John William Waterhouse, Oracle 1884
Els grecs creien que els déus es comunicaven amb els humans per mitjà de missatges divins o de signes misteriosos. L’endevinació era la interpretació de la voluntat divina, i s’anomenava oracle l’endevinació practicada per cercar respostes sobre coses desconegudes del passat, el present i el futur. Moltes decisions humanes (sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs) depenien de les respostes oraculars. Per tant, els grans centres oraculars (el de Zeus a Dodona, a l’Epir; el d’Apol·lo a Delfos, al peu del Parnàs; i el de Plutó a Cumes, a la Itàlia meridional) gaudien d’un enorme prestigi panhel·lènic i eren llocs de pelegrinatge i d’ofrenes personals i col·lectives, com el tresor dels sifnis i el dels atenesos a Delfos.
Per saber-ne més podeu llegir aquesta entrada de Sebastià Giralt i a continuació escolteu el nostre amic i col·laborador d’Aracne fila i fila, el periodista i filòleg clàssic Antoni Janer en una entrevista feta recentment al programa de ràdio Luces en la oscuridad parla sobre l’oracle de Delfos i dóna resposta a les qüestions plantejades: Què en diu la llegenda del lloc? Per què fou el centre religiós més important del món grec? D’on prové el nom “pitonissa”? etc.
Els grecs buscaven la comunicació amb els déus mitjançant els oracles. En el cas de l’oracle de Delfos, el déu es comunicava amb el pelegrí per mitjà de la pítia, asseguda en un trípode i en un estat d’èxtasi, i de la interpretació dels mots d’aquesta que feia un sacerdot. Recordeu alguna resposta oracular? Eren fiables? De quina manera avui hi ha gent que cerca resposta a coses desconegudes del passat, del present i el futur? Qui hi creu? Què n’opineu de tot plegat?…
Per acabar completeu aquest Google Maps amb els principals centres oraculars del món grec que es correspon amb l’exerci 4 de la pàg. 156 del llibre Grec 1, ed. Teide:
Veure Centres oraculars en un mapa més gran
XAIRE!
Lida, he introduït al Google maps de Centres oraculars “L’oracle de Delfos”, on he fet un petit resum dels aspectes més importants.
Abans m’ha semblat molt interessant el que m’has dit sobre la plenitud que transmet el santuari un cop et trobes allà. Ho he cercat per internet, com m’has dit, i he trobat que aquesta sensació que tens inicialment, es deu a que el santuari està situat sobre una falla que emet vapors tòxics.
Aquí deixo l’enllaç d’un artícle que ho explica: http://dbalears.cat/noticia/permalink/slug/delfos-i-el-seu-oracle-381
Hola:)
La llegenda de l’oracle de Delfos explica el següent:
Apol·lo matà a la serp Pitó, ell guardava un antiga oracular que Gea, tenia a la ciutat de la Pito. Dien que la Sibil·la hi profetitzava des d’una roca. El déu la matà i enterrà al mateix lloc apoderant-se de l’oracle, i al mateix temps va instaurar els Jocs Pítics en honor de la serp.
Els oracle van tenir molta importància a Grècia. Un dia al mes tant ambaixadors, reis com ciutadans grecs acudien a consultar Apol·lo, per tal de que aquest adivinés el seu futur. Al voltant del temple d’Apol·lo s’aixecaven altres construccions relacionats amb el culte al déu. Per una part, el peregrí, àrea sagrada d’Atena Pronaia. Després havia un gimnàs i finalment s’arribava a la font Castàlia. Més endavant el camí apareix al recinte sagrat rodejat per un mur i, un cop dintre, la Via Sacra entremig de fileres d’estàtues de bronze que diverses ciutats gregues havien ofert al santuari com a exvots i enremig d’edificis menors, cambres del tresor en forma de templets, on cada ciutat dipositava les seves ofrenes. També hi havia la roca de la Sibil·la. Ja arribant al temple, que havia sigut reconstruït dos cops, on a l’interior hi havia l’ómphalos i la pitonissa. Més amunt, tancant el recinte, s’ubica un teatre, on es celebraven concursos de cant durant els Jocs Pítics i l’assemblea. A les afores del mur, apartat de la resta dels edificis, s’hi havia construit un estadi pels Jocs, amb una capacitat de set mil espectadors.
El seu objectiu era respondre en general qüestions de moral individual i de religió. També s’ocupaven de la purificació dels homicides què havien de fer per alliberar l’esperit dels remordiments. Encara que el més important va ser la gran trascendència política. Deien en diverses circumstàncies que les prediccions eren certes, per certs motius com l’informació dels sacerdots permetia donar prediccions segures, també pel prestigi que tenia feia que el tingués influència decisiva en el desenvolupament dels fets, o altres perquè l’ambigüitat de la resposta tenia diferents interpretacions.
Actualment, la gent acudeix a les bruixes o vidents perquè aquestes adivinin sobre el seu futur, a través de les cartes, llegint la mà. Fins i tot molt cops hi han programes televisius que apareixen i la gent truca per fer preguntes de diferents tipus. Personalment aquestes que surten a la tele no me les crec, però m’han dit gent bastant propera que hi ha gent que té certes capacitats per adivinar el futur, això jo sí que m’ho crec, ja que m’han dit cosses molt fortes i de veritat eren certes.
adéu!
En l’antiguitat, la vida de tots estava regida per l’oracle. Allà una persona suposadament connectada amb els déus, et transmetia el que ells tenien per dir-te. Generalment, en els mites i llegendes, l’oracle et deia la teva inevitable destí, com en Èdip Rei que l’oracle li diu a Èdip que matr al seu pare, i aquest tractant d’evitar la seva destinació cau irrevocablement en ell i mata al seu pare.
L’oracle és símbol ode poder i presagi, i era una de les formes que tenien els déus de comunicar-se amb els humans.
No crec massa en oracles 😀
La religió grega era una religió politeista de gran nombre de deïtats. Per venerar-los, els grecs practicaven diversos rituals:
· Pregàries per aconseguir favors. S’havien d’acompanyar d’un seguit de gestos purificadors i invocatius.
· Sacrificis i ofrenes per gaudir de la protecció dels déus i deesses, com l’hecatombe, l’holocaust i les libacions.
· Purificacions per rentar-se abans de pregar després d’estar en contacte amb actes contaminants com els naixements i morts.
· Festivitats religioses per gaudir en col·lectivitat del culte als déus.
El culte es podia practicar als altars familiars, sobre les tombes o enmig de la natura. Els temples, però, eren l’indret sagrat per excel·lència, malgrat els únics que hi podien entrar eren els sacerdots i les sacerdotesses. El culte, doncs, es realitzava davant dels temples, les cases de les divinitats. Aquests, estaven dividits en tres parts, de les quals la més important era el ναός on hi havia representada la divinitat en forma d’estàtua.
Els guies espirituals de l’antiga Grècia eren els sacerdots i les sacerdotesses, i qualsevol ciutadà lliure podia esdevenir-ne un; malgrat això, hi havien certes normes per les sacerdotesses.
Els endevins i els oracles eren els desxifradors dels missatges dels déus. Així, els endevins interpretaven la voluntat divina i els oracles cercaven respostes sobre el passat, el present i el futur.
Cal destacar que no tots els grecs rendien culte a la religió denominada “grega”, també hi havien els cultes micènics que eren corrents religiosos més propers als humans. Els misteris d’Eleusis, l’orfisme o el culte orgiàstic a Dionís en són alguns exemples.
Malgrat tot, la pràctica de la religió no només consistia en pregàries i sacrificis. El culte al cos també era una de les pràctiques més valorades de la religió grega i l’esport, la millor manera de dur-la a terme. Així, tant quan se li va donar un valor militar, com quan el valor era purament educatiu, l’home que practicava el tir, la lluita, les marxes, les curses, els jocs de pilota i la dansa, era un home religiós. Per completar el culte al cos, després de practicar l’esport nuus, els grecs se sotmetien a banys purificadors i uncions.
L’any 776 a.C. es van convocar els primers jocs olímpics probablement en honor a Zeus i Hera, els déus del santuari d’Olímpia. Aquests van ser durant molt de temps el punt de referència del món grec, fins que Teodosi I va declarar el cristianisme a l’Imperi Romà. L’any 1896, gràcies a Pierre de Fredy, els jocs olímpics van tornar a celebrar-se.
En la cultura grega creien que els déus es comunicaven a ells mitjançant signes o missatges, aquests que podien ser interpretats per oracles, que feien servir per comunicar-se i poder trobar respostes a les seves preocupacions o curiositats, que tenen a veure amb el present i futur, com en aquest cas l’oracle de Delfos.
Aquest es celebrava amb festivitats religioses dirigits a les divinitats.
Aquets és feien mitjançant actes religiosos, com les pregaries , sacrificis , ofrenes i la purificació. Per poder dur a terme aquesta celebració calia rentar-se amb aigua per purificar-se si havien acudit o assistit algun naixement o mort, una bona vestimenta.
Després començaven les pregaries al deus invocant als déus celestials i als déus del mar í sens falta sempre acompanyats de sacrificis i ofrenes.
Els sacrificis i les ofrenes que feien als déus intentant complaure’ls satisfer-los a canvi de que siguessin escoltats i poguessin gaudir de la seva protecció.
Segons les ofrenes com els sacrificis de cent bous que després feien un banquet,l’hetaconbe. Si era una ovella negra cremada era sacrifici funerari, holocaust, però no sempre les ofrenes eren amb animals sinó que també s’oferien productes com; oli, vi, mel…llavors s’anomenaven libacions.
Els llocs de culte podien ser sobre l’altar familiar, sobre les tombes on feien les alibacions, al temple era el indret per exel.lència on es considerava la casa de les divinitats, hi on el sacerdots i sacerdotesses es consideraven els seus servidors.
La funció sacerdotal no exigia cap tipus de formació intel·lectual sinó que bastava el respectessin els rituals i cultes. Els endevins eren qui interpretaven i desxifraven els missatges o signes per parts dels déus a canvi de sacrificis i ofrenes.
Encara que la religió oficial de tot l’estat fos aquesta, també van sorgir altres religions anomenats cultes mistèrics, com els misteris d’Eleusis, L’orfisme i el culte orgiàstic de Dionís.
Els jocs a Grècia eren considerats més que un entrenament com un valor sobretot militar que més endavant van participava en el jocs panhel·lènics que van començar a ser un esdeveniment religiós , social, educatiu i esportiu. Els exercicis solien ser de tir, lluita,marxes i curses, jocs de pilota i dansa. El guanyador esportiu era considerat com l’home ideal i perfecte i admirat per tot Grècia. No només aixo sinó que també era guanyador de de premis que eren simbolitzats amb una corona d’olivera.
Els primers jocs olímpics van ser del 775 aC, aquestes celebracions anaven dedicades en honor a la dea Hera i al déu Zeus del santuari d’Olímpia.
També hi ha d’altres com els jocs pítics, els jocs ístmics, els jocs nèmeus i finalment les panatenees.
Vale!
You, Sílvia, voleu dir que això va aquí?
Després de escoltar la entrevista sobre oracles a Antoni Janer he pogut contestar totes les preguntes proposades. M’ha fet molta gràcia ja que li he notat una mica de nerviosisme a l’hora de parlar però no ho hauria d’estar ja que ha donat una explicació clara i correcte!
*Per què fou el centre religiós més important del món grec?
Delfos es va situar al lloc ens els grecs consideraven el centre del món ja que, segons diu la mitologia fou on Zeus va col·locar la pedra en la que les dos aus que va llençar a cada punta del món es van trobar. Allà Zeus va col·locar una pedra anomenada Omfalos, en grec “melic”.
*Què en diu la llegenda del lloc?
La desapareguda Delfos fou el centre del món per als grecs i la seu dels oracles. Delfos era un gran recinte sagrat dedicat al deu Apol·lo i els grecs anaven a preguntar qüestions intrigants sobre els futura i la seva vida. Es deia que als voltants s’ajuntaven les divinitats i els nimfes i cantaven junt amb la música que Apol·lo feia amb la seva lira. Delfos va influir en gran manera a la colonització de les costes properes i els que s’hi va dir va determinar moltes períodes de la història grega clàssica.
L’oracle de Delfos està situat a prop d’Atenes, exactament 180 kilòmetres al nord, en un lloc majestuós, als peus de la muntanya Parnaso, on es deia que residien les muses. A partir del segle 8 a.C. va tenir molta importància ja que molta gent hi anava a trobar la resposta del deu Apol·lo a traves de les pitonisses.
*D’on prové el nom “pitonissa”?
Les Pitonisses eren les dones a les que els grecs consultaven els seus dubtes i les preguntes que volien que se les respongués. La litúrgia que hem heretat diu que Zeus va matar la serp Pitó que custodiava l’oracle de la deessa Gea, en aquell mateix lloc, i desprès de matar-la va col·locar a un sacerdotessa que l’anomenà “Pitonissa” en nom de la serp que va matar.
*Eren fiables?
Elles eres conegudes també com Sibil·les, nom que prové de sibil, que significa el soroll que va la serp al arrossegar-se per terra. Així que, tal i com es diu a l’entrevista, no diem res dolent si ara anomenem a una pitonissa serp! ja que és el que el seu nom significa.
Les pitonisses utilitzen un llenguatge de doble sentit, anomenat sibil·lí, igual que el seu nom, que significa que els seus missatges tenen doble sentit. És fins i tot el significat del seu nom el que ens pot fer dubtar de les seves paraules ja que sempre podrem trobar més d’un significat al que ens diuen.
Les pitonisses de l’antiga Grècia tenien al·lucinacions a causa del gas que hi havia en els oracles, anomenat gas Etilè, gas que un cop ensumat, pot fer entrar en un estat d’èxtasis, fet que possiblement justifica les prediccions i al·lucinacions que les sacerdotesses tenien.
Actualment, encara hi ha molta gent que hi creu en aquest tipus de recerca del futur per diferents vies, però, amb el pas dels anys i amb l’augment del coneixement gràcies a la ciència, aquest tipus de pràctiques s’han anat deixant de banda, titllades de falses i irracionals. Des del meu parer, crec que l’adivinació del futur i variants son factors incerts que mai és pot saber si es cert del tot i que tot el que ens deien poden tenir diferents interpretacions, cosa que fa que mai hi hagi una equivocació.
Per a acabar d’arrodonir les meves paraules, prenc el que Hermione Granger diu sobre l’adivinació al llibre “Harry Potter y el presoner d’Azkaban”. En el tercer curs, se’ls hi ofereix la oportunitat de cursar l’assignatura d’Adivinació, però Hermione, tan lògica com sempre, al cap d’un parell de classes, farta del que ella considera una mentida, acusa de la professora d’advinació Trelawney com una mentidera, i abandona la classe per a no tornar-hi mai més.
Aquí un deixo una classe d’Adivinació impartida per la Professora Trelawney a l’escola de Howgarts:
http://www.youtube.com/watch?v=NdLa9yYt_jw
(el vídeo està en anglès, però sempre podeu mirar la pel·lícula per a saber de que tracta… 😀 )
Potser Rowling també opina el mateix que la Hermione sobre aquest tema i per això va caracteritzar de “boja” a la Professora Trelawney.
Aquí deixo el vídeo, per a aquells interessats, en el que Hermione abandona la classe d’Adivinació per unes paraules de la seva professora, que tot i que ella considera que son falses i irrespectuoses, ho tenen tot de cert:
http://www.youtube.com/watch?v=T5eAbQfpR0c&feature=related
“My dear, from the first moment you stepped foot in my class I sensed that you did not possess the proper spirit for the noble art of divination. No, you see there? You are young in years but the heart that beats beneath your bosom is as shriveled as an old maid’s, your soul as dry as the pages of the books to which you so desperately cleave.”
“Estimada, des de el primer moment que vas trepitjar la meva classe, vaig sentir que no posseïes l’esperit de el noble art de l’Adivinació. No, ho veus aquí? Ets jove en anys però el cor que batega sota el teu pit està tan arrugat com el d’una soltera arrugada, la teva anima està tan seca com les pagines dels llibres als quals t’entregues (adhereixes) tan desesperadament.”
Pobre Hermione…
Un fragment ben oportú, Rebeca! Entre tu i la Sílvia hauríeu d’anar recopilant tots aquests referents. Seria un bon regal.
Per cert, Rebeca, et trobes bé? Dilluns ja m’explicaràs els motius de la teva absència avui a classe. Gràcies per no perdre el fil.
Ave Lida!
És mol interessant aquest article sobre els oracles.
Ja no es fa servir oracles per aclarir dubtes però si en fan servir altres mètodes per endevinar el futur, transportar-nos al passat, com per exemple les cartes astrals, les dones previsores, etc.
Per cert he introduït al Google Maps de centres oraculars el oracle de Plutó a Cumes.
Una resposta que conec és la que un oracle li va dir a Aquil·les, un famós heroi de la guerra de Troia, que si no anava a la guerra tindria una vida feliç, del més normal, però, ningú no el recordaria. En canvi, l’oracle li va dir que si decidia marxar a Troia per a lluitar, moriria, però, seria recordat al llarg de la història, per la seva força i la seva tècnica per a lluitar, llavors va triar la segona opció i es va fer real. Per tant, podem dir que les respostes oraculars si que són fiables.
Actualment hi han diverses maneres, tot i que no me les crec pas. Tenim una sèrie de persones que son endevins, vidents… que “llegeixen el futur de les persones mitjançant objectes, animals, o altres aliments. Però aquesta gent no són com els Oracles de l’antiga Grècia, no són tots d’una “mateixa religió”. Jo personalment, els oracles me’ls creuria, però els endevins aquests actuals s’ho inventen absolutament tot. Mai es fa veritat el que et “prediuen”.
Salve a tothom!
Aqust article es un gran article, perqué m’ha fet saber més coses sobre els oracles de Delfos gracies el video de so que escoltat i que he pogut treure la informació i la meva conclusió
L’oracle de Delfos es va construïr el segle8.ac.Es un oracle que va ser el centre del món, gracies a Zeus què va tirar una pedra que es deia (infalos9 i que aixì es va poder saber on estava el centre del món.Delfos significa:uter de la terra.
Pitonissa significa(serp): el nom que va rebre la sacerdotessa que va estar en el lloc de la serp Pitó, desprès de morir.
L’oracle de Delfos per tenir tanta fama, els grecs hi anaven per poder parlar amb els deús.
L’oracle de Delfos va ser un lloc que va tenir un paper important a la dona, perquè abans les dones no hi podien.Però segons la mitologia grega, les sacerdotesses que eren les pitonisses venien de generació en generació predicant (el futur,present i el passat)
La sessió en l’Oracle de Delfos tenia un horari d’obertura:tenia que ser el dia 7 perquè segons la mitologia Zeús havia nascut en aquest dia.
Finalment el que puc dir, es què l’oracle de Delfos ha estat un lloc sagrat per els grecs en honor a Zeus.
Vale!
XAIPETE!
L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó.
El santuari va ser dedicat al déu Apol•lo i que tenia a la part central era un gran temple, al qual acudien els grecs per a preguntar als déus sobre qüestions que els inquietaven.
En la cultura grega creien que els déus es comunicaven a ells mitjançant signes o missatges, aquests que podien ser interpretats per oracles, que feien servir per comunicar-se i poder trobar respostes a les seves preocupacions o curiositats, que tenen a veure amb el present i futur, com en aquest cas l’oracle de Delfos.
Abans de començar el ritual de l’oracle, la pitonissa es banyava o bevia de la font de l’aigua divina i un cop purificada pujava al santuari. Després bevia una poció per inspirar-se i mastegant fulles de llorer s’asseia sobre un trípode de bronze suspès sobre una profunda esquerda al terra de la roca.
Vale!
L’oracle de Delfos va ser un gran recinte sagrat dedicat principalment al déu Apolo que tenia en el centre la seva gran temple, al que acudien els grecs per preguntar als déus sobre qüestions inquietants. Situat a Grècia, a l’emplaçament del que va ser l’antiga ciutat anomenada Delfos (que avui ja no existeix), al peu de la muntanya Parnàs, enmig de les muntanyes de la Fòcida, a 700 m sobre el nivell del mar ia 9, 5 km de distància del golf de Corint. L’Oracle de Delfos va influir en gran manera en la colonització de les costes del sud d’Itàlia i de Sicília. Va arribar a ser el centre religiós del món hel·lènic.
XAIPE!
La veritat es que els centres oraculars de l’antiga Grècia estan molt lligats avui dia amb les dones que es fan anomenar bruixes. Aquestes dones normalment, amb un to bastant mitològic utilitzen una bola de vidre per comunicar-se amb els esperits. Jo crec que és algo massa estrany, no m’ho acabo de creure! S’han vist tantes falisficacions i interpretacions falses d’aquest àmbit que fa que tot sigui difícil de creure.
L’Oracle de Delfos va ser un lloc sagrat dedicat principalment al culte del déu Apol·lo. Es diferenciava dels altres oracles, pel fet de que la comunicació amb el déu fos a través d’una pítia.
En definitiva, tot aquest àmbit per una banda pot ser molt enganyós, pero per l’altra no. S’ha de viure en primera persona per poder qualificar aquest treball o hobbie que prenen algunes persones.
Salve.
Un article interesantissim. Desconeixia que hi haguessin tants centres oraculars, ja que tan sols em sonaba el de Delfos i el de Zeus a Dodona. Jo també crec que els centres oraculars está molt lligat actualment, com per exemple en numerosos ritus per comunicar-se amb esperits.
Vale.
Salve!
Es interesant descobrir que es un oracle i saber quants hi ha i coses d’aquest tipus ja que en les pelicules no texplica gaire
L’oracle de Delfos va ser un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació. L’oracle de Delfos va influir molt en la colonització de les costes del sud d’Itàlia i Sicília.Va arribar a ser el centre religiós del món hel·lènic.
Vale 🙂
L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho) prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació. L’oracle de Delfos influí molt en la colonització de les costes del sud d’Itàlia i Sicília. Arribà a ser el centre religiós del món hel·lènic.
Acabo d’introduir l’Oracle de Didyma, a Turquia, on es feia culte a Apol·lo.
Jo he introduit l’oracle de Delos, en el mar Egeu. No hi ha molta informació d’ell, però era bastant important.
Salvete Lida!
Desprès dels comentaris anteriors ja hi ha poc per comentar, però jo m’he decidit per alguns temes que em cridaven més l’atenció:
La pitonissa era la dona que en l’èxtasi interpretava les paraules d’Apol•lo en forma de predicció. Les primeres pitonisses eren joves verges però la tradició va canviar el dia que una de les joves va ser violada per un consultant. Llavors van ser reemplaçades per dones d’uns 50 anys, simples camperoles de la regió (no era important la seva formació, ja que tan sols eren l’instrument d’Apol•lo.
El dia del ritual la pitonissa es feia un bany purificant, es vestia amb roba de gala i s’endinsava en el més profund del santuari on hi havia un trípode d’or. Allà s’hi pujaria i o bé arribaria a l’èxtasi mitjançant mastegar fulles de llorer, o bé aspirant l’exhalació sagrada, que sens dubte deuria ser al•lucinògena i que emanava d’una escletxa que hi havia al sòl de la cambra. Sota l’influencia de les fulles de llorer o els vapors tòxics la pitonissa emetia sons i balbuceigs que responien a les preguntes que li entregaven escrites en una tableta. Un sacerdot era l’encarregat d’interpretar aquells sons, escriure’ls en un paperet i entregar-los-hi al consultant.
Les respostes acostumaven a ser més aviat consells que no pas prediccions i eren tant famoses per la seva ambigüitat com per la seva fiabilitat.
Vale!!
XAIPE!!
L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació.
L’oracle de Delfos va influir molt en la colonització de les costes del sud d’Itàlia i Sicília. Va arribar a ser el centre religiós del món hel·lènic.
Antiguament, la Pitonissa, era la dona que feia les prediccions d’Apol·lo. Fins al moment, les Pitonisses eren verges, fins al moment el qual una d’elles va ésser violada. En l’actualitat el mot de Pitonissa, se segueix fent servir, ja que aquestes, són les dones que “tiren les cartes, les dones que poden veure el futur o fer prediccions”. Podem veure que antiguament les pitonisses eren dones joves, com ja he dit des de que una d’elles va ser violada, la tradició va cambiar i en comptes de ser noies joves van ser grans, a l’actualitat se segueix la tradició, les pitonisses són dones grans.
Valeee 😀
Salve!
El santuari, amb el nom nou de Delfos, està situat de cara al mar en el mont Parnàs, on els antics imaginaven que vivien les Muses. Es creia que Delfos era el centre del món tal com indicava una pedra en forma d’ou, anomenat ómphalos. La llegenda explica que per calcular el centre del món, Zeus va deixar anar una àguila des de cada un dels dos extrems de la Terra, i es van creuar justament damunt l’ómphalos.
El santuari de Delfos era un recinte sagrat dedicat al déu Apol·lo. Zeus va matar la serp Pitó que custodiava l’oracle de la deessa Gea, en aquell mateix lloc, i desprès de matar-la va col·locar a un sacerdotessa que l’anomenà “Pitonissa” en nom de la serp que va matar.
