Visioneu aquest fragment i els següents al YouTube de la pel·lícula 300 de Zack Snyder (2007) i comenteu si es corresponen amb la vida d’un nen espartà:
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Jo no faig grec, pero si que he vist la peli,
haha i m’han explicat coses dels espartans.
Jo crec que si que era aixi la vida d’aquests nens,
perquè allà el que importava era ser fort,
si eres debil no servies per res, allà el que interessava
era que fossis fort per poder lluitar per esparta,
s’entrenaven a consciencia desde molt petits.
la peli em va encantar, la recomano q tothom.
andy
uala que fort! desde petits ja els preparaven per lluitar…i com els tractaven!:S…pobres nens..
petons.!
No he mirat els videos perque ja se com era la vida d’un nen a esparta i la veritat es que no m’agrada!! No tenen inocensia desde petits s’estan preparant per lluitar!!! I als set anys els separen de les seves mares!! No crec que sigui normal fer aixo als nens!!!
Crec que reflexa bastant bé l’educació d’alguns nens a Esparta. Com sol passar a les pel.lícules no es representa al 100% la realitat, però el que està clar és que està molt ben fet i aconseguit.
Encara no he vist 300, l’haurè de veure, que sembla molt bona i me l’ha recomanat molta gent.
EStic totalment d’acord amb la SAra el que els feien a aquests nens no era humà. És veritat que per als espartans la força física era molt important però jo crec que no era necessari arribar a aquests extrems. A més com diu la faula d’Isop més val la persuació que la violència i per això no era necessari separar-los de les seves mares des de tan petits.
Tot i així la història ens ha demostrat que la violència és una part de l¡ésser humà que per desgràcia sempre ha existit i que sempre existirà.
he mirat els videos,però ja havia vist la pel·lícula.
la vida dels nens sí que era així, ja neixien per lluitar i els preperaven per això des de petits. lluitaven per esparta. eren com molt freds, hi havia vegades que tiraven nadons recent nascuts pel precipici.
en aquest fet (entre d’altres) els espartans són diferents als grecs.
D’aquest tema ja hem parlat varios cops, i la veritat és que no m’agrada gens.
Des de petits, ja els ensenyaven com havien de lluitar, i els preparaben per això.
Això no és digne d’una infància.
Jo ja havia vist aquestes acenes i em sembla increible que ja de tan petits els preparecin per lluitar i que amb tan pocs anys de vida els abandonesin només perquè aprenguesin a sobre-viure. Però el que trobo més fort de tot això és que si un nen al neixer tenia alguna deformitat al matesin…
No m’hauria agradat nèixer a Esparta i molt menys sent noia. Penso que des de petits els hi treien la inocència que ha de tenir un nen petit. Amb el que hem estudiat ja tinc clar que no volien nens ni homes sinó soldats forts. Crec que eren injustos, els nens es mereixien i necessitaven estar amb la seva mare i rebre una altra educació i no només ser màquines de matar i poc més
Hola Lida que com anem.
Ara tesplipcare la meva opino sobre aquestes esnenes de aquesta palicula.Aqui es pot beura com era la vida en esparta el segla V.ac.Cuan naixia un nen a espartamiraben si valia per a lluitar, revia desde petit el k era matar, a mi em semblara bé o malament però es pot beura quina forsa treuen dintra el seu cos.
tambe laes savies paraules i consells els i donen els seus disipuls,aixo els ajuda a ser mes forts sicologicament idemostrar k poden lluitar per esparta
ola lida
jo ja sabia que preparaven els nens desde petits i em sembla fatal
Faig un resum molt resumit: els Espartans sempre han estat uns bèsties, perquè crec que sempre han utilitzat el tòpic aquest de : “una bona defensa és un bon atac”.
Concretament si parlem dels nens espartams hem de tenir en comte que Esparta era sobre tot un Estat militar, i emfatitzava la preparació militar gairebé des del moment de néixer. En el moment de néixer la mare banyava el nen en vi per veure si era prou fort. El pare, si el nen sobrevivia, el portava al consell dels ancians per què decidissin si el mantenien amb vida o, en cas de ser feble o no ben format, el mataven, deixant-lo en una cova, llençant-lo daltabaix de la muntanya. D’aquesta manera es volien assegurar que tots els ciutadans tinguessin unes condicions físiques òptimes.
Gali hi ha algun error al comentari anterior… continuo amb el llibre de Grec ed. Teide que és el més fiable:
A partir dels set anys, els nens començaven l’educació comuna i obligatòria: aprenien a llegir i a escriure, una mica de música i cant, però, sobretot, s’exercitaven físicament. L’espartà doncs, s’exercitava en campaments militars, en col·lectivitat.
És molt interessant aquest apunt de La Lechuza de Minerva sobre la pel·lícula 300: http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/2007/03/31/cine-forum-300/
Χαιρε!
El fragment es correspon amb el naixament i judici d’un nadó espartà.
Aqui va una explicació:
Els nens eren bastant sotmesos a pressió ja des del moment de néixer, perquè els espartans volien seleccionar només aquells millors en la guerra. Els pares, en un primer moment, havien d’inspeccionar al nen i, si aquest presentava algun tipus de deformació, l’abandonaven o el tiraven des del mont Taiget.
Si el nen (home) estava sa, als set anys era separat de la família i deixat sota la tutel·la de l’Estat. A l’escola, els professors els feien perdre els temors propis d’un nen i transformaven la seva ment en la d’un home madur, tot i estar dintre d’un cos diminut. També estudiaven les seves característiques i estratègies fent-los barallar-se entre ells. L’educació era molt estricta i requeria molta obediència per part dels nens; per exemple, podien robar però si els sorprenien robant se’ls castigava per no haver estat més sutils.
El sentit patriòtic també era molt important en l’educació, doncs estaven sent entrenats per a lluitar per la seva pàtria.
Així eren els primers anys de vida d’un nen espartà: durs i plens de proves constants.
Els espartans el que volien era que la gent fos forta, i estigues preparada per la guerra. Si no eren forts, no els volien, per a ells si no eres fort no servies per res. Havien de treballar molt la musculatura i estar sempre en forma. Això era la gran diferència que tenien amb els grecs, ja que un bon home grec havia de ser καλὸς καί ἀγαθός. I els espartans només miraven la força. Tot i això els atenencs també miraven el físic. Tenien el pedagog, que els ajudaven també en aspectes morals.
Atenció, Marina, no confonguis grec amb atenès! Per arrodonir el comentari podries recordar el que vam aprendre al tema Vida quotidiana sobre la infància i l’educació.
300 a La cinta! http://blocs.xtec.cat/lacintadenike/2013/02/03/300/
Salve!
La pe.lícula de 300, retratava bé el que era la vida d’un pobre nen espartà. La imatge de quan uns soldats ja grans se’n porten al nen dels braços de la seva mare per anar a complir amb les seves obligacions. Quan els nens deformes o amb problemes eren llençats des de dalt del mont Taiget. Els espartans no feien ciutadants, feien soldats.
Vale 😀
Pingback: El codi d’honor espartà | Aracne fila i fila