Legionaris de Roma, ciutadans d’un imperi. Magna Celebratio. Museu de Badalona
Ara que ha acabat el festival Tàrraco Viva 2013, ens plau de recordar (com a mostra d’agraïment) al Projecte Phoenix en el festival de reconstrucció històrica de Badalona, Magna Celebratio, amb Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi.
Vid. Vindolanda, Castra Romana, Cartes des del campament, Campaments romans, La veritable importància de l’exèrcit romà, Cavalleria romana…
El divendres 10 de maig el jurat del IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2011-2012) ha fet públic el seu veredicte en un solemne acte celebrat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.
El jurat l’han format dos membres del Grup d’Història del Casal (Jaume Vellvehí i Maria Salicrú-Maltas), la catedràtica de l’IES Thos i Codina Núria Nogueras, Mercè Colomer -en representació d’Òmnium Cultural- i el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, Julio Naveira.
El premi el convoquen des de fa nou anys l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró amb el copatrocini de la família Cobo descendents de Terenci Thos i Codina.
VALORACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT DEL IX PREMI THOS I CODINA (divendres 10 de maig de 2013 per Mercè Colomer com a membre del jurat en representació d’Omnium Cultural de Mataró) corresponents al curs 2011-2012:
L’any passat va guanyar el VIII Premi Thos i Codina el treball titulat Història de Can Rogent, una recerca que il·lustrava la història d’una família de Sant Andreu de Llavaneres des del segle XV fins a l’actualitat. Enguany tres treballs finalistes opten al IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat, que són:
En primer lloc, el treball Un jaciment romà excepcional, Can Farrerons, finalista amb el pseudònim de Gladius és una recerca exhaustiva que destaca perquè a partir del coneixement teòric d’unes restes romanes conservades a Premià de Mar, analitza la planta octogonal del jaciment de Can Farrerons i fa aportacions singulars inèdites. L’alumne ha realitzat un important esforç de documentació –també gràfica- així com entrevistes de gran valor a especialistes que constitueixen gairebé l’essència del treball. La recerca compleix el requisit d’elaboració d’una tesi, un mèrit en un treball de recerca de batxillerat. Cal reconèixer també l’evolució i entusiasme de l’alumne des de l’inici del treball fins al seu acabament on assumeix la seva implicació en la defensa i valoració del patrimoni.
En segon lloc, el treball La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània, finalista amb el pseudònim en blanc, es tracta d’una investigació original que ressegueix les notícies publicades al Diari de Mataró sobre la República alemanya de Weimar. La recerca demostra la implicació de la ciutat amb allò que passava fora de les nostres fronteres entre 1919 i 1933. L’alumne ressegueix l’actualitat alemanya vista des de la premsa mataronina i la compara amb la realitat espanyola. Cal destacar l’important esforç d’interpretació de la política alemanya i de contextualització a nivell català, així com el fet que ha hagut de ser una recerca llarga amb resultat minsos. És interessant també la valoració final d’on es desprèn una visió del passat des del present com a antídot davant les circumstàncies actuals. Acaba demostrant la vocació de mantenir vincles des de Mataró amb l’exterior.
I en tercer lloc, el treball Armats de Mataró, finalista amb el pseudònim de “Manaia”, és una recerca exhaustiva que incideix en tots els aspectes relacionats amb el món dels Armats de Mataró. L’autor o autora del treball ha recollit una àmplia documentació sobre el món dels armats i s’ha entretingut en tota mena de descripcions (la indumentària, els passos, els moviments, la història, el paper de l’entitat a la ciutat, el paper dels personatges, la terminologia…). Aquesta recerca aporta un gran volum d’informació entre la que hem de destacar la documentació gràfica, que resulta molt interessant, rica i descriptiva. A més a més, les fonts que l’alumne ha utilitzat per nodrir-se són molt variades: a part de la recerca en diversos arxius, ha realitzat entrevistes als protagonistes. “
El premi va quedar malauradament desert davant la sorpresa de l’auditori i la desil·lusió dels finalistes, especialment d’en Rubén. L’accésit va ser per a La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània de l’alumne Jean Luc Mendes de l’Institut Obert de Catalunya. L’Enhorabona!
Rubén Florencio amb els seus pares, finalista 9è Premi Thos i Codina
En Rubén Florencio amb la seva tutora de TR
Rubén Florencio i la seva tutora de TR
L’ENHORABONA, Rubén Florencio per aquest últim guardó de finalista al IX Premi Thos i Codina, després d’haver guanyat el Premi Hèracles i un Premi de recerca jove, més és impossible!
El proper 30 de maig finalitza el termini per al lliurament d’originals de la convocatòria del X Premi (treballs de batxillerat del curs 2012-2013) que s’atorgarà el proper any. Podeu consultar les bases aquí.
Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare, filla del cònsol Lucius Aurelius Cotta?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:
Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:
Vid. Fotografies
Des de fa nou anys, el darrer cap de setmana d’abril i durant quatre dies, el Museu de Badalona organitza la Magna Celebratio i des de fa sis edicions El fil de les Clàssiques hi participa o bé en forma de reportatges o bé activament com en les passades edicions. Ja fa setmanes que la Teresa us anima a participar des d’Aracne fila i fila! Enguany els alumnes de l’institut Premià de Mar teniu la tasca de visitar aquest festival romà que ben a prop de casa combina les visites als diferents espais arqueològics de l’antiga ciutat romana de Baetulo amb la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, així com de gaudir de la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica, participar en els tallers i visitar els nostres companys aràcnides a Schola i Ludi Romani i aprendre de la mà d’especialistes més coses de la vida quotidiana dels romans. No t’ho pots perdre: La Magna Celebratio t’espera a Badalona! Vet aquí la programació.
Programa Magna Celebratio 2013
N.B.: Si us hi fixeu bé, hi trobareu fotografies de persones conegudes per tots els aràcnides!
Per anar escalfant motors, fem memòria de les nostres sis edicions anteriors de Magna Celebratio tot destacant:
Ens veiem a la Magna! Espero amb candeletes les vostres fotografies, muntatges audiovisuals, reportatges, entrevistes, comentaris, …
Per qüestions meteorològiques el Festival Romà Magna Celebratio passa a celebrar-se als espais arqueològics del Museu de Badalona.
Sigues d’on siguis, aquest Sant Jordi tenim oberta la bústia aràcnida per rebre cartes amb referents clàssics. A què esperes per participar-hi? Ja han començat a arribar les primeres i són de diferents centres i de diferents nivells!
Una vegada feta la teva missiva, el segell consisteix en demanar permís aquí mateix en comentari o al Facebook i ja la podràs editar a Una carta per a…!
Tal com va passar el curs passat, cada centre pot seleccionar les millors creacions del seu alumnat i així fer un lloc per a les clàssiques en el certamen literari del dia de Sant Jordi. A l’institut Premià de Mar, així ho vàrem fer amb Monstres, somni de la raó, una activitat col·laborativa proposada per Teresa Devesa de l’institut Albéniz a Aracne fila i fila. Enguany la idea ve de Roda de Ter, de l’institut Miquel Martí i Pol, concretament de la Rocío Poyato que va començar amb epístoles a partir de les Heroïdes d’Ovidi i per això aquest Sant Jordi compartim cartes! Qui diu que estan passades de moda? L’estil espistolar el podem trobar al Facebook, al Twitter, al WhatsApp…! Hi tornaran a participar pares i mares…? Rebrem fotografies, il·lustracions…?
N.B.: No esperis que arribi la inspiració; posa’t a escriure i de ben segur aviat arribarà!
Pompeia és sempre fascinant! Ara podem gaudir de Pompeia fins i tot fora d’Itàlia en dues magnífiques exposicions:
Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio al Centro de Exposiciones Arte Canal a Madrid fins el 5 de maig:
i fins a finals de setembre al British Museum, Life and death Pompeii and Herculaneum:
El programa Tot d’una de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar de les idus de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç que l’ha recompensat amb glòria i amb premis!
Gràcies a Anton Torrents que ens va fer possible conèixer el jaciment romà de Can Ferrerons ara fa dos anys i amb les converses que va tenir amb la directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, l’arqueòloga Marta Prevosti, el descobridor de Can Ferrerons, Ramon Coll Montagut, el director de les excavacions, Josep Font, i la directora de l’ICAC, la dra Isabel Rodà, així com amb l’ajut del Departament de Projectes i Construccions de l’institut Premià de Mar, especialment de Carles Juvé, Rubén Florencio va anar descobrint el jaciment de l’Horta Ferrerons i trenant la seva recerca que l’ha portat a la ràdio, després d’haver aconseguit dos premis: 1r premi Hèracles concedit per la secció catalana de la SEEC per aquests motius i un Premi Recerca Jove, un premi CIRIT! Dissabte vinent hi ha l’acte de lliurament a l’Auditori de Barcelona.
P.D.:
En Rubén amb el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell
En Rubén amb la seva tutora de TR, Margalida Capellà
FELICITER, Rubén Florencio!
[youtube]https://youtu.be/PZRwBDnAqrw[/youtube]
Què saps de Juli Cèsar? Com era físicament? Per què creus que acabà assassinat tal dia com avui? Què va passar després de la seva mort?…
Quina relació té Juli Cèsar amb Cleòpatra, Marc Antoni, Gneu Pompeu, Octavi August, amb el Rubicó i amb Lleida? Jordi Creus: “Del Rubicó fins al Segre”. Diari Ara 15 de març de 2013
A banda de la seva carrera política, Juli Cèsar també fou escriptor. Quines obres literàries coneixes, de què tracten i en quin moment de la seva carrera política les va escriure?
Vols traduir textos de Cèsar? Els trobaràs adaptats i anotats a Hesperia Latina!
Caue periculum quod non ultra Martius idus proferetur.
És evident que avui en dia l’herència d’allò clàssic continua ben vigent. En veure aquest documental a TV3 he recordat el que vàrem estudiar a classe de llatí quan comentàvem aquell mite de Narracions de mites clàssics de Lotis (qui ens l’explica?) i, deixant de banda el treball digital, ens vàrem interessar per la consciència ecològica de grecs i romans pensant-nos que en aquella època encara no en tenien (què n’opineu?). Vàrem veure que ja estaven preocupats per la degradació del medi ambient i per la seva protecció. Ens va sobtar que a Atenes, per exemple, es prohibís tallar un branquilló d’olivera el dia que em vàreu portar una branqueta per simbolitzar la pau com a atribut de la dea Atena, Minerva en llatí. Quin sacrilegi, fins i tot en temps de crisi, tallar una olivera mil·lenària vora l’Acadèmia de Plató per fer llenya!
A Catalunya la primera protecció de la Generalitat a través del Departament és de l’any 1987. Avui hi ha prop de dos-cents arbres catalogats com a monumentals i uns dos-cents més que estan catalogats d’interès comarcal o local. El Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres ben coneguts. En coneixeu algun altre? Us imagineu quina història ens podem explicar aquests arbres monumentals: l’arribada de grecs i romans a les nostres terres, l’estada de l’emperador August a Tàrraco…!