La vida feliç, de Sèneca

L’estiu és també temps de lectura! Entre les meves d’aquest estiu us vull recomanar per ser plenament vigent De vita beata de Sèneca (segle I), publicada recentment en català a Angle editorial. La introducció i la traducció d’aquest opuscle (del qual no ens ha arribat el final) és de Núria Gómez Llauger. Per què m’ha agradat? Sobretot per la seva actualitat. Qui no vol ser feliç? però com podem aconseguir ser feliços?

La vida felic

Si mireu aquest vídeo, un fragment del capítol “Aprender a ser felices” del programa  Redes,  hi trobareu algunes de les claus actuals que podreu comparar amb les que ens dóna Sèneca,  se semblen o difereixen?:

Imatge de previsualització de YouTube

Sèneca a L’home feliç desgrana amb gran eloqüència el camí que tot ésser humà ha de seguir per ser feliç i defineix la felicitat, tot partint de la idea que és feliç qui viu d’acord amb les regles de la natura (que, de fet, s’identifiquen amb  el seu Déu) i qui sap trobar el just equilibri entre la virtut i el plaer, que com ja sabeu són qüestions que ja van afectar tota l’ètica antiga i que dos mil anys després encara influeixen en pensadors moderns, des del dalai lama fins a Zyngmunt Bauman, a la recerca dels secrets de la felicitat i resoldre els problemes de la vida. Si hem de fer cas dels consells de Sèneca per trobar el camí per atènyer el bé suprem, cal no fer mai cas de les opinions poc fonamentades de la majoria

“Així doncs, cap altra cosa no ens enreda tant en les pitjors desgràcies com el fet d’emmotllar-nos a l’opinió comuna, creguts que és millor allò que ha estat més aplaudit, com també el fet de tenir molts models que donem per bons i de no viure seguint la raó sinó més aviat la imitació[…] És, doncs, perjudicial ajuntar-se als qui ens precedeixen i, mentre cada u s’inclina més a creure que no pas a opinar, hom no té mai una opinió sobre la vida, sempre es dóna crèdit als altres; i l’error, transmès de mà en mà, ens trasbalsa i ens porta a la ruïna. Ens perdem per l’exemple dels altres: ens guarim si ens separem de debò de la multitud.” I 3-4 

sinó que cal emetre judicis propis i trobar l’equilibri entre la virtut i el plaer:

“Perquè, quant al plaer, malgrat que ens assetgi per totes bandes, que ens entri per cada porus i ens ablaneixi l’ànim amb manyagueries, aplicades una darrere l’altra per seduir-nos tots sencers o sols una part de nosaltres, quin home, al qual resti cap vestigi d’humanitat, voldrà ser dia i nit estimulat i, abandonat l’esperit, dedicar-se exclusivament al cos?” V 4

Qui és feliç, doncs, segons Sèneca?

“És feliç […] qui té una opinió recta, qui es complau amb les circumstàncies presents, siguin quines siguin, i sap valorar el que té; és feliç aquell a qui la raó confia el domini dels seus afers.” VI 2

La vida feliç recull tota una tradició literària i filosòfica que arrenca dels estoïcs grecs (Zenó, Posidini, Paneci) com també dels hereus romans d’aquest corrent, a banda de la influència ciceroniana, i elabora un pensament propi que reflecteix la personalitat de Sèneca. Els preceptes del cordovès van destinats grosso modo al seu germà Gal·lió:

“Tothom, Gal·lió, germà meu, vol viure feliç: però, a l’hora de distingir què és allò que fa feliç la vida, l’esguard se’ls enfosqueix. I fins a tal punt és difícil d’aconseguir una vida feliç, que hom se n’allunya més com més intensament la cerca, […] Així doncs, en primer lloc cal deteminar què és el que desitgem; després, mirar d’esbrinar quins mitjans ens permetran d’arribar-hi amb més celeritat”. I 1

La vida feliç, tot i el fil conductor que hi és, s’estructura en dues parts ben diferenciades: una primera més conceptual i una segona, a partir del capítol XVII, que és una defensa de les calúmnies que Sèneca solia rebre a la vida real per part dels seus conciutadans, poc sensibles a la tasca de reflexió dels filòsofs, que l’acusen de viure d’una manera opulenta mentre predica una moral virtuosa.

La vida feliç ens dóna aquest consell estoic, evocador del mateix Sòcrates:

“Hem de buscar quelcom de bo no pas en aparença, sinó ben sòlid i estable, i bell sobretot pel seu interior: descobrim-ho! No és gaire lluny, ho trobarem; només cal saber on hem d’allargar la mà.” III 1

Sigueu feliços!

7 thoughts on “La vida feliç, de Sèneca

  1. Teresa Devesa i Monclús

    He de confessar que, de l’ètica antiga, el meu punt de referència sempre ha estat Epicur. En alguns moments baixos la seva relectura m’ha confortat, especialment pel que fa a la seva concepció de la mort com a absència de dolor. En el moment d’enfrontar-se al misteri del final de la vida, va bé relativitzar la pèrdua amb el suport de pensadors que hi van reflexionar fa molt de temps.
    Epicur m’ajuda a ser feliç, Sèneca pot ajudar-vos a vosaltres… L’important en aquesta vida és perseverar (paraula que surt també al vídeo) i no defallir davant de les contrarietats.

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Ja crec jo, Teresa, que en certs moments de la vida, ben dolorosos, t’ha estat d’un gran ajut Epicur i sort en deus haver tingut d’ell. Per què no ens fas un apunt a Aracne i ens recomanes algun llibre. Una bona traducció és també cabdal per fruir-ne. Què ens recomanes?

    Tens tota la raó amb el perseverar; recordeu què us deia a final de curs: persevera, per severa, per se vera?

  3. Oriol Garcia

    Aquest llibre deu estár molt i molt bé. No l’he llegit, pero segur que et fa reflexionar sobre la vida i la felicitat de tot i de cada persona en concret! Els moments ètics i les reflexions ens han ajudat a tots en algun moment en la vida, generalment positivament, i a tots ens ha anat bé.

  4. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Si vis amari, ama

  5. Pingback: Medea de Sèneca | El fil de Medea

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *