El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:
Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?
No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.
Aquests termes no els havia sentit mai, però suposo que com el mot “tanatori” deuen referir-se a pràctiques o tècniques de prospecció fetes amb cadàvers (o amb els qui están a punt de ser-ho, icsss!). La pel·lícula sembla prou interessant, tot i que em fan ràbia aquests tràilers promocionals tan frenètics i embogits, amb estètica vídeoclip que s’han posat de moda: Amb les poques pistes que dóna, no s’acaba de d’entreveure si estem davant d’un film fantàstic, d’espies o de l’últim lliurament d’Indiana Jones.
Caldrà veure-la, Gabi, per treure’n l’entrellat. Quan comenci el curs segur que els alumnes de clàssiques també en comentaran l’etimologia. Bon estiu!
Quan vaig llegir aquesta entrada em vaig proposar veure aquesta pel·lícula al més aviat possible i aquest cap de setmana ho he dut a terme.
En primer lloc voldria precisar que no és una pel·lícula de Nolan, sinó una coproducció italo-espanyola dirigida per Stefano Bessoni. I la diferència es fa patent des de les primeres escenes. El film juga amb tots els tòpics del terror clàssic: institucions ubicades en casalots foscos, tempestes i apagades de llum, personatge estigmatitzat que té visions d’ultratomba i zombis que volen comunicar-se amb ell…, però no hi ha cap element sorpresa, cap joc d’imatges, ni introspecció psicològica que la faci atractiva o interessant.
Per als que l’hagueu vista. Qui aniria a estudiar en aquesta escola de cine tan rònega i amb aquest professorat que es passeja per les aules o s’enclaustra en cambres fosques i a qui sembla que per les nits ha de consevar-se en formol? Res a veure amb “Tesis” d’Amenábar, per descomptat.
Això sí, el llatí i els neologismes basats en arrels gregues hi són presents a tort i a dret.
Tens tota la raó, Teresa!
T’ha suggerit alguna idea per treballar el llatí i els neologismes?
Crec que seria interessant seleccionar-ne fragments en què hi ha fórmules en llatí i disquisicions sobre la terminologia emprada per designar els invents macabres al voltant dels quals gira la pel·lícula.
Altres referències interessants, tot i que no estan prou aprofitades, són la imatge en què una noia menja uns grans de magrana abans de morir o el ressò mitològic d’alguns antropònims com Orfeu, Hermeto, i especialment Ariadna, que designa la noia que serveix de suport al protagonista. Al principi em va semblar que hi podria trobar una xarxa de referències mitòlogiques simbòliques que servís de fil conductor de la pel·lícula, però crec que no acaba de lligar-les bé.
Tot i això, animo qui l’hagi vista a intentar desxifrar les simbologies a què faig referència.
Clint Eastwood també ha triat un nom llatí per a la seva pel·lícula: Invictus (2009). Aquí teniu el tràiler en anglès.
Pingback: Imago mortis, d’Stefano Bessoni (2009) | La cinta de Νίκη