Grècia i Atenes avui

escut-grec.png

Tot consultat enciclopèdies i també internet, hem d’aprendre què és avui Grècia (capital, bandera, escut, religió oficial, sistema de govern, moneda, idiomes, habitants, clima, menjar típic, dansa, música etc) i potser esbrinareu el perquè dels colors del bloc i  de la meva…

Una vegada hàgiu escoltat el programa de viatges, Nómadas, emès ahir per  Ràdio Nacional en què Álvaro Soto ens presenta un viatge a l’Atenes actual, bressol de la civilització occidental, posareu imatges (a la galeria de Chiron en trobareu) i música (Santi Carbonell en té una bona selecció al seu miniPOD)  a les seves paraules. Carlos Rocamora i els que heu estat a Atenes ens podreu fer dentetes amb les vostres pròpies fotografies, si voleu. Fins i tot disposem d’un diccionari de grec modern en línia. Bon viatge a Grècia i a Atenes!

24 thoughts on “Grècia i Atenes avui

  1. Sara Perez

    Hola gali! He estat sentin un tros de programa de radio!!! El bloc te els colors de la bandera de glrecia i de la corona de llaure!!! Suposu que vols dir que ens fixem en aixó!!(no va el video , no le pogut veure)
    Jo tinc moltes ganes de viatjar a grecia i anar a tots els llocs possibles i veure les platges on diuen que han passat tantes histories mitologiques!!!

  2. Josep

    Margalida, he contestat al teu amable correu, però el notificador del hotmail em comunica que no reps els meus correus de resposta. Només vull agrair-te la celeritat i l’encert amb què em vas contestar. Dispensa que faci servir aquesta pàgina per això, però volia fer-t’ho saber.
    Gràcies de nou,
    Josep

  3. santi

    ????????,Margalida. Hauré de renovar la llista de cançonetes gregues que tenia una mica abandonada.
    Per cert, está costant-me fer-me amb el teu manual de Teide sobre les arrels clàssiques del lèxic científic. Que tens alguna idea de com accelerar el procés de compra?
    Gràcies

  4. mcapella Post author

    Totes les cançonetes, Santi, els seran noves, no et preocupis, tot i que més endavant agrairem alguna novetat.
    Pel que fa al llibre, potser el demanis a 902233030 o a http://www.editorialteide.com o enviant un e-mail a info@editorialteide.com
    Si em passes l’adreça, te l’envio; encara em queda algun exemplar i em fa il·lusió regalar-te’l.
    XAIRE!

  5. jordi cultura classica

    Grècia (oficialment República Hel·lènica) és una república del sud-est d’Europa, a l’extrem meridional de la península Balcànica. Limita al nord amb Albània, la República de Macedònia (coneguda per Grècia i en els fòrums internacionals com a Antiga República Iugoslava de Macedònia) i Bulgària, a l’est amb Turquia (amb qui manté unes tenses relacions geopolítiques) i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrània i a l’oest amb la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.

    La capital és Atenes, amb 700.000 habitants (i més de tres milions en l’aglomeració urbana, que inclou el port del Pireu), i les ciutats principals són Tessalònica (350.000 hab.), Patres (160.000 hab.), Iràklion (135.000 hab.) i Làrissa (130.000 hab)

    L’origen dels grecs és dels pobles indoeuropeus, procedents del nort de la península balcànica. Aquests pobles són diferents tribus com: Doris, Jonis, Elosis… Per ser grecs de veritat han de ser Hél·lades. Per ser Hél·lades havien de tenir com a llengua oficial el grec, tenir els mateixos déus, el mateix concepte de llivertat y estar al mateix espai geografic, Grécia.

    L’Antiga Grècia va néixer a les costes del mar Egeu, on es van desenvolupar les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d’aquestes, al voltant de l’any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l’imperi del macedònic Alexandre el Gran.

    El 1936, el general Ioannis Metaxas estableix un règim de caràcter feixista. El període del Feixisme grec dura fins el 1941, any en què Metaxas mor i en què comença l’ocupació alemanya. Grècia pertanyeria al Tercer Reich fins el 1944, any en què els alemanys són expulsats per la Resistència grega i pel debilitament del Reich. Aquell mateix any comença una sagnant Guerra Civil, que duraria fins 1949.

    A partir de la fi de la Guerra, Grècia entra a formar part del Bloc Occidental sota influència dels Estats Units, i ja el 1952 s’integra en l’OTAN. Hi segueix un període de prosperitat alimentada per l’èxit de la indústria naviliera i el turisme. El 1967 un grup de Coronels d’extrema dreta de l’exèrcit grec instaura per la força un règim autoritari anomenat “Junta dels Coronels” amb el suport dels Estats Units.

    El 1973 se cel·lebra un referèndum en què els grecs aboleixen la monarquia. L’any següent, la nova república es dotava d’una constitució democràtica, encara en vigor. Grècia va entrar a la Comunitat Econòmica Europea el 1981 i va adoptar l’euro com a moneda el 2001

    El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels Balcans; la península del Peloponès, separada del continent pel canal de l’istme de Corint; i un bon nombre d’illes, que inclouen, entre d’altres, Creta, Rodes, Eubea, Lesbos, Quios, Tassos, Samotràcia, Lemnos i els arxipèlags del Dodecanès, les Cíclades i les Espòrades, totes les quals a la mar Egea, i Corfú, Lèucada, Cefalònia i Zacint a la mar Jònica. Grècia té més de 14.880 km de costa i només 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940 km2 i una població de 10.665.989 habitants (2004).

    És una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant, sobretot pel que fa al turisme. Rep ajudes dels fons de cohesió europeus. L’estat controla encara moltes empreses. La taxa d’atur és força elevada.

    Juga un paper d’intermediari entre diversos mercats per la seva ubicació.

    Grècia té més d’11 milions d’habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L’especial orografia del país explica la seva distribució. La religió nacional és el cristianisme ortodox (l’església juga un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el mont Athos) que té una relativa independència.

  6. mcapella Post author

    Jordi, et falta citar-ne la font emprada així com altres qüestions: plat típic, música, etc. Quan et funcioni l’espai Moodle, hi hauràs de continuar el teu treball.

  7. Oriol Moreno

    La capital de Grècia és Atenes. La seva bandera està composta de nou línies horitzontals iguals, en les quals s’alterna el blau amb el blanc. Al cantó superior esquerre, hi ha un fons blau amb una creu blanca; la creu simbolitza el cristianisme ortodox grec, la religió majoritària del país, i les nou línies són una per a cada síl·laba de la frase “Llibertat o mort” (????????? ? ???????, E-lef-the-ri-a-i-thà-na-tos). Així doncs la religió de la regió és l’ortodoxa, que és com el cristianisme però original de Rússia, que en comptes de fer la creu Nord, Sud, Oest i Est, fan Nord, Sud, Est i Oest. A Grècia tenen un sistema de govern o polític democràtic, és a dir, el poble té la paraula, i mitjançant els vots escolleixen qui mana. Com aquí a Espanya a Grècia utilitzen l’Euro, igual que quasi tota l’Unió Europea. Els idiomes principals que tenen a Grècia seria el grec majoritàriament, però per comunicar-se amb la majoria del món,com tothom utilitza l’anglès. Grècia té 10.665.989 habitants, que tenen un menjar típic anomenat amanida horiatiki. És tan coneguda que fora d’aquest país es diu “amanida grega”. L’amanida horiatiki és un dels menjars més coneguts de Grècia. És tan coneguda que fora d’aquest país es diu “amanida grega”. L’amanida horiatiki es menja sobre tot a l’estiu, ja que és molt refrescant i ajuda a suportar la calor. Porta tomàquet, cogombre, formatge de cabra, ceba i olives negres.
    La seva preparació és molt senzilla. Només cal tallar els ingredients a daus i barrejar-ho tot. Després afegim sal, oli, una mica d’orenga i ja la tenim preparada per posar-la a taula.
    Per cert, a Grècia deixar menjar al plat és una falta d’educació.

    Grècia té un clima típicament mediterrani, amb estius secs i calorosos, i hiverns temperats i humits. Les majors precipitacions es produeixen al nord del país. A Grècia atribuien la música i la dansa a els déus, creien que ells havien construit els instruments per a ser tocats i pensaven que podia sanar, modificar el tipus de conducta de la gent….

    Espero que agradi el meu treball sobre Grècia.

    ORIOL MORENO FERNANDEZ

  8. Camila

    Margalida no em va molt bé internet tot i així he fet el treball però tinc un munt d’imatges per possar que no hem deixa possar-les. Si vols (i hem dius com)te les envio.
    Espero que el treball hagi quedat enregistrat, sino el tinc guardat. Diguem algo abans de les 04:00!
    Gràcies.

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Camila, no pateixis: ja m’ha arribat i t’he enviat la retroacció des del Moodle. Pel que fa a les imatges, ho tens explicat a la tasca: cal clicar damunt la imatge de la muntanyeta. Si no te’n surts, el proper dia t’ho explico. Ara més val que estudiïs per l’examen de grec de demà.

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    Si no podem viatjar per visitar l’antiga Atenes, ho podem fer mitjançant aquesta eina Cities360. Passegem una mica per Atenes? Les impressionants imatges panoràmiques semblen ben bé com un miratge que estiguem a l’acròpolis o vora el temple de Zeus!

  11. lina

    Ave lida!per a mi és tot un plaer que el nostre treball sigui publicaten el nostre bloc i a més en alte pàgina i el més incríble de tot, en Francès!!!
    moltes gràcies 😀

  12. nuria

    Χαιρετε Λιδα!
    Sincerament trobo totalment normal que si estudiem grec hem de saber o tenir una base de coneixements sobre el país en el que es parla aquesta llengua.

    Adeeu!! 😀

  13. Coty

    Xairete!
    Grècia és un país europeu situat al sud-est del continent, la capital del qual és Atenes. La seva bandera és blanca i blava, són els colors de Grècia: el blanc de les cases típiques gregues i el blau del mar que banya les seves costes, l’Egeu. El seu escut, creat al segle XIX, té els mateixos colors: una creu grega blanca amb els espais que queden blaus i envoltada de dos branques de llorer que simbolitzen la victòria.
    La religió oficial grega és el cristianisme ortodox, l’Església grega té un paper important sobre la població.
    El sistema de govern actual a Grècia és la República Parlamentària. La moneda és l’euro, ja que pertany a la Unió Europea, i l’únic idioma oficial és el grec.
    Al 2004 la població era d’uns 10.939.605 habitants.
    El clima i el menjar grecs són puraments mediterranis: Grècia té uns hiverns suaus i humits i uns estius càlids i eixuts, tot i que de vegades la neu que cau a les muntanyes arriba fins i tot a Atenes i la seva cuina sovint es citada com un exemple en el referent a la dieta mediterrània. Els plats més típics són: l'”skordalia” (puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d’oliva), la sopa de llenties, la “retsina” (vi blanc o rosat segellat amb resina de pi blanc) i el “pasteli” (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinades al forn amb mel). També gaudeixen amb petits plats com el “meze” que pot estar format per “tzatziki” (pop a la graella i peixets), formatge feta, “dolmades” (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diverses llegums, olives i formatge. L’oli d’oliva condimenta quasi tots els plats. Els postres solen ser dolços com el “galaktoboureko” o begudes com l'”ouzo” i la “metaxa”.
    La música grega té les seves arrels als temps antics on els cors mixtes actuaven per entreteniment o activitats religioses. Alguns instruments d’aquest període eren l’aulos, la lira, o la kithara. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d’aquests temps antics on els nens començaven a estudiar-la als sis anys d’edat.
    En conclusió, Grècia és un país molt divers i té una cultura molt maca. M’ha agradat haver fet aquesta petit recerca i fins i tot m’han entrat ganes de visitar-lo.

  14. diaz.cristina1020

    Grècia és un país europeu situat al sud-est del continent, la capital del qual és Atenes. La seva bandera és blanca i blava, són els colors de Grècia: el blanc de les cases típiques gregues i el blau del mar que banya les seves costes, l’Egeu. El seu escut, creat al segle XIX, té els mateixos colors: una creu grega blanca amb els espais que queden blaus i envoltada de dos branques de llorer que simbolitzen la victòria.
    La religió oficial grega és el cristianisme ortodox, l’Església grega té un paper important sobre la població.
    El sistema de govern actual a Grècia és la República Parlamentària. La moneda és l’euro, ja que pertany a la Unió Europea, i l’únic idioma oficial és el grec.
    Al 2004 la població era d’uns 10.939.605 habitants.
    El clima i el menjar grecs són puraments mediterranis: Grècia té uns hiverns suaus i humits i uns estius càlids i eixuts, tot i que de vegades la neu que cau a les muntanyes arriba fins i tot a Atenes i la seva cuina sovint es citada com un exemple en el referent a la dieta mediterrània. Els plats més típics són: l’”skordalia” (puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d’oliva), la sopa de llenties, la “retsina” (vi blanc o rosat segellat amb resina de pi blanc) i el “pasteli” (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinades al forn amb mel). També gaudeixen amb petits plats com el “meze” que pot estar format per “tzatziki” (pop a la graella i peixets), formatge feta, “dolmades” (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diverses llegums, olives i formatge. L’oli d’oliva condimenta quasi tots els plats. Els postres solen ser dolços com el “galaktoboureko” o begudes com l’”ouzo” i la “metaxa”.
    La música grega té les seves arrels als temps antics on els cors mixtes actuaven per entreteniment o activitats religioses. Alguns instruments d’aquest període eren l’aulos, la lira, o la kithara. La música jugà un important paper en el sistema educatiu d’aquests temps antics on els nens començaven a estudiar-la als sis anys d’edat.

  15. Zícora

    Salve.

    Un programa de ràdio interessantisim, m’ha agradat molt. Aquest programa de ràdio ha fet que conegui molt més Grècia i els seus costums. Desconeixia que els colors de la seva bandera s’haguessin inspirat en les cases típiques de gregues i en el blau del mar Egeu.

    Valee.

  16. Paula Franco Semitiel

    Salve! He buscat informació sobre Grècia: filosofia, immigració, cuina, art, economia…

    Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un país del sud-est d’Europa, situat a la punta meridional de la península balcànica. Té frontera amb Albània, la República de Macedònia i Bulgària al nord, i Turquia a l’est. El mar Egeu és a l’est de Grècia, el mar Jònic a l’oest i el mar Mediterrani al sud. Grècia inclou un vast nombre d’illes (aproximadament 1.440 de les quals 227 són habitades), incloent-hi Creta, Dodecanès, les Cíclades i les Illes Jòniques, entre altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l’Olimp, amb 2.917 msnm.

    La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l’Antiga Grècia, sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a tal, el lloc de naixement de la democràcia,la filosofia occidental, els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics i el teatre.La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra l’Imperi Otomà.

    En l’actualitat Grècia és un país desenvolupat,de renda alta,amb un índex de desenvolupament humà i qualitat de vida elevats.Grècia és membre de la Unió Europea des de 1981, i de la zona euro des del 2001. És membre de l’OTAN des de 1951, de l’Agència Espacial Europea, des del 2005, de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i de l’Organització per a la Cooperació Econòmica del Mar Negre. Atenes és la capital i la ciutat més gran del país. Altres ciutats importants són Tessalònica, Patres, Iràklion i Làrissa.

    Grècia té una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant (75,8% del PIB[17]), sobretot pel que fa al turisme. L’extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l’economia a principis de la dècada del 1980. Grècia va passar a ser membre de la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea) el 1981. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d’ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. En 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se’n van ingressar 108.700 milions.

    Els anys de despeses no controlades, les facilitats per a obtenir crèdits i els fracassos a l’hora d’implementar reformes financeres van deixar Grècia greument exposada a la crisi econòmica global.El deute del país era superior al seu PIB i alguns analistes van predir que arribaria a equivaldre al 120% d’aquest en 2010. Per a reactivar l’economia, el govern grec va demanar, en abril del 2010, l’activació d’un pla de rescat aprovat per la UE i l’FMI, mitjançant el qual el país rebria fins a 120.000 milions d’euros a canvi d’aplicar certes mesures d’austeritat negociades amb ambdós organismes.

    Aquestes eren mesures com ara apujar el preu dels carburants i l’alcohol un 10% o establir l’IVA en un 23%. Nombrosos partits i sindicats grecs es van oposar a aquestes mesures del govern i van haver-hi diverses manifestacions, vagues generals i disturbis violents fins al punt que, a Atenes, hi van morir tres persones en l’incendi d’una entitat bancària.

    Al voltant d’una cinquena part de la població activa treballa en aquest sector, que produeix un 18% del producte interior brut anual. Atenes és el centre industrial de Grècia.

    La seva indústria produeix principalment aliments i productes de la indústria del tabac, teles i teixits, productes químics, siderúrgia, mineria i refinació de petroli. Les indústries creades durant el període posterior a la Primera Guerra Mundial van ser en la seva majoria destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i la següent guerra civil. Des d’aleshores, el desenvolupament del sector manufacturer de l’economia s’ha vist obstaculitzat per la falta de combustibles i les dificultats sorgides amb l’ús de l’energia hidroelèctrica del país. El 1970, però, la contribució de les manufactures a la producció nacional anual va superar per primera vegada la de l’agricultura. L’organització de sindicats és gremial. Els membres de cada gremi estan afiliats a federacions nacionals.

    Una de les importants fonts d’ingrés de Grècia és el turisme, que contribueix a l’economia grega amb el 15% del PIB. A finals de la dècada de 1980, uns 8,1 milions de turistes van triar anualment Grècia com a destí de les seves vacances. Actualment aquesta xifra és de 16 milions de turistes a l’any, dels quals uns 6 milions van passar per Atenes, la capital.. Les xifres reflecteixen uns beneficis en aquest sector de 2.200 milions de dòlars l’any.

    El govern grec ha pres mesures per replantar els arbres que van ser destruïts durant la Segona Guerra Mundial. Prop de 2,9 milions de m3 de fusta es tallaven l’any a finals de la dècada de 1980. El 75% procedien dels boscos de coníferes.

    La pesca és limitada. A finals de la dècada de 1980 la captura anual ascendia a unes 135.000t, la major part de les quals es consumia en el país. Les esponges són el principal producte marí destinat a l’exportació.

    Encara que la mineria té escassa importància per a l’economia grega, s’explota una considerable varietat de recursos minerals. La producció anual (en Tones) a mitjans de la dècada de 1980 va ser: lignit, 35,9 milions; bauxita, 2,3 milions; mineral de ferro, 1,3 milions, i magnesi, 884.400. També es van extreure prop de 279.200 m3 de marbre, a més de petroli, sal, crom, plata, zinc, or i plom.

    Grècia està formada per 13 regions administratives o περιφέρειες (perifèries), subdividides, fins al 2010, alhora en νομοί (nomoí), que es podria traduir per departaments, districtes o prefectures. A partir del 2011, les regions resten dividides en unitats perifèriques. A més a més hi ha una regió autònoma anomenada Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Oros o “Muntanya Sagrada”), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n’és Kariès (Καριές).

    L’art i l’arquitectura de la Grècia antiga ha tingut una gran influència en l’art occidental fins a l’actualitat. L’art bizantí i l’arquitectura bizantina també van jugar un important paper en els inicis del cristianisme, i queda una significativa influència en les nacions cristianes ortodoxes d’Europa oriental i Euràsia. Fins ara, a causa dels estralls de la història, només una petita varietat de l’art grec antic ha sobreviscut – sobretot escultura i arquitectura i arts menors, incloent el disseny de monedes, ceràmica i el gravat de pedres precioses. Grècia també té, a partir de la revolució, un pes específic en la història de l’art contemporani.

    Les restes de l’arquitectura encara perviuen o estan ben documentats actualment.

    Els antics grecs van desenvolupar dos estils primaris (o «Ordres clàssics»). El sobri i sòlid dòric i el refinat i decoratiu jònic. Cal assenyalar que l’estil jònic va evolucionar dins de l’estil corinti.

    La forma rectangular dels antics temples grecs, envoltats de columnates suportades per un entaulament triangular, construïda de pedra calcària o marbre, dóna un popular estil fins i tot avui en dia. Encara que que l’arc era familiar als troians, no estava àmpliament estès el seu ús, en contrast amb les posteriors edificacions romanes. Les obres representatives que perviuen de l’arquitectura grega són el Partenó i el Erectèon d’Atenes, i les estructures romanes basades en el model grec, com el Panteó de Roma, el qual és atribuït a l’arquitecte grec Apol·lodor de Damasc.

    En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l’antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d’anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del segle IV quan no van ser prou protegides. Ens podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les de Pompeia, les escasses mostres conservades trobades a les tombes dels reis de Macedònia en Vergina, en Lèucada també a l’antiga Macedònia, com les de Kazanlak en l’antiga Tràcia.

    La majoria de les tradicions filosòfiques occidentals s’iniciaren a la Grècia Antiga al segle VI aC. Els primers filòsofs són anomenats “Presocràtics” que designa aquells filòsofs anteriors a Sòcrates. Dels presocràtics només conservem fragments dels seus escrits originals, en alguns casos només una única frase. Un nou període per la filosofia s’inicià amb Sòcrates l’atenenc. Com els sofistes rebutjà completament les especulacions físiques amb les quals els seus precursors s’havien complagut i feu dels pensament i opinions de la gent els seu punt de partida. Els pensaments de Sòcrates foren unificats per Plató, qui els combinà amb molts dels principis establerts per filòsofs anteriors, i desenvolupà tot aquest material en la unitat d’un sistema comprensiu. Aristòtil d’Estageira fou el deixeble més important de Plató i compartí amb el seu mestre el títol de filòsof més gran de l’antiguitat, però mentre que Plató havia intentat aclarir i explicar les coses des del punt de vista supra sensual de les formes, Aristòtil preferí començar pels fets donats per l’experiència. A més d’aquests filòsofs importants, altres escoles filosòfiques es desenvoluparen a Grècia durant l’edat antiga com l’estoïcisme, l’epicureisme, l’escepticisme i el neoplatonisme.

  17. Pingback: Quedar-se de pedra | L'univers clàssic dels nostres mots

  18. Pingback: Grècia poètica en Google maps | El Fil de les Clàssiques

  19. Lola Fígols

    Aquest estiu vaig viatjar a Atenes amb la meva mare. Era un viatge molt esperat, perquè ens agrada molt el món clàssic a les dues i voliem conèixer tota la cultura possible. La ciutat no ens va decebre pas, però sí que és cert que hi havia molta pobresa. La part “cultural”, és a dir l’antiga àgora, els barris centrals i etc, sí que estaven ben cuidats, tot era molt net i preciós. Tota la ciutat era plena d’història, a cada racó hi havia alguna resta arqueològica i els barris com Plaka, Monastiraki o Omonia eren molt màgics, però quan anaves pels carrers que no eren cèntrics, una bona part dels edificis estaven abandonats o molt desgastats, hi havia molts indigents en unes condicions pèssimes i em va semblar bastant injust. Atenes, i Grècia en general, amb la riquesa cultural i la importància que té sobre nosaltres, no hauria d’estar passant aquest període tant pobre. És una pena veure cases derruïdes, empreses tancades, gent dormint a sobre de cartrons i fins i tot amb malalties greus. Tot i així, vam observar que eren un poble molt educat, respectuós i hospitalari. Mai ens van fer una mala cara, ni vam tenir problemes amb la delinqüència, al contrari, tothom era molt amable amb nosaltres, i em va cridar l’atenció que gairebé tothom tenia un nivell d’anglès molt bo.
    En definitiva, és molt trist que estiguin passant per aquesta situació.

  20. Margalida Capellà Soler Post author

    Ben cert, Lola. Són la nostra herència cultural i Europa els ha maltractat. Viatjar a Grècia és una bona manera de conèixer el passat i alhora d’ajudar-los a refer la seva economia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *