El calendari romà, un parent del nostre calendari

Què n’opineu? Què en sabeu del nostre calendari? És perfecte? Al bloc Hortus Hesperidum hi trobareu moltíssima informació i molt interessant!

En un principi, l’any romà era lunar i constava de deu mesos. El rei Numa Pompili hi afegí els mesos de gener (Ianuarius) i de febrer (Februarius). Els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma (753 aC) Ab urbe condita: AUC, de l’expulsió dels reis (509 aC), post reges exactos, o pel nom dels cònsols, ja que cada any canviaven (v.g. Cicerone et Antonio consulibus). El Cristianisme va imposar com a referència la data del naixement de Crist, fórmula que encara utilitzem avui.

Va ser Juli Cèsar que va instituir l’any de 365 dies i dotze mesos i el calendari va esdevenir solar:

Hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno conpeterent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur.

Suetonius, De vita Caesarum Liber I, XL.

Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien el pontífex d’intercarlar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia de cada quatre. Suetoni, Vida dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)

L’any 46 aC l’astrònom Sosígenes va adaptar el calendari i aquest calendari julià és pràcticament el que tenim avui, llevat d’alguns petits retocs que es portaren a terme al segle XVI per ordre del papa Gregori XIII.

El nostre mot any prové del llatí annus, del qual deriven aniversari, anual, bienni, trienni, sexenni, mil·lenni, perenne, anoll, antany, enguany, annals…

El mot calendari (calendarium) prové del llatí calenda, que era el llibre de comptes en què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava per les Kalendae, el primer dia de cada mes. Sabeu quin és l’origen del nom dels nostres dotze mesos de l’any?

  • Gener pel déu Janus, déu de les portes.
  • Febrer en honor a Februa o festes de purificació. Les Lupercàlies incloïen ritus de purificació i fertilitat.
  • Març en honor a Mart, déu de la guerra.
  • Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
  • Maig en honor a la dea Maia, mare de Mercuri.
  • Juny en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
  • Juliol en honor de Juli Cèsar. Quan l’any començava el març (època activa des del punt de vista militar, agrícola i polític)rebia el nom de Quintilis però hi va haver una rebel·lió el 154 aC a Hispània i el cònsol va haver de prendre posició del seu càrrec el primer de gener en comptes de l’1 de març, a partir de llavors l’any va començar el gener però els mesos a partir de setembre van mantenir el seu nom original, derivat del numeral ordinal.
  • Agost per l’emperador August. Es va canviar Sextilis per agost.
  • Septembre de september.
  • Octubre d’october.
  • Novembre de november.
  • Desembre de december.

El mes es dividia en tres dates fonamentals ja que els romans no utilitzaven com nosaltres la numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies negres”.

Cada quatre anys s’afegeix un altre dia al 24 de febrer (dia sisè abans de les Kalendas de març), d’aquí ve el mot bisext, bis sextum “el sis repetit”. Val a recordar que en l’any primitiu romà el febrer era l’últim mes de l’any, la qual cosa explica que sigui el que es diferenciï dels altres en el nombre de dies, i al qual se n’afegeix un els anys bisexts.

Com s’indica la data en llatí? Els romans posaven el dia de les calendes, nones o idus en ablatiu seguit del nom del mes en genitiu o bé en forma adjectiva (Kalendis Ianuarii o bé Ianuariis per indicar l’1 de gener). El dia anterior o l’endemà amb pridie o postridie més la data i el mes en acusatiu (Pridie nonas Martias per indicar el dia abans de les nones de març: el 6 de març o Postridie Nonas Martias ” L’endemà de les nones de març”: 8 de març.

Per indicar qualsevol altra data, comptaven els dies que faltaven per arribar a les calendes, nones o idus i posaven l’expressió ante diem més el numeral corresponent: ante diem V Nonas Martias.
en dades concretes l’ablatiu: Kalendis, Nonis, Idibus.

En un primer moment no coneixien la setmana (del llatí septimana a partir de septem “set”) però a partir de la segona meitat de l’època imperial van dividir el mes en setmanes, que tenien set dies que era el temps que hi havia entre els dies de mercat. Els dies rebien un nom dedicat a una divinitat (dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni, dies Solis). Per influència del Cristianisme el dies Saturni va esdevenir dies Sabbatum (de sabbat, el setè dia de la setmana hebrea i dia de festa per als jueus i el dies Solis per dies Dominicus “dia del Senyor”. Del nom llatí de cada dia han derivat els noms corresponents en moltes llengües actuals.

