El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

El 2009, com ja sabeu, és l’any internacional de l’astronomia .

L’astronomia és la més antiga de les ciències de la naturalesa. A la Grècia del segle VI aC, es va començar a desenvolupar a partir d’una concepció racionalista del món. El filòsof Anaximandre va dir que la Terra és un cos celeste, de forma cilíndrica, aïllat en l’espai i rodejat d’un cel amb forma d’esfera completa. Parmènides, al segle V aC, va proclamar que la Terra és esfèrica. Al segle IV aC, Plató va defensar l’esfericitat de la Terra i va suposar que la perfecció dels cels implicava que els cossos havien de seguir moviments circulars; Eudoxos va formular un sistema geocèntric; Heraclides del Pontos va anunciar, per primera vegada, el moviment de rotació de la Terra i va afirmar que Venus gira al voltant del Sol, cosa que el fa un precedent del sistema heliocèntric d’Aristarc de Samos (segle IIIaC); però, fins a Copèrnic en el segle XVI, va prevaldre la teoria geocèntrica de la Gran Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu del segle II, que va ser traduïda a l’àrab amb el títol d’Almagest. Ptolomeu s’havia beneficiat de les observacions d’Hiparc (segle II aC), entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció d’un catàleg d’estels. Eratòstenes en el segle III aC ja havia mesurat amb notable precisió el meridià terrestre. Si voleu saber com va demostrar l’esfericitat de la Terra no us perdeu aquest vídeo presentat per Carl Sagan. Per cert, com ho va demostrar?:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QrDSfFvbYtI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Tampoc us perdeu aquest fragment d’un altre vídeo de Carl Sagan En la orilla del Océano Cósmico 5 en què hi ha una meravellosa recreació de la biblioteca d’Alexandria, de la qual va ser bibliotecària l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’Alexandria:

[youtube]https://youtu.be/tRm06LEN71k[/youtube]

La terminologia astronòmica és, d’una manera predominant, d’arrel clàssica: geocèntric, heliocèntric, eclipse, hemisferi, boreal, asteroide, astre, planeta, cometa, etc. Qui de vosaltres aporta més noms de terminologia astronòmica d’origen grecollatí, tot i que aquí no podem escriure en grec? Recordeu que els antics ja van batejar els planetes i constel·lacions amb noms mitològics! Per cert, quin nom rebia la musa de l’astronomia?

11 thoughts on “El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia

  1. Bouchra

    no coneixia a aquest home tan creador realmente és un uomo universale Eratostòtenes ere matemàtic, filòsof, astrònom, crític teatral i cap de la biblioteca d ‘Alenxandria va demostrar la esfericitat mesurant la ombra de la terra desde diferents punts de la terra i a diferents moments.

  2. Marina Mayo

    És molt interessant aquest artícle!! és increïble com amb poc material científic (ja que només observa, utilitza uns pasos i el cervell) es dona compte de que la Terra és rodona!!
    M’ha sorprès molt la plantilla amb les columnes que porta l’home i com es veu quan la doblega que hi ha en la columna nord més ombra que en la del sud.
    Sorprenent aquest savi del segle 3 a.C!

  3. Pingback: 2009 any internacional de l’astronomia « El pentàgon de la bellesa

  4. Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Dia Escolar de les Matemàtiques: Hipàtia d’Alexandria

  5. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Qui va donar nom a Plutó?

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    El jardín de Hipatia d’Olalla García us pot ser una lectura molt interessant per conèixer l’Alexandria de principis del segle V i l’escola filosòfica d’Hipàtia, vid. lectures d’estiu II.

  7. Pingback: La cinta de Νίκη » Ágora, d’Alejandro Amenábar

  8. Pingback: Agora d’Alejandro Amenábar | El cel dels mites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *