Salutatio matutina a El Padrí

Visioneu el principi de la pel·lícula El padrí de Francis Ford Coppola (1972) i després relacioneu-lo amb el tema de la societat romana (vid. Labyrinthus). A què us recorda? Quin paral·lelismes hi podeu establir? Per què? Quin poema de Marcial, publicat en El Fil de les Clàssiques en fa referència?…

13 thoughts on “Salutatio matutina a El Padrí

  1. Pol Nóbrega

    Hola Lida!

    He vist el vídeo i jo no he vist cap paral·lelisme amb la societat romana, però això no vol dir que no hi hagi cap. Però crec que són èpoques completament diferents.

  2. Coty

    Ave Lida!
    Doncs mira fa temps que tenia ganes de veure aquesta mítica peli, i mai m’havia posat, però ara que veig aquest principi tant contundent m’entren bastantes ganes de veure-la sencera.
    La veritat és que té més referents clàssics dels que sembla, perquè potser un la veu i no s’en adona de que aquesta “salutatio” bé directament de l’època dels romans. A l’enllaç que ens has deixat de Labyrinthus he trobat aquest paràgraf en que explica molt bé el que acabem de veure al vídeo:

    “Relació entre classes altes i baixes de dependència directa:
    Patrons i clients (patrones i clientes).
    Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que n’esdevenien els patrons. Sovint els patrons dels uns eren al seu torn clients d’altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, des de Roma fins a les províncies. El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis. El costum era que els clients fessin cua a l’alba davant la domus del patró per ser-hi acollits, retre-li homenatge (salutatio) i rebre aliments o diners (sportula). El nombre de client que esperaven a la porta de la casa o que acompanyaven el seu patró fins al fòrum eren un indicador de la seva importància política i social i li donaven prestigi. Altres beneficis que aportaven la clientela al patró eren votar segons les seves indicacions, formar part de les seves tropes privades o bé retre-li serveis de diversa mena.”

    Així podem entendre la trama que envolta al Padrí i el que signifiquen els fils de titella que veiem al títol de la pel·lícula, que representan com és ell qui mou totes les accions (i corrupcions) d’aquella societat, muntant una xarxa de favors que, suposo, en cas de perill aquests “clientes” haurien de tornar al Padrí per tal de no ser enxampat i, per tant, sempre sortiria ben parat.
    El poema de Marcial al que fa referència és la de “L’horari romà” que és l’horari dels patricis, en el qual s’esmenta que les dues primeres hores del matí es dediquen als clients.
    M’ha agradat molt l’article!

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Pol, els enllaços són per alguna cosa! Llegir el títol de l’apunt també és indicatiu!
    Coty, molt bé! L’experiència és un grau i saber què vol dir vid. també! Per cert, què vol dir?

  4. Coty

    Lida! Vid. és una abreviació del llatí ‘vide’ i significa en castellà “visioneu”.

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Vols dir, Coty, que vide, imperatiu de 2a singular del verb video es tradueix per visioneu?

  6. Coty

    En una traducció més fidel (l’altra és més intuitiva) significa “mira, veu”, ja que és un imperatiu.
    Vale 🙂

  7. nuria

    Salve Lida!
    Quina gran triologia la de “El padrino”. Les pel·lícules que més m’agraden d’aquesta trilogia són les dues priemeres amb una gran actuació per part de Marlon Brando i Robert de Niro com a Vito Corleone.
    He vist moltes vegades aquest fragment de la pel·lícula i fins ara no ho he sabut relacionar amb la “salutatio”. Quan ens vas intuir a que pensesim en quin costum social romà podia tenir relació, m’hen vaig enrecordar de l’espectacle de vida cuotidiana que vam veure a la Magna Celebratio de Badalona. Ho van explicar molt bé i a mi al menys em va quedar molt clar =).

    Valee! 😀

  8. Margalida Capellà Soler Post author

    Les recreacions històriques i sobretot les del grup de Tàrraco Viva són una gran eina pedagògica i didàctica per explicar el passat.

    L’ENHORABONA, Núria! Acabes de fer el comentari 9000 de El Fil de les Clàssiques. Increïble, però cert!

  9. nuria

    Salve Lida!!!
    Ostres merci per avisar pel facebook! =) És tot un honor haber fet el comentari 9.000, ja veuras que dintre de res tindrem 10.000 comentaris al bloc ^^.

    Valee! 😀

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    T’ho volia dir avui a classe, però m’he despistat! El comentari deu mil es mereixerà article, veritat?

    Aviat Aracne farà els cinc mil. Increïble! Com pot ser que tinguem entre el Fil i Aracne gairebé 10.400 comentaris aprovats?

  11. you

    Hola!
    El es un tros del vídeo que diu paral•lelismes “viene”i per que abans les he llegit això si ,primer e vist el vídeo però no em vaig assabentar gaire però si que surt quan me fixat més .
    vele!

  12. lina

    Ave Lida!
    Mai he vist aquesta pel•lícula, però sembla molt interessant.
    Ja que Coty ha dit la relació que hi han entre patró i client, dono la meva opinió del que passa avui en dia.
    Aquesta situació encara existeix avui en dia, ja que moltes persones emigrem dels nostres països per trobar un nivell de vida millor i tenir una mica més de futur. Hi ha molts casos (que no és el meu cas), arriben a països europeus a traves de préstecs. Moltes vegades, per no dir la majoria, les persones endeutades mai terminen de pagar les seves deutes, ja que els patrons els obliguen a fer feines de franc. Així doncs, aquesta situació és un clar exemple de explotació.

    Vale Lida!

  13. Margalida Capellà Soler Post author

    Em sap molt greu, Lina, el que expliques, però encara que no m’agradi és cert. Has sabut trobar un bon paral·lelisme del servilisme del món romà en el món actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *