Els números romans: del llatí a les nostres llengües

La Belén Cansino, l’Abril Ramos i la Mariona Sabanés hem fet aquest Thinglink del Capitulum XVII Numeri difficiles del nostre llibre de llatí Lingua Latina per se illustrata. Aquest capítol parla principalment dels alumnes que aprenen els números a l’escola. Per això, aquí us deixem un Thinglink amb els números tan romans com el seu nom en llatí perquè els pugueu aprendre i, a la vegada, esbrineu la seva vigència en les llengües actuals, tot completament aquest drive entre tots (vid. Aracne fila i fila).

Aquest article s'ha publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a Els números romans: del llatí a les nostres llengües

  1. Yasmina Groult diu:

    Bonum diem!!
    Bon treball!
    El que més m’ha cridat l’antenció del thinglink és el nom en llatí de 3000 (Tria milia).
    Els números romans ja els coneixia desde petita.

    Du- de duo, duae,
    Duel, duodè, duplicar, duumvir, reduplicar

  2. Retroenllaç: Any bissextil, any bixest, any de traspàs | L'univers clàssic dels nostres mots

  3. Ouassime Essabahi Anzaoui diu:

    SALVE!
    Està molt bé el treball ja que ami m’agradat molt coneixe noms de numeros en llatí.
    Aquí os deixo un exemple:
    Du- de duo, duae,
    Duel, duodè, duplicar, duumvir, reduplicarç
    AVE!

  4. Laia Costa diu:

    Salve!
    Primer de tot, felicitar a les meves companyes pel treball!
    Els numeros romans ja els sabia, ja que me’ls van ensenyar a la primaria, tot i que a vegades s’obliden!
    – Du: duplicar, duodecim, duodè, duopoli…
    – Tri: trimestre, triplicar, triangle…

  5. Joaquin diu:

    Interesante el apunte..
    Estos son mis ejemplos:

    Tri:
    Trilogia, Trimestre, Tridimencional.

    Du:
    Duplo, duplicar

    Quinque:
    Quincenal, quincena

  6. Ramon Albero diu:

    Els numeros romans no son tan dificils ja que segueixen tots una pauta comuna!
    tri; triangle, tridimencional, tridente.
    duo: doble, duodeno
    quattor: cuadrado, cuadrupedo, quadrilatero

  7. Mireia Sánchez Cano diu:

    Salve!!

    Molt bon apunt i molt interessant!
    Els números romans ja me’ls van ensenyar a primària però va bé repasar-los.

    tri: trimestre, triologia, tricicle…

    quattuor: quadrilàter

  8. Laia A. diu:

    Salvete!
    Enohorabona pel treball i el Thinglink! A l’igual que molts dels meus companys els números romans ja els sabia, des de tercer de primària! Si ens parem a pensar realment els números des de aquell període de temps a avui, no han canviat molt, només l’ordre o algunes lletres.
    Duo–> Duodè, dupricar
    Tri–> Tripode, triangular, trimestral, tridimensió

  9. Chorouk diu:

    Salve!
    Un bon apunt.
    duo: doble, duodè, duopoli, duodenal…
    tri: triftong, trigonometria, triatge, triador,…
    quattor: quadra (de caballs), quart, quadrilàter, quadricular, quadrúpude, …
    Decim: Decumanus, duodecenni, duodècuple, …

  10. Carlota Escrivà diu:

    BONUM DIEM!!
    Felicitats per el treball, és molt interessant!
    Duo: Duodè, Duodenal, Duodecimal…
    Tri: Trio, Triangulat, Hat Trick…

  11. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Salvete!!
    Molt bon apunt!
    Com la resta dels meus companys els números romans ja els coneixia des de petita perquè a l’escola primària me’ls han ensenyat, i té la seva utilitat ja que els números romans encara s’utilitzen en la numeració de segles, capítols o reis, també en rellotges… però sobretot han perviscut en moltes paraules compostes com:
    • oct- octògon, octòpode…
    • nov-, novembre, novè, novel•la…
    • dec-, decembre, decàgon…

  12. Clàudia Ordaz diu:

    Bonum diem!

    La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l’Antiga Roma i que es va utilitzar durant tot l’Imperi, mantenint-se amb posterioritat i encara utilitzat en alguns àmbits.

    És un sistema basat en la numeració etrusca, la qual, a diferencia de la numeració decimal que està basada en un sistema posicional, es basa en un sistema additiu (cada símbol representa un valor que es va sumant al anterior). La numeració romana posteriorment va evolucionar a un sistema subtractiu, en el qual alguns símbols en lloc de sumar, resten. Per exemple el 4 en la numeració etrusca es representava com IIII (1+1+1+1), mentre que en la numeració romana moderna es representa com IV (1 restat a 5).

    Les xifres romanes s’escriuen amb lletres de l’alfabet romà, però originalment provenien dels etruscs, els quals utilitzaven: I, Λ, X, Ψ, 8 i ⊕. Els romans van agafar lletres semblants als símbols etruscs per a representar els valors, per exemple: Λ –> V.

    Encara que en textos antics s’utilitzaven a vegades lletres minúscules per a representar els números romans, en l’actualitat s’escriuen únicament amb forma majúscula. La única excepció son els números romans utilitzats per a enumerar apartats o elements d’una llista, que s’escriuen freqüentment amb minúscules i reben el nom de “romanets”.

    S’ha de tenir en compte que la numeració romana, al no ser un sistema posicional, no requereix el nombre 0. El valor zero (cap, res), al no ser realment un valor, no requeria de representació. Per aquest motiu, els romans desconeixien el zero, introduït posteriorment pels àrabs.

    Els nombres romans han perviscut en moltes paraules compostes com:

    Du-, duo- : dual, duet, duel, dues, duanes, duaner, dúplex, dualisme, duplicar, duplicat, duodenal, duodecimal, duodecenni, duo-denària, duodè, duopoli.

    Tri- : tria, trial, triar, triada, trineu, tríode, triple, triàcid, triador, triàsic, tríceps, tricolor, tricoma, trígama, trípode, triplet, tríptic, trivial, triadelf, tribàsic, tribular, tricèfal, tricenni, tricicle, tricòmic, tricorni, triennal, trièdric, triforme, triftong, trigonal, trinitat, trisòmic, tridàctil, trifoliat, triforat, tridentat, trilobits, tri-pèptid.

    Quattuor, qua- : quart, quadriennal, quadre, quadra, quadern, quàntic, quartal, quarter, quaderna, quadratí, quàdrica, quadriga, quaranta, quarantè, quadrades, quadrants, quaresmal, quaresmer, Quaresma, quadrangle, quàdriceps, quadrienni, quadrifoli, quadragèsim, quadricular

    Quinque, quin- : quintà, Quintí, quinze, quinzè, quintet, quinària, quiniela, quintana, quintern, quinzena, quinquenni, quindecàgon, quinquefoli, quinquagèsim, quinquecarpel·lars, quinquefol·liculars

    Sex- : sext, sextet, sextil, sexenni, sextina, sexennal, sèxtupla, sèxtuple, sexagèsim, sextifoli, sexagenari, sexagèsima, sexagesimal, sexdigitada, sextuplicar

  13. Sandra Mendoza Barco diu:

    Salvete!
    Primerament felicitar a la Belén Cansino, l’Abril Ramos i la Mariona Sabanés pel seu apunt sobre els números romans, tema tractat gràcies al nostre llibre de llatí (Lingua Latina per se illustrata). Els números romans ja me’ls sabia ja que a primària els vam haver d’estudiar a classe de matemàtiques.
    – Duo: duopoli, duodenari, duodenari, duodècuple
    – Quin: quintet, quintar

  14. Mar Cruz Viladoms diu:

    Salve!
    Com bé han dit tots els meus companys, els números romans ens els ensenyen des de petits a l’escola i a mesura que anem creixent. Per això, avui dia podem conèixer més sobre la seva procedència i la seva pervivència.
    A continuació, afegeixo alguns exemples de paraules derivades dels números romans en la llengua catalana:
    -duo: duels, duodecimals…
    -septem: sèptim…

  15. Claudia Pérez Torrabadella diu:

    Salve!

    Molt bon apunt!!

    Octo: Octosílabs, octogonal.
    Tri: Trípode,triplet

  16. Valentina Restrepo Rodríguez diu:

    Salve!
    El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l’Antiga Roma i s’utilitzà a tot l’Imperi Romà. Actualment encara s’utilitza en diversos aspectes de la vida quotidiana.

    El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d’expressar tots els nombres de l’1 a l’1000000 utilitzant només set lletres: I per l’1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.
    Els nombres romans continuen utilizant-se en alguns contextos. El més destacable és per indicar ordre, per exemple en la successió de títols (usat per als reis, el Papa i alguns títols nobiliaris), com per exemple Joan II o Benet XVI. Aquesta noció d’ordre és la que apareix per numerar els grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics.

    Igualment s’associen amb el temps: antigament als rellotges es posaven les hores amb nombres romans; als països de l’Europa Central s’usen per marcar els mesos (per exemple agost és el mes VIII) i a la tradició històrica predominant (excepte els anglosaxons) s’usen per indicar el segle, com a segle XIII.
    -Per indicar els volums d’un llibre o revista (en oposició als capítols, que poden usar nombres romans o àrabs).
    -En determinades escales d’intensitat (com l’Escala de Mercalli).
    -Per numerar els satèl·lits d’un planeta.
    -En les sèries de gravats, per individualitzar cada peça, especialment en sèries complementàries a la principal.

  17. Maria Casta diu:

    Salvete!

    Per començar, m’agradaria donar l’enhorabona a les creadores de l’apunt, han fet un bon treball!
    Els números romans, com han dit els meus companys, els aprenem a l’escola quan som petits. Els números romans són útils, ja que avui en dia s’utilitzen en diversos temes, per exemple; els capítols o reis s’enumeren amb els números romans, els segles també s’escriuen amb aquests números, algun rellotge està compost també per ells, per numerar satèl·lits d’un planeta…

    Tot seguit, us deixo uns exemples per veure que s’han conservat moltes paraules derivades dels números romans:

    – Duo-, dues, duanes, dúplex, dualisme, duplicar, duplicat, duodecimal…
    – Qua-, quart, quadre, quadern, quadrilàter, quadrades, Quaresma, quàdriceps…
    – Tri-, triar, trineu, trilogia, triador, tríceps, trimestre, trípode…
    – Quin- : quintà, quinze, quinzè, quinària, quiniela, quintana, quintern…
    – Sex-, sext, sextet, sextil, sextina, sèxtuple, sextifoli, sexagenari…
    – Septem-, sèptim…
    – Octo-, octogonal, octosíl·labs…
    – Dec-, decàgon, desembre…
    – Nov-, novembre, novè…

  18. Juls París diu:

    Salve!!

    El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l’Antiga Roma i s’utilitzà a tot l’Imperi Romà. Aquest mètode de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d’expressar tots els nombres de l’1 a l’1000000 utilitzant només set lletres: I per l’1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.

    Els nombres romans continuen utilizant-se en alguns contextos. El més destacable és per indicar ordre, per exemple en la successió de títols, com per exemple Felip VII o Benet XVI. També s’associen amb el temps: antigament als rellotges es posaven les hores amb nombres romans; als països de l’Europa Central s’usen per marcar els mesos (per exemple agost és el mes VIII), o també s’usen per a nombrar segles (Segle XIX).

    Du-, duo- : dual, duet, dues, duanes, duaner, dúplex, dualisme, duplicar, duplicat, duodecimal.

    Tri- : trial, tria ,trineu, tríceps, tricolor, tricoma, trígama, trípode, triplet, tríptic, trivial, tricèfal, tricenni, tricicle, triennal.

    Quattuor, qua- : quart, quadriennal, quadre, quadra, quadern, quàntic, quarter, quaderna, quadriga, quaranta, quarantè, quadrades, quaresma, quàdriceps, quadrienni, quadriculat.

    Quinque, quin- : Quintí, quinze, quinzè, quintet, quiniela, quinzena, quinquenni.

    Sex- : sextet, sextil, sexenni, sextina, sexennal, sexagèsim, sexagèsima, sexagesimal.

    Septem: sèptim, septembre

    Octo: octogonal, octosíl·labs, octogésima, octosílaba, octosílabo, octogésimo.

    Nov: Novè, novena, novembre

    Dec: desembre, decàgon

  19. Irene Sanz diu:

    Salve!
    Trobo que és un apunt molt interessant, ja que és sorprenent la de paraules que deriven del nom dels números romans. Tot i tothom ha dit ja molts exemples crec que encara en puc aportar alguns.
    Decem: decimal, dècim, desembre, deciàrea, decilitre, decímetre, decàgon, decàmetre

  20. Valentina Restrepo diu:

    Salve!
    El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l’Antiga Roma i s’utilitzà a tot l’Imperi Romà. Actualment encara s’utilitza en diversos aspectes de la vida quotidiana.

    El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d’expressar tots els nombres de l’1 a l’1000000 utilitzant només set lletres: I per l’1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.
    Els nombres romans continuen utilizant-se en alguns contextos. El més destacable és per indicar ordre, per exemple en la successió de títols (usat per als reis, el Papa i alguns títols nobiliaris), com per exemple Joan II o Benet XVI. Aquesta noció d’ordre és la que apareix per numerar els grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics.

    Igualment s’associen amb el temps: antigament als rellotges es posaven les hores amb nombres romans; als països de l’Europa Central s’usen per marcar els mesos (per exemple agost és el mes VIII) i a la tradició històrica predominant (excepte els anglosaxons) s’usen per indicar el segle, com a segle XIII.
    -Per indicar els volums d’un llibre o revista (en oposició als capítols, que poden usar nombres romans o àrabs).
    -En determinades escales d’intensitat (com l’Escala de Mercalli).
    -Per numerar els satèl·lits d’un planeta.
    -En les sèries de gravats, per individualitzar cada peça, especialment en sèries complementàries a la principal.

  21. aircepe23 diu:

    Un treball molt complet, moltes felicitats a les meves companyes.
    Els números romans són una part de la cultura romana que veiem amb mes freqüència i són molt utilitzats, jo vaig aprendre els numero romans a primer d’ESO i no els he oblidat.

    – Duo-, dues, duanes, dúplex, dualisme, duplicar, duplicat, duodecimal…
    – Qua-, quart, quadre, quadern, quadrilàter, quadrades, Quaresma, quàdriceps…
    – Tri-, triar, trineu, trilogia, triador, tríceps, trimestre, trípode…
    – Quin- : quintà, quinze, quinzè, quinària, quiniela, quintana, quintern…
    – Sex-, sext, sextet, sextil, sextina, sèxtuple, sextifoli, sexagenari…
    – Septem-, sèptim…
    – Octo-, octogonal, octosíl·labs…
    – Dec-, decàgon, desembre…
    – Nov-, novembre, novè…

  22. raquel diu:

    Com en el drive falta el septem, he buscat una mica per Internet per a que quedi complet:
    septem
    septĭmus, septĭma. septĭmum
    septēni,…
    septĭes

  23. Farah diu:

    Salve!
    Molt interesant i producitu, ens ajuda a recordar el números romans i aixi podem practicar com s’escriuen amb llatí.
    Duel, duodè, duplicar, duumvir, reduplicar

  24. Valentina Restrepo Rodríguez diu:

    Bonum diem!
    Després de la desaparició de l’Imperi Romà, en els segles posteriors algunes de les coses apreses dels romans van romandre, encara que van ser canviant. Així nosaltres, actualment parlem Castellano que és Llatí evolucionat i en escriure seguim utilitzant lletres llatines. Però altres coses encara van romandre diversos segles, després van desaparèixer, així va passar amb el sistema de numeració romà. Es va substituir pel sistema de numeració aràbic, que prové de l’Índia i el van estendre els àrabs, és el que fem servir ara i és molt més fàcil d’utilitzar.

    Actualment veiem i utilitzem numeros romans en poques ocasions: per nomenar els segles, en els actes i escenes d’una obra de teatre, en la designació d’olimpíades, congressos i certàmens, en la numeració de reis, emperadors i papes, en inscripcions antigues i en rellotges antics.

  25. Rocío Rodríguez diu:

    Bonum Diem!
    A primària sempre ens ensenyen una mica els números romans, sobretot perquè els fem servir quan parlem d’un segle. Aquest apunt va genial per poder recordar-los, ja que molts d’ells els tenia oblidats pel pas del temps. També m’ha servit per donar-me compte de totes les paraules que provenen del llatí gràcies als seus números. Nosaltres com sempre agafem referència d’ells.

  26. Anna Bagaria diu:

    Bonum diem!
    Aquest apunt m’ha servit molt per refrescar els números romans ja que sabia com s’escrivien alguns però no com s’anomenaven.
    Molt bon treball.
    In proximum!

  27. Chaymae Harrak diu:

    Bonum Diem!
    Aquest sistema de números prové del que feien servir els etruscs, que eren una civilització que vivia a Itàlia entre els segles VII i IV a.C. Els romans van fer servir aquest sistema que es basava en el mètode aditiu: I i I eren II, i II i II eren IIII. El número 40 era XXXX i el nou es representava de la següent forma: VIIII. A mesura que va anar passant el temps, van començar a fer servir un altre mètode, el substractiu. En aquest mètode un número anterior resta la seva quantitat al següent. D’aquesta manera, el número 10 en comptes d’escriure’s traduït com 5+4 s’escriu com 10-1 i queda així: IX. Escrivint d’aquesta forma feien servir menys símbols.
    Aquest sistema va ser molt utilitzat en l’època de l’Imperi Romà. En els rellotges medievals el número 4 s’escriu IIII perquè creien que hi podia haver confusió entre aquest número i el IV, i escrivint-ho d’aquesta manera creien que es diferenciava molt millor. Altres fonts diuen que ho van escriure així perquè d’aquesta manera tenia més simetria amb el 8, que es trobava a l’altra banda del rellotge.

  28. arnaunadal8 diu:

    Aquest artícle m’ha estat molt útil i m’ha agradat molt. Com que he vist que faltaven alguns, he ampliat l’artícle fent la diapositiva del -octo. És divertit poder veure i trobar les diferents paraules d’arrel llatina que podem tenuir, encara avui, en el nostre vocabulari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *