Tag Archives: Llatinismes

Llatí viu amb Mònica Miró

Mònica Miró a Els ulls de Minerva dins el programa de Ràdio 4 Wonderland de Rosa Gil parla sobre els termes llatins presents en la llengua catalana i sobre la recuperació del llatí com a llengua viva. Què t’ha cridat l’atenció? Quins llatinismes coneixies?…

 

Per què és important avui estudiar llatí? Què t’ha aportat estudiar llatí?
En acabar, podeu fer aquest Kahoot de Llatinismes

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!

Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!

A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!

Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que  treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:

Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:

• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).

Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegir A la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.

Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.

Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!

“La tela de Penélope o quién engaña a quién” d’Augusto Monterroso

“Hay que leerlo manos arriba. Su peligrosidad se funda en la sabiduría solapada y la belleza mortífera de la falta de seriedad”, va escriure amb raó Gabriel García Márquez sobre Augusto Monterroso (1921-2003) i si no us ho creieu, llegiu-lo:

Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.

Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo. De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.

Augusto-Monterroso dins La oveja negra y demás fábulas, 1969

 

Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad?
A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?

CAVE CANEM!


Foto de Valèria 5è EP

L’altre dia vaig veure aquest gos fet amb paper maché per la Valèria, i no m’he pogut resistir per una associació d’idees a pensar en buscar la pervivència gràfica dels llatinismes que treballem a classe, en El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila o a L’empremta d’Orfeu (com en altres ocasions hem fet en muntatges audiovisuals, en balades i cançons, amb Juli Cèsar, en la literatura, …). He començat a estirar el fil per cave canem, no pas per res d’especial, ans perquè acabava de llegir aquest apunt homònim del company saguntí Salva Muñoz arran de dues exposicions de Madrid (Alexandre el Gran i Jean León Gérôme).

Així és que seguint el meu muntatge trieu un llatinisme i seguiu les seves traces. Per no repetir-nos, deixeu en comentari quin llatinisme treballeu.

Memorandum, versionat per Nini

Memorandum té història! Tot va començar a classe de llatí de primer de batxillerat quan cada dia escrivia a la pissarra, al començament de classe, el llatinisme del dia en funció de l’actualitat. L’Anna Salas es va començar a aficionar (i això que no havia fet quart de llatí, on vàrem treballar els llatinismes tot fent muntatges audiovisuals!). A segon anàvem treballant i reforçant els llatinismes del llistat, enguany per primer cop reduït a la meitat, de les PAU de llatí amb Juli Cèsar, amb hotpotatoes al Moodle, amb múltiples entrades a El Fil i a Aracne (vid. llatinismes al núvol d’etiquetes) i per acabar amb una frase pròpia en català amb el centenar de llatinismes prescrits que després varen publicar a Aracne: Tot emprant els llatinismes de les PAU. Quan ja havíem acabat el tema dels llatinismes que per cert val dos punts a l’examen de llatí de la selectivitat, l’Anna em passa la lletra original d’una balada d’amor que havia fet per demostrar-me que dominava els llatinismes quan jo estava molt enfadada perquè no volien fer les traduccions. Em va encantar! Davant la meva emoció que no vaig poder amagar, l’Anna i la Carla Domingo em van fer la sorpresa d’enregistrar-la un cap de setmana amb el seu mòbil. Del seu mòbil me la van deixar escoltar, em va agradar tant que van decidir cantar-la a classe; aleshores em vaig adonar que cantaven molt millor que la veu distorsionada del mòbil. Vaig portar al cap de poc el meu aparell d’enregistrament i soles a l’aula 5 van gravar la cançó que varen publicar a Aracne amb la lletra. Tothom anava cantant la cançó, fins i tot alumnes que no fan llatí. Un bon amic _a qui agraeixo la gosadia_ va demanar al músic Nini, que com bé sabeu sovint forneix la banda sonora dels nostres muntatges audiovisuals, una base musical. Nini s’ho va agafar amb tant d’entusiasme que no sols els va fer una base original (quina quantitat d’hores altruistes hi degué invertir! moltíssimes gràcies Nini!) amb l’acompanyament també altruista del guitarrista Jose Manuel Ponce (molt agraïda!) sinó que també va convidar l’Anna i la Carla al seu estudi de gravació amb la presència del professor de música mestre Pere González que va col·laborar d’una manera molt activa i desinteressada en la gravació i en els consells tècnics (tot agraïment és poc, moltíssimes gràcies!) i aquí teniu la versió definitiva, tot i que el Nini creu que s’hauria de tornar a repetir però l’Anna i la Carla ja estan de vacances fa temps i a punt d’entrar a la Universitat. Moltes gràcies a tots i a totes que heu fet possible Memorandum! Memorandum serà un bell record del vostre pas per l’aula de llatí del Cristòfol Ferrer i una oportunitat única d’enregistrar amb músics professionals! Segur que el proper curs, Anna i Carla, començarem a estudiar els llatinismes amb la vostra cançó i continuareu sent ben presents a les meves classes! Bona sort!

