Category Archives: Llatí 4t ESO

El calendari romà, un parent del nostre calendari

Què n’opineu? Què en sabeu del nostre calendari? És perfecte? Al bloc Hortus Hesperidum hi trobareu moltíssima informació i molt interessant!

En un principi, l’any romà era lunar i constava de deu mesos. El rei Numa Pompili hi afegí els mesos de gener (Ianuarius) i de febrer (Februarius). Els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma (753 aC) Ab urbe condita: AUC, de l’expulsió dels reis (509 aC), post reges exactos, o pel nom dels cònsols, ja que cada any canviaven (v.g. Cicerone et Antonio consulibus). El Cristianisme va imposar com a referència la data del naixement de Crist, fórmula que encara utilitzem avui.

Va ser Juli Cèsar que va instituir l’any de 365 dies i dotze mesos i el calendari va esdevenir solar:

Hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno conpeterent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur.

Suetonius, De vita Caesarum Liber I, XL.

Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien el pontífex d’intercarlar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia de cada quatre. Suetoni, Vida dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)

L’any 46 aC l’astrònom Sosígenes va adaptar el calendari i aquest calendari julià és pràcticament el que tenim avui, llevat d’alguns petits retocs que es portaren a terme al segle XVI per ordre del papa Gregori XIII.

El nostre mot any prové del llatí annus, del qual deriven aniversari, anual, bienni, trienni, sexenni, mil·lenni, perenne, anoll, antany, enguany, annals…

El mot calendari (calendarium) prové del llatí calenda, que era el llibre de comptes en què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava per les Kalendae, el primer dia de cada mes. Sabeu quin és l’origen del nom dels nostres dotze mesos de l’any?

Gener pel déu Janus, déu de les portes.
Febrer en honor a Februa o festes de purificació. Les Lupercàlies incloïen ritus de purificació i fertilitat.
Març en honor a Mart, déu de la guerra.
Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
Maig en honor a la dea Maia, mare de Mercuri.
Juny en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
Juliol en honor de Juli Cèsar. Quan l’any començava el març (època activa des del punt de vista militar, agrícola i polític)rebia el nom de Quintilis però hi va haver una rebel·lió el 154 aC a Hispània i el cònsol va haver de prendre posició del seu càrrec el primer de gener en comptes de l’1 de març, a partir de llavors l’any va començar el gener però els mesos a partir de setembre van mantenir el seu nom original, derivat del numeral ordinal.
Agost per l’emperador August. Es va canviar Sextilis per agost.
Septembre de september.
Octubre d’october.
Novembre de november.
Desembre de december.

El mes es dividia en tres dates fonamentals ja que els romans no utilitzaven com nosaltres la numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies negres”.

Cada quatre anys s’afegeix un altre dia al 24 de febrer (dia sisè abans de les Kalendas de març), d’aquí ve el mot bisext, bis sextum “el sis repetit”. Val a recordar que en l’any primitiu romà el febrer era l’últim mes de l’any, la qual cosa explica que sigui el que es diferenciï dels altres en el nombre de dies, i al qual se n’afegeix un els anys bisexts.

Com s’indica la data en llatí? Els romans posaven el dia de les calendes, nones o idus en ablatiu seguit del nom del mes en genitiu o bé en forma adjectiva (Kalendis Ianuarii o bé Ianuariis per indicar l’1 de gener). El dia anterior o l’endemà amb pridie o postridie més la data i el mes en acusatiu (Pridie nonas Martias per indicar el dia abans de les nones de març: el 6 de març o Postridie Nonas Martias ” L’endemà de les nones de març”: 8 de març.

Per indicar qualsevol altra data, comptaven els dies que faltaven per arribar a les calendes, nones o idus i posaven l’expressió ante diem més el numeral corresponent: ante diem V Nonas Martias.
en dades concretes l’ablatiu: Kalendis, Nonis, Idibus.

En un primer moment no coneixien la setmana (del llatí septimana a partir de septem “set”) però a partir de la segona meitat de l’època imperial van dividir el mes en setmanes, que tenien set dies que era el temps que hi havia entre els dies de mercat. Els dies rebien un nom dedicat a una divinitat (dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni, dies Solis). Per influència del Cristianisme el dies Saturni va esdevenir dies Sabbatum (de sabbat, el setè dia de la setmana hebrea i dia de festa per als jueus i el dies Solis per dies Dominicus “dia del Senyor”. Del nom llatí de cada dia han derivat els noms corresponents en moltes llengües actuals.

Els romans dividien el dia i la nit en espais que variaven segons les estacions, perquè consideraven dia l’espai entre l’alba i la posta de sol, i nit, la resta. Per tant, a l’estiu les hores del dia eren més llargues que a l’hivern, i a l’hivern a l’inversa. Aquest temps de llum el dividien en dotze hores horae. L’hora sexta coincidia sempre amb el migdia (hora que coincidia amb la màxima calor i l’hora de dinar, la migdiada també se’n diu per això sesta) i el temps s’expresava, com encara ara, si era ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.).

El dia estava dividit en quatre parts: hora prima (de les 6 a les 9 del matí), hora tertia (de les 9 a les 12), hora sexta (que coincidia amb el migdia solar) i hora nona (de les 3 a les 6). En el llenguatge infantil encara es parla d’anar a fer nones.

La nit es dividia en: prima vigilia (de les 6 de la tarda a les 9), secunda vigilia (de les 9 a les 12), tertia vigilia (de les 12 a les 3 de la matinada, començava sempre a les dotze i coincidia amb la mitja nit media nox) i quarta vigilia (de les 3 a les 6).

Un altre cop ens adonem que som ben romans! Ara ja esteu en condicions per traduir el següent text en comentari o en el vostre Fil Moodle corresponent. Per cert, escriviu en llatí la data en què em deixeu el comentari.

[youtube]https://youtu.be/ydJQX1fAIjM[/youtube]

Vid. Antologia de textos llatins amb traducció sobre el calendari romà

Ecce pictura!Quae fabula est?

39 Replies

Ecce pictura!

Quae fabula est?

Quae fabula est in hac pictura?

Una jornada plurilingüe inoblidable

36 Replies

Cella vinaria, Teià

Actualitat CF ja ha fet la crònica de la visita dels 87 alumnes de llatí del Collège-Lycée Diois de Grenoble, acompanyats de Mr. Robert Delord i set professors més; però vull deixar-ne constància aquí per tal que tingueu un espai al bloc per escriure els vostres comentaris, impressions, suggeriments, vivències, etc.

Vull agrair en primer lloc a Mr. Robert Delord la iniciativa de visitar-nos en aquest viatge legionari per terres catalanes a la recerca de la petja romana (Empúries, Ullastret, Barcelona, Tarragona, Olèrdola…); també a la direcció de l’IES Cristòfol Ferrer acceptar i facilitar que un nombre tan gran d’alumnes visités un dia normal el nostre institut i treballés amb nosaltres; també als coordinadors informàtics del centre, especialment a Vicens Santolaria, per posar a la nostra disposició tres de les sales d’informàtica amb tots els ordinadors a punt i connectats a Internet, als consergers, a la Maite de la cantina, a l’Alfred… que amablement ens varen muntar la sala d’actes com un gran menjador (quina meravella!) però el sol va fer que el pícnic el fessim, com toca, a l’aire lliure (tenint en compte que el dia de la partida de Grenoble estaven a onze graus sota zero i que van trigar una hora en poder sortir per una capa de gel, suposo que el sol, després de tant dies de fred i pluja a casa nostra, era un regal dels déus). Evidentment a tots i a totes les alumnes de llatí que tot i les dificultats idiomàtiques (ells en prou feines parlen anglès, i no saben, tret de cinc, castellà i cap català, i vosaltres francès, tret d’uns poquets) van fer que la jornada plurilingüe, gràcies a Internet, fos un èxit de convivència i en la majoria dels casos, amb intercanvis de messenger, Facebook… De totes maneres, a partir d’ara treballarem encara més en comú a la xarxa tot enfilant la competència plurilingüe, on el llatí ens agermana. També vull agrair l’interès que va despertar en molts alumnes del centre la visita i als professors que amablement es van apropar a donar un cop de mà o simplement a saludar (sant horari sempre mana!), especialment a Adela Martí i a Ferran Romero. El suport incondicional del company de català Joan Marc Ramos i la seva conversa fluïda en francès fins a l’últim moment; la gentilesa de Clara Camps, exdirectora meva a Vilassar de Dalt i professora jubilada de francès, a l’hora de la benvinguda i en qualsevol moment del matí, a tots els amics i amigues que en la distància m’heu desitjat sort a través del correu o en comentaris al bloc,… MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!.

L’èxit de la jornada dins un viatge arqueològic, acompanyats de l’arqueòleg del museu de Grenoble, no hagués estat complert sense afegir dues visites arqueològiques, poc conegudes però excepcionals, prop del nostre institut:

L’arqueòleg Ramon Coll que va excavar a Can Farrerons es va preparar ad hoc la visita guiada en francès i va portar reforços amics per si feien falta i ens va explicar en dues tongades les restes arqueològiques en estat pur i que tant van impressionar als amics de Grenoble perquè no hi estan acostumats i perquè de balnea octagonals n’hi ha ben pocs (vid. imatge en 360º de les termes).

Vàrem poder visitar el Parc Arqueològic de Teià, gràcies a l’amabilitat de l’Ajuntament de Teià, especialment de la regidora Emma Peiró, i tot l’ajut de Gonzalo Berger de Tanit difusió, que ens va obrir les portes de les noves instal·lacions, ens van posar el modern audiovisual en francès i ens van imprimir la història de la troballa i el tríptic de la visita en francès en una ruta del vi que us convido a fer.

VENDREDI 15 JANVIER 2010/ Divendres 15 de gener de 2010

SOYEZ LES BIENVENUS
VISITE DES ÉTUDIANTS FRANÇAIS DU COLLÈGE_ LYCÉE DIOIS DE GRENOBLE

PROGRAMME D’ACTIVITÉS/ Programa d’activitats

9:00 h Arrivée et accueil à la grande salle/Arribada i acollida a la sala d’actes
9:30 h Travail digital partagé avec les élèves de latin de 4rt d’ESO, 1er et 2ème année de baccalauréat. Ce travail sera réalisé avec les élèves de latin de 4ème année d’ESO, 1ère et 2ème année de baccalauréat/ Feina digital compartida a les aules d’informàtica: info1, adm.1 i 2 amb els alumnes de llatí de 4rt, 1r i 2n de batxillerat.
11:30 h Récréation/Esbarjo

11:45 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (1er groupe)/Visita a les termes romanes de Can Farrerons (1r grup)

12:30 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (2ème groupe)/ Visita a les termes romanes de Can Farrerons (2n grup)

REPAS à la grande salle/Dinar

15:30 h Départ vers le CAT Teià/ Partida cap al CAT Teià

16:00 h Visite de la cella vinaria de Teià/ Visita de la cella vinària de Teià

18:00 h Des adieux/Comiat

[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=uK2vbn_EDiA[/youtube]

Tot es va portar al peu de la lletra, però hi va haver uns quants imprevistos, força agradables: va venir la televisió del Maresme Digital a l’institut (encara no he vist la gravació), dinar a l’aire lliure, molts jocs a les pistes i corregudes, bany de peus a la platja i a Teià compra massiva del vi d’Alella (on vaig descobrir marques llatines com Exeo, Orbus o Parvus d’Alta Alella). Epitectus, responsable de la producció de la Cella vinaria de Lucius Pedanius Clemens a finals del segle I i inicis del II a Vallmora, n’estaria orgullós!

Parvus AA

De les converses (bé sobretot parlava ell i a quina velocitat!) que vaig mantenir amb Robert Delord, en francès i, en els moments difícils en llatí, a l’hora de dinar, van sorgir molts projectes col·laboratius de futur a la xarxa i presencials al peu dels Alps.

Gràcies per fer possible una estada inoblidable per als estudiants francesos al nostre institut. Us esperen a la xarxa i a Grenoble; ara bé ens caldrà estudiar molt (a mi també!) i posar-nos les piles per poder anar-hi.

La tasca digital encomanada es publicarà quan estigui enllestida a Radices Europae, un projecte col·laboratiu europeu promogut per Mr. Delord, on el català gràcies a nosaltres també té presència.

Una confidència: era la primera vegada que passava un dia amb francesos i franceses autòctons (amables, educats, correctes, agraïts…) i que em deien adéu amb tres petons; la primera vegada que convidava gairebé un centenar de persones a compartir les nostres aules d’informàtica, amb el vist-i-plau de la direcció del centre; la primera vegada que al Cristòfol Ferrer aterraven llatinistes i a més digitals; la primera vegada que funcionaven totes les aules d’informàtica i no petava el servidor. Quin repte! Què en diria Juli Cèsar?; però no era la primera vegada que els meus alumnes responien a les meves mogudes i espero que no sigui l’última.

Enfilant la competència plurilingüe

10 Replies

Tot esperant amb entusiasme la visita de demà dels 87 alumnes de llatí francesos, just tornar de vacances (és a dir, encara no fa una setmana) us vaig encarregar, alumnes de llatí, una feina plurilingüe, idea que em van inspirar els companys Emilio Canales i Maria Teresa Hidalgo a les VII Jornades de Clàssiques de Sagunt. Només que ells van aconseguir involucrar tot el departament de llengües del centre, i vosaltres ho heu fet sols a llatí i amb molt poc temps. Jo només demanava una entrada per alumne, i sou 36 de llatí entre quart de l’ESO, primer i segon de batxillerat. Tots i totes n ‘heu fet una. Tenint en compte que en aquests moments, hi ha alumnes que encara no s’han incorporat a les classes per viatge o malatia, i heu introduït més de seixanta a la base de dades del Moodle, vol dir que la majoria heu triplicat la meva demanda i a més heu pujat fotografies pròpies fetes ad hoc a l’institut i no agafades d’Internet. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Ara, a mig camí, us proposo un nou repte, feina que demà podeu continuar amb els alumnes de Grenoble si acabeu les consignes que el professor Robert Delors us doni per aquest nostre treball digital en comú. Almenys podeu comprovar si heu introduït bé el francès ja que al nostre centre no es fa malauradament.

Tots mirareu de nou les entrades de tots els alumnes de llatí, des de quart de l’ESO fins a segon de batxillerat, i si veiu algun error, sigui quin sigui, o teniu algun suggeriment a fer el podeu introduir al comentari de l’entrada corresponent (l’alumne/a després editarà la seva entrada si és pertinent). Això també va per a tots els visitants del nostre bloc. En comptes de ser la professora, en aquest cas jo mateixa, les correccions les farem entre tots. Diuen que quatre ulls hi veuen més que dos. Farem així un autèntic treball col·laboratiu obert a la participació de tothom que vulgui i amb més ulls que Argos. Podeu continuar fent noves entrades. Si al centre es parlen més llengües indoeuropees també estaria bé de suggerir-les. Tanmateix us recordo que no és un projecte lingüístic de centre sinó de clàssiques, i com sabeu treballem en el currículum de llatí les llengües romàniques i les indoeuropees, aquestes últimes especialment a grec; i què puc dir de l’ensenyament per competències, si no parem de parlar-ne!

Gaudiu de la feina ben feta entre tots i totes, però encara millorable, tot clicant damunt la imatge del diccionari:

visualització d'una de les entrades

El vídeo de les nostres Saturnals

64 Replies

L’últim dia de classe de cada any, com es costum a l’IES Cristòfol Ferrer, celebrem els de llatí les Saturnals o Saturnalia. Dia 21 de desembre de 2009, sense alterar l’ordre del centre, un any més vàrem aconseguir celebrar-les i sols us vaig donar una pista, però quin ajut, eh!: De re coquinaria. Vàreu aconseguir organitzar-vos i fer la festa. Vàrem menjar, vàrem riure, vàrem aixecar enveges i vàrem jugar a endevinar amb mímica mites ovidians. Va ser un gran dia per comiadar l’any i aconseguir la bona fortuna per començar aquest. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Gaudiu altre cop amb el que hem aconseguit preservar de l’oblit: Io, Saturnalia! 2009-10

[youtube]https://youtu.be/zqYQw1__7Us[/youtube]

Què us ha semblat? A veure si sou capaços de traduir la lletra de la música de David W. Solomons ?

Io Saturnalia! Io Saturnalia!

Hodie igitur dominus noster non es.

Hodie omnes aequales sumus. Io!

Salve O Frutici

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Campestri

Ecce meum pileum:

libertus sum

Salve O Candelari

Ecce meum pileum:

libertus sum

Io Saturnalia, Io!

David W. Solomons

Sabeu què és un pileus o pileum? A quin noms comuns fan referència els noms parlants Fructici, Campestri i Candelari?

L’origen grecoromà de regalar joguines als infants

108 Replies

Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin joguines a la canalla.

La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!) i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.

Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó

Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.

Enòcoe Anthesteria Louvre L71

A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.

“Estrepsíades: Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.

Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor, i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.

El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.

Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…

Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363. És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.

Reis Mags. Catacumba de Priscil·la

A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria Anjana portava regals als nens el dia de Reis, i a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.

Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.

“Els Reis ja vénen…”? Els heu deixat menjar, i aigua per als camells? i les sabates enllustrades al balcó?…

Que tingueu uns bons Reis!

Els llatinistes du Lycée-Collège du Diois al Cristòfol Ferrer!

12 Replies

Els alumnes de llatí, acompanyats de Robert Delord, del Lycée-Collège du Diois de Grenoble visitaran l’IES Cristòfol Ferrer en la seva estada a Catalunya tot seguint les petges d’Hanníbal (Empúries, Ullastret, Tarragona, Barcelona, Olèrdola…), dins els seus meravellosos viatges per la llatinitat, ante diem XVIII Kalendas Februarias.

Serà tot un honor per a nosaltres, alumnes de clàssiques, compartir un dia amb aquests 83 llatinistes francesos (i els seus 8 professors) que no parlen català i només cinc estudien espanyol. Vosaltres no estudieu francès (fa anys que ja no s’imparteix al centre) per tant el llatí i l’anglès seran els vostres mitjans d’intercanvi per tal de treballar plegats en el nostre projecte etimològic comú Radices Europae i ampliar-hi coneixement en francès, català i castellà i alguns articles en català de la wiquipèdia sobre Hispània i la Catalunya romana. Aquí podeu consultar el seu quadern de ruta.

Memòria de Catalunya: La petja romana

Memòria de Catalunya: La Catalunya romana

Roma a Catalunya

Dia 15 de gener del 2010, els alumnes de llatí de Grenoble compartiran les classes amb nosaltres a les aules d’informàtica, visitaran les termes romanes de Can Farrerons. Dinarem junts, els ensenyarem el nostre centre i a la tarda visitaran el CAT de Teià! vid. huc

Tot just acabo de conèixer de la mà de Robert Delord el programa definitiu (quina delícia!) que podeu consultar aquí. Serà tota una experiència enriquidora per a nosaltres que hem de saber aprofitar. Compto amb vosaltres, alumnes de llatí!

Acabeu de passar unes bones vacances i que tingueu uns bons Reis!

El Fil de les Clàssiques fa dos anys!

48 Replies

Amb el funcionament pèssim de Xtecblocs i amb les parades tècniques de tot el cap de setmana i de totes les nits i d’algun dia sencer entre setmana, entre alegries i llàgrimes El Fil de les Clàssiques celebra el segon aniversari. Va néixer a Xtecbloc amb un article al bloc de català Llegir molt i escriure bé de Joan Marc Ramos, ja que personalment pertanyo al Departament de català i clàssiques. Era un article dels alumnes Sara i Oriol arran de la nostra gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia, que després vàrem traslladar aquí. Seguint la línia de Joan Marc Ramos, vaig publicar el meu primer article sobre una lectura de llatí i una de grec. El bloc va anar creixent, es va anar nodrint dels comentaris de tots vosaltres, va formar part de Chiron, va anar obrint-se nous horitzons, nous visitants, van arribar els premis i el reconeixement, va necessitar d’una aula virtual i va néixer El Fil Moodle i després va engendrar la nineta dels seus ulls: el bloc dels estudiants Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, dos canals al YouTube, Vimeo, Google Maps…. Ens va caldre esperar aquest curs per poder escriure en grec! Tenim un rap: El rap de les Clàssiques!

Dos anys a Xtecblocs han donat per molt: 7.392 comentaris i 566 articles. Va néixer sense cap pretensió, per tant, ni tan sols té comptador de visites. Ignoro, doncs, qui ens ha visitat i qui enllaça amb nosaltres si no ens deixen comentari!

Enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! Feliciter!

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO! ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ ΠΟΛΥ!

Recuperació del teatre romà de Tàrraco

42 Replies

Visioneu aquest fragment del Telenotícies comarques de TV3 d’ahir i expliqueu quina notícia és actualitat i per què?

L’actualitat de la notícia ens ha de permetre recordar a uns (2n batx.) o esbrinar a altres (4rt i 1r) sobre una sèrie de qüestions que hi estan relacionades (les podeu contestar en forma de comentari i si el tema us agrada i us hi engresqueu en forma d’apunt): Què en sabem de la Tàrraco romana (visioneu els vídeos corresponents a la Tàrraco romana i comenteu aquí)? Com era l’edifici del teatre romà? En quin model es va inspirar? Com era la seva estructura? Quines parts tenia?

En el teatre s’hi feien les representacions teatrals, la part més noble i civilitzada dels espectacles públics romans. En què consistien? Com era el públic que hi assistia?…

Quins teatres romans coneixem? Els anem localitzant en aquest Google maps de teatres romans?

Veure Teatres romans arreu en un mapa més gran

Relats al Laberint

31 Replies

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.