Els baleàrics excel·liren en l’antiguitat per l’ús de la fona i la cèlebre habilitat en el llançament. La fona balear fiblava arreu i, des de la tendra infància, practicaven el tir amb fona, com ho esmenten Licòfron, Estrabó, Diodor Sícul, Florus i Vegeci. Sabeu per què eren tan bons, doncs, perquè les seves mares els penjaven el menjar i tiraven pedres fins que no l’afinaven. La necessitat fa la traça.

Matres acute filios instituentes funda in Balearibus, de Francesc Mestre Font 1881

En els jardins de s’Hort del Rei, a Palma, s’alça El foner (1898) de l’escultor Llorenç Rosselló i Roselló. Representa el moment en què el foner llança la pedra tot transmetent força i energia i em recorda aquests versos de les Geòrgiques de Virgili:

… i les daines
tombi la balear fona que l’aire
flagel·la amb son terbolí d’estopa.

Hic et nunc no parlaré de la meva experiència amb la fona, però només dir-vos que encara us sembli mentida de petita també jugava pels camps d’ametllers des Raiguer a Mallorca a fer punteria amb pedres, tot ignorant els ancestrals costums, fins que un dia vaig decidir que ja no practicava més i tot perquè l’objectiu eren els ous de les gallines ponedores d’una veïna de Son Pocos. Per tant, ara no us puc ensenyar a manejar sa fona, tot i que potser encara la trobaria a ses sales paternes; però d’aquella època a s’illa he trobat un vídeo al YouTube d’una família campanetera coneguda i que és destra en l’art de la fona, en fer-ne i en llançar-la. Fa uns estius vaig tornar a trobar na Maria José, la filla de l’amo Diego Camuñas, però no em va explicar res de tot això i m’hagués agradat, (potser aquest estiu!):

Baleares per id tempus insulae piratica rabie maria corruperant.

Homines feros atque silvestres audebant a scopulis suis saltem maria prospicere, ascendere etiam inconditas rates et praepter navigantes subinde inopinato impetu terruere. Sed, cum venientem ab alto Romanam classem prospexissent, praedam putantes, aussi sunt etiam occurrere et primo impetu ingenti lapidum saxorumque nimbo classem opuerunt.
Eorum ictus certissimi sunt, nam haec sola huic genti arma sunt, id unum ab infantia studium est. Cibum puer a matre non accipit nisi quem, ipsa monstrante, percusserit. Sed non diu lapidatione Romanos terruere.
Postquam comminus ventum est, expertique sunt rostra et pila venientia, clamore sublato, petiverunt fuga litora, dilapsique sunt in proximos tumulos.

Florus I 43

Cèsar cita en diversos passatges els foners però sols una vegada precisa que siguin balears. Quan requerit per Icci, cabdill dels rems, poble gal aliat, li envia el seu ajut:

Eo de media nocte Caesar isdem ducibus usus, qui nuntii ab Iccio venerant, Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidannis mittit.

Cèsar, De bello Gallico II 7, 1