D’aquesta presentació sobre Déus i herois en la literatura grega, m’heu de comentar quins déus i quins herois heu reconegut en les imatges i per què; per què diem que la literatura grega és sobretot mitogràfica? Per què la mitologia grega encara avui ens agrada tant?…
Recordeu que heu de clicar damunt per anar desplegant les descripcions associades, a més d’anar seguint les fletxes indicadores.
Que la mitologia us acompanyi!
Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!
La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?
Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.
La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.
Quants anys farà aquesta nit de l’enfonsament del Titànic? D’on prové el seu nom i per què? Podríem dir que el seu enfonsament en el viatge inaugural fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors?
[youtube]http://youtu.be/7b8rAZNM3oM[/youtube]
Detall de ceràmica grega d’Amasis, wiquimèdia
1. que li fos atorgat
Wiquimèdia
Text extret del llibre de M.Capellà, Grec 2, ed. Teide
1. Nascut
Frederic Leighton, Wikimèdia
Grec 2, ed.Teide
Qui ens fa la traducció? Què simbolitza el rapte de Persèfone? On es troba ara Persèfone? Quin nom rebia en llatí?…
M. Capellà Grec 2, ed.Teide
Francesco Albani (1578–1660) Wikimèdia
Qui ens ho tradueix? Què li passa a Apol·lo? Per què? Quins altres amors fallits té, tot i ser el déu de la bellesa? Creieu que ser maco o maca és un impediment per ser afortunat en l’amor o tot el contrari?
Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.
Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.
No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!
A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…
Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.
Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;
al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;
[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura
consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]
¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades
has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.
I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.
P.S.:
Avui haurem de fer la classe de grec virtual! M’han convidat a Girona a parlar de mites i literatura grega. No us alliberareu de mi! Aquí us deixo un vídeo sobre la civilització grega de Artehistoria i una pregunta, que segurament és influència d’un llibre magistral de Jacqueline de Romilly, publicat a Temas de debate 1997, ¿Por qué Grecia? . Ara que ja portem moltes unitats del llibre de Grec, ed. Teide, vull que em doneu motius, si així ho creieu, pels quals encara avui val la pena estudiar Grècia i si voleu també grec.