Els romans dividien el dia i la nit en espais que variaven segons les estacions, perquè consideraven dia l’espai entre l’alba i la posta de sol, i nit, la resta. Per tant, a l’estiu les hores del dia eren més llargues que a l’hivern, i a l’hivern a l’inversa. Aquest temps de llum el dividien en dotze hores horae. L’hora sexta coincidia sempre amb el migdia (hora que coincidia amb la màxima calor i l’hora de dinar, la migdiada també se’n diu per això sesta) i el temps s’expresava, com encara ara, si era ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.).

El dia estava dividit en quatre parts: hora prima (de les 6 a les 9 del matí), hora tertia (de les 9 a les 12), hora sexta (que coincidia amb el migdia solar) i hora nona (de les 3 a les 6). En el llenguatge infantil encara es parla d’anar a fer nones.

La nit es dividia en: prima vigilia (de les 6 de la tarda a les 9), secunda vigilia (de les 9 a les 12), tertia vigilia (de les 12 a les 3 de la matinada, començava sempre a les dotze i coincidia amb la mitja nit media nox) i quarta vigilia (de les 3 a les 6).

Un altre cop ens adonem que som ben romans! Ara ja esteu en condicions per traduir el següent text en comentari o en el vostre Fil Moodle corresponent. Per cert, escriviu en llatí la data en què em deixeu el comentari.

[youtube]https://youtu.be/ydJQX1fAIjM[/youtube]

Vid. Antologia de textos llatins amb traducció sobre el calendari romà

62 thoughts on “El calendari romà, un parent del nostre calendari

  1. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » 29 de febrer: any bixest o de traspàs

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Laura, aquí trobaràs un altre error. Espero que aquest t’animi a traduir bé i no et tregui la il·lusió de tocar per Santa Cecília la setmana entrant!

  3. Pingback: Que n’eren de supersticiosos els romans! | El Fil de les Clàssiques

  4. Noelia Nistal

    VIII—I—MMXV
    Bonum diem!
    Que curiós que, com ha dit la magistra abans, del error d’una persona hagi fet que tota l’humanitat vagi malament. És també molt liós, perquè segur que no tothom ho sap, això, i no sap quan a nascut realment. Dóna també ràbia pel fet de que en cap moment s’hagi arreglat, ni ningú hagi tingut idea d’arreglar-lo; però clar, deixar de cumplir anys nous duranta quatre anys, seria molt béstia.
    Gràcies per donar-nos aquesta informació tant interesant i desconcertant a la vegada!
    Salve!

  5. Blanca L.

    Salve!!
    Entem entre els anys 2019 i el 2023, encara que nosaltres creiem que estem al 2015, ja que l’arxiver a l’hora d’apuntar-ho, es va equivocar. Nosaltres vam començar a contar quan el nen Jesús tenia ja entre 4 i 8 anys.
    Vale!!

  6. Rubén Navarro

    Salvee!!

    Estem entre els anys 2019 i 2023, ja què Jesús va nèixer entre 4 y 8 anys abans del que es pensa.

    Valee!!

  7. Lucila Pérez

    Bonum diem,
    M’ha semblat molt bé que s’hagi informat d’això, però no m’agrada gens ja que em sento com fora de lloc al no ser del 1999 com jo creia.
    Salve!

  8. Mar Gómez

    Bonum diem!
    Aquest video és molt interesant ja que ens ensenya com pot canviar tot el que per a nosaltres era el dia a dia.
    Sembla que hi ha un error: no va ser Juli Cesar qui va fer dos mesos més; sino que van fer els messos de juliol i agost en honor a Juli Cesar i a l’emperador August.
    M’ha semblat molt interesant.
    In proximum!

  9. yuliza

    salve
    estic impactada, llavors esten en el anys 2023 ?

    el contingut a estat molt bé, m’ha agradat molt, i ho he entès tot

  10. Boutaina Anza

    Salve !

    Trobo molt interesant aquest article ja que quan vaig estar cercant informació sobre aquesta confusió vaig trobar que els romans antigament celebraven el solstici d’hivern i d’estiu i ara actualment es conmemora el cap d’any amb l’astronomia, això vol dir que fins ara el món romà encara ens esta influint hi deixa referents clàssics.

    Vale…

  11. Pingback: Ai, les supersticions! | L'univers clàssic dels nostres mots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *