El Fil de les Clàssiques

“Hay que leerlo manos arriba. Su peligrosidad se funda en la sabiduría solapada y la belleza mortífera de la falta de seriedad”, va escriure amb raó Gabriel García Márquez sobre Augusto Monterroso (1921-2003) i si no us ho creieu, llegiu-lo:

Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.

Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo. De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.

Augusto-Monterroso dins La oveja negra y demás fábulas, 1969

Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad?
A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?

Foto de Valèria 5è EP

L’altre dia vaig veure aquest gos fet amb paper maché per la Valèria, i no m’he pogut resistir per una associació d’idees a pensar en buscar la pervivència gràfica dels llatinismes que treballem a classe, en El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila o a L’empremta d’Orfeu (com en altres ocasions hem fet en muntatges audiovisuals, en balades i cançons, amb Juli Cèsar, en la literatura, …). He començat a estirar el fil per cave canem, no pas per res d’especial, ans perquè acabava de llegir aquest apunt homònim del company saguntí Salva Muñoz arran de dues exposicions de Madrid (Alexandre el Gran i Jean León Gérôme).

Així és que seguint el meu muntatge trieu un llatinisme i seguiu les seves traces. Per no repetir-nos, deixeu en comentari quin llatinisme treballeu.

Quins llatinismes trobeu en aquest vídeo? Feu una frase pròpia amb cada un d’ells tot prestant atenció a l’ortografia.

Coneixeu altres llatinismes emprats sovint en el món universitari? Recordeu d’exemplificar el seu significat amb una frase.

Memorandum té història! Tot va començar a classe de llatí de primer de batxillerat quan cada dia escrivia a la pissarra, al començament de classe, el llatinisme del dia en funció de l’actualitat. L’Anna Salas es va començar a aficionar (i això que no havia fet quart de llatí, on vàrem treballar els llatinismes tot fent muntatges audiovisuals!). A segon anàvem treballant i reforçant els llatinismes del llistat, enguany per primer cop reduït a la meitat, de les PAU de llatí amb Juli Cèsar, amb hotpotatoes al Moodle, amb múltiples entrades a El Fil i a Aracne (vid. llatinismes al núvol d’etiquetes) i per acabar amb una frase pròpia en català amb el centenar de llatinismes prescrits que després varen publicar a Aracne: Tot emprant els llatinismes de les PAU. Quan ja havíem acabat el tema dels llatinismes que per cert val dos punts a l’examen de llatí de la selectivitat, l’Anna em passa la lletra original d’una balada d’amor que havia fet per demostrar-me que dominava els llatinismes quan jo estava molt enfadada perquè no volien fer les traduccions. Em va encantar! Davant la meva emoció que no vaig poder amagar, l’Anna i la Carla Domingo em van fer la sorpresa d’enregistrar-la un cap de setmana amb el seu mòbil. Del seu mòbil me la van deixar escoltar, em va agradar tant que van decidir cantar-la a classe; aleshores em vaig adonar que cantaven molt millor que la veu distorsionada del mòbil. Vaig portar al cap de poc el meu aparell d’enregistrament i soles a l’aula 5 van gravar la cançó que varen publicar a Aracne amb la lletra. Tothom anava cantant la cançó, fins i tot alumnes que no fan llatí. Un bon amic _a qui agraeixo la gosadia_ va demanar al músic Nini, que com bé sabeu sovint forneix la banda sonora dels nostres muntatges audiovisuals, una base musical. Nini s’ho va agafar amb tant d’entusiasme que no sols els va fer una base original (quina quantitat d’hores altruïstes hi degué invertir! moltíssimes gràcies Nini!) amb l’acompanyament també altruïsta del guitarrista Jose Manuel Ponce (molt agraïda!) sinó que també va convidar l’Anna i la Carla al seu estudi de gravació amb la presència del professor de música mestre Pere Gonzalez que va col·laborar d’una manera molt activa i desinteressada en la gravació i en els consells tècnics (tot agraïment és poc, moltíssimes gràcies!) i aquí teniu la versió definitiva, tot i que el Nini creu que s’hauria de tornar a repetir però l’Anna i la Carla ja estan de vacances fa temps i a punt d’entrar a la Universitat. Moltes gràcies a tots i a totes que heu fet possible Memorandum! Memorandum serà un bell record del vostre pas per l’aula de llatí del Cristòfol Ferrer i una oportunitat única d’enregistrar amb músics professionals! Segur que el proper curs, Anna i Carla, començarem a estudiar els llatinismes amb la vostra cançó i continuareu sent ben presents a les meves classes! Bona sort!

Fa poc heu traduït, fins i tot, en llatí aquest mite que ara podreu escoltar en anglès. Quin llatinisme podríeu aplicar a aquest muntatge audiovisual Daedalus and Icarus? Us animeu a fer-ne també un en anglès amb qualsevol dels mites de Narracions de mites clàssics?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.