Foto: Genovesa
Dissabte passat vaig tenir l’honor d’assistir a un espectacle de titelles romans al Museu de Badalona dins les reconstruccions històriques de la Magna Celebratio MMX. En època romana ja hi havia representacions de teatre de titelles. Genovesa Narratives Teatrals va portar a escena Marc Antoni i Cleopatra a partir de textos de Plutarc i de W. Shakespeare. Un narrador titellaire i el seu ajudant donen a conèixer l’apassionada història d’amor entre Marc Antoni i Cleopatra, també es reviu l’escenari de la batalla d’Actium.
Si us ho vàreu perdre, els dies 28 i 29 de maig a les Muralles-Espai Minerva a Tarragona podreu reviure el món titellaire romà dins el festival Tàrraco Viva. S’ho ben val i per demostrar-ho aquí teniu una mostra de l’espectacle que amablement em van deixar enregistrar a la Magna Celebratio.
Per cert, aquests titelles no us recorden la nina articulada de Tàrraco?
Aue Lida!
Que macas las nines articulades es semblen molt a unes nines que es diuen Dolfie.
Aqui deixo un enllaç:
http://www.mimiwoo.com/photo/25BD-F.jpg
Vale!
Són unes nines molt maques, Marta! No les coneixia. Estic contenta que finalment t’hagis animat a continuar i no abandonis els estudis.
Molt bona gravació, Margalida. Realment els dos espectacles que vam presenciar al Museu de Badalona, el de titelles i el de música romana, van ser d’una qualitat elevada. Gràcies per la teva tasca de reportera de vídeo, mentre nosaltres, de romans, ens encarregàvem de conduir el taller de “ludi”. Jo vaig assistir a la representació de titelles vestida de romana i els titellaires em van fer sentir ben bé com una espectadora d’aquell temps. Núria i Bet, llàstima que us ho vau perdre…
Recordo que al museu de Girona en vam veure algunes. Fa milers d’anys i ja tenien nines per jugar.
Dons ara que u dius si la verita es que si tenen un cert paregut..A mi m’agradat molt el video perque me recorda el meu pare cuan en llegia contes de petites,sempre feies les actuacions con exagerades perque jo pogues sentirme en la historia,y per aixo m’agrada.Aquestes nines les han fet de fang perque han quedat molt bé ehh!!
Salve Lida!
Que bé que hagis pogut gravar l’espectacle de titelles Lida! Em va sabre molt de greu no poder assistir-hi però es que ens varem confondre d’hora.
Crec que han triant un tema que tothom coneix i que interessa bastant al ser una historia d’amor. Explica una versió senzilla i bastant còmica de la història.
En el cas de Plutarc es tracta de un historiador i assagista grec, Shakespeare va ser va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, a hores d’ara reconegut mundialment.
M’ha sorprès bastant que en aquella època hi haguessin unes nines tan ben fetes com les que ens has posat a la foto, jo m’esperava més aviat nines fetes de roba, senzilles… però veig que eres bastant semblants a les d’avui en dia.
Trobo que les titelles són un entreteniment molt divertit i que a l’hora, com em vist aquí pot servir per a ensenyar una mica de historia o cultura en general. Crec que està molt que els espectadors aprenguin una cosa nova. L’espectacle m’ha agradat bastant, ja que és molt dinàmic, alegre i entretingut.
Valee! 😀
Ave Margalida!
Resulta estrany veure titelles que no siguin mogudes per fils o a les que es vegi el titellaire, perquè normalment als espectacles amb titelles no s’hi veuen gaires persones de carn i ossos.
Aquesta actuació de titelles em recorda a unes excursions a les que vaig anar de jove, no ho recordo molt bé perquè amb l’escola anàvem sovint a teatres i espectacles, però recordo algo d’un vaixell i d’un circ amb animals i dracs, encara que no estic massa segur del que dic.
Si que recordo les nines que tenen la mateixa anatomia que el dos ninots encara que els del teatre estan molt més treballats i més acolorits, encara que amb el pas del temps les nines de veritat perden el color i els cabells, però de segur que deurien haver-hi nines inclús més treballades que les de ara, llàstima que només es conservin les de ceràmica i s’hagin perdut nines de drap i de fusta.
Espero que ho passe`ssis bé veient l’obra, l’acabo de veure i est prou bé.
Adéu!
M’alegro que us agradi l’espectacle de titelles i que us ajudi a saber més coses dels romans!
Carlos, deus voler dir quan eres un nen, perquè encara ets molt jove!
Faltaria comentar el rerafons històric de l’obra. Qui s’hi atreveix?
Hola!!
Les titelles m’agraden molt d’alguna manera tenien que entretenir-se ,i son de fang ja que estem acostumats a veure titelles de tela suposo que provenen d’ells .
I com ha dit en joel les vam veure al museu de girona ens van dir que eren les nines amb que es entretenien les noies d’aquella època.
Ave!:)
ohh una representació de titelles!k guayy
a mi de petites m’encantaven, la meva mare em va fer una am teles, era molt maca. jaja quins records de l’infància!!
És una molt bona idea per representar històries als nens petitons:)
La veritat es que s’asemblem molt a les barbies:O
valee
Benvolguda Margalida:
Sóc la Gemma Herrero, professora de Llatí a Gavà en una escola concertada, farà cosa d’any i mig que els meus alumnes i jo seguim les petjades del vostre fil tan meravellós. Feliciter! Tant a tu com als teus alumnes.
Dir-te que la teva pedagogia m’anima i ha fet possible que pugui crear un blog per als alumnes. Encara li manca cosetes, però per alguna banda ens havíem d’iniciar. Ens agradaria, de cara al curs vinent, poder fer algun intercanvi amb vosaltres.
Per cert, et facilito l’adreça del blog a veure que et sembla.(http://linguaetlitteralatina.blogspot.com/)
Gràcies pel teu treball que ens esperona a tants professors amb ganes d’innovar i aprendre!
Quina alegria, Gemma! Coneixia el vostre bloc (magnífic!) a través de la blogosfera de Chiron. Ara mateix l’enllaço a Aracne fila i fila i ara només falten les mútues col·laboracions, tant en comentaris com en articles. Fins ben aviat, Gemma i alumnes!
Salve!He trobat informació sobre Marc Antoni i Cleopàtra. És més o menys la història que expliquen les titelles, que per cert m’han agradat molt!
Marc Antoni era un general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia sigut comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l’assassinat d’aquest, va perseguir els culpables, Marc Brut i Gai Cassi i a més va aconseguir enfrontar al poble romà contra ells. Malauradament, després van sorgir altres dos rivals, que van formar un triumvirat. D’aquesta manera es va desencadenar una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans.
Marc Antoni va demanar ajuda a la reina Cleòpatra, però la reina es va negar que Egipte entrara en una guerra civil dels romans. Per aquesta raó, Marc Antoni va decidir viatjar a Egipte per a parlar directament amb ella i demanar-li explicacions. El resultat d’aquest viatge va ser que els dos es van enamorar i Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Cleòpatra
.
L’any 40 aC va haver de tornar a Roma, allà va complir amb la promesa de casar-se amb Octàvia, germana de Octavi, el futur primer emperador de Roma i nebot nét de Juli Cèsar. Octavi era molt amic de Marc Antoni.
Després de la marxa de Marc Antoni a Roma, Cleòpatra va donar a llum dos bessons (Alexandre Heli i Cleòpatra Selene) i un temps després un altre (Ptolemeu Filadelf).
L’any 36 aC, Marc Antoni va tornar a viatjar amb una expedició a Orient. Cleòpatra es va reunir allà amb ell i allí van tenir el seu tercer fill. La campanya va tindre un gran èxit i van decidir celebrar-ho a Alexandria, on es van quedar a viure.
L’any 32 aC, Octavi els va declarar la guerra, va sublevar al poble romà contra la mala conducta de Marc Antoni i aquest es va divorciar oficialment d’Octàvia. Llavors, es va produir la batalla d’Actium (Àccio), en el 31 aC, que va ser un desastre per a Marc Antoni i la flota de Cleòpatra.
Després d’aquesta derrota, Marc Antoni va ser enganyat per un fals informe sobre la mort de Cleòpatra, així que aquest es va suïcidar deixant-se caure sobre la seva pròpia espasa.
Octavi va acusar a Cleopàtra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d’ídols animals… posant d’aquesta manera en contra seu al senat romà i a tota la població. També deia que la mala conducta de Marc Antoni es devia als embruixaments de Cleopàtra.
Octavi planejava agafar la reina com a presonera i portar-la a Roma per demostrar la seva superioritat i la seva victòria. Però Cleopàtra el dia 12 d’agost de l’any 30 aC va pendre la decisió de suïcidar-se. Abans de morir va escriure una missiva a Octavi en la que li comunicava el seu desig de ser soterrada junt amb Marc Antoni.
S’assembla a la història de Romeu i Julieta! 🙂
Vale!
Ave:)
L’origen de les titelles comença al occident, concretament a Grècia i més tard passa a Roma i a partir d’aquí, s’ha anat divulgant per tot Europa i a la resta del món.
