarga, però ens ensenya el que és lluitar per les teves conviccions i la teva llibertat. A més toca des de temes com la guerra i la mort, la lluita de gladiadors i esclaus, la pèrdua d’ésser estimats, fins a l’alegria de l’amor.
Ens ha semblat dura i trista, sobre tot com acaba Espàrtac a la creu.
Ens agradaria haver vist una altre pel·lícula més moderna i del nostre gust, però ha estat molt millor del que ens pensàvem i ens ha acabat agradant!
-Los que van a morir os saludan!- Em sembla fatal que just abans de començar el convat sigui aquesta frase la que es digui… Però sobretot el que més fatal em sembla és que per divertir-se les persones riques i importants, ho hagin de fer apartir del patiment de la resta. Una resta que molts cops no és ni igual a ells, sinó millors.
Espàrtac és una gran pel·lícula i aquest tros, una gran escena!
L’actitud de l’esclau negre crec que és exemplar tot i que per culpa de ser tant bona persona acaba amb la seva vida.
Vale Lida!
Si voleu conèixer Espàrtac en els escritors antics, no us perdeu aquest interessant article a Sárasuati del també col·laborador d’Aracne fila i fila, Sebastián Martínez.
Pingback: El Fil de les Cl