A classe, hem treballat l’esport a Grècia i a Roma. Enguany és any olímpic: Beijing 2008. Ara ha arribat el moment que comenteu les diferències i les semblances entre Grècia, Roma i l’actualitat. Primer, visioneu aquest vídeo sobre una exposició que es va fer al MAC de Catalunya i que ha anat itinerant per diferents llocs (Tarragona, València). Reflexos d’Apol·lo és una exposició excepcional que mostra els nombrosos testimonis conservats que il·lustren la pràctica de l’esport i l’esperit esportiu a la Grècia i Roma antigues.
Aquí teniu les meravelloses fotografies que Ana Ovando va fer de l’exposició Reflexos d’Apol·lo al MNAT de Tarragona.No us les perdeu!
La majoria d’esports tal com els coneixem avui en dia són gracies als antics grecs i romans. Gracies a les excavacións que es van fer a Olimpia i altres llocs destacats en l’esport s’han recuperat molts esports que s’haurien perdut. Ha Grecia i a Roma els esports s’assemblaven molt, es feien despullats per aixo s’en diu avui en dia gimnas que ve del grec que vol dir nu. Es posaven olis per el cos y utilitzaven un estri per treure’s la suor i l’oli. Avui en dia es fan amb roba adequada. Un dels esports més importants són les curses de quadrigues que a grecia es feien a l’hipodrom i a roma al circ. Avui en dia el que més s’assembla es la formula 1. Tots aquests esports es veuen molt bé a la pel·lícula d’Asterix als jocs olímpics perque fan una barreja de grecs, romans i coses actuals i es molt divertida. També feien els jocs olimpics que van ser prohibits per l’emperador Teodosi i que més tart l’any 1896 es van recuperar gracies a un frances. Vale galiii!!!
Sóm romans a més no poder…tots els esports que avui en dia es fan a les olimpiades són iguals que els antics romans, inclús el nom de “olimpiades” és igual que a l’antiguitat. Aquest reportatge es podria aver dit “100% romans” agués quedat molt bé.
Penso que es interesant conservar les arrels encara que siguin molt i molt llunyanes, aquesta és una forma molt ludica de fer-ho i s’asegura l’existencia. Encara que tot això va ser gràcies a un frances, que si no putser fariem els jocs de la galia…qui sap.
El video està molt bé, i ho explica tot molt interessant.
Alguns dels jocs que hi surten en el video per no dir quasi bé tots es juguen encara a les Olimpiades. Tot el que tenim és dels Romans, fins i tot els jocs.
M’agrada el video!
Fins demàààà Galiiiiii :)!
Un cop més ens demostren que moltes de les costums que tenim actualment venen dels romans! i com no les olimpiades i els jocs (encara que es puguin jugar de formes diferents i utilitzant estris i materials diferents) no són una exepció!
valee/vauee!!
-aida.
Realment, la major part de coses que tenim provenen dels romans.
Fins que no he fet llatí no m’he adonat.
Molt interessant!
És molt bó el video, em sembla memorable que grecs i romans visquessin l’esport amb tanta intenssitat.
el video complementa la informació que tenim de l’esport a grècia, el que més m’ha cridat l’atenció, es que feien els esports sense roba
Els grecs com es habitual són els precursors de totes les coses maques, entre elles l’esport que a part de ser una cosa entretenida t’ajuda per estar en forma i com diu el llatinisme”mente sana in corporem sana”
Vols dir, Bouchra, que el llatinisme es diu així?
Ave Margalida!
Està molt bé el vídeo! Crec que es una altra prova de tot el que queda encara dels grecs! Els esports que es practicaven a l’antiga Grècia no han variat gaire als de l’actualitat. La diferència més clara que trobo es que ara no tenen res a veure amb la religió. Que ho feien els grecs! jeje
El video, esta molt bé però crec que a la nostre classe de clàssiques, algù tindria que haver fet un treball sobre aixó.
Sí, l’ha fet un Jordi i demà ens l’exposarà a classe.
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Els jocs i l’esport a Grècia, per Cristian Dedeu
Hola!
A l’antiguitat els esports eren bastant diferents a ara, sobretot en la vestimenta ja que el que ara ens semblaria una bogeria, abans no; i es que els antics grecs i romans anaven nus! Per això calia que es posessin oli i amb una eina en forma de destral, es treien la sorra que tenien pel cos desprès d’haver entrat en combat.
Respecte el vídeo, les proves atlètiques que conec són bastants que ara a l’actualitat, han canviat una mica com les curses de cavalls o els combats que es feien.
Per acabar, comentaré la peça ceràmica que hi apareix darrere del director del museu d’arqueologia de Catalunya, Pere Izquierdo.
-No estic segura, perquè encara confonc les peces més semblants, però diria que és una àmfora o un estamne.
-Era un recipient que servia bàsicament per emmagatzemar menjars i líquids, com el vi o aigua normalment.
-El seu estil està compost per una pintura de figures negres. Es poden apreciar sanefes amb motius geomètrics.
-L’escena que representa són persones envoltades d’animals, una espècie de cérvols o ovelles, segurament d’un capítol mític.
Això es tot, fins aviat!
Gràcies, Margalida, per donar-nos a conèixer aquest vídeo, que correspon a una exposició temporal, però il·lustra molt bé el tema dels Jocs atlètics
A partir del comentari de la Michelle, se m’acudeixen diverses qüestions:
-La nuesa dels atletes, que tant ens sorprèn ara, ajuda a entendre l’etimologia d’un terme català actual. Em dieu quin i de quin terme grec prové?
-Recordeu el nom d’aquesta eina, que ella compara a una destral, però més aviat és com una falç?
-L’ajudem en el dubte que presenta al principi del comentari iconogràfic que amb tant d’encert ha aprofitat de fer al final?
Hola!!
Crec que aquesta exposició és molt interessant perquè mostra amb molta precisió la importància que tenia l’esport per als grecs, ja que aquest era viscut no només com una forma de conservar la salut, sinó també com un mètode d’honorar els déus.
I. L’esperit de competició. Els déus i els herois eren el model de l’esportista grec. Per exemple, Aquil•les, l’heroi semidiví del cicle mític troià, que decideix lluitar tot i que l’oracle li diu que si lluita a la guerra de Troia, a l’Àsia Menor, morirà. El vas ceràmic en què es pot veure aquest episodi i que està situat al darrere del director del museu és una cratera acampanada de figures negres sobre roig. Té dues nanses horitzontals i un coll ample. Servia per barrejar l’aigua amb el vi i, per tant, era una peça de taula.
II. El món del gimnàs i de la palestra. El director es troba just al davant d’un cílix de figures roges sobre negre on s’hi representa un esportista netejant-se amb un estríjol. El cílix era un vas d’ús quotidià. Parla de la nuesa dels atletes què s’ungien el cos amb olis abans de realitzar l’exercici.
III. Les grans competicions. Ens parla dels premis que rebien els atletes quan guanyaven. Acostumaven a ser guardonats amb corones de llorer (atribut del déu Ἀπόλλων, Apol•lo o Febus en llatí, fill de Zeus, déu de les arts i la bellesa masculina) i amb àmfores plenes d’oli en què s’hi representava per una banda l’esport en què el guardonat havia competit, i per l’altra banda la deessa de la victòria Νίκη. Cal recordar que a l’acròpolis d’Atenes, regió de l’Àtica a la Grècia continental central, hi ha el temple de Nice Àptera, un temple dedicat a aquesta dea de la victòria alada.
La nuesa dels atletes ajuda a entendre l’etimologia del mot gimnàs que prové de la paraula grega γιμνός “nu”.
El nom de l’eina què els atletes usaven per netejar-se després de fer l’exercici físic s’anomena estríjol.
Adéu!
Pingback: Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat | Aracne fila i fila