La primera referència a Grècia es va representar l’any 422 a.C. quan Xenofont explica la visita d’un titellaire de Siracusa a la casa del ric atenenc Callias. La característica del teatre de titelles d’aquella època que estava realitzat per titellaires ambulants que diverteixen als cercles selectes de ciutadans, encara que a més feien representacions en places públiques. El primer titellaire conegut pel seu nom es deia Photino i utilitzava titelles de fil.
Les titelles eren una espècie de nina amb vida pròpia i autonomia que representen algun personatge explicant anècdotes de l’ofici del titeller d’una manera lúdica i divertida de diferents dimensions, i que a més es poden moure òbviament manipulat per un titellaire que li dona veu i moviment. Durant la representació es veu com els titellaires ens ensenyen diferents tècniques de manipulació: guant, Putxinel•li o titella tradicional català, Punch o titella anglès,dit, Muppet, vareta o tija,bunraku de taula, mans, fils, Ombres,etc.
vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Pintura mural a la Magna Celebratio MMX
Les nines són molt maques, tot i que devia ser incòmode jugar-hi, tot intentant no trencar-les.
A mi les titelles em semblen una gran forma de distracció, molt entretinguda. De petita sempre volia anar-ne a veure, i ara es fan servir molt com a recurs a la tele, ja que moltes sèries per a nens petits es representen amb titelles.
Maria
No es que m’agradin molt les titelles, pero les de la fotografia son molt curioses, pero no creieu que eren massa fràgils?
Valee!
Avee!
hem de posar-li imaginació per deduir que aquestes titelles són Marc Antoni i Cleopatra! Jajaja però estan molt ben fetes.
suposo que la representació va estar molt bé
valee
És normal que a aquella època ja hi haguessin nines, titelles… ja que amb alguna cosa havien de passar el temps. Tot i tenin en compte això no deixa de sorprendren’s, o a mi almenys, ja que les nines tampoc han canviat tant. Sí, ara tenen cabells, ploren, mengen… però l’estructura de la joguina i el fet per a que serveixen és el mateix abans que ara.
Les titelles per cert, molt entretingudes. Crec que és una bona manera d’aprendre etapes de la història.
Vale!
Hola!
Em recorda molt a les titelles del Marroc es veritat que hi ha homes que surten al carrer amb les titelles a explicar (històries ,llegendes ..):)
Fa molt de temps d’alló ,pero encara ara no sabria dirte si encara queda gent fen titelles.
Bé, el que pdoria dir sobre aquest article, que es un article divertit que tingui com a protagonistes de l’article les titelles.Les titielles tenen un gran valor a tot lloc del món, perquè son ninots que es mouen amb un moviment àutonom.Les titelles han estat un gran triomf per a tots paisos i per a tota persona poder coneixel’s, perquè et fagin somriure i conèxer nous temes tractatas per les titelles. Les titelles es un element imprescindible per a l’infància i encara per la joventut, com sabeu la cosa estimadaq no té temps per deixar-la.
Tot hi això es el que poc dir en aquest moment,espero que hagi estat una gran utilitat la meva breu explicació.
Les titelles son ninots que et poden cambiar un moment,segon de la teva vida,per un somriure!!!!
Hola un altre cop companys, aqui ús deixo un video enllaçat de les titeles del Marrroc!
Clic queu:aqui http://www.youtube.com/watch?v=BIzYkj_FUcE
En el Marroc com un altre país de les notres vides ens fa gaudir de mil coses que té com un altre país!
Les titelles son un element important per les persones marroquines, perquè es costum tenir-les el nostre costat per demostrar-nos temes que havien viscut els nostres avis,besavis…!Es un entreteniment molt freqúent a tpota sona del Marroc.les titelles es molt freqüent troba-les al carrer representades en el carrer o en obresw teatrals d’escoles!!
El millor es veure’l del carrer,perquè fa gaudir a tota gent d’un minut d’entreteniment!
Per això les titelles mai en faltat per els carrers del Marroc ni en les obres teatrals d’aquest país que es vei nostre i ben apreciat per la gent!
Titelles,somriure,alegria,emoció!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Magna celebratio A.D MMXI”: Fem un pas més?
Titelles romans a Empúries “La fi de Juli Cèsar”
Pingback: REFERENTS_vida governada | abla a pok a pok
Titelles romanes a Tarraco Viva
Vídeo
Aneu a veure aquest espectacle de titelles romanes. No és un espectacle infantil.
http://www.tanitdifusio.cat/ca/agenda-activitats-visites-rutes-turisme-grups/136-titelles-marc-antoni-i-cleopatra