Esfinx de Khnopff Sablier
Mite
Molt després que Èdip, vell i cec anés pels
camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.
Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar
la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx. “Però, això era el que
feia que tot fos possible”, va dir Èdip. “No”, féu ella.
“Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí,
dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.
L’home. No en vas dir res, de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona
també. Tothom ho sap això”. Ella va dir, “Això és el que
et penses”.
Muriel Rukeyser (1913-1980) (Traducció de Montserrat Abelló, Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Ed. Ausa. Sabadell, 1993).
Què opines de l’arbitrarietat del llenguatge? Per a què serveix aquesta arbitrarietat? És sexista el llenguatge?…
Com es diu home en grec? i ésser humà? i dona?…
ανήρ –> home
ανθροποs –> ésser humà
γινή –> dona
M’equivoco?
En aquest teclat no puc posar l’esperit suau i l’accent a la paraula “ανθροποs”, és un teclat bastant antic del centre!
Actualment quan parlem d’un home, acostumem a fer servir el terme per a referir-nos al ésser humà en general, als dos sexes. Moltes vegades el llenguatge pot semblar sexista.
En aquest mite de l’Esfinx és veu com un dels personatges entén la paraula home per al sexe masculí, per això fa veure a Èdip que s’equivocà al respondre la seva pregunta.
Per això es pot dir que és un llenguatge arbitrari, canvia segons com s’entén i també depén de com s’ha posat d’acord la societat per a incluir la dona a la paraula home.
Fa un temps, tenia un professor, que no li agradava dir la paraula “nois” ja que es pensava que discriminava a les dones, llavors, sempre estava dient “nois i noies” o simplement a vegades deia “noies” i els nois es quedaven de pasta de moniato!
El que fa que els nois no estiguin acostumats a que se’ls agrupi amb un nom femení.
A mi ja em sembla normal que s’agrupin les noies quan es parla de noms masculins, i suposo que tot ve per el passat, quan el llenguatge i la societat era més masclista.
a la paraula ανήρ al igual que ανθροποs com ja he dit no se’ls hi pot posar l’esperit, ni l’esperit amb l’accent, però sé que el porten.
Anna, en un altre ordinador intenta escriure bé el grec amb accents, esperits i vocals! Per cert, amb quin professor o professora tenies classe a primera hora?
L’arbitrarietat serveix per a fer endevinalles, jocs de paraules i cadascú enten alguna paraula que té un significat a la seva manera. Per exemple amor/estimar, no per tothom significa el mateix.
L’arbitrarietat és el acte contrari a la justícia, a la raó i a les lleis.
Si, una mica és sexista perque home vol dir (home de sexe i home de humans), en canvi el significat de dona (és el de una dona i es refereix al sexe).
Xairete
A traves d’aquest exemple es pot apreciar que el llenguatge que hem heretat te detalls sexistes,quan Èdip diu “home”(ανήρ) fa referència l’esser humà (ανθροποs ),el problema esta en que si hagués dit únicament dona (γυνή ) no s’hagués produït una referència a tots dos sexes com succeeix amb la paraula home.En la llengua grega clàssica el sexisme lingüístic era mes evident i critic.En aquest exemple es pot apreciar:
‘Ο ‘Ηφαιστος γαμει την ‘Αφροδιτεν.( Hefest es casa amb Afrodita)
´Η ‘Αφροδιτη γαμει τον ‘Ηφαιστον.(Afrodita es casa amb Hefest).
*La primera oració es correcta segons les normes d’escriptura de la Grècia antiga,però la segona oració seria incorrecta ja que la dona es trobava subjugada a la figura del home i això també es transportava al camp lingüístic.
Com a conclusió entenc que podem trobar en el llenguatge pistes sobre com conviu una població.
Cert, Aliss, l’arbitrarietat del llenguatge és cabdal per fer jocs de paraules, endevinalles, acudits…
Bon exemple, Dani, extret del llibre Grec 1, ed. Teide!
Aleshores el llenguatge és arbitrari i sexista perquè respon a raons culturals?
Margalida i companyia,
Gran tema i difícil de fer entendre aquest del sexisme i de l’androcentrisme del llenguatge…
Veig que clicant es pot obtenir informació de la viquipèdia sobre Muriel Rukeyser i penso que també estaria bé recordar qui és la traductora, Montserrat Abelló, que ahir justament va fer noranta-dos anys
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918). Poeta i traductora. A més de la seva obra poètica, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), o Dins l’esfera del temps (1998), premi Crítica Serra d’Or, cal destacar les traduccions de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l’anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d’altres, que contribueixen decisivament a la difusió de la literatura catalana a l’estranger.
L’any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb el premi Cavall Verd de poesia del 2003, el premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica del 2003, i el premi Lletra d’Or del mateix any. Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d’algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). L’any 2007 rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Moltíssimes gràcies, Mercè, per diversos motius: principalment per donar-me a conèixer fa temps aquest poema i per il·lustrar-nos amb l’exquisida bibliografia de Montserrat Abelló (ara hi he posat un merescut enllaç). Els teus comentaris sempre ens enriqueixen.
Molt bona troballa Margalida i si ha estat gràcies a la Mercè, li faig extensiu l’agraiment a ella. És un poema contundent que ens presenta una esfinx aguda que finalment controla la situació, al contrari de la del mite. Un suicidi fingit per fer creure a l’home que s’havia sortit amb la seva?
Llegiu aquests versos i reflexioneu-hi, alumnes, després d’haver parlat tant de la situació de la dona a la Grècia clàssica…
Teresa, com em coneixes! Veus ben clares les meves intencions!
Ave lida!!
L’arbitrarietat és el acte contrari a la justícia, a la raó i a les lleis.
El tema del sexisme és molt antic. Crec que em anat abansant amb aquest tema i ara hi ha menys sexisme en el llenguatge.
xairete Lida!
El llenguatge actualment continua sent masclista, entenem per els homes (dona i home) quan ens referim als nostres pares també pasa el mateix (mare i pare)hi han molts exemples així. Enacará es fa servir perque vivim en una societat sexista.
El llenguatge si que és sexista.
ανήρ:home
ανθροποs:ésser humà
γινή:dona
Vale!
Una bona manera, Aliss, de comprovar qui s’ha llegit Narracions de mites clàssics amb les metamorfosis d’Ovidi!
Salve.
Com han dit anteriorment i que es pot apreciar en aquest text, hi ha un cert masclisme en el llenguatge que es fa servir en aquest fragment, i aixó era molt habitual en l’època dels grecs i romans.
Vale.
Χαιρετε!
Certament el llenguatge d’avui dia és sexista, el que no sabia pas era que ja venia dels temps de l’antiga Grècia.
Encara que Èdip es volgués referir amb la resposta “l’home” (ανήρ) tan a la dona com a l’home, l’Esfinx encara que sigui estricta té raó, ja que la resposta a la pregunta que ella li va fer no era del tot correcta. Tampoc dona (γινή) seria correcte. La resposta més adequada seria “ἄνθρωπος” que es referiria a l’ésser humà.
Tot i així des de el meu punt de vista trobo bastant normal que el llenguatge sigui sexista, ja que a mesura que s’ha anat utilitzant popularment les paraules s’acaben dient en un gènere o altre depenent de la cultura del lloc, etc. No és un fet al que doni excessiva importacia, sempre i quan no et trobis una Esfinx, es clar.
El fet que amb la paraula “home” ens referim als dos sexes és potser un pél sexista, encara que si pensem que en grec “ἄνθρωπος” es refereix a l’ésser humà (en un sentit genèric)el problema el trobem a la traducció. Molts de nosaltres traduim “ἄνθρωπος” com a “home” quan en realitat seria ésser “humà”. El grec disposa d’altres mots per a concretar el sexe de les persones “ανήρ” per a “home” i “γυνή” per a dona.
Tanmateix podem trobar altres casos d’arbitrarietat i sexisme en les paraules, de fet la majoria de mots plurals esdevenen masculins quan ens volem referir als dos sexes. Un exemple quotidià seria si volem cridar un grup de nens (incloses les nenes) i diem “veniu tots”, quan “tots” és masculí.