Ja heu comentat els apunts Ordres arquitectònics clàssics i El temple grec i els ordres arquitectònics? Sabeu quina relació té l’acant amb l’ordre corinti? Llegiu i traduïu:
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Traducció del primer paràgraf: Una vegada una noia de Corint va morir. Després de l’enterrament la dida va reunir en un cistell unes copes que la noia havia estimat en vida i li va fer un túmul amb teules.
No heu començat gens malament, tot i que havia de ser aquest cop individual; però obra començada, mig acabada.
Però el cistell estava col·locat fortuitament a sobre de l’arrel de l’acant.
Mentrestant, l’arrel de l’acant va escampar fulles en temps de primavera.
Mentrestant, l’arrel de l’acant va escampar fulles a l’estació de primavera.
Is auterm calathus fotuito supra acanthi radicem collocatus erat.
Interim acanthi radix folia verno tempore profudit.
Però el cistell estava col·locat fortuitament a sobre de l’arrel d’acant.
Mentrestant l’arrel d’acant va abocar fulles a la primavera.
Però el cistell estava col·locat fortuitament a sobre de l’arrel d’acant.
Mentrestant l’arrel d’acant va treure fulles a la primavera.
Mentrestant, l’arrel de l’acant va trure fulles a la primavera.
Aquest, però, el cistell estava col·locat a sobre l’arrel d’acant.
Mentrestant l’arrel d’acant va treure fulles a la primavera.
Aquest cistell, però, estava col·locat a sobre l’arrel d’acant.
Mentrestant l’arrel d’acant va treure fulles a la primavera.
Anna, is calathus, com es tradueix?
Is autem calathus fotuito supra acanthi radicem collocatus erat. Interim acanthi radix folia.verno tempore profudit.
En canvi el cistell havia estat col·locat sobre l’arrel del acant. Dins de l’acant hi radeix la fulla. A la primavera tornar-ha a florir.
Però, els fullatges, en segon lloc creixen al costat del cistell i….
Però després, els fullatges creixen al costat del cistell i…
Continuo després!
Mekki, has encertat molt bé el temps verbal i la veu del verb collocatus erat; però has d’acabar de polir el restant.
Anna, posa tot seguit la teva traducció, tenint en compte les recomanacions donades.
Sed frondes,secundum calathi
latera crescentes et tegularum
pondere expressi, flexuras fecerunt.
Sinó que estava cobert de fulles, darrere del cistell al costat estava creixent i la teula pesar esprémer, s`estava constuint la flexió.
Aqui tens la primera traducció:
Aquell cistell ara bé, havia estat colocat fortuitament per sobre les arrels d’acant.
Ara la segona:
Mentrestant a l’arrel de la planta l’hi ha sortit la fulla a l’estació primaveral.
La tercera traducció_
Però el fullatge, tot seguit als costats del cistell són creixents i a les taulades pesades queda manifestat. Hi Fertilitzen flexionades.
Continuaré traduint per l’examen de demà, hi ha cap tema de cultura que requereixi mirar?
I ara la última de les traduccions:
aleshores Callimachus va veure aquell cistell. Deleictant i de bellesa insòlita. Qui va construir una còpia a la columna.
Marc, de gramàtica i de cultura t’has de repassar el que hem treballat i trobaràs el fil a Laberinthus.
De la traducció ja en parlarem! Et felicito de totes maneres per intentar-ho.
Us heu llegit el text català que hi ha abans del text llatí? Jo diria que no!
Rellegiu el text, refeu la traducció i demà en parlem a classe.
He retocat la última de les frases que crec que és la que mes em fallava.
Més tard però, les fulles van seguir creixent, i es manifesten amb forma de rajola pel seu pes. Així creixíen doblegades.
Podríeu deixar tota la traducció en un sol comentari per tal de ser avaluada. Moltes gràcies!
Una vegada una noia de Corint va morir. Després de l’enterrament la dida va reunir en un cistell unes copes que la noia havia estimat en vida i li va fer un túmul amb teules.
Aquest cistell, però, estava col•locat a sobre l’arrel d’acant.
Mentrestant l’arrel d’acant va treure fulles a la primavera.
Però després, els fullatges creixien al costat del cistell i la teulada pesada fent sortir la curvatura.
Llavors, Cal•límac va veure en aquell cistell la delectació i la nova forma i va constituir l’exemplar de columna.
Anna, hauries de fer de nou el final de la pàgina 10 a partir de tulit, així com traduir millor el verb collocatus erat i ser més fidel a la gramàtica a les pàgines 12 i 13.
Ara que esteu a punt d’enllestir la traducció del text llatí, qui escriu algun derivat en català del mot d’origen grec “acant”?
Hola Margalida!!
Jo no sabia que detras del estil Corint, s’escondia aquesta corteta història!!
M’ha semblat interesant, apart la planta és curiosa.
En cara no he traduit, suposu que l’any vinent ho farem, pero crec que ho podria fer!
El ordre corinti és el més elegant i ornamentado dels ordres arquitectònics clàssics. S’atribueix la seva creació a l’escultor grec Calímaco al segle IV a. C. En l’essencial és similar al ordre jònic, del que difereix bàsicament en la forma i grandària del capitell. Una de les construccions més destacables executades segons les pautes estilístiques de l’ordre corinti és el monument de Lisícrates a Atenes, aixecat cap a 334 a. C.
Ave!
Tot traduint col·laborativament aquesta història, he après a distingir els tres ordres arquitectònics. Després d’anys d’estudiar-los!
L’ordre dòric associat, per la seva austeritat i duresa, a la figura masculina. L’ordre jònic és la representació d’una dona amb dues cues; les volutes. L’ordre corinti, el darrer i el que aquí s’explica, associat a la noia de la ciutat de Corint, al naixement de les fulles d’acant.
Considero que els professors de socials de l’ESO, haurien de fer conèixer aquestes similituds als seus alumnes per tal de facilitar el seu aprenentatge. Sovint, recordem millor les anècdotes curioses que no entren als exàmens, que no pas tota la teca que hem d’estudiar per aprovar.
Salve!
L’estil corinti portem estudiant-lo des de molt de temps sense saber que s’amagava darrera d’aquest estil i es realment impressionant.
Una vegada una noia de Corint es va morir, damunt el seu sepulcre la seva dida va reunir les joguines que la noia va estimar en vida.
Hi va fer un monument i el va cobrir amb rajoles.
Però aquest cistell havia estat col•locat fortuïtament sobre l’arrel de cant.
Mentrestant l’arrel acantí va fer créixer fulles a la primavera.
Però van fer frondoses tiges creixent pels costats del cistell fen moure la rajola.
Aleshores corinti va veure aquest cistell i delaitat de la novetat de la forma va construir unes columnes com a model.
També hi ha uns altres tipus d’estils: el jònic i el dòric.
Vale!
Salve!
És molt interessant aquesta història ja que mai no haguès sapigut que darrere d’aquesta planta hi ha una història d’una noia de Corint que va morir i que la seva dida va posar-hi damunt la seva tumba les joguines que més havia estimat la noia durant la seva vida. La dida va fer un monument i el va cobrir amb rajoles.Però aquest cistell havia estat col•locat fortuïtament sobre l’arrel de cant,
al mateix moment l’arrel va fer créixer fulles a la primavera.Però aquestes fulles van anar creixent i van moure les rajoles amb que estaba tapat el cistell.
Aleshores corinti va veure aquest cistell i delaitat de la novetat de la forma va construir unes columnes com a model.
Vale!!
Salve!
La relació que hi ha entre el capitell corinti i la fulla d’Acant és que es va inspirar per crear-la. Però es tracta d’una idealització ja que a partir de la fulla d’Acant l’autor va crear la columna però realment tu no podries crear un capitell a partir de la forma d’una fulla.
Salve!
l’acant s’ha inspirat en l’ordre corinti. La història del capiell corinti és: una noia que vivia a Corint va morir i la seva dida li va recollir les joguines en que jugava quan era viva i les hi va posar sobre la tomba. Perquè es conservesin millor hi va posar una rajola. Però no es va donar compte de que estava sobre d’una arrel d’acant. A la primavera va rebrotar i les tiges creixien amb la forma del cistell i s’adaptaven als angles de la rajola i es van doblegar en forma de volutes a cada cantó.
Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila