Mort de Sèneca, de P.P. Rubens
Sèneca, m’agrada. Ja ho sabeu: La vida feliç, Viatjar soluciona els nostres problemes?, Tot llegint Sèneca… però també m’agrada Alain de Botton (no hi puc fer més!). Aquest cap de setmana vaig trobar al Youtube uns vídeos d’una sèrie televisiva “Philosophy: A guide to Happiness” que no em perdia per res del món quan els feien al Canal 33. Tot plegat m’ha portat a fer aquesta entrada, aprofitant que ara ha arribat el moment de saber qui era Sèneca. Sabíeu que fou un hispà il·lustre (vid. 1r vídeo)? Voleu saber com va ser la seva mort? Què pensava? Què va escriure? Com es va involucrar en la política?… Mireu els vídeos restants de l’expositor de més avall i investigueu arreu, no us oblideu d’ensenyar-me més coses perquè tal com ell deia:
Recede in te ipse, quantum potes; cum his versare, qui te meliorem facturi sunt, illos admitte, quos tu potes facere meliores. Mutuo ista fiunt, et homines, dum docent, discunt.
Epistulae morales ad Lucilium VII, 8
Si vis amari, ama.
Salve Lida !
Sóc la Florencia nova alumne de 4A aqui et deixo el meu correu.
Benvinguda, Florència a classe de llatí i al Cristòfol Ferrer! Espero que aviat et sentis bé entre nosaltres! Et donaré d’alta a l’aula virtual! Moltes gràcies!
Quines coses! No ho sabia que ho miràssis. Jo tampoc me’l perdia. Fins i tot em vaig comprar el llibre El consol de la filosofia.
Com ja saps, m’agrada poc la filosofia però aquests programes del C33 te la feien estimar. Si visquéssim més a prop, l’haguéssim mirat juntes; com aquella sèrie de metges que feien fa anys, no me’n record del nom, segur que tu, Margalida, la recordes millor que jo. Gràcies per recordar-me uns episodis que val la pena tornar a veure.
Ei, Sònia! Quina alegria trobar-te per aquí! La sèrie de metges que no recordes es deia A cor obert! Tant de bo Alain de Botton despertés la mateixa passió per estudiar i estimar filosofia que les sèries de metges per estudiar medicina! És un gran comunicador!
Hola Lida.
És surprenen que en aqueta simple frase hi hagui tanta gramatica. “Si vis amari, ama”, treta de
Epistulae morales ad Lucilium IX, 6, la seva traducció seria: Si vol ser estimat,estima. Podem trobar un condicional(Si), el verb volo de la 2n persona.sing.indic.present(vis), verb present inf de passiva(amari), verb 2na sing dels present imperat(ama).
TRADUCCIÓ:
Torna a ser un mateix, tant com puguis; rodejat amb aquells qui t’han fet millor, també admet aquells que pots fer millors. Mútuament ambdues coses s’aconsegueixen recíprocament, perquè els homes aprenen mentrestant ensenyen.
Estic totalment d’acord amb aquesta opinió!
vale
Hola Margalida,
al principi del curs, per recuperar filosofia em vaig llegir el llibre de Alain de Botton (Consolidaciones para la Filosofía), em va agradar moltíssim, perquè explica molt bé alguns dels grans filòsofs.Un d’ells que també es menciona, és Séneca, i em va agradar moltíssim, sobretot una frase seva que diu “la filosofia ens prepara per la mort”.
Cartas a Lucilio, probablement es la seva obra més important , la qual va escriure quan viatjava amb la seva dona Paula per Sur de Italia. Es volia allunyar de la peligrosa cort romana, perque l’invidios emperador Romà Neron, no volía competencia i por a poc liquidava (assesinava) d’una manera anònima a la gent que considerava peligrosa per ell.
Neron es va emparanoiar amb Séneca, i es pensava que tenía una conspiració contra ell. La mort de Séneca va ser semblant a la del Sócrates, el van condenar, i per no sofrir perque sabía que Neron seríe cruel amb ell, li va demanar al seu metge “Eustacio Anneo” el varí grec (cicuta).
Aqui deixo el text de Sèneca en llatí:
Recede in te ipse, quantum potes; cum his versare, qui te meliorem facturi sunt, illos admitte, quos tu potes facere meliores. Mutuo ista fiunt, et homines, dum docent, discunt.
Aquesta es la meva traducció:
Retira’t al teu interior, com puguis, envolta’t d’aquells que han de fer-te millor; admet als què, tu també pots fer millors: aquestes dues coses s’aconsegueixen recíprocament, perquè els homes-aprenen mentre ensenyen ”
Us aconsello llegir una mica mes sobre Séneca i si voleu llegiu-vos el llibre de Alan de Botton, que explica super be als filòsofs.
Hola
Séneca en certa manera encara hi es present avui en dia gracies a la pervivencia de la filosofia, la frase que heu introduit al article em sembla molt aconseguida, deixare a continuació la tarducció:
Retira’t al teu interior quant puguis; Envolta’t d’aquells que han de fer-te millor, admet als, que també tu pots fer millors: aquestes dues coses s’aconsegueixen recíprocament, perquè els homes aprenen mentre ensenyen.
En tan poques linies Sèneca a expressat un pensament molt sabi, el coneixement sempre actua reciprocament, mentres ens ensenyen aprenem i ensenyant també aprenem. També ens fa pensar que hem de coneixens a nosaltres mateixos, adentrarnos al nostre interior perqué sera desde alla on despendrem les nostres paraules i accions, coneixent mes el nostre interior sabrem entendre millor el que surt de nosaltres.
Va neixer l’any 4 aC i va morir l’any 65. Desde la seva infancia va ser un nen malaltis, però això no li va impedir educar-se en l’art de la retorica i la filosofia estoica.
Séneca va regalar-nos aquest i mes fragments de la seva obra a l’edat d’argent de la literatura romana. Va ser conegut com a filòsof, polític i dramaturg romà.
Gracies Sèneca per aquestes pinzellades de filosofia i recordeu que teniu una cita pendent amb els textos de Sèneca al fil de les clàssiques.
La traducció fa tuf de retalla, potser tradueix al català, i enganxa; per tant, us demano de fer-ne l’anàlisi sintàctica del primer fragment de Sèneca. No us oblideu de fer l’anàlisi oracional.
Per cert, en aquest apunt tenim dues sentències de Sèneca. Quines són? En sabeu d’altres?
Séneca fou un filòsof d’origen romà conegut per escriure obres de caràcter moralista. Les obres que ens quedan de Séneca es poden dividir en quatre apartats: els diàlegs morals, les cartes, les tragèdias i els epigrames.
Com es pot veure, Séneca no va escriure un llibre amb la seva teoria filosòfica, tot el contingut el trobem al llarg de la seva obra.
Pel que fa la seva mort, Séneca fou el tutor i conseller de l’emperador Neró, una relació que no li deparava un futur molt prometedor. Al cap del temps molts aduladors el van voler desprestigiar i va demanar a l’emperador fugir de la vida pública, però no va poder escapar-se de la perversió del seu alumne. Més tard fou acusat de participar en un acte contra l’emperador i el condemnaren amb la mort, tot i així, ell va preferir suicidar-se.
Lida! demà introdueixo la traducció! m’he deixat el diccionari:(
D’acord, Laura!
Alis, ja que has llegit El consol de la filosofia d’Alain de Botton, llibre que us recomano a tots, ens podries citar algun fragment referent a Sèneca. Potser així algú més s’anima a llegir-lo voluntàriament!
Hola! Aqui la traducció:
Torna a tu mateix, tant com li sigui possible, associat amb ells, veient que fer a un home millor, que ho accepten, dels quals vostè es pot fer millor. És mutu, esdevingut, i els homes, mentre ensenyen, aprenen.
TRADUCCIÓ
Retorna a tu mateix, tant com puguis; relacionat amb aquells que fan les millors obres, i accepta que pots fer- les millors. Això es fa recíprocrament, ja que els homes, mentre ensenyen, aprenen.
Proposo com a frase de la setmana vinent: “Homines, dum docent, discunt.”
Ave!
A Sèneca el vam estudiar una mica l’any passat, però no gaire a fons. El que sí que me’n recordo, són d’uns vídeos en els quals parlaven de la seva filosofia: ser negatius sempre ens aportarà més felicitat que ser positius, perquè si, per exemple, fas un examen i t’esperes un aprovat però després et trobes un suspens et descepcionaràs, en canvi si esperes un suspens i aproves seràs molt feliç i si esperes un suspens i és el que passa, ja t’ho esperaves i no et descepcionaràs. Crec que és bastant lògic.
Fent una mica més de recerca he trobat que Sèneca s’interessà pel món de la retòrica, a l’igual que el seu pare, i les lleis. Va ser el preceptor de Neró, i gràcies a això arriba a ser un dels homes més influents durant el seu mandat. Però va ser quan va apartar-se de la política quan va esciure les seves obres mestres.
En la filosofia, es decantà per l’estoicisme, el centre de la qual eren l’home, els seus estats d’ànims, la moral… Pensaven que el camí per a arribar a la felicitat era la raó i que el savi s’havia de desfer de les seves passions per a arribar a l’apatia, o indiferència de la resta del món.
Em queda pendent la traducció!!
Recede in te ipse, quantum potes; cum his versare, qui te meliorem facturi sunt, , quos tu potes facere meliores. Mutuo ista fiunt, et homines, dum docent, discunt.
Tanca’t en tu mateix, tant com puguis; troba’t amb aquests, els quals faran millors amb tu, i admet als que tu pots fer millors. I aixó és mutu, ja que els homes, quan ensenyen, aprenen.
Aquí deixó la meva traducció:
Recula a tu mateix, quan pugis; estigues amb aquells que t’han de fer millor, admet aquells, que tu pots fer millors. Recíprocament aquestes coses, perquè els homes mentre ensenyen, aprenen.
I aquesta és la traducció que he corretgit amb la Laura 🙂
:
Torna a tu mateix, tant com pugis; estigues amb aquells que fan millors accions, admet aquells als que tu pots fer millors coses. Aquestes coses recíprocament, ja que els homes quan ensenyen, aprenen.
Hola a tots,
Margalida, ja sabia que te’n recordaries de la sèrie A cor obert! (a mi la memòria em falla, bé… des de sempre 😉 ). Sens dubte hi ha més sèries de metges, que de filosofia o de clàssics! Però jo vaig arribar a escriure a l’Alain
Bé, com ja sabeu, jo no sóc de la classe, sinó de Mallorca. Per tant, no faré les vostres activitats. De llatí fa anys que en vaig estudiar i encara l’utilitzo per entendre la nostra llengua i aplicar els seus coneixements a la vida diària, si me’n record o els rellegeixo, com el que us apareix a la traducció que heu traduït molt bé: ensenyant, s’aprèn. Una gran veritat!
Aquí trobareu él vídeo de l’Alain en anglès; http://www.alaindebotton.com/pages/audio_and_video/philosophy/seneca.htm
Aquí trobareu un escrit sobre algunes de les idees del llibre de l’Alain:
http://www.joescric.com/documents/pdf/El%20consol%20de%20la%20filosofia%20-%20Santandreu.pdf
Aquí
http://www.youtube.com/watch?v=D3vFZ7ES9Wc&NR=1
el vídeo de Sèneca del programa de l’Alain. El segon és molt bo: la part pràctica.
Sembla mentida que moltes frustacions són causades per la deessa Fortuna i està relacionada amb el desastre de Pompeia. Quines coses!
Una abraçada des de Mallorca!
Ei, Sònia, moltes gràcies per tota aquesta informació i enllaços. Aquest estiu ja en parlarem, doncs, ara que gràcies als teus comentaris al bloc he sabut que compartim la passió per Alain de Botton i Sèneca. Fins aviat!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Els gladiadors, herois de l’amfiteatre
Hola de nou Margalida,
En el llibre d’Alain de Botton, el tercer capítol tracta sobre la consolidació para la frustració, i el seu protagonista és Seneca, com no.
Hi ha un fragment en llatí:
Quotiens aliquis ad latus aut pone tergum ceciderit, exclama: “Non decipies me, fortuna, nec securum aut neglegentem opprimes. Scio quid pares; alium quidem percussisti, sed me petisti”.
Traducció al català:
Cada vegada, que caigui un al teu costat o a la teva esquena exclama: “No m’enganyaràs, fortuna, ni em sorprendràs confiat o descuidat. Sé què camines maquinant: has colpejat a un altre, però em buscaves a mi”.
Es un dels apartats que més m’ha agradat del llibre, perquè llegint m’he fet moltes preguntes i en realitat m’ha ajudat molt a reflexionar sobre la ira.
Alis, fes cas del savi consell i no et refiïs de la sort!
Hola margalida, felicitar-te per les teves iniciatives creatives, properes i útils ! sóc la mare d’una ex-alumne teva, a qui vas deixar una molt positiva empremta. La Clara Garcias, actualment mestra de música i resident a Nairobi on participa en alguns projectes socials.
Voldria contactar amb perquè donessis a conèixer als teus alumnes i invitar-te a la presentació del llibnre que ja coneixes El metge d’Atenes que es presenta a la biblioteca Martí i Rosselló de Premià de Mar el proper dimarts dia 8 de novembre a les 17,30h. He deixat el meu correu. Ens agradaria molt contar amb la teva presència a la taula de presentació, si el plagués i fos possible.
Gràcies.
Maica
Moltíssimes gràcies, Maica, per la invitació. Avui mateix et trucaré, després d’intentar arreglar un assumpte que tinc per aquest dia. Vaig veure la Clara, un dia a l’estació amb els meus alumnes, just abans d’anar-se’n i en vaig tenir una gran alegria. El metge d’Atenes em va encantar (vid. Aracne fila i fila, el nostre bloc obert a la col·laboració) i no sabia que es presentés a Premià. Dia 4 a les set de la tarda pensava assistir a la presentació de El Jabato. 50 anys de còmic popular.
Seneca va ser un folósof romà polític, dramaturg i també en alguna ocasió humorista.
Va neixier a Cordoba, es diu que va tenir un infància malaltisa(asma), i que va estudiar a Roma on va aprendre retòrica i va ser iniciat en la filosofia estoica.
Va tenix èxit com a adbocat.
Durant la seva primera carrera política Séneca va tornar a Roma on, malgrat la seva mala salut, del seu origen provincià i del fet de provenir d’una família comparativament escassa en influències, va ser nomenat Qüestor, de manera que va iniciar així la seva cursus honorum, on aviat va destacar pel seu estil brillant d’orador i escriptor. Per quan, l’any 37, l’emperador Calígula va succeir a Tiberi, Sèneca s’havia convertit en el principal orador del Senat i havia aixecat l’enveja i la gelosia del nou i megalòman Cèsar, el qual, d’acord amb l’historiador Dión Casio, va ordenar la seva execució. Segons el mateix historiador, va ser una dona propera al cercle més íntim de Calígula la que va aconseguir que aquest revoqués la sentència en afirmar que Sèneca patia tuberculosi i aviat moriria per si mateix. A conseqüència d’aquest incident, però, Sèneca es va retirar de la vida pública.
L’any 41, a la mort de Calígula i amb l’entronització de Claudio, Sèneca, que continuava sent una persona rellevant dins de l’estament polític romà, va ser de nou condemnat a mort, si bé la pena li va commutar pel desterrament a Còrsega . Les causes d’aquesta condemna s’ignoren. La sentència oficial l’acusava d’haver comès adulteri amb Júlia Livilla, germana de Calígula, fet bastant improbable. Més probablement, s’ha apuntat que l’esposa de Claudi, la cèlebre Valeria Mesalina, el considerava perillós ara que Calígula havia mort. La entronització de Claudio s’havia produït contra l’oposició del Senat i Sèneca, que per la seva prestigi com a orador era probablement un dels senadors més influents, podria haver estat un enemic polític en potència per Claudio.
Es va exiliar a Corsega durant 8 anys ,durant aquest temps va escriure un assaig de consolació a la seva mare Helvia, arran de la mort del seu pare Marc, i que destaca per propugnar actituds estoiques molt diferents a les que, per aquest mateix període, es mostren a la Consolació a Polibi, nom d’un dels lliberts imperials de Claudio i que ostentava un gran poder i influència sobre l’emperador. En aquesta carta, que probablement mai estigués destinada a publicar, es mostra abjectament adulador mentre busca el perdó imperial.
El desterrament va durar fins l’any 49 quan, després de la caiguda de Messalina, la nova dona de Claudi, la també cèlebre Agripina la Menor, va aconseguir per a ell el perdó imperial. Se li va cridar a Roma i, per indicació d’Agripina, se li va nomenar pretor a la ciutat. El favor imperial no va acabar aquí, ja que en l’any 51, a instàncies de nou d’Agripina, se li va nomenar tutor del jove Lucio Domicio Ahenobarbo, futur Neró, qui era fill d’un matrimoni anterior d’Agripina. Tan dràstic canvi en la seva sort es va deure, segons l’historiador Tàcit, que Agripina, a part de buscar un tutor il · lustre per al seu fill, creia que la fama de Sèneca faria que la família imperial guanyés en popularitat, a més de considerar que un Sèneca agraït i obligat a ella serviria com un important aliat i un savi conseller en els plans d’arribar al poder que albergava per al seu fill Neró.
Durant els vuit anys següents, Sèneca i Ruc, a qui tots els historiadors romans van considerar les persones de més vàlua i il · lustració de l’entorn de Neró, van governar de facto l’imperi romà. Aquest període destacaria, a dir del propi emperador Trajà, per ser un dels períodes de «millor i més just govern de tota l’època imperial». La seva política, basada en compromís i diplomàcia més que en innovacions i idealisme, va ser modesta però eficient.
L’any 59, la antigament gran valedora de Sèneca, Agripina, va ser assassinada per Neró, el que marcaria l’inici de la fi de Sèneca. Encara possiblement no estiguessin involucrats, Sèneca i Ruc van haver dur a terme una campanya de rentat d’imatge pública de l’emperador per tal de minimitzar l’impacte que pugui tenir el crim: Sèneca va escriure la famosa carta al Senat en què justificava a Neró i explicava com Agripina havia conspirat en contra del seu fill. Aquest fet ha estat molt criticat amb posterioritat, i ha estat germen freqüent de les acusacions d’hipocresia contra Sèneca. Quan, l’any 62, Ruc morir (probablement assassinat, segons alguns), la situació de Sèneca al poder es va tornar insostenible, en haver perdut bona part del seu capital polític i dels seus suports. La campanya de desprestigi, a més, li va privar de la proximitat de l’emperador, el qual, envoltat d’aduladors i arribistes com Tigelino, Vitelio o Petroni, aviat començaria a parlar de desempallegar del seu vell tutor.
Així, aquest mateix any Sèneca va demanar a Neró retirar-se de la vida pública, i va oferir tota la seva fortuna a l’emperador. La retirada li va ser concedit tàcitament, encara que la fortuna no li va ser acceptada fins anys després. D’aquesta manera, Sèneca va aconseguir retirar-se de la cada vegada més perillosa tall romana, i va començar a passar el seu temps viatjant amb la seva segona esposa, Paulina, pel sud d’Itàlia. Alhora, va començar a redactar una de les seves obres més famoses, les Cartes a Lucili, autèntic exemple d’assaig, en què Sèneca ofereix tot tipus de savis consells i reflexions a Lucili, un amic íntim que suposadament exercia com a procurador romà a Sicília . Aquesta obra serviria d’exemple i inspiració a Michel de Montaigne en la redacció dels seus Assaigs.
El suïcidi de Sèneca, en la Crònica de Nuremberg, publicada el 1493.
Així, Sèneca no va aconseguir desempallegar del tot de l’obsessiva perversió del seu antic pupil. Segons Tàcit, sembla que en els seus últims anys Sèneca va patir un intent d’enverinament, frustrat gràcies a la senzilla dieta que el filòsof havia adoptat, preveient un atac d’aquest tipus. Sigui com sigui, l’any 65 es va acusar d’estar implicat en la famosa conjura de Pisón contra Neró. Encara que no existissin proves fermes en contra, la conjura de Pisón va servir a Neró com a pretext per purgar a la societat romana de molts patricis i cavallers que considerava subversius o perillosos, i entre ells hi havia el propi Sèneca. Així doncs, Sèneca va ser, juntament amb molts altres, condemnat a mort, víctima de la conjura fracassada.
Desconeixia totalment qui era Séneca tot i haver escoltar el nom algun cop, aquest video em sembla una forma interesant de aprender quin era el lloc on Séneca va neixer i al evolució de Cordoba i al seva fundació.
Salve!
Sèneca va ser un polític, filòsof i dramaturg romà i va viure entre el 4ac i el 65dc.
Gràcies a la seva família i el seu entorn molt ben format , ell es va poder estudiar a roma. A Roma va aprendre retòrica , més tard va haver de viatjar a Egipte per curar-se d’una malaltia.
Sèneca va ser condemnat a mort per traïció, degut a que va conspirar contra l’emperador(Neró), aquest li va obligar a suicidar-se i ho va fer.
Obra:
Entre les obres seves trobem una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Trobem una obra anomenada Octàvia, una altre Hèrcules a Oèta, un diàleg (41) De Ira (De la ira), una tragèdia Hercules Furens (La bogeria d’Hèrcules).
-Medea, Eurípides i Sèneca:
Aquestes dues obres es separen per 500 anys, la primera es va estrenar a Atenas l’any 431 ac i la segona es va escriure entre el 54 i el 57 dc. Per tant podem veure que estan molt separades cronològicament però això ens indica que Sèneca pot haver-se ajudat per la Medea d’Eurípides.
L’escriptura de Medea respon en Sèneca al conjunt de preocupacions filosòfiques i morals que perseguia justament en l’etapa en què es dedicà a l’educació de Neró, es diu podien anar destinades a la formació de l’emperador i a la transmissió dels ideals de vida de l’estoicisme, tan allunyats justament de la personalitat passional i violenta que tan admirablement retrata en la Medea de la seva tragèdia.
Trobem com a diferència clara en tant a l’estructuració del llibre com en l’obra d’Eurípides hi ha: pròleg, pàrode, episodi I, estàsim I, episodi II, estàsim II, episodi III, estàsim III, episodi IV, estàsim IV, episodi V i estàsim V i l’èxode. En canvi en l’obra de Sèneca trobem cinc actes.
La forma dramatitzada de l’argument i el mite de Medea presenta trets força diferenciats en un i altre autor. No sols és dubtós que l’obra de Sèneca fos representada en públic, sinó que la seva posada en escena sembla molt més carregosa que la versió clàssica d’Eurípides. El gran tràgic grec articula una progressió de la trama d’una intensitat dramàtica indiscutible, amb una sàvia combinació de recursos dramàtics, com l’anticipació, el comentari, la introspecció, l’acció, la lamentació, la contraposició, etc. El seu llenguatge poètic és eficaç, punyent i precís. Per contra, l’obra de Sèneca presenta una estructuració molt poc progressiva, d’intervencions més ferragoses, de llenguatge rebuscat i excessivament erudit. En consonància amb els interessos filosòfics del gran escriptor llatí, s’ha destacat que la seva Medea, com les altres obres de teatre, són obres de més interès retòric que no pas dramàtic.
Aquí us deixo una pàgina on hi ha bastant informació:
http://voices.yahoo.com/medea-seneca-vs-euripedes-618.html?cat=38
Crec que és interessant veure com dos autors que estan separats molt cronològicament continuen tenint els seus lectors i continuen influenciant en la cultura crec que són autors que mai moriran.
Vale!
Salve!!
Sèneca o també conegut com Sèneca el Jove, realment el seu nom Luci Anneu Sèneca. Va nèixer al segle 4 aC. El 65 fou acusat d’implicar-se en un complot per matar l’emperador i morí perquè l‘emperador va obligar-li a fer-ho. Va ser un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l’edat d’argent de la literatura llatina.
Ell va estudiar a Roma i allà va estudiar i aprendre retòrica i més tard va viatjar a Egipte per curar-se d’una malaltia
Pel que fa a les seves obres, encara es troben una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat.
També va escriure tragèdies que aquestes reflectien un drama i això estava basat en la seva concepció de la tragèdia grega.
No coneixem concretament les dates de les escriptures, inclús hi ha algunes que no es poden datar, tot i així podem veure que estava massa lluny d’Eurípides i que es poden notar algunes influències d’Ovidi.
També s’han trobat diàlegs.
Vale!!
Salve!
Aqui et deixo més informació sobre la vida de Sèneca:
Nascut a Corduba (l’actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d’Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l’Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l’apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l’oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.
La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s’estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.
En tornar, s’establí amb èxit com advocat. Cap a l’any 37 per poc morí, degut a problemes amb l’emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L’any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d’adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l’estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.
L’any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l’emperador Neró. Després de l’assassinat de Claudi el 54, l’emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.
Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l’any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d’implicar-se en un complot per matar l’emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.
Pel que fa a les seves obres, encara es troben una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies.
Vale!
Salvete!
Ja arribo una mica tard per a comentar en aquests article, perquè ja veig que els meus companys han explicat molt bé la vida i obra de Sèneca. Malgrat això mencionaré alguns dels aspectes més importants de la seva vida i obra tot resumint esquemàticament el que els meus companys han dit:
-El seu nom complet era Luci Anneu Sèneca. Era fill d’un gran orador i una matrona romana.
-Va marxar a viure a Roma amb la seva tia i allà estudià filosofia.
Malgrat que va estudiar filosofia també l’any 31, va iniciar la seva carrera política i va exercir diverses magistratures
-De les seves obres podem dir que la majoria són filosòfiques encara que també va escriure algunes tragèdies i també una sàtira anomenada “Apocolocintosi”.
-Va haver d’exiliar-se a Còrsega i durant l’exili va escriure les següents obres: “La Consolació a Hèlvia” i “La Consolació a Polibi”.
-Algunes altres obres que destaquen d’aquest autor són: “Qüestions naturals”, “Lletres a Lucili”, “La brevetat de la vida”, “La providència”, entre moltes d’altres.
Valete!
Luci Anneu Sèneca va néixer el 4 aC a Roma i hi va morir el 65 dC. Era descendent d’una família d’ordre eqüestre, el seu pare era orador i la seva mare era matrona.
De ben jove va intal·lar-se a Roma amb la seva tia. Allà va rebre una educació d’ideologia estoica i més endavant va començar la seva carrera política, durant la qual va exercir diverses magistratures. De fet l’emperador Calígula va envejar les qualitats de Sèneca com a orador. Durant aquesta època, Sèneca va escriure Consolació a Màrcia i La ira amb el context de crisis i tensions polítics.
L’emperador Claudi va desterrar Sèneca després de que fos acusat de mantenir relacions amb la germana de l’antic emperador Calígula. Llavors l’orador va redactar Consolació a Hèlvia i Consolació a Polibi.
Temps endavant Sèneca va tornar a Roma per intruir el fill hereu de l’emperador Claudi: Neró. L’educació del príncep va durar cinc anys, fins que va pujar al poder i Sèneca juntament amb Sext Afrani Burrus (un altre instructor de Neró) va convertir-se en un home important en en règim de Neró. D’aquest període en destaquen Apocolocintosi i La clemència.
Però amb el pas dels anys, Sèneca va quedar decebut amb Neró: el nen qui havia educat s’havia convertit en un tirà! Cap el 62 dC va retirar-se de la vida política i va escriure Qüestions Naturals i Lletres a Lucili.
Malauradament Sèneca es va veure implicat en un complot contra Neró. Però en comptes de ser assassinat, Neró va ordenar que Sèneca es suïcidés. Sèneca va prendre verí i es va tallar les venes.
L’obra de Sèneca consistia bàsicament en textos filòsofics, però també va conrear la tragèdia i la sàtira.
«El cordobés tiene 15 cosas que son Séneca puro y 200 que no» http://www.abcdesevilla.es/cordoba/20140316/sevp-cordobes-tiene-cosas-seneca-20140316.html
Pingback: La física i la química | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: L’epistolografia romana | Aracne fila i fila