Category Archives: General

Aracne fila i fila

El bloc dels estudiants de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, Aracne fila i filanascut aquest curs escolar, és, juntament amb El fil de les clàssiques, el nostre bloc d’aula, un dels més actius entre els gairebé tretze mil blocs de la XTEC. Amb uns mesos de vida ja té 68 articles publicats pels alumnes, 460 comentaris i 1696 visites. Feliciter, dicipuli et discipulae!

Al setembre vàrem començar curs i us vaig fer un regal: “…un bloc per a vosaltres: Aracne fila i fila perquè sigui vostre, el gestioneu vosaltres, hi convideu altres alumnes d’arreu i hi plantegeu enigmes, hi pujeu vídeos i música, etc. L’única condició és que els temes han de ser de cultura i civilització grecollatina i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. La música, el cinema, els jocs us permetran fer una recerca de referents clàssics arreu. Ja filaveu tant o més que la mestra per tant ja podeu filar sols. Alguns no heu filat mai perquè per primera vegada arribeu a les meves classes. No patiu n’aprendreu aviat, a més amb la nova llei cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. A la xarxa hi ha molts recursos i molts blocs d’estudiants, començarem per Chiron, una blogosfera del món clàssic amb moltes aracnografies. Bonam fortunam habeatis!”

Heu estat molt agraïts i heu acceptat el meu regal amb molt d’entusiasme. A més, heu aconseguit, potser el més difícil, compartir-lo tal com jo volia. Des d’aquí vull agrair públicament la participació, en Aracne fila i fila, dels alumnes de llatí de quart d’ESO de l’IES Isaac Albéniz de Badalona amb els seus articles i comentaris, instigats per la seva professora de Grec i de Llatí i coordinadora pedagògica, Teresa Devesa, que acaba de publicar un article, Classicae linguae hic et nunc (Les llengües clàssiques en l’ensenyament: una història de supervivència)  al monogràfic del número 455 de la revista Escola catalana, on per cert deixa molt bé El fil de les clàssiques i Chiron, el grup col·laboratiu de clàssiques al qual pertanyo:

“En conseqüència, ¿hem de veure un futur ennuvolat per al món clàssic? De cap manera. Estic plenament convençuda que les nostres disciplines sobreviuran, com fins ara, per motius molt contundents. Per una banda, el valor intrínsec del llegat grecollatí com a base del nostre món occidental, indubtable i innegable, les continua fent indispensables per interpretar les nostres circumstàncies actuals. Per l’altra, gran part del professorat ha sabut aprofitar les infinites possibilitats de les noves tecnologies a l’aula i cada dia s’endeguen nous projectes per apropar-se a l’alumnat a través de l’infinit aparador de la xarxa. Un bon exemple n’és el grup de treball col·laboratiu de professorat de clàssiques Chiron , nascut per posar en comú materials accessibles des d’internet, al qual estan associats blocs educatius tan fructífers com El fil de les clàssiques de Margalida Capellà, recentment guardonat amb el Premi Didascàlia d’experiències docents en l’ensenyament secundari dels territoris de parla catalana.” pàg. 23

Fins ara, des de l’IES Isaac Albéniz ens han arribat, a més d’interessants comentaris, els articles següents:

  1. Sara Cañizares des de l’Isaac Albéniz de Badalona

  2. Extremoduro versiona Ciceró

  3. La serp en la mitologia i la medicina, per Aítor Auñón 

  4. Horaci a Àmsterdam 

  5. Habeas corpus

  6. Expresions llatines en la música i en la publicitat

  7. Ja ho deien els nostres avis

  8. Vandalisme arqueològic

Esperem més aportacions i més intercanvi d’opinions i de coneixements, així com incorporacions d’alumnes d’altres centres. Ara mateix, Montse Dalmau m’ho acaba de demanar des de l’IES Vil·la Romana de La Garriga, on amb la Majka Llibre tenen el bloc Clàssics a la romana, que us convido a visitar si encara no el coneixeu. Benvinguts a tots i a totes en aquest espai virtual que comença a prometre. Ja us ho vaig dir: Aracne teixeix millor que Minerva! Bona fortuna per a Aracne fila i fila! Moltes gràcies a tots i a totes!

El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

Solum semel

A veure si reconeixeu aquest conegut bolero del mexicà Agustín Lara en traducció llatina d’Arturo Escorza:

Solum Semel

Solum semel
amavi in vitam.
solum semel
non ultra.
Semel et non ultra in meum hortum
spes fulguravit
spes illa qua splendet viam
meae solitudinis.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.
Semel et non ultra
animam dedat
cum dulcis et totalis
renuntiatio.
Quando miraculum ille facit
prodigium se amandi
sunt campanae festi
quae in corde cantant.

Qui el sap dir?

En Marc ens ha mostrat la seva perícia amb els embarbussaments. També eren del gust dels grecs i dels romans i els utilitzaven com nosaltres amb finalitats educatives.

O Tite tute Tati, tibi tanta, tyranne, tulisti!

Qui és capaç de dir-lo i amb bona pronúncia? Què vol dir? Qui recorda qui va ser Titus Taci? Qui l’identifica en aquesta pintura de Jacques-Louis David?

 

DENIP a clàssiques

Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb  Bòreas i Hèlios  d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):

Glosario de las flores

¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.

¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia
?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.

¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?

¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.

¿Amar o ser amado?
Amar.

Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?

wikipèdia

A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?

El ciclop Polifem en el cinema

Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.

Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:

[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]

Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.

Mario Bava, Odissey 1968:

[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]

A. Konchalovsky, La Odisea 1997:

El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.

Referents còmics del cicle troià

A Aracne fila i fila podeu visionar, si encara no ho heu fet, un episodi dels Simpsons sobre la seva odissea. Ara gaudiu, inspireu-vos (per als vostres treballs) i comenteu l’humor d’aquestes vinyetes de Carlos Areces, dibuixant de la sèrie Ocurrió cerca de tu casa, una secció de la revista Jueves (núm. 1588):

 Font: Departament de llatí del Pedreguer

troiacarlosareces.jpgulissescarlosareces.jpg

electra.jpg

Si us heu perdut en l’espai Trazo suelto del magazine de la Vanguardia, les il·lustracions de Joma (amb riques imatges i epítets homèrics i tot!), les podeu recuperar en la versió digital i fer-vos la vostra auca de les aventures d’Ulisses, si us heu llegit el llibre i si no, encara hi sou a temps!

Ricardo també ens dóna a conèixer en el seu bloc Helleniká, recursos de griego antiguo altres dues adaptacions en còmic de l’Odissea. No us ho perdeu!

Podien beure vi les dones romanes?

Aquests dies al nostre institut heu pogut assistir a les xerrades d’alcohol i societat, a més arran de la visita dels alumnes de Mr. Delord a la cella vinaria de Teià, alguns pel passadís m’heu fet algunes preguntes sobre el paper del vi a Roma. Aprofito, doncs, l’interès i ens plantegem si les dones romanes podien beure vi,…

En els epigrames del poeta  romà d’origen hispà Marc Valeri Marcial que va viure al llarg del segle I després de Crist, hi trobem força referències al vi i a les dones (quins vins esmenta, què en sabem?…):

Tens terres tu sol, Càndid, i tu sol tens sestercis;

tens copes d’or tu sol, i tens vasos murrins tu sol;

tens vi Màssic tu sol, i tu sol Cècub d’Opimi;

Tens també cervell tu sol, i enginy tu sol.

Tens de tot tu sol, jo no voldria negar-ho!

però tens la dona, Càndid, amb el poble.

Marcial III 26 (trad. Antoni Cobos)

 

Per no fer pudor, Fescènnia, del vi de la vetlla,

devores sense parar caramels de Cosmus.

Aquest esmorzar t’empastifa les dents, però res no amaga,

quan del fons de l’estómac et torna un rot.

¿No put més l’alè quan es barreja amb pastilles d’olor

i no arriba més lluny la doble fortor que et surt de l’ànima?

Així, les trampes massa vistes i les enganyifes sabudes,

deixa-les ja, i sigues borratxa sense dissimular.

Marcial I 87 (trad.Antoni Cobos)

N.B.: Ja hem tractat al nostre bloc diferents poemes de Marcial (L’horari d’un romà amb Marcial, A sopar amb Marcial, A la recerca del llatinisme en Marcial, Un epigrama de Marcial) que si no els heu llegit i comentat, ara pot ser un bon moment per conèixer aquest escriptor llatí tan sarcàstic.