Els ametllers tornen a estar en flor, flaires de mel i flaixos illencs tenyits de blanc em provoquen l’enyor que m’obliguen a cedir-los un espai hic et nunc. Recordeu aquell mite que fa temps us vaig explicar de Fil·lis i Demofont i que alguns heu sabut relacionar amb la història d’una jovençana que es transforma en arbre?
Sabeu qui és el tal Filemon d’aquest poema de Josep Carner? Amb quin mite ovidià el relacioneu? Què simbolitza? Quin verb grec contracte s’amaga darrere el seu nom i que guarda estreta relació amb aquest poema?…
«Les gracioses ametlles» de Josep Carner
Vellegen els amics igual que llurs amigues
i parlen un finíssim capvespre de tardor:
-És dolç el nostre amor i ja no vol fadigues.
Somriure de capblancs, conversa en un racó.
El temps, encara temps, de quietud s’emplena.
Hem vist les flors morint, els falciots passant.
Les fulles cauen tot besant la llum serena
i el cel és més subtil pels homes que se’n van-.
I diuen les amigues: -Oh quin bell seny, amics!
Bé hi ha per al discret, a cada tomb, delícies:
feu versos antiquats, meneu amors fictícies
i encara, a mitja llum, dieu els mots antics.
Nosaltres érem belles, un dia… Ja potser
només us oferim la malenconia.
El nostre encant només l’heu respirat un dia,
com la florida inútil que escampa l’ametller -.
I Filemon, el que era més vell, les saludà:
-Dàveu al cel, oh flors de joia i de tendresa,
no sé quina blavor dels vostres ulls apresa
i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar.
I avui encara sou plaents per als amics,
ametlles duradores, ametlles delicades
que amagueu les blancors una mica arrugades
en els vostres velluts suaus i fredolics.
Una jovençana que es transforma en arbre
Ametller florit
“En una illa del mar grec
-temps era temps!-
una jovençana plora
d’enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l’estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-
Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant d’esperar, la jove
tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un atmeller tan bell,
la jovençana,
que escampava planys i tanys
per la mar plana.
Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d’una que tocà terra
va veure l’arbre.
Amb les branques va conèixer sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l’almetller es va omplir
de flors rosades.
Mª DEL MAR BONET, Bon viatge faci la cadernera
En quin antic mite hel·lènic s’inspira aquesta cançó de Maria del Mar Bonet? Si no ho sabeu, haureu de cercar la resposta en un article de l’any passat a El Fil de les Clàssiques en què s’explicava l’origen mitològic de l’ametller. Qui s’anima i ens fa una il·lustració de la transformació de noia en ametller?
Ecce pictura II! Quae fabula est?
Quae fabula est in hac pictura?
Quan l’endevineu, també heu de fer una recreació literària tot explicant el mite en forma d’una narració descriptiva, en forma de poema, en forma de monòleg o de diàleg, …
Els numerals cardinals en grec modern
Activitat en Scratch per practicar la pronunciació dels principals numerals cardinals en grec modern, feta per dapontes:
Conferències de Selectivitat: grec i llatí
Dilluns 25 de gener de MMX a la tarda, com cada any, els alumnes de segon de batxillerat de grec i de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer assistirem a la primera sessió de les conferències que organitza la secció catalana de la SEEC per als alumnes de segon de batxillerat de tota Catalunya, en aquesta ocasió a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) :
- 16:00 h-16:45 h
Conferència de Llatí: Ovidi i les arts plàstiques.
A càrrec del Dr. Javier Velaza Frías, Professor Titular de Filologia Llatina (UB). - 17:00 h-17:45 h
Conferència de Grec: Els grecs i el mar: de la polis a la colònia.
A càrrec de la Dra. Pilar Gómez Cardó, Professora Titular de Filologia Grega (UB).
Espero que tots plegats en gaudim i ens siguin de gran profit. Ambdós temes ja els hem treballat, per tant ja en deixareu aquí en forma de comentari les vostres opinions, impressions i suggeriments.
Ens trobem dilluns a les tres a l’estació de tren!
Latine aenigma XIX
Ecce, la segona endevinalla d’aquesta temporada:
Non bonus agricolis, non frugibus utilis hospes,
non magnu forma, non recto nomine dictus,
non gratus Cereri non parvam sumo saginam.
