Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu mil

El prolífic autor grec de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics, Xenofont d’Atenes (c.428-c.354 aC), va crear amb l’Anàbasi el subgènere historiogràfic de la memòria personal.

L’Anàbasi, unes memòries militars en tercera persona sobre l’expedició de deu mil mercenaris grecs que van acompanyar l’any 401 aC Cir (o Ciros) el Jove, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Cir és mort i el seu exèrcit, derrotat. Després els deu mil proven de tornar vorejant el Tigris (o Tigres), travessant països remots en un viatge atzarós pel Pont que Xenofont ens descriu de forma apassionant, però alhora senzilla i ben emotiva.

Ruta de Cir el Jove i els 10 mil

L’anàbasi de Xenofont, al programa d’Enric Calpena a Catalunya Ràdio, En Guàrdia del 28/02/2010:

No us perdeu la lectura dramatitzada sobre el paper de Xenofont a l’Anàbasi a partir del minut 19:04 fins al 21:20.

Què vol dir anàbasi en català? Quins ètims grecs formen el mot anàbasi?

Ἀνάβασις és un títol ben aconseguit per a aquesta obra de Xenofont? Sovint es recorda l’Anàbasi amb el crit “θάλασσα! θάλασσα!”, “Thalassa! Thalassa!”, és a dir. “El mar! El mar”, per què?

Els deu mil són els primers mercenaris (del llatí merces, – edis, «paga, salari»)? Quin nom reben aquests guerrers?, Quin nom reben les armes d’un hoplita?, Vid. Què tenen en comú?

Grec 2, Editorial Teide

Heu vist Els amos de la nit (The Warriors) de Walter Hill? Heu jugat al videojoc homònim?

Espero haver-vos despertat l’interès per fer la lectura de l’Anàbasi de Xenofont!

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Foment lectura, General, Historiografia, Prosa, Ràdio i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu mil

  1. Retroenllaç: Quin nom reben aquests guerrers? | El Fil de les Clàssiques

  2. Retroenllaç: La historiografia grega | Literatura grega a escena

  3. Carlos Thiriet diu:

    Χαιρετε,
    Xenofont fou un important historiador i escriptor grec de finals del segle V a.C. i la primera meitat del segle IV a.C.
    Va ser deixeble de Sòcrates, i precisament contravenint el consell del filòsof grec va acabar en l’exèrcit mercernari conegut com els deu mil, que van apojar al general persa Cir el Jove en la recerca del tro que poseia el seu germà Artaxerxes II.
    Xenofont va escriure un llibre anomenat Anàbasi, on narra els fets històrics de l’expedició dels deu mil per tornar a Grècia després de la derrota de Cir a Cunaxa. Així creà el subgènere historiogràfic conegut com a memòria personal. Anàbasi en català vol dir pujada o marxa terra en dins, i en aquest cas Xenofont la va anomenar l’anàbasi de Cir, per tant vol dir la marxa terra en dins de Cir.
    A l’expedició van participar molts tipus de soldats diferents. Entre els més destacats estaven els hoplites, soldats de lluita cos a cos que anaven molt be defensats per un gran escut (hoplòn) i una llarga llança per realitzar la formació de falange, a més d’una espasa curta. També estaven els peltastes, soldats lleugers que portaven un petit escut i una javelina que llançaven a l’enemic a una distància d’entre 25 i 50 metres segons la destressa del llançador.
    Gràcies a Xenofont encara es manté viu el record de les aventures que van viure els deu mil, que són dignes de ésser recordades per tota l’eternitat.

  4. Retroenllaç: Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu ...

  5. Chaymae Zaouaghi diu:

    Χαιρετε!!
    Xenofont fou un historiador, escriptor i militar grec nascut al 428 aC (Atenes) i mort entre el 355 i 350 aC, molt conegut per als seus escrits sobre la cultura i la història de Grècia.
    Per la seva situació econòmica bastant precària, Xenofont va haver d’abandonar Atenes amb un sistema democràtic en aquell moment, per unir-se als deu mil mercenaris en ajuda del persa Cir el Jove per conquerir Babilònia. Després de la derrota i la mort del príncep, Xenofont va prendre la missió de retornar els mercenaris a Grècia presentant grans trets militars.

    Com a historiador, va escriure les seves obres en un grec ja evolucionat i poc elegant. Podem dividir la seva producció en tres grups diferents: obres historico-polítiques, filosòfiques i didàctiques.
    En el primer grup, situaríem una de les seves obres més importants l’Anàbasi, que relata la fracassada expedició amb Cir el Jove i el retorn dels deu mil mercenaris grecs. Amb l’Anàbasi, va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal.
    També hi trobem altres obres com la Constitució dels lacedemonis, les Hel·lèniques i l’Agesilau.

    En el següent grup, hi tenim les obres filosòfiques, “L’Apologia de Sòcrates” (que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort) els “Records de Sòcrates”, en què recull els seus propis records al voltant del seu mestre i el Convit, on també introdueix diverses opinions socràtiques.

    En el tercer i últim grup, hi destaquem algunes obres com ara la “Ciropèdia”, que recull l’educació de Cir, i opinions sobre política amb finalitat moral; el “Cinegètic”, que representa la caça com un valor educatiu; “Hípica i Hipàrquic”, que tracten sobre el món de l’equitació; “Hieró”, que analitza la natura dels tirans, entre d’altres.

    Respecte a la seva obra més important “l’Anàbasi”, el títol d’aquesta obra significa pujada o terra en dins i suposo que es refereix a l’expedició que va duu a terme amb Cir.
    En aquesta expedició, hi van participar hoplites i peltastes. Els primers són soldats armats amb armes pesants com ara l’escut, cuirassa de metall, llança, espasa i gamberes. En canvi, els peltastes són soldats d’infanteria que portaven una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat molt reduït de fusta revestida amb cuir.

  6. Andrea Gómez diu:

    Χαιρετε!
    Jenofonte nació en las cercanías de Atenas en 431 a. C. y murió en Tracia en 354 a. C. Está considerado como uno de los autores insignia de la Antigua Grecia. Escribió sobre la historia y la cultura de su patria pero además fue un reconocido militar. Fue discípulo de otro gran filósofo griego como lo fue Sócrates.
    Fue uno de los autores que cultivó el subgénero historiográfico de la etnografía (que relata las costumbres de los pueblos extranjeros) junto con Heródoto y Tucídides.
    La obra de Jenofonte se clasifica en históricas, socráticas y didácticas. Su famosa obra La Anábasis, es histórica.
    La Anábasis, (del griego “subida, expedición hacia el interior”) es un admirable relato sobre sus aventuras como participante en la expedición de mercenarios griegos para ayudar a Ciro el Joven, cuando aspiraba al trono que ocupaba su hermano Artajerjes. No fue hasta el año 404 a.C. cuando Jenofonte, se uniría a la expedición mercenaria a Persia, también conocida como Expedición de los Diez Mil, ya que el contingente de mercenarios griegos estaba formado por 10600 hoplitas. Jenofonte mantendría una cercana amistad con Ciro, aunque, el fallecimiento de éste en plena acción marcaría el regreso abrupto y complejo a su patria.
    Estos hoplitas eran ciudadano-soldados de las Ciudades-Estado de la Antigua Grecia, un soldado de infantería pesada. En cambio, el peltasta es la infantería ligera mercenaria característica de los ejércitos griegos y helenísticos.
    Esta obra es también conocida por el título de “El mar! El mar!”. Según La Anábasis, “¡El mar, el mar!” («¡θάλασσα! ¡θάλασσα!», «¡Thalassa! ¡Thalassa!») fue lo que gritaron, llenos de alegría, los componentes de la Expedición de los Diez Mil cuando, en el 401 a. C. divisaron el Mar Negro desde Trebisonda, lo que equivalía a su salvación. Es así porque, a causa de este hecho importante en el relato, la Anábasis se conoce también por “El mar! El mar!”.

  7. Ariadna Ruiz diu:

    Xairete!

    Xenofont fou un historiador grec, filòsof (deixeble de Sòcrates) i un militar. Va néixer a Atenes l’any 430 aC i va morir l’any 354 aC.

    Va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal que consisteix a escriure en forma de narració les vivències personals d’una persona. L’exemple de memòria personal escrita per Xenofont és l’Anàbasi.

    Durant tota la seva vida ha escrit una multitud d’escrits, a continuació explicaré uns quants:

    En primer lloc tenim Les Hel·lèniques que són un conjunt de períodes històrics entre el 410 i el 362. Relaten la continuació de la història de Tucídides, encara que no tenen un rigor historiogràfic.

    En segon lloc hi ha l’Ageslau que explica la biografia del rei espartà amb la intenció de mostrar-lo utòpic (ideal) com una eina propagandística.

    En tercer lloc tenim La República dels Lacedemonis que va estar escrita en el 388 i per primera vegada Xenofont va mostrar les idees polítiques que tenia en la ment.

    En quart lloc hi ha La Ciropèdia que tracta sobre l’educació de Cir el Jove; Explica: com seria un estat ideal, la base de la filosofia socràtica i la disciplina espartana. És la primera novel·la històrica que va escriure.

    Finalment, i en cinquè lloc, hi ha L’Anàbasi que en aquesta memòria personal relata com ell participa en l’expedició de Cir el Jove amb els 10.000 mercenaris grecs que varen retornar per a treure-li el tron al seu germà Artaxarxes (rei Pèrsia). Però Cir va ser mort i a consecuència el seu exèrcit va ser derrotat. Malgrat això, l’Anàbasi és coneguda pel crit “el mar, el mar!”que van fer els soldats en arribar al cim d’una muntanya per cridar als seus companys i al Cir.

    També cal destacar que l’exercit estava format hoplites i els peltastes. Els hoplites (segons el GDLC) eren soldats que anaven armats amb armes pesants; i els peltastes (segons el GDLC) eren soldats d’infanteria que duien la pelta (escut el·líptic truncat, molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir).

  8. Abigail.dina diu:

    Molt interessant aquest apunt sobre Xenofont.
    Xenofont va ser molt important, ja que va ser una escriptor i histoador,nascut l’any 428-427 a. de C. Va escriure sobre la història i la cultura de la seva pàtria però a més va ser un reconegut militar. Va ser deixeble d’un altre gran filòsof grec com el va ser Sòcrates.
    Durant la seva joventut, es va mostrar proper al cercle de Sòcrates.
    es va posar al servei de Cir, aspirant al tron de Pèrsia, a Àsia Menor. després Xenofont va ser nomenat general i va dirigir amb èxit les seves tropes,amb les quals va realitzar diverses campanyes a Àsia Menor . Després de la mort de Sòcrates, Xenofont,va ser exiliat d’Atenes ja que tenia una gran proximitat amb als cercles socràtics, va ser exiliat formalment .Tambè va estar al servei del rei de Esparta , on es va donar que les tropes espartanes es van enfrontar a Atenes. Després d’aquests successos rellevants, xenofont va traslladar-se definitivament amb la seva família a Esparta, però després d’una sèrie de successos va tornar a Atenes, on va viure fins a la seva mort al 354 a. C.
    Xenofon va fer el subgènere historiogràfic de la memòria personal que es tracta de
    escriure en forma de narració les vivències personals,això es reflexa en l’Anabàsi.
    Entre les seves obres històriques destaquen les Hel·lèniques, on es narra en 7 llibres la història de Grècia des del 411, moment en què s’interrompia la història de Tucídides, fins al 362 a. de C.
    La segona gran obra històrica en importància de Xenofont és la Anábasis, també amb 7 llibres, on es narra l’expedició dels mercenaris grecs sota les ordres de Cir fins a la seva tornada i la seva posada fora de perill després dels successos de Cunaxa.
    Altres obres històriques i polítiques. La Ciropedia.
    La seva admiració i gratitud cap a *Esparta estan a la base de l’obra sobre la Constitució dels lacedemonis, escrita al 388 a. C on Xenofont analitza la constitució de Licurg, que ell considera la clau per explicar el poder espartà.
    obras didàctiques:
    Xenofont, que per la seva formació tenia una clara vocació didàctica, va dedicar també nombrosos escrits a l’ensenyament; així, va compondre un tractat sobre la caça.
    Obres filosòfiques,com la seva Apologia de Sòcrates, un escrit amb el qual es pretenia revaloritzar la figura del filòsof.
    Quan parlem dels hoplites parlem de soldats que anaven armats amb armes pesants,i els peltastes eren soldats d’infanteria que duien la pelta.
    A l’Anàbasi tambè se lo pot dir “El mar! El mar!”ja que va ser el que van cridar amb plena alegria ,els que formaven part de l’expedició ,ja que era la seva salvació.

  9. regrag.chorouk regrag.chorouk diu:

    Χαιρε!
    Xenofont, en grec Ξενοφῶν, va ser un historiador i polític grec. Va ser un gran personatge d’Atenes del s V aC, ja que va destacar com a militar.
    Fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre’n l’actitud moral i crítica d’ell.
    Va escriure grans obres de tres tipus: obres historicopolítiques, filosòfiques i didàctiques.
    Nosaltres hem traduit juntament a classe de grec un fragment de l’obra de Anàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις); és més coneguda com “La retirada dels deu mil”, i és l’obra més coneguda de l’historiador atenenc Xenofont. Està narrada per ell mateix, en tercera persona.
    L’obra relata l’expedició dels mercenaris grecs al servei de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. L’objectiu real de l’expedició només el coneixia el general Clearc d’Esparta; oficialment, l’expedició era contra els písides.
    El nom que reben és guerrers escita.
    Aquí us deixo un enllaç amb una explicació més completa de l’obra Anàbasi que us pot semblar interessant:
    http://www.historiaclasica.com/2007/12/la-anbasis-de-jenofonte-en-5-prrafos.html
    (està en castellà)

  10. arcas.laia diu:

    XAIPETE!
    Xenofont, va ser un historiador, militar grec i escriptor, nascut a Grècia l’any 430 aC i va morir 354 aC a Corint.
    Va ser deixeble de Sòcrates, tot i que no va adquirir els coneixements i objectius que volia.
    Va ser important i conegut pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
    Les seves obres es divideixen en tres grups
    Obres historicopolítiques
    Obres filosòfiques
    Obres didàctiques
    L’Anàbasi, el seu significat és, marxa terra endins.
    Forma part de les obres historiopolítiques, on es relata el fracàs de l’expedició en ajuda de Cir i la tornada dels deu mil grecs per l’altiplà d’Armènia cap al mar Negre.

  11. «Eren deu mil»
    Eren deu mil.
    Sí, deu mil covards,
    deu mil bastards.

    Mai no va fer falta
    ni Quirísof, ni Proxen;
    ni Cirus ni cap altre
    no els havia convidats.

    Van sembrar el terror,
    van sembrar odi;
    mentre el poble callava,
    sofria, els maleïa
    silent.

    Era una invasió furient.
    Dormien a la còncava nau,
    s’hi amuntegaven embriacs,
    viciosos: eren deu mil.

    D’aquests, ni un lladre de pa.
    L’ull i la pensa només
    en el botí, en destruir.
    Eren deu mil covards.

    I fugien dels pobles.
    Reculaven davant milers
    de mans obertes.
    Ni Xenofont, a la reraguarda,
    no ho podria haver somiat.

    Europa aquell dia, un dia més,
    renuncià a ser mare de probitat
    i no s’avergonyí de deu mil covards,
    deu mil bastards.

    Vid. https://daidalea.blogspot.com/2017/10/eren-deu-mil.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *