Teniu examen de literatura catalana i avui he decidit posar-vos un far de la literatura catalana, punt d’unió amb el món clàssic: Carles Riba.
Què us ha semblat el documental emès per Televisió de Catalunya El meu avi? Amb qui estava casat? Quins referents clàssics destacaríeu en la vida i obra de Carles Riba? Recordeu algun poema, alguna traducció… Relacionat amb Carles Riba, què celebrem enguany?
N.B.: Clementina Arderiu
Avui 12 de maig és el Dia Escolar de les Matemàtiques des de l’any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, en què se celebrava el primer centenari del naixement del gran matemàtic Pere Puig Adam. Ja sabeu que el nom de la disciplina és d’origen grec i que la matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) adquirí en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides, ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Quan juguem a Eco y Narciso, ed. Eureka 2002 els que no feu matemàtiques sempre us en queixeu! La contribució dels romans a les matemàtiques va ser més minsa – pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi) per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec.
Si el dia de la dona recordàvem Teano, avui em plau retre honor a una altra dona grega: Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica.
Quan t’observo a tu i els teus mots, et venero,
veient la casa estel·lada de la verge:
car és realment el cel que et correspon,
Hipàtia augusta, honor de les paraules,
immaculat astre de la sàvia educació.
Pal·ladas Ant. Pal. XV 1 (trad. M.Àngels Anglada)
Hipàtia va néixer l’any 370 dC. Aviat fou iniciada pel seu pare, el matemàtic i astrònom Teó d’Alexandria, director del Museu, al món de les matemàtiques i va arribar a superar-lo. A Atenes va estudiar Plató i Aristòtil. De retorn a la seva pàtria, fou professora de l’Escola d’Alexandria, on a més de matemàtiques explicava doctrines filosòfiques, segurament Pal·ladas assistia als seus cursos, i va arribar fins i tot a ser directora de la biblioteca d’Alexandria. Tot i ser d’una gran bellesa i tenir molts pretendents, no es va voler casar mai. L’any 415, però, fou lapidada per una turba de cristians fanatitzats, que la van martiritzar fins a matar-la a plena llum del dia al carrer. Com veieu el saber en una dona podia portar-la a la mort en un moment en què les dones ni podien parlar en públic i menys ensenyar a les escoles. Hipàtia fou una dona brillant, filòsofa, científica, matemàtica, mestra i punt de referència polític de la comunitat grega d’Alexandria; dit amb altres paraules: Hipàtia fou tota una autoritat i un autèntic model femení.
El proper setembre Alejandro Amenábar estrenarà Àgora, sobre la vida d’Hipàtia. Jo l’espero en candeletes i serà un bon motiu per fer-ne un treball de recerca. Mentrestant us deixo amb el tràiler:
Sobre Hipàtia, us torno a aconsellar una pàgina molt interessant de la meva companya chironiana de Sevilla, Meli San Martín, i les excel·lents recomanacions bibliogràfiques que, a l’article de Teano, ens van regalar Mercè Otero i Àlvar de El pentàgon de la bellesa, així com El País digital 3-V-2009.
P.S.: Per les seves contribucions a l’astronomia, un cràter i un espadat lunars reben el nom d’Hypatia. L’escriptora madrilenya Olalla García ha escrit El jardín de Hipatia (Espasa, 2009) i l’escriptora catalana Isabel-Clara Simó li ha dedicat el poema Hipaties, la sàvia:
« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents. »
Isabel-Clara Simó, El conjur (2009)
No us perdeu tampoc el poema Ai, las Hipàtia! de la nostra col·laboradora aràcnida Pepita Castellví.
Què us ha semblat la vinyeta de Forges, publicada avui a El País, arran de la nova grip, la porcina? Realment, pandèmia té aquest significat etimològic? Què opineu de les altres paraules inventades per l’humorista? L’ètim comú -èmia té alguna relació amb el de pandèmia?
A veure si escriviu uns quants mots que tinguin un o altre dels ètims grecs que formen pandèmia?
Qui estima més els fills: les mares o els pares? Aristòtil a Ètica a Nicòman ho tenia clar: les mares. En la literatura grega, també sembla que estimen més les mares. Els fills eren la seva vida i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts en el gineceu fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.
La literatura grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.
La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores ( la Sàmia de l’atenès Menandre!).
Quan li arribava la mort, tot era orgull de mare:
Aquesta tomba m’ha ofert el meu marit Froures,
digna corona de la meva pietat.
Deixo en les cambres de Froures un cor il·lustre de fills,
fidel testimoni de la meva vida assenyada.
Dona d’un sol em moro, però en deu vivents visc,
havent collit el fruit d’unes noces fecundes.
Anònim, Antologia Palatina (trad. M.Àngels Anglada)
Quina mare divina pateix moltíssim quan li rapten la filla? Quina, quan els seus pretendents pretenen fer una emboscada al seu fill? Quina mare prefereix morir abans de suportar el dolor de l’absència del seu fill? Quina mare disfressa de nena el seu fill perquè no vol que mori a Troia? Quina dida estima, pateix i s’alegra com una mare? Quines altres mares de la literatura o mitologia grega recordeu? Totes són bons models?
Feliciter, mater, matercula mea!
Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!
Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:
Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!
Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.
Què en sabem de Prometeu? Què va fer i per què Zeus el va castigar? Per què els déus no volien que el gènere humà disposés del foc?
El somni de llibertat esdevé la cadena
que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit dels homes, de la freda tritesa
de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,
i els portava cristall i remor de paraules,
clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.
Àguila, vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com és pensada la blancor de la neu,
cerca, per a la llum, la més secreta vida:
per al sol, palpitant, tota nua la vida.
Obriràs amb el bec eternament camins
a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.
S.ESPRIU, Les Hores “Prometeu”
No us perdeu les visites teatralitzades organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret: Indiketa, Ultibeles i Bintar.
En aquesta visita singular i gratuïta, Indiketa, una antiga habitant d’Ullastret, en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar, us conviden a passejar pel jaciment i a recordar plegats un moment clau de la història: l’arribada dels romans.
Si mireu aquest vídeo que vaig fer quan hi vaig anar amb la família, segur que us vindran ganes d’anar-hi i de conèixer millor els ibers:
[youtube]https://youtu.be/ggNCsKwvJCQ[/youtube]
També podeu fer una visita virtual al jaciment d’Ullastret.
El dia de Sant Jordi de 1999 ens va deixar Maria Àngels Anglada, tot recordant-la des de l’IES Cristòfol Ferrer, volem celebrar la diada d’enguany amb la lectura d’unes belles traduccions seves d’uns epigrames hel·lenístics, que em van portar a la recerca i estudi de les poetes gregues i a aprofundir en l’estudi de les dones en l’Antologia Palatina.
Aquesta activitat audiovisual dels alumnes de grec, amb música de l’ex-professor del Cristòfol Ferrer, Toni Breganciano, la podeu visualitzar millor a la pàgina oficial de VoiceThread.
No us perdeu, entre tots els actes i commemoracions, l’exposició Maria Àngels Anglada 1939/1999. Vida i obra que es podrà veure fins el 29 d’abril a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i després a Girona des del 8 de maig fins al 15 de juny a la Casa de Cultura.
El febrer de 2020 diversos artistes plàstics, digitals i literaris van commemorar el 20è aniversari del traspàs de l’insigne vigatana en una exposició a Figueres
Demà, entre els actes programats per celebrar la diada de Sant Jordi a l’IES Cristòfol Ferrer, els alumnes de batxillerat podreu veure, acompanyats dels professors més cinèfils de la casa, el film de Lars Von Trier, Dogville, protagonitzat per Nicole Kidman, Lauren Bacall i James Caan. El film té una estructura que s’inicia en un pròleg, seguit de nou capítols en els quals es revela el costat més cruel de l’ésser humà. Hi ha bastants referents clàssics que espero que els compartiu aquí amb tots nosaltres.
Per tal de facilitar-vos el visionat de la pel·lícula, us recomano un interessant article de Montse Navarro, ex-professora del nostre institut, publicat a la revista Auriga 41 (Document Pdf )
Un petit tast de Dogville al Youtube.
D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…
Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.
Que la mitologia us acompanyi!