Foners baleàrics

Els baleàrics excel·liren en l’antiguitat per l’ús de la fona i la cèlebre habilitat en el llançament. La fona balear fiblava arreu i, des de la tendra infància, practicaven el tir amb fona, com ho esmenten Licòfron, Estrabó, Diodor Sícul, Florus i Vegeci. Sabeu per què eren tan bons, doncs, perquè les seves mares els penjaven el menjar i tiraven pedres fins que no l’afinaven. La necessitat fa la traça.

Matres-acute-filios-instituentes-funda-in-Balearibus-1881-oli-de-Francesc-Mestre-Font

Matres acute filios instituentes funda in Balearibus, de Francesc Mestre Font 1881

En els jardins de s’Hort del Rei, a Palma, s’alça El foner (1898) de l’escultor Llorenç Rosselló i Roselló. Representa el moment en què el foner llança la pedra tot transmetent força i energia i em recorda aquests versos de les Geòrgiques de Virgili:

… i les daines
tombi la balear fona que l’aire
flagel·la amb son terbolí d’estopa.

Hic et nunc no parlaré de la meva experiència amb la fona, però només dir-vos que encara us sembli mentida de petita també jugava pels camps d’ametllers des Raiguer a Mallorca a fer punteria amb pedres, tot ignorant els ancestrals costums, fins que un dia vaig decidir que ja no practicava més i tot perquè l’objectiu eren els ous de les gallines ponedores d’una veïna de Son Pocos. Per tant, ara no us puc ensenyar a manejar sa fona, tot i que potser encara la trobaria a ses sales paternes; però d’aquella època a s’illa he trobat un vídeo al YouTube d’una família campanetera coneguda i que és destra en l’art de la fona, en fer-ne i en llançar-la. Fa uns estius vaig tornar a trobar na Maria José, la filla de l’amo Diego Camuñas, però no em va explicar res de tot això i m’hagués agradat, (potser aquest estiu!):

Baleares per id tempus insulae piratica rabie maria corruperant.

Homines feros atque silvestres audebant a scopulis suis saltem maria prospicere, ascendere etiam inconditas rates et praepter navigantes subinde inopinato impetu terruere. Sed, cum venientem ab alto Romanam classem prospexissent, praedam putantes, aussi sunt etiam occurrere et primo impetu ingenti lapidum saxorumque nimbo classem opuerunt.
Eorum ictus certissimi sunt, nam haec sola huic genti arma sunt, id unum ab infantia studium est. Cibum puer a matre non accipit nisi quem, ipsa monstrante, percusserit. Sed non diu lapidatione Romanos terruere.
Postquam comminus ventum est, expertique sunt rostra et pila venientia, clamore sublato, petiverunt fuga litora, dilapsique sunt in proximos tumulos.

Florus I 43

Cèsar cita en diversos passatges els foners però sols una vegada precisa que siguin balears. Quan requerit per Icci, cabdill dels rems, poble gal aliat, li envia el seu ajut:

Eo de media nocte Caesar isdem ducibus usus, qui nuntii ab Iccio venerant, Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidannis mittit.

Cèsar, De bello Gallico II 7, 1

25 thoughts on “Foners baleàrics

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Gràcies, Gaby, per recordar-nos aquesta pervivència de la fona. Prefereixo, tanmateix, el tir amb fona com a esport!

  2. Irena

    Ave Lida!:)
    És veritat que jugaves a aquest joc? És curiòs ja que fa moltes dècades quan hi eren els “homo habilis” a les illes Balears, es va inventar com una tècnica de defensa per l’enemic, aquesta era “la fonda”.Podria estar fet de diferents materials o bé de fibra vegetal trençada, lli, espart o inclús crin d’animal.També es podia fer amb tripes o nervis entrellaçades d’algun animal.Per altra banda,auqesta “fonda” tenia el projectil, que consitia en una piedra d’uns 100 grams o d’una peça de plom. Aquest sistema tant efectiu es va cerar no només per defensar-se , sinó que més tard ho van utilitzar com una eina per la caça.
    La fonda,tot i que va fer molt utilitzada a les illes Balears, va anat guanyant terreny al llarg del temps per tota la mediterranea, admirades per grecs i romans que ho van utilitzar en les seves guerres.
    El video està motl bé ensenya d’una manera molt clara el que són els foners.
    vale

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Aquí trobareu el text de Florus i també us recomano repassar la defensa numantina i aquest apunt sobre l’exèrcit romà per tal d’anar fixant coneixements i aquest altre sobre les armes, després comenteu el dibuix de l’exalumna Laia Martin, tot indicant en llatí i en català el nom de les armes que ha dibuixat. No us oblideu de la cavalleria romana. Prepareu-vos bé el tema de l’exèrcit romà. Demà caldrà fer-ne una traducció sorpresa a classe; no us descuideu el diccionari, tal com us he indicat a el fòrum de notícies del vostre Fil Moodle de llatí.

    Per cert, com es deien els foners en llatí?

  4. Irena

    Ave!
    Foner en llatí és “Funditor” . S’ha especulat que la palaula grega utilizada per referir-se a la fonda dones lloc a “Balears”, encara que aquesta hipòtesis no està del tot comprovada.Les primeres mencions es troben en l’època micènica, al palau de knossos es van trobar uns projectils de fona.
    mira, he trobat un segell balear de carta amb un home que està tirant la fona: http://galofunditor.files.wordpress.com/2010/01/segell-de-correos-a-balears-tir-de-fona.jpg

    vale!

  5. Coty

    Quina tècnica més complicada la de fer les fones i la de llençar les pedres. S’ha de tenir molta paciència per acabar la fona i aquest home ho fa amb molta tranquil·litat, ja deu estar més que acostumat i és nota que li agrada! Sembla un joc però deu de ser complicat aprendre a llençar-les amb aquest moviment i facilitat, perquè ja veiem que fins i tot els membres d’aquesta família, que sembla tenir-ho molt arrelat, fallen alguns cops a l’hora d’apuntar. A més hi ha bastant diferència entre com fa servir la fona la dóna i els homes, la noia segur que ho practicava des de ben petita perquè ho fa molt bé.
    Aviam quan acabo la traducció d’aquest text perquè l’he començat però hem queda un bon tros encara! Ara per ara ja he comentat els que ens demanaves.
    Vale 🙂

  6. Carlos Rocamora

    Ave!
    Deu ser divertit jugar a tirar pedres Lida, encara que ho fessin servir per la guerra, o per defensarse, segur que deu ser molt divertit.
    Buscant, he llegit que els foners balearics eren a les illes molt abans de que arribessin els Grecs i el Romans pero que es creu que els primers foners eren homes primitius que van arribar de l’orient en canoes i que es van quedar a viure a les illes, també he llegit que els Grecs els anomenaven Gimnetes o Gimnèsies que vol dir “els nadius”, i els Romans el anomenaven Balears perque eren considerats uns dels homes amb millor punteria i amb el domini de les fones.

    Van participar en moltes querres ja fos amb l’exercit Cartaginés com amb l’exercit Romà, servien d’infanteria lleugera, anaven equipats amb un escut y amb tres fones, cada una per una funció diferent, depenent de com lluny es volgues llençar la pedra.

    Que vagi be Lida, Adeu!

  7. Dani Costa

    Salve!

    Aqui deixo una recreació de una lluita entre el exerçit roma i els celtivers:

    Un mantell fosc cobreix el cel, els déus no volen ser testimonis del que passi a les planes Hispanes, els homes invoquen les seves oracions al mar que les redueix a aire entre el bram de les onades, estan preparats per desenvarcar.
    En files prenen la costa enfonsant els peus a la sorra, legionaris i mercenaris units sota el mateix estendard, sota la cobdícia d’un emperador amb les mans ensangonades.
    Les centúries es mobilitzaren veloçment sense deixar més rastre que la silueta de les seves empremtes que aviat l’aire s’encarregaria d’eliminar.
    Els celtibers van accelerar la marxa, el soroll de les seves malles s’aproximava a l’oida de les primeres línies romanes, una tempesta de sorra embolicà als Celtivers i en un bufada s’esfumà deixant a totes dues tropes cara a cara.
    Les llances es van enlairar tallant l’aire d’un costat i d’un altre, ferro i sang van inundar el sól que vibrava sota els seus peus. Escalant els cossos sense vida la infanteria pesada pren els seus escuts formant un bloc sòlid, com una allau de roques que es precipita muntanya avall, els celtibers van envoltar la infanteria pesada amb la cavalleria, el trot dels seus cavalls es desplaçava aixecant corrents d’aire i pols .
    Setanta-dues llances es van alçar sota les ombres, precipitades contra la muralla humana romana, van ser esquinçades per la infanteria pesada que bramava còlerica contra el seu objectiu.
    Desembeinaren les seves espases, les gotes de suor marcavan els seus rostres, forcejant el fil penetrava la carn i desgarrava els nervis, escorrense entre cuir i malla la sang va brotar fins als peus dels dos exèrcits.

  8. lina

    Ave! Quina gràcia veure a tota una família sencera que fabrica i sap llançar les fones com els foners. Per cert és una tècnica molt complicada i que poques persones ho saben fer i també llançar, ja que cal fer diana. Finalment Lida aquests foners em recorden a les tirat-xines que com per exemple utilitza Bart, que porta a la butxaca una tirat-xina tot el dia.
    vale!

  9. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Castra romana

  10. Joan Marc

    Com sempre, apustuflant!

    No sé si ho aprofitaré, però ets una mina i a sobre sense perill!!

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Joan Marc, no t’ho creuràs però acabes de fer el COMENTARI 10.000 DEU MIL! L’enhorabona i moltes gràcies per haver-me iniciat ara encara no fa tres anys en tot això del bloc, tot i que no t’agrada que t’ho agraeixi, la sàvia casualitat ha fet que et mereixes aquest honor. Jo no hagués obert un bloc aleshores si tu no m’ho haguessis suggerit. Moltíssimes gràcies!

  12. Joan Marc

    Aquí no hi ha premi? No sé un week navegant per la Mediterrània a la deriva o una excursió pel laberint del minotaure?

    Felicitats a tu, que ets la reina del bloc

  13. maid system apk

    El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Foners baleàrics Pretty nice post. I just stumbled upon your blog and wished to say that I’ve truly enjoyed surfing around your blog posts. After all I’ll be subscribing to your rss feed and I hope you write again soon!

  14. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    No tenia ni idea que existís aquesta pràctica, i la trobo molt difícil. Tampoc sabia que les duien a terme els balears. Molt interessant l’article, he descobert coses que no sabia. He estat veient el vídeo i he vist que per ser foner es necessita molta traça i paciència, que jo no tindria, jaja!

    Valete 🙂

  15. Arnau Lario

    Ave!
    Quan aquest estiu vaig ser a Mallorca vaig veure aquesta mateixa estàtua, i, com que col·lecciono figuretes dels soldats propis dels llocs on vaig, i, com és evident, en vaig voler un del foner. Vaig estar a punt d’emportar-me’n un, però al final no vaig poder. Naturalment, m’interessa aquest tema, i ha estat molt interessant saber com es feia una fona, i creia que era més senzill de fer…
    Per cert, a mi m’agradaria aprendre’n, encara que no em pugui servir de gaire cosa…
    Vale!

  16. Rebeca Barroso

    Salve!!!
    M’ha semblat molt interessant aquest article, ja que m’agrada fer moltes coses manuals. Després de veure el vídeo he arribat a la conclusió que per fer aquesta tècnica has de tindre molta manya i calma, ja que és una cosa molt complicada i poca gent pot arribar a fer.

    Vale! 🙂

  17. Clara Serrano

    Salve!!
    Aquest article es molt interessant, no tenia ni idea de que existis aquesta practica, pero trobo que es molt didactica i m’agrada molt ja que a mi magrada molt fer treballs manuals!!! Has de tenir molta paciencia per poder fer aquesta practica, ja que es molt dificil i poca gent la pot fer. A més tampoc sabia que les duien a terme els balears.

  18. Marta Gallardo

    Salve!

    Quina traça! Jo seria incapaç de fer coses així tot i que m’agrada de quan en quan, fer alguna activitat manual.
    Vale!

  19. Pingback: Del participi de futur llatí vénen mots com… | L'univers clàssic dels nostres mots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *