Una vegada llegit l’episodi del ciclop Polifem que ens ofereix l’Odissea d’Homer, i després de visionar aquestes tres versions que recrea el cinema, podríeu comparar les diferències i les semblances i dir no sols quina us ha agradat més sinó quina coincideix més amb el relat homèric. La guia de Fernando Lillo Guía didáctica de la Odisea (A.Konchalovsky, 1997), Áurea clásicos 2004, pàgs. 16-17 us pot ser de gran ajut.
Georges Méliès, L’île de Calypso 1905:
[youtube]https://youtu.be/jKLQx3bqTKY[/youtube]
Mario Camerini, Ulises 1954 escena Polifem 1 i Polifem 2.
Mario Bava, Odissey 1968:
[youtube]https://youtu.be/mpxPVYOVqOI[/youtube]
A. Konchalovsky, La Odisea 1997:
El Polifem de Les aventures d’Ulisses de Les tres bessones.
Totes les versions s’assemblen bastant a la història de veritat pero la que més m’agrada i crec que s’assembla més és l’ultima. És a la unica que es veu com s’escapan de veritat de la cova!!
El meu vídeo és bastant diferent a aquests hehe..
M’agrada molt aquesta part de la història.
El vídeo de la Maria el podeu trobar, visionar i comentar a Aracne fila i fila: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/05/12/ulisses-i-polifem/
1:ERA POC REALISTA
2:ERA MASA SANIC
3:ERA LUNICA QUE ES VEU QUOM SURTEN DE LA COVA
Les tres verisons estan molt bé, però la que més m’ha agradat és la ultima versió de 1997, i adames el la única que es veu com surten de la cova, el ciclop Polifem m’elimaginava més gran i més violent, encara que al 2n video es veu com es carrega a dos dels homes de Ulises.I a la primera es molt dolenta perquè és molt vella i els efectes són molt dolents, si ens fixem bé el vi cuent el te l’home surt a mide de home i cuant el té el gegant es vi és per gegants surt a mida gran també passa amb els pots que li donen al gengant plens de vi.
El ciclop Polifem amb lego! http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/04/03/animacions-grecollatines-amb-lego/
De la primera:m’agrada la forma de fer-lo dormi.
De la segona:m’agrada el gegant és molt més realistes que les altres.
De la tercera:m’agrada l’aspecta del gengant perque és com su pot imaginar qualsevol persona.
La que més m’ha agradat és la tercera , perque és com més moderna , que es a lo que estic acostumat.
el primer no m’a agradat gens per que es una mica bestia i no es veu molt bé.
el segon es una mica sadic perque el gegan li agafa i li destrosa el cos.
el terce m’ hagradat mes per que s’ hi veu mes bé com se li clava la estaca al unic ull que te i tambe s’ veu com surt de la cova i s’ escapan.
A)Mario Camerini, Ulises 1954.
Arriben a la cova de Polifem, i ells, ja estaben dins de la cova com intrussos. Pensen que el gegant, els rebrà i no és aixi. Es menja a un home, i més tard, li donen vi, perquè s’adormi. Quan ja està al llit, amb un tros de fusta, al què previament li han fet punta, li claven al ull deixant-lo cec i els homes s’han de refugiar.
No es veu el final de la història.
B)Mario Bava, Odissey 1968
Els homes estan també a la cova. Aquesta versió es molt més sàdica, i el gegant, al menjarse dos hoimes, primer els estruja, fins que moren, i després (encara que aixó no es veu) els va partint, i els menja… Al acabar, s’adorm. En aquesta part, no es veu com li donen el vi, ni es veu com surten. Li claven l’estac a l’ull i ja està.
C)A. Konchalovsky, La Odisea 1997:
Es la pelicula, que penso que més basada esta. Es la historia anterior, amb el vi i tot, i al final es veu com els fa sortir, i com elos hi tira la pedra , quan volen sortir d’allà.
A mi m’ha agradat , mes la ultima versio la del 1997 ,
perque es veu clarament com els homes escapen del gegant despues de que el gegant es quedes seg , com agafen les pells de les ovelles i se les fiquen per sobre i despues es monten en el vaixeill i criden a al gegant perque es donguii conte de que els ha deixat escapar !!!!
Salve!
El primer video no és en blanc i negre. Els actors són molt dolents i la qualitat és pèssima.
El segon està millor representat tant dels personatges com dels efectes. Apareix un gegant en la cova ben representat. El cíclop ataca els homes i atrapa a un amb la mà. I un altre home al veure’l cau al terra inconsient i el cíclop el mata. Aquest video es veu com s’utilitzen ninos.
I el tercer doncs encara millora més en tots els sentits.
S’ha de saber que la primera pel·licula és de l’any 1905, la segona del 1968 i la tercera del 1997.
El cinema evoluciona constantment i per molt que passin els anys, utilitza la temàtica clàssica.
Salve!
Volia dir que el primer video sí és en blanc i negre.
Salve!
El primer vídio no està gaire ben fet.
En quant el segon, està millor que el primer. Podem veure el ciclop atacant als homes.
I en el tercer és el millor dels tres. El cinema ha anat evolucionant.
salveteeeee!!!!!
el primer video es nota que és molt antic perque no està molt ben fet, la segona és molt bestia. Jo personalment crec que la millor és la tercera segurament perque és la més moderna.
El primer video només surt la cova i res més, és una pel·lícula força antiga. El segon video ja està millor, el ciclop intenta atacar als homes, i Ulisses està mirant-s’ho, i l’últim és el millor ja que es pot veure com s’escapen. Aquí deixo l’episodi del ciclop:
Polifem era un ciclop d’un sol ull fill de Posidó i de la nimfa Toosa.
A l’Odissea,es narra com Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa, i juntament amb uns companys van decidir explorar l’illa. Després de donar mitja volta sencera a l’illa, Ulisses va trobar una cova, va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el ciclop guardava a la seva cova. El ciclop va arribar i va tancar l’entrada de la cova amb una enorme roca i després d’encendre una foguera va poder divisar els grecs amagats al fons de tot. En veure que s’havien menjat gairebé totes les seves reserves va muntar en còlera i en venjança va devorar a dos dels grecs.
Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop . El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà “Ningú”. Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l’havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: “Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!”. Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s’endinsaven a la mar, i amb un últim acte de fúria els va llençar una roca, però com l’havien encegat va fallar el llançament. Finalment Polifem va pregar a el seu pare que evités que Ulisses arribés a la seva pàtria.
Per això, Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat amb ell perquè ha deixat cec el seu fill, el ciclop, Polifem.
Salve!
Jo penso que l’últim video és el que més s’asembla amb l’Odissea, no només perqué és en color sinó perqué té més efectes especials.
el primer video arriben a la cova de Polifem i aquest es menja a un d’ells. Li donen vi, perquè s’adormi. Quan ja està al llit, li claven un tros de fusta a l’ull deixant-lo cec.
El segon és bastant sàdic. El gegant es menja dos homes i després s’adorm i li claven l’estaca a l’ull. En aquesta part, no es veu com l’adormen amb el vi ni com surten de la cova.
L’últim vídeo es veu com Polifem s’adorm amb el vi i com ells surten de la cova.
Vale!
salveteeeee!!!!!
el primer video es nota que és molt antic perque no està molt ben fet però la part que dorm és l’ho que està millor, la segona és molt bestia però el gegant és el que esta millor fet. Jo personalment crec que la millor és la tercera segurament perquè és la més moderna.
Salvetee!!
El primer video es veu que es molt vell pero esta be, el segon és una mica bastant béstia el poliferm, i el tercer es molt més real i és veu com escapa i no és tan fals com els altres.
Salve!
Tots estan molt bé, però el que millor està fet i que més m’agrada és l’ultim!
El primer és molt vell i no surt el ciclop, no m’agrada gens.. El segon està molt bé també, s’assembla una mica a l’ultim, però el ciclop no esta tan ben fet com l’ultim.
Alex Aguilera
Salve,
A mi m’agradat la tercera versió(Konchalovsky, La Odisea 1997) perquè es més real,és a dir,explica millors els fets amb més detalls i coincideix amb el relat de l’Odissea.
El altres dos no m’agraden massa perquè el primer(Georges Méliès, L’île de Calypso 1905) no s’enten molt bé el que passa i el segon (Mario Bava, Odissey 1968)es molt satànic i als dos falten detalls sobre el que realment va pasar.
Vale!
Salvete
Els Polifem que hem pogut veure estan bastant mal fets no son grans produccions de animació crec que poden estar molt millorats,encara tot i que poden ser molt millors en qüestió de moviment i realisme crec que esta be interpretat per el que diu el llibre.Jo personalment he vist algunes d’aquestes pel·lícules i algunes altres que no surten aquí però el que he vist en totes es que no esta be fet.
Salveete!
-Els videos han estat bé, però el primer no m’agradat gens..Tampoc ho entenia. El segon ja m’agradat una mica més perquè es modern i ja es veia el ciclop, i l’últim que es el que ja es veu més explicada l’historia perquè ja es veu com enganyen al ciclop i com el maten, i també com surten de la cova i escapen.
Salvete!
Polifem…Polifem. Ja no es fan Polifems com els de avans. La historia del fill de Poseidò i Ulisses es molt divertida en especial la del ultim video, la pel·licula que hem vist a classe amb l’Anna.
Salvete!!!
Jo si en aquets temps existisin els Polifems jo no seria com Ulisses que es queda alla mirant jo sortiria corren i no m’ho pensaria ni una vegada de intentar-lo matar-lo com fan els homes de Ulisses que li clavenuna estaca a l’ull. Però ademes aquets Polifems són efectes especials, però sempre me preguntat com ho deuen fer?
Salve!
En el primer video que es el més antic no surt Polifem i aixó fa que perdi credibilitat. El segon es com una versió molt més brutal i capta un altre costat de Polifem. En el tercer es capta realment com es Polifem, es mostra com més realista i aporta uns efectes més realistes.
Vale!
Pingback: L’Odissea d’ Andrei Konchalovsky (1997) | La cinta de Νίκη
Pingback: Refugiats, apàtrides, …i vellets hospitalaris | El Fil de les Clàssiques