Daedalus and Icarus, a la recerca del llatinisme

Fa poc heu traduït, fins i tot, en llatí aquest mite que ara podreu escoltar en anglès. Quin llatinisme podríeu aplicar a aquest muntatge audiovisual Daedalus and Icarus? Us animeu a fer-ne també un en anglès amb qualsevol dels mites de Narracions de mites clàssics?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Listening Latin!

Mikimoto

Mikimoto

 

Fa temps, m’agradava escoltar Pasta Gansa de Miquel Calçada, més conegut com a Mikimoto, a Catalunya Ràdio. En la seva assignatura obligatòria de llatí (ja sabeu com li agradava el llatí!), va ironitzar un dia sobre una frase de Plaute (Aulularia 195). Sabeu quina és, què significa, quan i per què s’empra? Utilitzeu-la dins un context determinat o feu-ne ironia!

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes

Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.

Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.

Do you speak Latin?

El llatí també ha deixat una forta petjada en l’anglès, tot i que com sabeu no és una llengua romànica, i no sols en l’escriptura de l’alfabet. Hi ha estudis que estimen aquesta influència en un 28’24 %. De fet, els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 en temps de l’emperador Claudi. Després de la caiguda de l’Imperi romà, els anglosaxons la van envair de nou i hi van imposar la seva llengua; però el llatí romangué com a llengua de l’Església. Amb la invasió dels normands en el segle XI, el llatí tornà influir en l’anglès, aquest cop a través del francès, que esdevingué la llengua de la cort i de la noblesa. Durant el Renaixement, la redescoberta dels clàssics fou una altra via d’influència del llatí en l’anglès.

Aleshores, quan en anglès es diu AD 2009, s’utiliza l’expressió llatina Anno Domini “en l’any del Senyor”, és a dir, després de Jesucrist i es col·loca en l’ús llatí davant del número en comptes del darrere Before Christ (abreujat BC o B.C.). A.m. o p.m. no és altra cosa que la respectiva abreviatura de les expressions llatines ante meridiem (“abans del migdia” locució usada per indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia) i post meridiem (“després del migdia”, per indicar les hores del dia que van del migdia fins a la mitjanit); alias (en català, també escrit àlies) per altre nom, sobrenom o pseudònim prové del llatí alias “d’una altra manera”; snob (en català, també esnob) o persona amatent a acollir tota novetat perquè li sembla un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. de snob, possiblement una abreviatura de sine nobilitate “sense noblesa”, que s’aplicava als estudiants d’Oxford sense noblesa; transfer o traspàs d’un jugador per part d’un equip o una federació, de transfert “traspassa” tercera persona del present d’indicatiu del verb llatí transfer, en canvi l’anglès fa servir l’imperatiu. Alguns llatinismes han arribat a la llengua catalana a través de l’anglès, com: ratio de ratio freqüent en els càlculs econòmics, també s’usa per designar el nombre d’alumnes d’una classe o grup; junior, (per tal de distingir entre pare i fill amb el mateix nom o esportista que pertany a la categoria d’edat entre divuit i vint-i-un anys) del comparatiu llatí de iuuenis, iunior; i sir i senior, de senior “més vell”, comparatiu de senex; sponsor “persona o entitat que patrocina una activitat, sovint, esportiva” del llatí sponsor “fiador, garant”; item “qualsevol dels tipus o menes d’elements que componen un conjunt” a partir de l’adverbi llatí item “de la mateixa manera, també”…

La major part dels prefixos tamb´çe són d’origen llatí o bé grec:

Bé acabeu de llegir un petit tastet de la influència del llatí en l’anglès. Què n’opineu? En coneixeu més? Compartiu-los aquí!

També podríeu fer per cap almenys cinc frases catalanes tot emprant aquests llatinismes. Els de segon mireu d’escollir els prescrits per les PAU.