Tag Archives: Etimologia

El grec i la pervivència lèxica multilingüe

Dibuix de la Georgina

El grec perviu en moltes llengües. A partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés i de llur pervivència lèxica en diferents llengües europees, fàcilment deduireu el mot grec triat:

CATALÀ	ecosistema	ecologia	economia	metec	parròquia	diòcesi
CASTELLÀ	ecosistema	ecología	economia	meteco	parroquia	diócesis
GALLEC	ecosistema	ecoloxía	economía	meteco	parroquia	diócese
BASC	ekosistema	ekologia	ekonomia		parrokia	diozesi
PORTUGUÈS	ecossistema	ecologia	economia	metecos		diocese
FRANCÈS	écosystème	écologie	économie	métèque	paroisse	diocèse
ITALIÀ	ecosistema	ecologia	economia	meteco	parrocchia	diocesi
ANGLÈS	ecosystem	ecology	economy	metic	parroquial	diocese
ALEMANY	Ökosystem	Ökologie	Ökonomie	Metöke	Parroquia	Diözese

Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.

Τί ἐστιν.,

21 Replies

Dimecres a classe de grec de primer de batxillerat vàrem aprendre a pronunciar mots en grec, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. En vaig fotografiar alguna de les làmines i aquí he seleccionat un substantiu de les tres declinacions gregues. Què volen dir i quines mots en deriven en les llengües que parleu? Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Sabríeu escriure en grec, almenys en majúscules que no porten accents ni esperits, els mots corresponents a aquestes il·lustracions del bingo que vàrem jugar a classe per fixar vocabulari grec. Recordeu quin mot dèiem quan ho emplenàveu tot?

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

N.B.: Amb el permís de Florencio García Méndez, editor d’Eureka i fotògraf de renom, he pogut fer i exposar aquí aquestes dues fotografies del joc Etymos a la classe de grec de l’IES Cristòfol Ferrer.

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

45 Replies

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat us animava a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vid. Apreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el 26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar: Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.

Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:

Toponímia clàssica de Catalunya amb Google Maps

27 Replies

Tot va començar com un joc i de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.

Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.

Chiron ja ha fet la crida!

Heu vist les Perseides!

4 Replies

Com tots els anys per aquests dades (12 i 13 d’agost) m’agrada sentir la serena de les nits d’estiu i mirar en un cel d’agost de poca contaminació lumínica (a Barcelona, això no és possible!) les Perseides, també dites llàgrimes de Sant Llorenç, també s’observa Júpiter ben pletòric i la lluna se’ns marceix. Són nits d’estiu, són nits per mirar el cel i perdre’s en la seva immensitat ja per interès ja per romanticisme.

lesperseides

Anit, vaig contemplar el cel estiuenc i també les Perseides. Quin goig en veure-les caure! Per què es diuen així les llàgrimes de Sant Llorenç? Doncs perquè són estrelles fugaces, bé més aviat meteors, que tenen el punt radiant en la constel·lació de Perseu (i ja coneixeu el mite de l’occidor de la Gòrgona, l’heu de llegir o rellegir al llibre prescrit Narracions de mites clàssics). Tot i que es poden veure uns dies abans i després, entre el 12 i 13 d’agost tenen una frequència de 60 o 70 per hora. Un espectacle meravellós per observar el cel i intentar entendre els misteris de l’Univers.

Si enguany no les heu contemplat, l’any vinent no us les perdeu! Aquí teniu alguns consells per observar la pluja de les Perseides, elaborat pel personal del Departament d’Astrofísica i CC. de l’Atmòsfera UCM, ASAAF-UCM i AAM.

Mireu aquesta nit el cel, potser encara podreu veure caure algun meteor de les Perseides i formular el vostre desig!

Imago mortis

7 Replies

El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:

Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?

No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.

Etimologia amb Google maps

32 Replies

Google maps, a més d’ésser una bona eina, per estudiar els monuments de la Hispània romana, també pot servir per localitzar geogràficament els topònims i comprovar que perviuen en diferents llengües:

Veure Mots actuals i antiga Grècia en un mapa més gran
En el proper número de la revista Auriga, tindreu un exercici d’etimologia en què hi trobareu el topònim grec (encara no puc escriure en grec al bloc!)

La mitologia i les fonts d’energia

16 Replies

Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?
Què us ha semblat aquest vídeo d’EnergiK, TV3 2007? On es va enregistrar? Quins referents clàssics hi heu reconegut? bla, bla, bla

Els números romans arreu

38 Replies

Els números romans encara s’utilitzen en la numeració de segles, capítols o reis, també en rellotges… però sobretot han perviscut en moltes paraules compostes com:

uni- de unus, una: unicorn, unívoc, unifoliat, unípar, unió, univers, universitat, uniforme, unipersonal, uniaxial, univalent, unicel·lular, unicolor, unicorne, unifamiliar, uniflor, unigènit, unilateral, unilingüe, uniliteral, unilobulat, unimolecular, unípede, unisex, uníson, unisexual, …

Ara caldria fer el mateix amb els ètims dels altres numerals: duo-, bi- bis, tri- tres-, quadri- quinque-, sex-, septi-, oct-, nov- dec-, duodec-, viginti, cent-, mil-…

Tenint en compte l’any de la fundació de Roma (la recordeu?) i que nosaltres vivim en el 2009, quant de temps ha passat i com es diu en llatí? Cal recordar també el llatinisme. Si voleu podeu proposar als companys de fer sumes o de citar dates rellevants de la història de Roma en llatí.

Practiqueu i practiqueu!

Vid. Els números romans del llatí a les nostre llengües.

Pandèmia, del grec…

15 Replies

Què us ha semblat la vinyeta de Forges, publicada avui a El País, arran de la nova grip, la porcina? Realment, pandèmia té aquest significat etimològic? Què opineu de les altres paraules inventades per l’humorista? L’ètim comú -èmia té alguna relació amb el de pandèmia?

A veure si escriviu uns quants mots que tinguin un o altre dels ètims grecs que formen pandèmia?