Sempre he cregut que les pel·lícules històriques sovint fan del cinema una aula molt eficaç per aprendre episodis històrics i per conèixer personatges del passat; a més del seu valor cinematogràfic, són molt instructives i útils per conèixer la cultura clàssica. Ara bé, tot i que no pretenen ensenyar història, ho aconsegueixen d’una manera entretinguda. Cal tenir en compte que el rerefons ideològic sol estar molt influït i, fins i tot, falsejat per la ideologia dels guionistes i dels productors. El guió cinematogràfic es veu obligat a simplificar els fets o a barrejar fets i personatges que no van coincidir en el temps o en l’espai; fins i tot, se’n poden inventar i tot això és possible ja que són llicències narratives del guió. Menys es poden justificar els errors freqüents en l’escenografia, generalment anacronismes en el vestuari, l’armament, l’alimentació, les maquetes de ciutats i d’edificis, els estris etc. En les pel·lícules dolentes, encara hi ha més errors d’ambientació, ja que en les bones tenen assessors especialistes en història antiga i en arqueologia.
Les primeres pel·lícules històriques sobre personatges o fets de l’antiguitat clàssica van ser filmades pels germans Lumière i Georges Méliès, els inventors de l’anomenat setè art, ara ja fa més de cent anys. En l’època del cinema mut, van fer furor les pel·lícules basades en les novel·les del segle XIX. A Itàlia es van fer moltes versions, conegudes com a pel·lícules de romans i en l’argot dels cinèfils com a pèplum, mot llatinitzat que en grec designa el vestit de les dones; aviat també es van rodar a Hollywood les primeres superproduccions. S’han fet també sèries de televisió i pel·lícules de dibuixos animats.
Acostumo a utilitzar petits fragments de pel·lícules com un complement de les meves explicacions a classe, generalment resulta divertit i apassionant, per tal que m’ajudin a tenir un record viu de les meves informacions o de les llegides al llibre de text; però aquesta vegada ho intentaré fer a l’inrevés: els alumnes de quart de llatí veureu a casa unes pel·lícules de romans i després analitzarem, valorarem o corregirem el que heu vist. D’aquesta manera, pretenc explicar la història de Roma, els mites de la fundació, l’urbanisme de les ciutats, els diferents tipus d’habitatge, la vida quotidiana, les classes socials, el menjar, el vestir, el món de la religió i de les creences, la manera de guanyar-se la vida i de divertir-se, etc. en les diferents etapes de la història romana: monarquia, república i imperi.
Ja ens hem dividit a classe les pel·lícules per grups i ja heu començat a treballar a través del Moodle la base de dades: “Història de Roma en el cinema” i tots ja heu localitzat els films, excepte Escipió, l’africà. S.O.S. algú la té o sap on la podem aconseguir? Moltes gràcies, per endavant!
Recordeu que l’exposició a classe serà per ordre històric.
Aquí teniu més informació d’utilitat i, a mesura que calgui, l’aniré ampliant:
- La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta i Albert Band 1962
Eneas, després de la guerra de Troia, arriba al Laci per fundar una nova ciutat. Vol ser un resum dels fets que narra Virgili en els sis darrers cants de l’Eneida.
P.L. Cano, “Una versión cinematográfica de La Eneida”, Faventia 3/2 (1981): 171-183.
P.L. Cano, Una versión literaria: La leyenda de Eneas (1962) de Giorgio Rivalta. Aula de Latín, cine y mundo clásico.
Fernando Lillo Redonet, Virgilio y Catulo en el cine y en la televisión. Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 2003.
MONARQUIA
- Ròmul i Rem, de Sergio Corbucci 1961
Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 31-39.
REPÚBLICA
- Escipió l’africà, de Luigi Magni 1971
Escipió l’Africà i Cató el Censor hi apareixen enfrontats, tot representant els moviments socials de la Roma republicana. El Fil de les Clàssiques.
Hanníbal, el enemigo de Roma vid. El Fil de les Clàssiques
- Espàrtac, de Stanley Kubrick 1960
Basada en una novel·la de Howard Fast i guanyadora de quatre òscars, amb una banda sonora d’Alex North molt suggerent, relata la vida d’Espàrtac que va liderar una revolta d’esclaus. Interpretada per Kirk Douglas, Laurence Olivier i Charles Laughton.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 57-73.
“Espartaco” a Pasajes de historia:
- Golfus de Roma, de Richard Lester 1966
Divertida comèdia musical, basada en un èxit teatral de Broadway, amb personatges i trama argumental de tres comèdies de Plaute (segle III aC): El corcó, L’esclau Psèudol i El militar fanfarró.Interpretada entre d’altres per Bster Keaton.
Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 49-56.
Guia didàctica de Fernando Lillo
- Juli Cèsar, de J.L. Mankiewicz 1953
Relata en blanc i negre els fets al voltant de l’assassinat de Juli Cèsar, basada en una versió fidel del text de William Shakespeare, directament inspirat, a la vegada, en les biografies de Cèsar que van escriure Plutarc, a Vides Paral·leles, i Suetoni, a Vides dels dotze Cèsars. Interpretada per James Mason, Marlon Brando i Deborah Kerr.Lillo A: Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs 74-77.
El fil de les clàssiques
Cleòpatra de Mankiewicz, 1963
IMPERI
- Benhur, de William Wyler 1959
Basada en la novel·la de Lewis Wallace que va ser best-seller del segle XIX, va obtenir onze òscars de dotze nominacions. L’acció té lloc al segle I dC. i és interpretada per Charlton Heston i Stephen Boyd.
- La caiguda de l’imperi romà, d’Anthony Mann 1964
És l’última pel·lícula de romans, abans de Gladiator amb qui comparteix argument. Interpretada per Alec Guiness, James Mason, Sofia Lren i Stephen Boyd, en La història del declivi i la ruïna de l’imperi romà d’E.Gibbon, un historiador anglès del segle XVIII.Fernando Lillo Redonet, El cine de romanos y su aplicación didáctica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1994, pàgs. 95-99.
- Gladiator, de Ridley Scott 2000
És una pel·lícula magistral amb cinc Òscars de dotze nominacions. Comparteix amb La caiguda de l’imperi romà la trama i els personatges principals. L’acció passa a finals del segle II dC en temps de l’emperador Marc Aureli i el seu fill Còmmode.L. de Bock Cano- F. Lillo Redonet, Guía didáctica de Gladiator. Madrid: Editorial Áurea Clásicos, 2004.
Salve!!!
A mi sempre m’han interessat molt les pel·licules d’estil històric i de temes de l’antiga roma. Pero de totes aquestes pel·licules només he vist la de Gladiator. La veritat es que tenen bona pinta i aquest article m’ha donat ganes de veure-les. Un gran article, m’agrada molt.
Vale!!!
Salve!!
A mi m’agrada molt el cinema sobretot les pel·lícules de gladiadors i de romans. En l’actualitat són molt reals i tenen molts gràfics això les fan molt atraients pel públic que veu la peli.
M’agradat aquest apunt sobretot per l’apèndix que as posat al final sobre llibres i pelis.
VALE!!
Salve!
M’encanten molt les pel.licules de romans, gladiadors….. em semblem molt intenses, cargades d’emocions, ira, venyança… I a més ens mostra com podian ser les batalles d’aquells temps.La peli que més m’ha agradat es Gladiator a part de que és increible gracies aquesta peli vaig aprobar socials a primer de l’eso.
Salve.
A mi també m’agraden moltíssim les pel·lícules que tracten sobre temes de romans. Les pelis que més m’agraden són:
Cleopatra, Benhur, Espartaco, Quo Vadis, La caiguda de l’imperi romà i moltes altres més.
Vale.
Salve!
A mi personalment m’agraden molt les pel·lícules que són del món romà. Ja que el meu pare li agraden molt i els diumeges posen pel·licules d’aqeust estil. A mi m’agrada personalment la de Cleopatra i d’altres. Encara me’n recordo de les classes de llatí amb la Isabel Carrera quan ens explicava aquest temes, com vostè Lida.Pel·licules que ens feien entendre el temari de Roma.
Encara que el de 4t de la ESO nosaltres ho fem mitjançant articles, videos,hotpotatos…).Sempre nomès espero arribar a la uala d einf,ormàtica on amb toca, llatí i grec ja que és més trànquil·la i amb troba més recolzada per la meva mestre, que tant me l’estimo i m’apolla en tot seguit d’altres companys! Visca per clàssiques i per els mestres que valen molt!
Errores cinematográficos: “Gladiador” http://elenacardenna.wordpress.com/2012/09/08/errores-cinematograficos-gladiador/
SALVE!
jo d’aquestes pel.licules crec que no he vist cap pero hi he sentit parlar d’algunes,semblen interesants encara que a mi els temes historics no m’agraden gaire
Salve!
Estic totalment d’acord amb aquest article. Ja que considero de que les pel.lícules aquestes que fan històriques, ens ajuden molt a saber-ne més i conèixer moltes més coses sobre la història. A més a més a mi personalemnt no m’agrada gens estudiar història i més molt més fàcil i m’ajuda més sempre veure imatges i coses visuals com podrien ser videos o les pròpies pel.lícules que fan sobre fets històrics.
Vale!
Vid. El cine de romanos http://ricardoespada.blogspot.com.es/
Pingback: La cinta de Νίκη » Spartacus: Blood and Sand
Salve!
Jo no he vist gaires pel·lícules de romans, les úniques que he vist són Gladiator i Troya, que em van agradar bastant. Jo crec que les pel·lícules històriques estàn molt bé, ja que ens poden ajudar a fer-nos una idea de com eren les coses en diferents moments de la història.
vale!
Salve!
Les pel·lícules on apareixen decorats, batalles i fets romans, són genials.
A més, es valoren molt, per exemple, aquestes pel·lícules han estat molt ven premiades i són reconegudes mundialment:
Gladiator:Cinc Òscars de dotze nominacions.
Espàrtac:Quatre òscars.
Benhur:Onze òscars de dotze nominacions.
A la cinta de Nike, publicaré la pel·lícula :La passió de Crist.
