Category Archives: Grec

Living History dels antics Jocs Olímpics

Si no vàreu veure abans dels jocs olímpics d’Atenes, el 2004, el primer Living History de la televisió, dirigit per Isabel Raventós i Sergi Schaaff, sobre els antics Jocs Olímpics, ara podeu visionar un resum dels tretze capítols de Campeones de Olimpia i traslladar-vos al segle IV aC a Olímpia amb trenta atletes professionals de França, Alemanya, Itàlia, Grècia i Espanya. Els atletes espanyols que hi participaran foren:  Jaime Peñas Bermejo, Ion Gutiérrez Terradillos, Jordi Mayoral Rodríguez, Waldo Moreno Lara, Antonio Ledesma Santana, entrenats per José Luis Martínez i Francisco Barcia, i assessorats  per l’historiador Conrado Durántez.

Hem estudiat els jocs a l’antiguitat (l’alumne Cristian Dedeu ens ho va resumir en un vídeo), en Sebastià Giralt ens ajuda a recordar-ho, així com el nostre llibre de Grec 1 i 2 de l’ed. Teide, a més  aquest any s’han celebrat els jocs olímpics de Beijing i ens han regalat diversos documentals a TDP sobre la boxa, l’ hípica a Olímpia i l’atletisme; per tant tenim suficient informació per, després de veure els tretze capítols resumits en 10, comentar què us ha semblat el Living History de Campeones de Olimpia:

Capítol 1:

Quin nom reben aquests guerrers?

A classe de grec de segon de batxillerat, hem traduït un fragment de l’Anàbasi de Xenofont en què Cir passa revista a l’exèrcit grec (Grec II, Teide pàg. 38). Ara es tracta d’identificar les imatges (Wikimedia Commons) següents de guerrers amb el nom corresponent i argumentar-ho. Ja sabeu: una imatge val més que mil paraules, però les paraules també són importants!

escita.jpg

2.

exercit.jpg

3.

600px-rider_bm_b1.jpg

4.

800px-hop2.jpg

Jàson i Medea: una adaptació i un QV

llibres_teide.jpgHa estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.

Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.

Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:

biblioteca quaderns virtuals

P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!

[slideshare id=351213&doc=m-e-d-e-a-pptminimizer-1208125925723485-8&w=425]

Empúries: l’ànima de Catalunya

No us perdeu el documental  “Empúries: l’ànima de Catalunya””. En la seva producció hi han col·laborat el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Ajuntament de l’Escala, i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, entre d’altres.

asclepi.jpg

Sabeu qui el presenta? Doncs, l’Antoni Tortajada, el presentador d’Històries de Catalunya, i germà d’en Manel, professor de música del nostre institut. No us el podeu perdre!

Si el voleu tornar a veure:

Grècia i Atenes avui

escut-grec.png

Tot consultat enciclopèdies i també internet, hem d’aprendre què és avui Grècia (capital, bandera, escut, religió oficial, sistema de govern, moneda, idiomes, habitants, clima, menjar típic, dansa, música etc) i potser esbrinareu el perquè dels colors del bloc i  de la meva…

Una vegada hàgiu escoltat el programa de viatges, Nómadas, emès ahir per  Ràdio Nacional en què Álvaro Soto ens presenta un viatge a l’Atenes actual, bressol de la civilització occidental, posareu imatges (a la galeria de Chiron en trobareu) i música (Santi Carbonell en té una bona selecció al seu miniPOD)  a les seves paraules. Carlos Rocamora i els que heu estat a Atenes ens podreu fer dentetes amb les vostres pròpies fotografies, si voleu. Fins i tot disposem d’un diccionari de grec modern en línia. Bon viatge a Grècia i a Atenes!

Apreneu llengües!

 logollengues.jpg 

Avui se celebra des del 2001 el Dia Europeu de les Llengües, i per a nosaltres el 26 de setembre també és dies festus linguarum Europae.

La major part de les llengües d’Europa tenen un origen indoeuropeu i una gran majoria provenen del llatí. Quines llengües, parlades avui a Europa no són indoeuropees? Quines llengües deriven del llatí? i del grec?

Quina necessitat hi ha avui de celebrar un Dia Europeu de les Llengües? Tenint en compte la globalització dels mitjans de comunicació i l’ús generalitzat d’internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació lingüística o cap a la pluralitat? Per què? Bla, bla, bla…

  

Graecatum aenigma

ostracon.jpg

 Comencem la segona setmana de curs i plantejo als alumnes que heu fet l’esforç d’aprendre l’alfabet grec que desxifreu l’enigma de la imatge: què hi llegiu?

Una pista: el text el vaig escriure en un tros de ceràmica feta malbé, tal com els antics grecs escrivien en un òstracon el nom de la persona que volien condemnar a ostracisme. Nosaltres no bandejarem ningú, ni cap no serà persona non grata; més aviat agafarem la idea per escriure en grec transliterat el nom del company o la companya de classe que sigui el nostre rex o regina (no ho puc escriure en grec però seria basileus o basilea) per organitzar un simposium o qualsevol acte a classe de grec. Tots heu de portar el vostre òstracon fet a casa (amb ceràmica recliclada o feta amb fang i després pintat de negre) el divendres 5 d’octubre i a tres quarts de tres de la tarda farem la votació. Trieu amb seny, no castigueu ningú.

Mireu quins òstraca ens han arribat de la Grècia clàssica; intentarem desxifrar també a quins polítics  grecs pretenien bandejar per ostracisme i si ho van aconseguir:

 

sherd_pericles_agora_mus.jpg

sherd_cimon_agora_mus.jpg

sherd_aristides_agora_mus.jpg

sherd_themistocles_agora_mus1.jpg

sherd_hippocrates_agora_mus.jpg

Un consell: apreneu l’alfabet grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un curs nou i altre cop cal començar per les beceroles del grec. El primer que cal fer a classe de grec és aprendre l’alfabet grec, una bona inversió si hem de fer cas dels mots de John Ruskin. L’alfabet sempre us pot anar bé i a partir d’ara començareu a veure lletres arreu; per exemple, sabeu en què es va inspirar qui va dissenyar aquesta cadira? lambda.jpg

 

Per aprendre l’alfabet grec, teniu un pràctic Jclic de l’Àurea Pérez, practiqueu i practiqueu fins que us surti bé (el teniu també al moodle de grec de primer i de segon). Si voleu fer cal·ligrafia i no en teniu prou (o encara no teniu el llibre) amb la pàgina 18 del llibre Grec 1 de l’ed. Teide, imprimiu-vos aquesta i practiqueu.

Ana Ovando ens ajuda a aprendre a llegir en grec i ja veureu com n’és de divertit:

 A partir d’ara, per escriure en grec us recomano el programa Euclides del grup Electra de la UB. Recordem que al nostre bloc malauradament no podem escriure en grec.  

Si en voleu saber més o emprar altres programes, visiteu les informacions i els enllaços que ens facilita Sebastià Giralt, n’hi ha de molt interessants.

Avete, discipuli et discipulae!

benvinguts.jpg 

Benvinguts i benvingudes a un nou curs!

Encetem curs amb el premi Didascàlia de la revista Auriga i això ens ha d’insuflar ànims per continuar treballant amb El fil de les clàssiques, però en la meva maleta de retorn de vacances, entre altres coses, porto moltes ganes de fer ràdio educativa, un nou espai virtual El fil moodle,  (d’ ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació), i un bloc per a vosaltres: Aracne fila i fila perquè sigui vostre, el gestioneu vosaltres, hi convideu altres alumnes d’arreu i hi plantegeu enigmes, hi pujeu vídeos i música, etc. L’única condició és que els temes han de ser de cultura i civilització grecollatina i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. La música, el cinema, els jocs us permetran fer una recerca de referents clàssics arreu. Ja filaveu tant o més que la mestra per tant ja podeu filar sols. Alguns no heu filat mai perquè per primera vegada arribeu a les meves classes. No patiu n’aprendreu aviat, a més amb la nova llei cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. A la xarxa hi ha molts recursos i molts blocs d’estudiants, començarem per Chiron, una blogosfera del món clàssic amb moltes aracnografies. Bonam fortunam habeatis!

P.S. A partir de benvinguts, treballarem a classe les diferents llengües i alfabets, són totes indoeuropees? Quines són romàniques? Quines altres llengües es parlen a l’IES Cristòfol Ferrer? bla, bla, bla