El passat dilluns 26 de setembre, com bé sabeu, vàrem celebrar el desè aniversari del Dia Europeu de les Llengües en l’edifici Serra de Marina del nou institut de Premià de Mar. Per a tots vosaltres, alumnes de batxillerat de llatí de l’edifici Cristòfol Ferrer que no vàreu poder veure el mural amb els mots més estimats en les diferents llengües que es fan al centre (català, castellà, anglès, francès, alemany i llatí), teniu tot seguit el muntatge que us vaig prometre en agraïment de la vostra participació amb Meum carissimum verbum. Plurimas gratias vobis ago!
Acabem d’estrenar curs i, per tant, horari. Ja saps quins dies i quines hores fas llatí? Vols tenir el teu horari en llatí? Doncs, a partir d’aquest document creat ad hoc parlarem a classe de l’etimologia del mot horari, de l’origen del nom dels dies de la setmana, dels numerals ordinals per indicar l’hora, de les abreviatures a.m. i p.m., del nom de les matèries (Materiae: Mathematica, Biologia, Chemia, Physica, Scientiae, Geographia, Lingua (Latina, Catalana, Anglica, Germanica, Hispanica, Francogallica…), Artis Historia, Historia (Antica, Medievalis, Moderna…), Musica, Ethica, Ars Technica, Ars computatoria, Athletica etc).
De ben segur, que ara t’animes i fas el teu. Aquí hi trobaràs l’horari de les classes de llatí de quart de l’ESO del nostre institut (franja 1 en verd i 2 en blau). Et pots baixar el document i esborrar i afegir el que et calgui.
Si vols tenir l’agenda o el calendari en llatí, així com molta més informació no deixis de visitar el bloc Hortus Hesperidum.
Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)
La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.
Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier
Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.
Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!
Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!
Valeri Màxim IV 4 adaptat
A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.
Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).
Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!
Sant Jordi enguany ens arriba en dissabte Sant! Sabíeu que va ser un militar romà i cristià que per no abandonar les seves creences va ser martiritzat en temps de l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 303? Una de les llegendes més populars atribuïdes a Sant Jordi explica que un drac tenia atemorits els habitants d’una vila i que per calmar-lo li havien de donar un be i una donzella, triada a l’atzar. Un dia li va tocar a la filla d’un rei i Sant Jordi la va alliberar miraculosament tot vencent el drac. Països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Lituània, Grècia, Portugal i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró. També és patró de la Corona d’Aragó i –fins el 1707- del Regne de València. La creu de Sant Jordi és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya.
El 1456, el dia de Sant Jordi va ser declarat festa a la ciutat de Barcelona i des d’aleshores se celebra la tradicional Fira de les Roses en què els enamorats les oferien a les donzelles. En el segle XV es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat. A finals del segle XIX Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. Per això un dels ritus més arrelats d’aquesta jornada és l’exhibició pública de la senyera. La seva lluita amb el drac per alliberar la donzella simbolitza la lluita de Catalunya per la seva llibertat. Des de l’any 1926 es fa coincidir amb l’anomenat Dia del Llibre (des del 1995 Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor) que en el seu origen era per commemorar la mort de Shakespeare i Cervantes. L’escriptora Maria Àngels Anglada també va morir un 23 d’abril i així vàrem celebrar el desè aniversari de la seva mort ara fa dos anys. Avui se celebra el trentè aniversari de la mort de Josep Pla. La diada de Sant Jordi també ha esdevingut el dia dels enamorats en què les parelles s’intercanvien un llibre i una rosa. Regalar una rosa a la persona estimada és ben metafòric: el vermell simbolitza la passió i l’espiga de blat la fecunditat. Els antecedents d’aquesta tradició són molt antics i de pervivència clàssica ja que a finals d’abril els nostres avantpassats romans celebraven unes festes en honor a Flora, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins, i els seus amors amb el déu Zèfir, vent suau de ponent que influeix en l’agricultura i impulsa el creixement de les plantes i els vegetals. Allí on es celebraven s’erigien estàtues a la deessa i eren coronades amb roses i flors, igual que les donzelles que hi assistien. A la nit, a la llum de les torxes, es cantaven himnes i es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’Amor, guardons que eren lliurats per les donzelles més belles. Aquests actes s’anomenaven Jocs Florals, en homenatge a la deessa. Mireu per on que encara nosaltres també els celebrem tot i que el cristianisme intentà abolir-los. Així, la rosa, màxima distinció als Jocs Florals, es convertí en ofrena mística a la Santa Creu, donant-li un caire religiós.
Sabeu què és una consueta? Quins personatges hi apareixen? Quins efectes provoca el drac al rei, a la filla del rei, a Sant Jordi i al poble? Amb quins mites hel·lènics podeu establir paral·lelismes? Quin és l’origen mític de les roses?…
Ingredients: Mig quilo de fetges de pollastre
Dues cebes
Una cullerada d’oli d’oliva verjo
Seixanta grams de mantega o llard
Un got de vi de Marsala
Sàlvia fresca
Sal
Pebre blanc
Un got de llet
Preparació:
Abans de fregir els fetges deixar-los en llet. Pelar i trossejar les cebes. Daurar-les en una paella amb oli i mantega o llard. En ser transparents regar-les amb vi de Marsala i deixar-les al foc fins que el vi s’evapori. Afegir els fetges sense gens de llet, la sàvia, la sal i el pebre blanc. Deixem que els fetges es coguin i els servim acompanyats d’enciam o d’espinacs.
Curiositats:
Aquesta és una recepta ben vigent en tota la Mediterrània. El marsala és un vi dolç de la ciutat de Marsala a l’illa de Sicília. La sàlvia a l’antiga Roma era també un vegetal d’ornamentació.
Ingredients
Un pollastre ben net de dos quilos
Dues cullerades d’oli d’oliva verjo
Un litre de vi negre
Un parell de porros
Una cullerada de farigola picada (Thymus vulgaris)
Una cullerada de coriandre picat (Coriandrum sativum)
Una tassa de brou concentrat o bé gàrum
Pebre blanc
Pinyons
Un got de llet
Un parell de blancs d’ou
Preparació
Buidar el pollastre i omplir-lo amb un manoll de porro, coriandre i farigola. Posar-lo a coure amb el vi en una cassola de terrissa durant una mitja hora. Picar en un morter pebre blanc i pinyons i afegir dues cullerades del brou de la cocció; lligar-ho tot amb llet. Després, llevar-li les herbes al pollastre, untar-lo amb aquesta salsa i posar-lo a coure lligant-lo amb clares d’ous batudes. Posar el pollastre en una safata untada amb oli i mullar-lo amb la salsa sobrant de la cocció, la qual s’anomena blanca. Aleshores ja es podrà servir.
Curiositats
Hem de pensar i creure que aquesta recepta de pollastre del llibre d’Apici era del famós emperador romà Heliogàbal (caldria incloure’l en el Google maps d’emperadors!).
Bon profit i espero les vostres fotografies del plat!
A veure, ara que comença a ser temps de faves, qui prova de fer aquesta recepta romana i ens fa arribar la fotografia del plat a taula o la seva opinió?
De Re Coquinaria, V III publicat a la Bernat Metge Apici, l’art de la cuina:
Ingredients Un quilo de faves
Quatre porros
Grans de pebre blanc
Coriandre fresc
Un got de vi negre
Una tassa de brou de peix concentrat o gàrum
Orenga
Grans de fonoll
Oli d’oliva verjo
Sal
Preparació
Es pelen i es tallen els porros en rodanxes. Es posa al foc poca aigua i sal en una olla. Abans que bulli, hi posem els porros trinxats i una cullerada de coriandre mòlt. Dins un morter es barreja mitja culleredeta de grans de pebre blanc, orenga i grans de fonoll a parts igual. Ben lligat s’afegeix a l’olla. S’hi afegeix al cap de poc el brou de peix concentrat o el gàrum i el vi negre. Després hi posem les faves. Al cap d’un quart d’hora, salem al gust i ho reguem amb un rajolí d’oli d’oliva verjo.
Curiositats
Hi havia un rei que pelava faves i li queien ses baves dins un ribell, aquest rei d’aquesta rondalla mallorquina tal volta fos l’emperador Vitellus a qui segurament li devia agradar aquesta escudella de faves i per això porta el seu nom. Sabem per Suetoni (Vit., 13, 4-5) que era un amant de la cuina, potser ell mateix va idear aquesta recepta o algun cuiner durant el seu regnat. Es veu que degué tenir molts amants ja que hi havia també uns llibrets vernissats de vermell d’ou que es deien vitelliani (Mart. XIV 8, 9) on els amants escrivien afers amatoris.
En el blog de KuaNum i a De re coquinaria hi trobarem moltes més receptes romanes de cuinar les faves! Prosit!
El Fil de les clàssiques acaba de tenir un altre nét. Quin goig! Després d’Aracne fila i fila, enguany naixia L’empremta d’Orfeu, el treball de recerca de referents clàssics en la música actual de l’alumne de segon de batxillerat Oriol García-Penche, més conegut com a Deka, obert a la col·laboració d’altres alumnes i d’altres centres, entre els quals hi ha l’institut de Puig-Reig. Ara acaba de néixer amb una alegria immensa La cinta de Νίκη, filmoteca aràcnida dels referents clàssics en el cinema de tres alumnes de llatí i de grec de segon de batxillerat: Constanza Ledesma, Rebeca Sànchez i Carlos Rocamora. Tots tres també tenen la intenció d’obrir el seu bloc a la col·laboració de tothom i jo, com a àvia, tinc l’immens honor de presentar-lo. ECCE!
Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la 
