Tag Archives: Competència lèxica

Zodiacae constellationes

Les constel·lacions (co– “conjunt” + stella “estel”) són agrupacions d’estels que foren imaginats en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins el conjunt d’estels del firmament. Cadascuna va rebre un nom, se’n feren dibuixos i hic et nunc ens centrarem amb les dotze constel·lacions zodiacals que ens permetran constatar que amaguen unes interessants narracions mitològiques. Sabeu quines?

També podeu localitzar els mots de la tercera declinació i enunciar-los (en nominatiu i en genitiu singular); a continuació, triar-ne un i escriure’n tota la declinació.

Per acabar d’arrodonir l’apunt, podeu agafar els numerals cardinals del text llatí Zodiacae constellationes i escriure’n mots en català; per exemple de duodecim: duodecimal…

Les preposicions gregues: significat, casos i pervivència

Gràcies a J. Miguel Luzón que em va il·lustrar aquesta aventura preposicional grega per al llibre de grec de primer de l’editorial Teide ens aproparem a les preposicions gregues d’una manera lúdica (pareu atenció al cas que les acompanya; és cabdal!):

Hi ha catorze vinyetes que intentarem traduir tenint en compte el cas que acompanya a cada preposició, per exemple πρὸς τὸν λέοντα “cap al lleó”.
Després haurem d’escriure almenys un mot català per a cada preposició; per exemple de παρά “paral·lel, paràsit”.

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes

Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.

Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.

Derivats de “pax” en català, castellà i francès

Dia 30 de gener va ser el dia escolar de la noviolència i de la pau (DENIP) i feia pocs dies que a l’IES Cristòfol Ferrer havíem tingut una experiència plurilingüe inoblidable  amb els alumnes de llatí de Grenoble, de la qual han sortit i sortiran treballs etimològics comuns en català-castellà i francès com aquest que tot seguit us presento a partir del mot llatí PAX, PACIS “pau, paz, paix”. Què en podeu deduir?  Jo m’he limitat a agafar la feina feta i compartida i exposar-la en aquesta taula, completament ampliable, per exemple en català tenim paer i paeria:

CATALÀ pau CASTELLÀ paz FRANCÈS paix
APAIVAGAR

apaivagable

inapaivagable

apaivagador

apaivagament

APACIGUAR 

apaciguable

inapaciguable

apaciguador

apaciguamiento

APAISER

apaisable

 inapaisable

apaisant

apaisement

PACÍFIC

pacificar

pacifisme

pacifista

 PACÍFICO

 pacificar

pacifismo

pacifista

PACIFIQUE

pacifier

pacifisme

pacifiste

PACTE

pactar

 PACTO

pactar

PACTE

pactiser

PAUTA

pautat

 PAUTA

pautado

 
PROPAGAR

propagació

propagador

propaganda

   propagandista

 PROPAGAR

propagación

propagador

propaganda

propagandista

PROPAGER

propagation

propagateur

propagande

propagandiste

 

mans bardo

Mosaic romà del Museu del Bardo, Tunis

De Faetont a faetó

A Igualada vaig fotografiar en el museu del Traginer aquest carro de seients laterals amb entrada pel darrere de la caixa. Sabeu quin nom rep i per què?

Quan el vaig veure em va venir al cap mite, literatura i cinema. Em van preguntar si, entre les meves múltiples aficions, també m’agradaven els carros. Segur que esbrinareu aviat per què.

Heu llegit Una habitació amb vistes de Edward Morgan Forster? Heu vist la pel·lícula, homònima i basada en el llibre, de James Ivory 1986 ? Aquí en teniu un fragment en què apareixen referents clàssics. Què n’opineu?


Una habitación con vistas, cap 6, Faetón por Peizoque

Èdip i l’arbitrarietat del llenguatge

Wikipedia Commons

Esfinx de Khnopff Sablier

Mite
Molt després que Èdip, vell i cec anés pels
camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.
Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar
la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx. “Però, això era el que
feia que tot fos possible”, va dir Èdip. “No”, féu ella.
“Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí,
dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.
L’home. No en vas dir res, de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona
també. Tothom ho sap això”. Ella va dir, “Això és el que
et penses”.

Muriel Rukeyser (1913-1980) (Traducció de Montserrat Abelló, Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Ed. Ausa. Sabadell, 1993).

Què opines de l’arbitrarietat del llenguatge? Per a què serveix aquesta arbitrarietat? És sexista el llenguatge?…

Com es diu home en grec? i ésser humà? i dona?…

Els ametllers de nou florits!

Els ametllers tornen a estar en flor, flaires de mel i flaixos illencs tenyits de blanc em provoquen l’enyor que m’obliguen a cedir-los un espai hic et nunc. Recordeu aquell mite que fa temps us vaig explicar de Fil·lis i Demofont i que alguns heu sabut relacionar amb la història d’una jovençana que es transforma en arbre?

Sabeu qui és el tal Filemon d’aquest poema de Josep Carner? Amb quin mite ovidià el relacioneu? Què simbolitza? Quin verb grec contracte s’amaga darrere el seu nom i que guarda estreta relació amb aquest poema?…

 

«Les gracioses ametlles» de Josep Carner

Vellegen els amics igual que llurs amigues

i parlen un finíssim capvespre de tardor:

-És dolç el nostre amor i ja no vol fadigues.

Somriure de capblancs, conversa en un racó.

El temps, encara temps, de quietud s’emplena.

Hem vist les flors morint, els falciots passant.

Les fulles cauen tot besant la llum serena

i el cel és més subtil pels homes que se’n van-.

I diuen les amigues: -Oh quin bell seny, amics!

Bé hi ha per al discret, a cada tomb, delícies:

feu versos antiquats, meneu amors fictícies

i encara, a mitja llum, dieu els mots antics.

Nosaltres érem belles, un dia… Ja potser

només us oferim la malenconia.

El nostre encant només l’heu respirat un dia,

com la florida inútil que escampa l’ametller -.

I Filemon, el que era més vell, les saludà:

-Dàveu al cel, oh flors de joia i de tendresa,

no sé quina blavor dels vostres ulls apresa

i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar.

I avui encara sou plaents per als amics,

ametlles duradores, ametlles delicades

que amagueu les blancors una mica arrugades

en els vostres velluts suaus i fredolics.

Una jornada plurilingüe inoblidable

Administracio 1 IES Cristòfol Ferrer

Cella vinaria, Teià

Cella vinaria, Teià

Actualitat CF ja ha fet la crònica de la visita dels 87 alumnes de llatí del Collège-Lycée Diois de Grenoble, acompanyats de Mr. Robert Delord i set professors més; però vull deixar-ne constància aquí per tal que tingueu un espai al bloc per escriure els vostres comentaris, impressions, suggeriments, vivències, etc.

Vull agrair en primer lloc a Mr. Robert Delord la iniciativa de visitar-nos en aquest viatge legionari per terres catalanes a la recerca de la petja romana (Empúries, Ullastret, Barcelona, Tarragona, Olèrdola…); també a la direcció de l’IES Cristòfol Ferrer acceptar i facilitar que un nombre tan gran d’alumnes visités un dia normal  el nostre institut i treballés amb nosaltres; també als coordinadors informàtics del centre, especialment a Vicens Santolaria, per posar a la nostra disposició tres de les sales d’informàtica amb tots els ordinadors a punt i connectats a Internet, als consergers, a la Maite de la cantina, a l’Alfred… que amablement ens varen muntar la sala d’actes com un gran menjador (quina meravella!) però el sol va fer que el pícnic el fessim, com toca, a l’aire lliure (tenint en compte que el dia de la partida de Grenoble estaven a onze graus sota zero i que van trigar una hora en poder sortir per una capa de gel, suposo que el sol, després de tant dies de fred i pluja a casa nostra, era un regal dels déus). Evidentment a tots i a totes les alumnes de llatí que tot i les dificultats idiomàtiques (ells en prou feines parlen anglès, i no saben, tret de cinc, castellà i cap català, i vosaltres francès, tret d’uns poquets) van fer que la jornada plurilingüe, gràcies a Internet, fos un èxit de convivència i en la majoria dels casos, amb intercanvis de messenger, Facebook… De totes maneres, a partir d’ara treballarem encara més en comú a la xarxa tot enfilant la competència plurilingüe, on el llatí ens agermana. També vull agrair l’interès que va despertar en molts alumnes del centre la visita i als professors que amablement es van apropar a donar un cop de mà o simplement a saludar (sant horari sempre mana!), especialment a Adela Martí i a Ferran Romero. El suport incondicional del company de català Joan Marc Ramos i la seva conversa fluïda en francès fins a l’últim moment; la gentilesa de Clara Camps, exdirectora meva a Vilassar de Dalt i professora jubilada de francès, a l’hora de la benvinguda i en qualsevol moment del matí, a tots els amics i amigues que en la distància m’heu desitjat sort a través del correu o en comentaris al bloc,… MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!.

L’èxit de la jornada dins un viatge arqueològic, acompanyats de l’arqueòleg del museu de Grenoble, no hagués estat complert sense afegir dues visites arqueològiques, poc conegudes però excepcionals, prop del nostre institut:

L’arqueòleg Ramon Coll que va excavar a Can Farrerons es va preparar ad hoc la visita guiada en francès i va portar reforços amics per si feien falta i ens va explicar en dues tongades les restes arqueològiques en estat pur i que tant van impressionar als amics de Grenoble perquè no hi estan acostumats i perquè de balnea octagonals n’hi ha ben pocs (vid. imatge en 360º de les termes).

Vàrem poder visitar el Parc Arqueològic de Teià, gràcies a l’amabilitat de l’Ajuntament de Teià, especialment de la regidora Emma Peiró, i tot l’ajut de Gonzalo Berger de Tanit difusió, que ens va obrir les portes de les noves instal·lacions, ens van posar el modern audiovisual en francès i ens van imprimir la història de la troballa i el tríptic de la visita en francès en una ruta del vi que us convido a fer.

VENDREDI 15 JANVIER 2010/ Divendres 15 de gener de 2010

SOYEZ LES BIENVENUS
VISITE DES ÉTUDIANTS FRANÇAIS DU COLLÈGE_ LYCÉE DIOIS DE GRENOBLE

PROGRAMME D’ACTIVITÉS/ Programa d’activitats

9:00 h Arrivée et accueil à la grande salle/Arribada i acollida a la sala d’actes
9:30 h Travail digital partagé avec les élèves de latin de 4rt d’ESO, 1er et 2ème année de baccalauréat. Ce travail sera réalisé avec les élèves de latin de 4ème année d’ESO, 1ère et 2ème année de baccalauréat/ Feina digital compartida a les aules d’informàtica: info1, adm.1 i 2 amb els alumnes de llatí de 4rt, 1r i 2n de batxillerat.
11:30 h Récréation/Esbarjo

11:45 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (1er groupe)/Visita a les termes romanes de Can Farrerons (1r grup)

12:30 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (2ème groupe)/ Visita a les termes romanes de Can Farrerons (2n grup)

REPAS à la grande salle/Dinar

15:30 h Départ vers le CAT Teià/ Partida cap al CAT Teià

16:00 h Visite de la cella vinaria de Teià/ Visita de la cella vinària de Teià

18:00 h Des adieux/Comiat

[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=uK2vbn_EDiA[/youtube]

Tot es va portar al peu de la lletra, però hi va haver uns quants imprevistos, força agradables: va venir la televisió del Maresme Digital a l’institut (encara no he vist la gravació), dinar a l’aire lliure, molts jocs a les pistes i corregudes, bany de peus a la platja i a Teià compra massiva del vi d’Alella (on vaig descobrir marques llatines com Exeo, Orbus o Parvus d’Alta Alella). Epitectus, responsable de la producció de la Cella vinaria de Lucius Pedanius Clemens a finals del segle I i inicis del II a Vallmora, n’estaria orgullós!

Parvus AA

Parvus AA

De les converses (bé sobretot parlava ell i a quina velocitat!) que vaig mantenir amb Robert Delord, en francès i, en els moments difícils en llatí, a l’hora de dinar, van sorgir molts projectes col·laboratius de futur a la xarxa i presencials al peu dels Alps.

Gràcies per fer possible una estada inoblidable per als estudiants francesos al nostre institut. Us esperen a la xarxa i a Grenoble; ara bé ens caldrà estudiar molt (a mi també!) i posar-nos les piles per poder anar-hi.

 La tasca digital encomanada es publicarà quan estigui enllestida a Radices Europae, un projecte col·laboratiu europeu promogut per Mr. Delord, on el català gràcies a nosaltres també té presència.

Una confidència: era la primera vegada que passava un dia amb francesos i franceses autòctons (amables, educats, correctes, agraïts…) i que em deien adéu amb tres petons; la primera vegada que convidava gairebé un centenar de persones a compartir les nostres aules d’informàtica, amb el vist-i-plau de la direcció del centre; la primera vegada que al Cristòfol Ferrer aterraven llatinistes i a més digitals; la primera vegada que funcionaven totes les aules d’informàtica i no petava el servidor. Quin repte! Què en diria Juli Cèsar?; però no era la primera vegada que els meus alumnes responien a les meves mogudes i espero que no sigui l’última.