Les Pitonisses eren les dones a les que els grecs consultaven els seus dubtes i les preguntes que volien que se les respongués. Podriem dir que no eren del tot fiables tot i que la gent i creia plenament. Les pitonisses utilitzen un llenguatge de doble sentit, anomenat sibil·lí, igual que el seu nom, que significa que els seus missatges tenen doble sentit.
Actualment hi ha molta gent que encara creu que les pitonisses, dones grans, prediuen el futur i fan consultes habituals per deixifrar el seu futur.
Vale!
Jo no hi crec amb tot això dels oracles d’avui en dia, ja que penso que no són fiables.
un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que eren fetes a través d’una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines.
Comparativament Zeus, com a pare del tots els seus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d’altres déus com Apol·lo, o d’herois divinitzats.
Els peregrins buscaven repostes, com que els depararia en el futur.
Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d’Apol·lo i l’Oracle de Dodona.
XAIPE!!
L’oracle de Delfos era un santuari dedicat a la serp Pitó a prop de la ciutat de Delfos, es consultava a la divinitat sobre diferents temes.
Jo crec que no eren fiables els oracles, al menys jo no crec en aquestes coses.
Avui en dia la gent cerca respostes a coses desconegudes a traves de les pitonisses, són dones velles que tiren les cartes i et diuen la resposta a la teva pregunta.
Jo, no sé si tot això és de veritat però no hi crec ja que penso que és un engany.
Salve!
L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació, és a dir ells se les creien.
Pítia o Pitonisa
Pitonissa prové de Pitó, que era una serp que vivia en una covai a la qual el déu Apol·lo va donar mort per a apoderar-se de la seva saviesa i ser ell qui presidís l’oracle. La mitologia ens explica que després de matar a la serp, Apol·lo va guardar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar en el seu honor uns jocs fúnebres que es van anomenar Jocs Pítics.
D’aquest nom va derivar el de Pítia o Pitonisa, nom que es va anar donant a les dones que interpretaven les respostes, és a dir l’oracle.
El nomenament de les pitonisses era vitalici i es comprometia a viure per sempre en el santuari. Durant els segles d’apogeu de l’oracle, va ser necessari nomenar fins a tres pitonisses per a poder atendre les innombrables consultes que es requerien. Amb el temps, va caure en decadència i només van necessitar una, suficient per als pocs oracles que es feien.
Salve!
Lida he afegir l’oracle de Trofoni
Víctor, hauries de posar l’enllaç d’on has tret la informació.
Salve!
Lida ja he posat l’enllaç
Salve!
No sabia que moltes decisions humanes sobre la salut i la malaltia, la guerra i la pau, les colonitzacions i les emigracions, els crims i els càstigs depenien de les respostes oraculars.
Així doncs, podem dir que els déus tenien una gran responsabilitat.
He buscat informació d’aquest oracle en la pàgina que del senyor Sebastià Giralt.
L’activitat que centrava la vida del santuari era endevinar el futur i donar consells. Abans d’entrar al temple, el client es purificava amb aigua sagrada i deixava a l’altar exterior una quantitat de diners; tot seguit, dins la cella, sacrificava ovelles o cabres. Aleshores el consultant podia passar a l’adyton, on la Pítia o Pitonissa ja estava en èxtasi, oculta segurament darrera una cortina i asseguda en un trípode. Un sacerdot, el prophétes, trasmetia la pregunta del client a la Pítia, que contestava amb crits i paraules incomprensibles. El prophétes els interpretava i donava una resposta en vers i amb una forma més o menys enigmàtica, sense que la hi pogués explicar cap sacerdot de Delfos.
Fins i tot hi ha un text traduit perquè tothom pugui entendre el que està escrit.
“Ves, quan un mul esdevingui rei dels medes, aleshores, lidi de delicat caminar, fuig més enllà de l’Hermos, de molts codolets; no et quedis ni t’avergonyeixi’s de ser covard”.
Heròdot, 1, 55, traducció de Rubén J. Montañés.
Més endavant, dedica el seu temps ens explicar les musses, mites, temples, déus i moltes més coses. Està molt bé.
També he donat un cop d’ull en la xarxa, per veure si podia trobar informació interessant sobre l’oracle de Delfos, i efectivament, aquí teniu:
No només els grecs el consultaven, sinó també altres civilitzacions del Pròxim Orient que creien fermament en les profecies de les sacerdotesses de Delfos, que van arribar a determinar el curs dels grans episodis de la història antiga.
Les sacerdotesses que transmetien les profecies, se’ls atribuïa el seu poder a uns “vapors d’una olor suau i dolça” que emanaven de les esquerdes de la caverna subterrània. En realitat, descobertes recents han demostrat que es podia tractar d’un tipus de gas etilè que, en grans quantitats, pot funcionar com un potent al·lucinogen.
Common Questions Ancient Greeks Asked Oracles http://greece.greekreporter.com/2013/05/30/common-questions-ancient-greeks-asked-oracles/
http://revista-esfinge.com/ciencia/arqueologia/item/1061-el-oraculo-de-delfos-la-ciencia-verifica-como-fue-posible
Χαιρετε,
Bona recerca sobre els diferents oracles repartits en l’antig món grec, personalment m’agrada bastant el de Didyma, encara que no hagi perviscut massa bé. Bon treball!
Una recerca brillant sobre la situacio geografica dels oracles del mon grec, la veritat es que no puc dir molt mes ja que no se molt sobre els oracles grecs.
Bona feina!
Pingback: L’oracle a Matrix | La cinta de Νίκη
Todo sobre el ombligo del mundo
‘Delfos’, de Michael Scott, es el libro más completo jamás publicado sobre la historia del centro oracular más importante del helenismo
http://cultura.elpais.com/cultura/2015/08/26/babelia/1440588791_874030.html
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/10641/descubren_antiguo_oraculo_centro_atenas.html#gallery-0
XAIPE!!
El santuari, amb el nom nou de Delfos, està situat de cara al mar en el mont Parnàs, on els antics imaginaven que vivien les Muses. Es creia que Delfos era el centre del món tal com indicava una pedra en forma d’ou, anomenat ómphalos. La llegenda explica que per calcular el centre del món, Zeus va deixar anar una àguila des de cada un dels dos extrems de la Terra, i es van creuar justament damunt l’ómphalos.
L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó prop de la ciutat de Delfos, on es consultava la divinitat sobre temes diversos, gaudint les seves respostes i prediccions de gran reputació.L’oracle de Delfos va influir molt en la colonització de les costes del sud d’Itàlia i Sicília. Va arribar a ser el centre religiós del món hel·lènic.Les Pitonisses eren les dones a les que els grecs consultaven els seus dubtes i les preguntes que volien que se les respongués. Podriem dir que no eren del tot fiables tot i que la gent i creia plenament.
Les pitonisses utilitzen un llenguatge de doble sentit, anomenat sibil·lí, igual que el seu nom, que significa que els seus missatges tenen doble sentit. Actualment hi ha molta gent que encara creu que les pitonisses, dones grans, prediuen el futur i fan consultes habituals per deixifrar el seu futur, no és el meu cas ejjej!!!
Vale!
Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila
XAIPETE!
Aquest apunt m’ha fet pensar, sabia que els grecs eren supersticiosos però no sabia fins a quin punt, havia sentit a parlar sobre oracles però no sabia que s’ho prenien tan en serio. Les respostes que els donaven no eren fiables, gens fiables. Avui dia hi ha gent que creu en pitonisses, les donen per la televisió a altes hores de la nit i són totalment falses. Jo no hi crec però respecto a tos aquells qui creuen que això pot passar.
http://lahistoriaheredada.com/oraculos-la-antigua-grecia/
Avui, des de casa i gràcies a l’era digital, podem consultar l’oracle de Delfos. Potser el déu Apol·lo domina la xarxa i la Pítia està disposada a treballar tots els dies de l’any, vint-i-quatre hores: http://www.ucl.ac.uk/GrandLatMisc/oracle.html
Cal introduir una pregunta en qualsevol llengua per tal que la resposta sigui Sí o No i clicar el botó de demanar (CONSULT THE ORACLE). De seguida, rebrem en anglès la resposta de la pítia, tot seguint l’estil dèlfic. La resposta serà, per tant, enigmàtica.
Así funcionaba el oráculo de Delfos
https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20191017/47900462955/delfos-gracia-clasica-oraculo.html
https://dapuritojo.wordpress.com/2020/01/17/el-oraculo-de-delfos-siempre-da-sorpresas/?utm_source=twitter.com&utm_medium=social&utm_campaign=curiosidades-que-nos-cuentan-los-antiguo&utm_content=36479540
Vols consultar l’oracle? https://www.ucl.ac.uk/GrandLatMisc/oracle.html