Category Archives: Grec

El temple grec

A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.

El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.

En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.

En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.

Quins reconeixeu i per què? vid. El temple grec i els ordres arquitectònics

Busqueu una icona de temple grec i localitzeu-los en aquest Google Maps amb imatges CC, enllaços i vídeos:

Veure Temples grecs en un mapa més gran

Vid. Partenó, model arquitectònic

Si vis amari, ama

Mort de Sèneca, de P.P. Rubens

Mort de Sèneca, de P.P. Rubens

Sèneca, m’agrada. Ja ho sabeu: La vida feliç, Viatjar soluciona els nostres problemes?, Tot llegint Sèneca… però també m’agrada Alain de Botton (no hi puc fer més!). Aquest cap de setmana vaig trobar al Youtube uns vídeos d’una sèrie televisiva “Philosophy: A guide to Happiness” que no em perdia per res del món quan els feien al Canal 33. Tot plegat m’ha portat a fer aquesta entrada, aprofitant que ara ha arribat el moment de saber qui era Sèneca. Sabíeu que fou un hispà il·lustre (vid. 1r vídeo)? Voleu saber com va ser la seva mort? Què pensava? Què va escriure? Com es va involucrar en la política?… Mireu els vídeos restants de l’expositor de més avall i investigueu arreu, no us oblideu d’ensenyar-me més coses perquè tal com ell deia:

Recede in te ipse, quantum potes; cum his versare, qui te meliorem facturi sunt, illos admitte, quos tu potes facere meliores. Mutuo ista fiunt, et homines, dum docent, discunt.

Epistulae morales ad Lucilium VII, 8

Si vis amari, ama.

Epistulae morales ad Lucilium IX, 6

Neix La cinta de Νίκη

El Fil de les clàssiques acaba de tenir un altre nét. Quin goig! Després d’Aracne fila i fila, enguany naixia L’empremta d’Orfeu, el treball de recerca de referents clàssics en la música actual de l’alumne de segon de batxillerat Oriol García-Penche, més conegut com a Deka, obert a la col·laboració d’altres alumnes i d’altres centres, entre els quals hi ha l’institut de Puig-Reig. Ara acaba de néixer amb una alegria immensa La cinta de Νίκη, filmoteca aràcnida dels referents clàssics en el cinema de tres alumnes de llatí i de grec de segon de batxillerat: Constanza Ledesma, Rebeca Sànchez i Carlos Rocamora. Tots tres també tenen la intenció d’obrir el seu bloc a la col·laboració de tothom i jo, com a àvia, tinc l’immens honor de presentar-lo. ECCE!

La cinta de Nike

La cinta de Nike

FELICITER, discipuli!

La Ilíada recreada per Joma, procés de creació d’una imatge a l’estudi de l’artista

He tingut l’enorme plaer d’enregistrar el moment de creació d’una de les il·lustracions de Josep Maria Rius, Joma, en el seu estudi de Barcelona, concretament la corresponent al número 77 de la Ilíada. Aquí en teniu sols un petit tastet d’un muntatge en HD de trenta-vuit minuts que es va passar a les V Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques i que s’apropa a la sensibilitat creativa d’aquest artista envers els clàssics homèrics.

Si voleu veure aquesta il·lustració publicada al Magazine de la Vanguardia la trobareu en el bloc d’en Joma. A la Vanguardia digital hi podreu consultar tota la seva Odissea i el que porta de la Ilíada.

Joma es va avenir a recitar els versos de la Ilíada VII, 73-75 que acabava de dibuixar en la creació de la Ilíada 77 del Magazine:

CAVE CANEM!


Foto de Valèria 5è EP

L’altre dia vaig veure aquest gos fet amb paper maché per la Valèria, i no m’he pogut resistir per una associació d’idees a pensar en buscar la pervivència gràfica dels llatinismes que treballem a classe, en El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila o a L’empremta d’Orfeu (com en altres ocasions hem fet en muntatges audiovisuals, en balades i cançons, amb Juli Cèsar, en la literatura, …). He començat a estirar el fil per cave canem, no pas per res d’especial, ans perquè acabava de llegir aquest apunt homònim del company saguntí Salva Muñoz arran de dues exposicions de Madrid (Alexandre el Gran i Jean León Gérôme).

Així és que seguint el meu muntatge trieu un llatinisme i seguiu les seves traces. Per no repetir-nos, deixeu en comentari quin llatinisme treballeu.

Ser vencedor a Olímpia

En diferents apunts ja hem tractat els jocs olímpics, però hic et nunc et plau de fer un recopilatori dels vídeos que tenim i que el seu visionat, conjuntament amb la lectura de la unitat 7 del llibre de Grec (també us recomano, entre molts, aquest com la pervivència en aquest altre) ens permetran la inspiració necessària per fer-ne una recreació.

Imagineu-vos, per un moment, que tot seguit ens adormim i entrem en un son profund. De sobte, ens despertem a l’antiga Olímpia de fa molt més de dos mil anys. Tenim la sort de poder participar en uns jocs de l’antiguitat. Cadascú tria amb quin campió olímpic es vol convertir, si vol ser entrenador o públic, i ja podeu explicar amb tota mena de detalls el vostre somni, per tal que sembli realitat. Recordeu, alumnes, que a l’antiga Grècia l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i a llançar el disc i la javelina. A Olímpia se celebraven en honor d’Hera les Heraia, curses a peu de dones dividides en categories d’edat. Potser podríeu esdevenir Cinisca!

L’oracle de Delfos i altres centres oraculars

John William Waterhouse, Oracle 1884

Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els humans per mitjà de missatges divins o de signes misteriosos. L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina, i s’anomenava oracle l’endevinació practicada per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur. Moltes decisions humanes (sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs) depenien de les respostes oraculars. Per tant, els grans centres oraculars (el de Zeus a Dodona, a l’Epir; el d’Apol·lo a Delfos, al peu del Parnàs; i el de Plutó a Cumes, a la Itàlia meridional) gaudien d’un enorme prestigi panhel·lènic i eren llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives, com el tresor dels sifnis i el dels atenesos a Delfos.

Per saber-ne més podeu llegir aquesta entrada de Sebastià Giralt i a continuació escolteu el nostre amic i col·laborador d’Aracne fila i fila, el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer en una entrevista feta recentment al programa de ràdio Luces en la oscuridad parla sobre l’oracle de Delfos i dóna resposta a les qüestions plantejades: Què en diu la llegenda del lloc? Per què fou el centre religiós més important del món grec? D’on prové el nom “pitonissa”? etc.

Els grecs buscaven la comunicació amb els déus mitjançant els oracles. En el cas de l’oracle de Delfos, el déu es comunicava amb el pelegrí per mitjà de la pítia, asseguda en un trípode i en un estat d’èxtasi, i de la interpretació dels mots d’aquesta que feia un sacerdot. Recordeu alguna resposta oracular? Eren fiables? De quina manera avui hi ha gent que cerca resposta a coses desconegudes del passat, del present i el futur? Qui hi creu? Què n’opineu de tot plegat?…

Per acabar completeu aquest Google Maps amb els principals centres oraculars del món grec que es correspon amb l’exerci 4 de la pàg. 156 del llibre Grec 1, ed. Teide:


Veure Centres oraculars en un mapa més gran

Homofonia i el grec a Rodamots

Els alumnes de llatí, principalment els de quart, segueixen cada dia, de dilluns a divendres per correu electrònic (per RSS i ara també és possible per Twitter) des de principis de curs el mot diari de Rodamots i es fixen sobretot aquí amb els mots d’origen llatí per tal d’anar ampliant el seu vocabulari en català i poder així escriure millor. La tradició a grec va començar, però, crec que caldria revifar-la  i hic et nunc és un bon moment ja que hem rebut fa poc palíndrom, acròstic i avui homofonia. Si voleu conèixer tots els mots grecs de Rodamots, els trobareu aquí.

Llegiu a tall d’explicació del mot homofonia aquest text de Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010):

L’homofonia és una de les deus més poderoses de joc verbal. Sobretot perquè aquest gran invent humà que és l’alfabet no aconsegueix encloure el gran repertori de sons que l’ésser humà és capaç d’articular. La possibilitat de transcriure un mateix discurs de dues (o més) maneres absolutament diferents sense faltar en cap moment al dictat de l’oïda resulta una constatació atroç de la varietat d’interpretacions que admet la llengua, i per extensió el pensament. És la mateixa màgia que alena les imatges dobles o els dobles sentits, però aquí la demostració és menys discutible. Basta que el transcriptor ho rellegeixi en veu alta i asseguri, sorprès: «però si això és el que has dit!».

Quins ètims grecs formen el mot homofonia? (cal escriure’ls EN GREC!) Què signifiquen? Quins altres mots a partir d’un i altre ètim podem formar en català i en diferents llengües? Poseu algun exemple d’homofonia, i si pot ser amb referents clàssics millor!

Crec que els de Rodamots, amb la tasca tan lloable que fan per la llengua, podrien i haurien d’escriure els mots en  grafia grega i, si els cal, nosaltres ja els donarem un cop de mà. Veritat?

Ai, Cupido!

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!