Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?
Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a Tàrraco Viva:
[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]
En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.
Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.
Thermopolium
Set amics romans (Julius, Marcus, Quintilianus, Bruttus, Octavianus, Secundus et Quintus) que, fins ara, l’estaven fent petar al thermopolium mentre prenien una calida aqua s’encaminen cada un d’ells cap a un edifici de la ciutat: basílica, temple, cúria, termes, teatre, circ i amfiteatre.
Sabem que:
Què respondrà cadascun d’ells a la pregunta quo uadis, amice?
El primer cap de setmana de juny (dissabte tarda i diumenge matí) a Sant Boi de Llobregat, des de fa cinc anys, hi ha una gran festa romana: els Lvdi Rvbricati. Així ens ho han fet saber des del Museu de Sant Boi de Llobregat (telf. 93 635 12 50 ) en un comentari al bloc, però crec que l’esdeveniment es mereix article. Jo tenia la intenció d’anar-hi i participar dels tallers i activitats de reconstrucció històrica d’època romana; però m’ho haureu d’explicar vosaltres perquè jo seré a Madrid a recollir la baldufa d’argent que l’associació Espiral ens ha otorgat com a segon millor bloc de professors i professores a nivell nacional; no els puc fer un lleig. L’any vinent espero no perdre-me’ls!
Enguany el fil conductor dels Lvdi Rvbricati són els déus i els mites que giren al voltant del foc, IGNIS. Si hi podeu anar, gaudireu de la cultura romana. A més, si voleu participar en un autèntic sopar romà podeu anar al Rubricati Convivium el divendres 19 de Juny a la riba del Llobregat.
Per què es diuen Ludi Rubricati? A què i per què els romans van anomenar Rubricatum? No us perdeu El vi de la Laietània.
Recordeu que per les PAU de llatí cal saber que a Sant Boi hi ha unes termes romanes, recordeu el Google maps d’Hispània romana:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3cZSyU3dVik" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Josu Erkoreka, portaveu del grup basc al congrés de Diputats, comença la seva intervenció en el debat de la nació dirigint-se al president del govern amb un popular llatinisme que també dóna nom a una coneguda pel·lícula. Què en sabeu i què n’opineu de tot plegat?
Avui 12 de maig és el Dia Escolar de les Matemàtiques des de l’any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, en què se celebrava el primer centenari del naixement del gran matemàtic Pere Puig Adam. Ja sabeu que el nom de la disciplina és d’origen grec i que la matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) adquirí en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides, ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Quan juguem a Eco y Narciso, ed. Eureka 2002 els que no feu matemàtiques sempre us en queixeu! La contribució dels romans a les matemàtiques va ser més minsa – pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi) per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec.
Si el dia de la dona recordàvem Teano, avui em plau retre honor a una altra dona grega: Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica.
Quan t’observo a tu i els teus mots, et venero,
veient la casa estel·lada de la verge:
car és realment el cel que et correspon,
Hipàtia augusta, honor de les paraules,
immaculat astre de la sàvia educació.
Pal·ladas Ant. Pal. XV 1 (trad. M.Àngels Anglada)
Hipàtia va néixer l’any 370 dC. Aviat fou iniciada pel seu pare, el matemàtic i astrònom Teó d’Alexandria, director del Museu, al món de les matemàtiques i va arribar a superar-lo. A Atenes va estudiar Plató i Aristòtil. De retorn a la seva pàtria, fou professora de l’Escola d’Alexandria, on a més de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques, segurament Pal·ladas assistia als seus cursos, i va arribar fins i tot a ser directora de la biblioteca d’Alexandria. Tot i ser d’una gran bellesa i tenir molts pretendents, no es va voler casar mai. L’any 415, però, fou lapidada per una turba de cristians fanatitzats, que la van martiritzar fins a matar-la a plena llum del dia al carrer. Com veieu el saber en una dona podia portar-la a la mort en un moment en què les dones ni podien parlar en públic i menys ensenyar a les escoles. Hipàtia fou una dona brillant, filòsofa, científica, matemàtica, mestra i punt de referència polític de la comunitat grega d’Alexandria; dit amb altres paraules: Hipàtia fou tota una autoritat i un autèntic model femení.
El proper setembre Alejandro Amenábar estrenarà Àgora, sobre la vida d’Hipàtia. Jo l’espero en candeletes i serà un bon motiu per fer-ne un treball de recerca. Mentrestant us deixo amb el tràiler:
Sobre Hipàtia, us torno a aconsellar una pàgina molt interessant de la meva companya chironiana de Sevilla, Meli San Martín, i les excel·lents recomanacions bibliogràfiques que, a l’article de Teano, ens van regalar Mercè Otero i Àlvar de El pentàgon de la bellesa, així com El País digital 3-V-2009.
P.S.: Per les seves contribucions a l’astronomia, un cràter i un espadat lunars reben el nom d’Hypatia. L’escriptora madrilenya Olalla García ha escrit El jardín de Hipatia (Espasa, 2009) i l’escriptora catalana Isabel-Clara Simó li ha dedicat el poema Hipaties, la sàvia:
« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents. »
Isabel-Clara Simó, El conjur (2009)
No us perdeu tampoc el poema Ai, las Hipàtia! de la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví.
Els números romans encara s’utilitzen en la numeració de segles, capítols o reis, també en rellotges… però sobretot han perviscut en moltes paraules compostes com:
uni- de unus, una: unicorn, unívoc, unifoliat, unípar, unió, univers, universitat, uniforme, unipersonal, uniaxial, univalent, unicel·lular, unicolor, unicorne, unifamiliar, uniflor, unigènit, unilateral, unilingüe, uniliteral, unilobulat, unimolecular, unípede, unisex, uníson, unisexual, …
Ara caldria fer el mateix amb els ètims dels altres numerals: duo-, bi- bis, tri- tres-, quadri- quinque-, sex-, septi-, oct-, nov- dec-, duodec-, viginti, cent-, mil-…
Tenint en compte l’any de la fundació de Roma (la recordeu?) i que nosaltres vivim en el 2009, quant de temps ha passat i com es diu en llatí? Cal recordar també el llatinisme. Si voleu podeu proposar als companys de fer sumes o de citar dates rellevants de la història de Roma en llatí.
Practiqueu i practiqueu!
Demà és el dia d’Europa i no us ho creureu el seu himne és en llatí!:
Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.
Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.
Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.
Peter Roland i Peter Diem, dos llatinistes austríacs, han fet l’himne europeu en llatí amb la música de l’Himne de l’AlegriaNovena simfonia de Beethoven a partir del lied “An die Freude” (“Oda a l’alegria”) de Friedrich Schiller (1759-1805. Qui ens en fa una traducció? Per què l’himne d’Europa és en llatí? Des de quin any l’Oda a l’alegria és l’himne de la Unió Europea i des de quin any resta inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO? Què simbolitza? Quins altres referents clàssics té Europa?
Ja ha passat la Magna Celebratio 2009 (festival romà de Badalona 24-26 d’abril de 2009) i aquest any no ha estat tan lluïda com en les edicions anteriors per aquest temps primaveral tan plujós i ventós que hem tingut. Va ser tot un èxit la XV Jornada de portes obertes, amb visites guiades al projecte de l’obertura al públic de les termes romanes amb el Decumanus, on es conserven les restes de botigues, diversos carrers i altres construccions, formant un conjunt arqueològic urbà de més de tres mil metres quadrats de superfície.
No us perdeu els nostres muntatges àudiovisuals d’ Un dia a l’antiga Baetulo I i II, representat fa anys al Decumanus, i els de la Magna Celebratio MMVIII de la Textrina, Macellum et pistor, Ludi gladiatori, entre d’altres.
Sort que l’alumna de segon de batxillerat de llatí, Verónica Vega, tot fent cas a la meva crida, va aprofitar el bon temps del dissabte i va aconseguir fer-nos un bon reportatge per a El Fil de les Clàssiques. Aquí el teniu i espero que us agradi tant com a mi:
També podeu fer-vos una idea de l’ambient de la Magna Celebratio 2009 amb aquest altre vídeo del YouTube:
Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:
Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament, ens recorden les monedes romanes:
Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.
El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models.
Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?