Demà, entre els actes programats per celebrar la diada de Sant Jordi a l’IES Cristòfol Ferrer, els alumnes de batxillerat podreu veure, acompanyats dels professors més cinèfils de la casa, el film de Lars Von Trier, Dogville, protagonitzat per Nicole Kidman, Lauren Bacall i James Caan. El film té una estructura que s’inicia en un pròleg, seguit de nou capítols en els quals es revela el costat més cruel de l’ésser humà. Hi ha bastants referents clàssics que espero que els compartiu aquí amb tots nosaltres.
Per tal de facilitar-vos el visionat de la pel·lícula, us recomano un interessant article de Montse Navarro, ex-professora del nostre institut, publicat a la revista Auriga 41 (Document Pdf )
Un petit tast de Dogville al Youtube.
Una pel·lícula bastant forta i amb un ensenyament pel poble i els espectadors: no abussis del poder per que seràs castigat; tracta bé a tothom no només al començament.
M’agradaria veure-la! Però potser és massa dura.
Vale:-)
He llegit l’argument i es una passada!
a mi es que m’encantan les pelis jaja
me la baixare i la veuree! 😀
valee!
Ave lidaa:)
la pel·licula te bona pinta per el que es veu,jeje, m’agradaria veurela.
una cosa te enviat pel correo per pujar a Aracne lo del artícle que vui fer.
he trobat bastant d’informació!:)
valee
Irena, no he rebut el teu correu!
Jo l’he vist aquest dematí…la veritat és que el final és massa dur per al meu gust, això si, no ha deixat a ningú indiferent, a més és una pel•lícula bastant interessant, sense efectes especials, ni música, ni decorats exagerats, però arriba a ficar-te de ple en ella. Simplement és una pel•lícula que busca mostrar les relacions entre els personatges, i com van evolucionant.
Una crítica a la societat i a l’ésser humà amb tota classe de virtuts i vicis que van succeint a mesura que Grece (la protagonista) remou els ciments de Dogville i de cadascú dels seus habitants, revelant els vertaders sentiments i debilitats.
Grace m’ha recordat al cavall de Troya, ja que després del seu pas per Dogville res tornaria a ser igual.
Curiosa relació, Marina! A veure què en diuen els altres comentaristes?
La peli ha estat molt bè, estic totalment d’acord amb la Marina! A més hi ha molts refernts clàssics com per exemple el nom dels nens: Pandora, Aqil·les, Jàson. En un moment en que els nens estudien surten a la pisarra els noms Eros i Psyque o el símil que utilitaza el noi del cavall de troia. Encara que en aquest última la Marina li ha trobat un altre sentit tambè molt encertat.
Realment aquesta pel·licula m’ha agradat molt. Ha cridat la meva atenció positivament en varis aspectes. El primer de tot en el decorat, el que era important eren les relacions interpersonals i així ha sigut. Res de decorats ni música, res per distreu-re, simplement allò essencial. El director pretenia analitzar i fer veure al public un tipo de societat que podem trobar en els cinc continents del món.
Jo he arribat a olbidar que no hi havien decorats i m’he submergit de ple en la pel·licula.
En un principi el Manel ens havia dit que estava enfocada cap a l’assignatura que alguns de segon fem (Sociologia) però també he après que hi ha aportacions clàssiques i filosòfiques.
El film volia expressar que els homes sóm dolents per naturalesa. Que fem actes incoherents quan ens deixem portar pels nostres impulsos i passións. Que no som perfectes sinó que absolutament imperfectes. La posició de Grace (Nicole Kidman) és un tant utòpica. Ella es pensa que pod modelar i trobar la societat perfecte, on tothom és bo, on tot pot canviar i tot es pot perdonar. I se’n adona que no, que això en Dogville és impossible; per tant decideix exterminar aquest poble ja que segons ella no aportaria res a la humanitat. NO APORTARIA RES A LA HUMANITAT, si ens fixem en aquesta frase, estic convençuda que Hitler, Franco i Mussolini (entre altres) també la utilitzaven quan exterminaven a gent de determinada raça, cultura o pensamen, i això va produir grans desgràcies i pèrdues inútils.
M’ha agradat trobarme amb Freud a la peli. Quan parla sobre els impulsos sexuals, clarament veiem que això es Freud.
En fi, 100% recomenada si tens ganes de veure una pel·licula per reflexionar, pensar i relacionar.
Si Vero!!!!!
A part d’això Eros i Psyque m’ha recordat a l’escultura d’historia de l’art se.. Cànova?
M’encanta el nom de Jàson!
Gali! aya pel·licual enserio, et deixa sense paraules. per al meu gust trobo que el final es massa tràgic.. acaba vengan-se i de quina manera!!!! També es fa molt violent veure la primera escena on la violació .. després ya es fa kom normal veure-la però la primera vegada que ho sofreix la protagonista.. es totalment impactant.
La pel·lícula és realment impresionant, el que passa és que en alguns punts de la peli ens van xocar bastant, ja que és una pel·lícula forta.
Sobretot el final impacta moltíssim.
És fàcil de seguir-la perquè no hi ha res que pugui despistar-te ja que no hi han parets, ni portes, i molt pocs accessoris que pugin distreuren’s!
En Manel, m’ha dit que primer vàreu veure la pel·lícula i que després la vàreu comentar. De què vàreu parlar? Quina opinió tenia la gent?…
Molt bona la pel·licula Margalida, encara que esta treballada per la trama els escenaris son complicats d’entendre al principi, ademes te molts elements classics com els noms dels nens i unes inscripcions en llati que hi ha grabades a un dels pals que representen la mina, potser hi ha mes pero no m’he fixat.
Vingue Adeu!
ave!
Pel que es feu en el fragment del youtube que poses en l’enllaç és una pel·licula bastant fortai sembla com si fos un documental, no? Estaria bé veure-la.
vale!
Ostres que fort aquesta pelicula i aixo k nomes he vist nomes al començament m’a dont molta pena aqueta pobre noia quan agui vis tota la pelicula te comentare una mica mes vinga adew lidaaa!!!!
Hola,Lida!!!
Donç aquesta peli. sembla interesant… i ja la veure… encara k tambe estaria bé veurala a clase, (ja k tu dius k es tan interesant)peron clar, … amb els poques hores k ens keden … soposo k no podriem i k no estaria bé “perdre el temps”
Dew!
Omaima, aquesta pel·lícula és molt forta i crec que val la pena que t’esperis uns anys; l’entendràs millor i t’agradarà més. La van veure els alumnes de batxillerat per Sant Jordi a classe de Sociologia i jo ho he aprofitat per fer-los veure els múltiples referents clàssics que hi surten.
Molt Bé, donç m’esperare… pero, fins cuan?
pero tu tranquila, si es aixi ja m’espero (la veritat es k tampoc lña podre veure per k aquests dies no tinre temps amb el examens, etc.)
dew! I moltes gracies per el consell Lida, (de debo)
Gali aquesta pel·lícula té referents clàssics, com per exemple els noms dels nens que tots fan referència a la mitologia, ara mateiix de l’únic que m’enrecordo és de Jàson i Medea.He buscat una mica de informació a la viquipèdia del Jàson ja que és el nen que més protagonisme té i si heu vist la peli trobareu relació del Jàson mitològic amb el Jàson de la pel·lícula:
En la mitologia grega, Jasó o Jàson és un heroi tessali, cap dels argonautes i espós de Medea. Era fill d’Electra i Zeus, i germà de Dàrdanos i Harmonia.
Realitzà una expedició per buscar el velló d’or, acompanyat pels argonautes, viatjant amb la nau Argos. Segons la tradició l’acompanyaren tots els herois de la seva època. La nau Argos va ser construïda a Tessàlia amb l’ajuda d’Atena. El viatge va sorgir perque Pèlies va tancar a la presó Èson rei de Tebes i es va proclamar rei. Èson tenia un fill, Jàson i Pèlies li va dir que si li portava el velló d’or seria proclamat rei. Jàson va emprendre l’aventura en el vaixell Argos i acompanyat pels argonautes. El velló es trobava a la Còlquida, custodiat per un drac, però Jàson el va vèncer. Jasó, acompanyat d’un grup d’uns cinquanta herois grecs (Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèrcules, Teseu, Laertes, Atalanta la única dona de l’expedició, famosa corredora i arquera, Meleagre…) va organitzar l’expedició. Li va encarregar a Argos, la construcció del navili que va rebre el nom d’Argo en homenatge al seu constructor. I del nom de la nau van prendre al seu torn el de Argonautes (mariners d’Argo) els herois que hi van embarcar. Reunits doncs els Argonautes, es van fer a la mar en direcció a la Cólquida.
Aquesta peli m’ha semblat massa forta i mostra una visió repugnant de l’ésser humà, que jo desitjo que estigui equivocada.
ara em fa rabia haver vist aquesta peli de petita, perquè segur que em vaig perdre moltíssimes coses que no sabia veure! tornare a mirar-la! petooons
Hi ha molts refernts clàssics com per exemple el nom dels nens: Pandora, Aqil·les, Jàson. En un moment en que els nens estudien surten a la pisarra els noms Eros i Psyque o el símil que utilitaza el noi del cavall de troia.