Una gran obra que s’ha arribat a prohibir en països creients.
una serie romana yo claudio
explican la vida claudio abans de ser emperador havia una dona molt dolenta que assesinava a la gent
per ursurpar el poder per aixo cluadio va arribar al poder era l’ultim de la linia de succesio
pero com van assesinar la dolenta a tots candidats un emberinats un altres altres maneres
Salve!
Jo he fet un article a la cinta de Nikη sobre la pel·lícula “Golfus de Roma”. Deixo aquí l’enllaç perquè hi pogueu accedir.
http://blocs.xtec.cat/lacintadenike/?p=1037&preview=true
Jo he fet un article a la cinta de nike sobre la pel·lícula Cleòpatra al 1963 de Joseph L. Mankiewicz interpretada per Elizabeth Taylor, i va guanyar 4 oscars.
Pingback: La cinta de Νίκη » Centurion, lluita o mort
Salve!
M’agrada molt veure pel.lícules, l’unica pel.lícula que he vist que té relació amb romans és la de Gladiator.
vale!
Salve!
No he vist ninguna d’aquestes pel•lícules però les conec d’oïdes i se de que van. Personalment m’agrada un altre tipus de gènere però per aprendre coses aquestes pel•lícules són molt bones.
La meva pel•lícula encara no esta penjada però tinc pensat fer Percy Jackson.
Vale
salve!
Gladiator és una de les pel·lícules més famoses sobre l’Imperi Romà és molt bona pel·lícula i en el seu any d’estrenar-se va arrassar als Oscars.
També una de les més famoses el la pel·lícula de Ben-Hur filmada en 1959 que va d’un ric mercader jueu. Prest torna en Messala, un amic romà de jovenesa que ara és el cap de les legions romanes a la ciutat; però un desencontre degut a visions polítiques diferents fa que en Messala condemni en Ben-Hur a viure com esclau a una galera romana, tot i ser conscient de la innocència del seu antic amic. Però aquest tindrà una oportunitat de venjança.
Vale!
Salve!
He sentit a parlar d’aquestes pel·lícules però no he vist cap, ja que no són del meu estil, però seria interessant veure-les. Aquest article està molt bé ja que ens explica moltes coses sobre el món del cinema, sobretot en aquesta cultura clàssica i sobre història.
Valete! 😀
Salve! 😀
Personalment no he vist cap d’aquestes pel·lícules perquè el meu gust cinematogràfic es bastant diferent al tipus d’aquestes, però potser estaria bé veure-les algun dia.
Vale!
Salve 🙂
Aquí deixo un comentari que hem sembla molt interessant. Parla sobre una part de la Historia de Roma, sobre la guerra gairebé civil entre les ciutat d’Alba Longa i Roma.
També és una pregunta que es va fer a la prova de les PAU! Espero que ajudi en algu en saber més sobre que va passar.
Alba Longa era, segons la llegenda , l’antiga ciutat fundada per Ascanio , fill d’Enees . D’aquesta ciutat procedien els ancestres de Ròmul i la seva pròpia mare , Reva Silvia . Estava situada en l’antic Laci al peu de la muntanya Albo i al costat del riu Álbula ( el Tíber ) .
Se sap que el rei Tulio Hostilio va ser molt bel · licós . Va buscar la guerra contra la ciutat d’Alba Longa , el rei segons Titus Livi era Cayo Cluilio , sense que hi hagués cap motiu seriós per fer-ho. La guerra no es va declarar en forma de lluita d’un exèrcit contra un altre perquè tots dos consideraven poc ètica la disputa entre dues ciutats unides per tants llaços , sinó que va ser proposat un duel que va tenir dues fases . En el duel van intervenir tres germans romans, els Horacis ( Horatii ) , contra tres germans albanesos , els Curiacis ( Curiatii ) . En el primer enfrontament van morir dos Horacis però els tres Curiacis resultar greument ferits . La segona fase va consistir en la lluita dels supervivents . L’acord va ser que cadascun dels malmesos Curiacis havia de perseguir el Horaci supervivent i il · lès . D’aquesta manera van ser caient i morint per esgotament de les seves forces . El triomf va ser doncs per als romans i com a conseqüència els albanesos es van sotmetre a Roma .
Després d’aquests fets , dues ciutats etrusques , Fidenas i Veyes , es van aixecar en armes contra Roma . Tuli Hostili va cridar als albanesos com a suport i ajuda militar en el seu enfrontament contra les ciutats en rebel · lió . El cap dels albanesos , Mecio Fufecio , es va presentar al camp de batalla però va mantenir al seu exèrcit a l’expectativa i sense prendre part , esperant l’evolució de la batalla . El triomf va ser per als romans , pel que Tulio Hostilio va acusar el cap albano de traïció i va manar que li descuartizasen . A continuació va ordenar a l’exèrcit romà arremetre contra la ciutat d’Alba i destruir-la. Però abans d’aquesta acció , Roma va acollir a tots els seus habitants donant-los el dret de ciutadans romans i nomenant senadors a les persones més il · lustres .
Pingback: Carthago Nova | La cinta de Νίκη