El calendari romà, un parent del nostre calendari
Què n’opineu? Què en sabeu del nostre calendari? És perfecte? Al bloc Hortus Hesperidum hi trobareu moltíssima informació i molt interessant!
En un principi, l’any romà era lunar i constava de deu mesos. El rei Numa Pompili hi afegí els mesos de gener (Ianuarius) i de febrer (Februarius). Els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma (753 aC) Ab urbe condita: AUC, de l’expulsió dels reis (509 aC), post reges exactos, o pel nom dels cònsols, ja que cada any canviaven (v.g. Cicerone et Antonio consulibus). El Cristianisme va imposar com a referència la data del naixement de Crist, fórmula que encara utilitzem avui.
Va ser Juli Cèsar que va instituir l’any de 365 dies i dotze mesos i el calendari va esdevenir solar:
Hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno conpeterent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur.
Suetonius, De vita Caesarum Liber I, XL.
Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien el pontífex d’intercarlar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia de cada quatre. Suetoni, Vida dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)
L’any 46 aC l’astrònom Sosígenes va adaptar el calendari i aquest calendari julià és pràcticament el que tenim avui, llevat d’alguns petits retocs que es portaren a terme al segle XVI per ordre del papa Gregori XIII.
El nostre mot any prové del llatí annus, del qual deriven aniversari, anual, bienni, trienni, sexenni, mil·lenni, perenne, anoll, antany, enguany, annals…
El mot calendari (calendarium) prové del llatí calenda, que era el llibre de comptes en què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava per les Kalendae, el primer dia de cada mes. Sabeu quin és l’origen del nom dels nostres dotze mesos de l’any?
-
Gener pel déu Janus, déu de les portes.
-
Febrer en honor a Februa o festes de purificació. Les Lupercàlies incloïen ritus de purificació i fertilitat.
-
Març en honor a Mart, déu de la guerra.
-
Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
-
Maig en honor a la dea Maia, mare de Mercuri.
-
Juny en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
-
Juliol en honor de Juli Cèsar. Quan l’any començava el març (època activa des del punt de vista militar, agrícola i polític)rebia el nom de Quintilis però hi va haver una rebel·lió el 154 aC a Hispània i el cònsol va haver de prendre posició del seu càrrec el primer de gener en comptes de l’1 de març, a partir de llavors l’any va començar el gener però els mesos a partir de setembre van mantenir el seu nom original, derivat del numeral ordinal.
-
Agost per l’emperador August. Es va canviar Sextilis per agost.
-
Septembre de september.
-
Octubre d’october.
-
Novembre de november.
-
Desembre de december.
El mes es dividia en tres dates fonamentals ja que els romans no utilitzaven com nosaltres la numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies negres”.
Cada quatre anys s’afegeix un altre dia al 24 de febrer (dia sisè abans de les Kalendas de març), d’aquí ve el mot bisext, bis sextum “el sis repetit”. Val a recordar que en l’any primitiu romà el febrer era l’últim mes de l’any, la qual cosa explica que sigui el que es diferenciï dels altres en el nombre de dies, i al qual se n’afegeix un els anys bisexts.
Com s’indica la data en llatí? Els romans posaven el dia de les calendes, nones o idus en ablatiu seguit del nom del mes en genitiu o bé en forma adjectiva (Kalendis Ianuarii o bé Ianuariis per indicar l’1 de gener). El dia anterior o l’endemà amb pridie o postridie més la data i el mes en acusatiu (Pridie nonas Martias per indicar el dia abans de les nones de març: el 6 de març o Postridie Nonas Martias ” L’endemà de les nones de març”: 8 de març.
Per indicar qualsevol altra data, comptaven els dies que faltaven per arribar a les calendes, nones o idus i posaven l’expressió ante diem més el numeral corresponent: ante diem V Nonas Martias.
en dades concretes l’ablatiu: Kalendis, Nonis, Idibus.
En un primer moment no coneixien la setmana (del llatí septimana a partir de septem “set”) però a partir de la segona meitat de l’època imperial van dividir el mes en setmanes, que tenien set dies que era el temps que hi havia entre els dies de mercat. Els dies rebien un nom dedicat a una divinitat (dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni, dies Solis). Per influència del Cristianisme el dies Saturni va esdevenir dies Sabbatum (de sabbat, el setè dia de la setmana hebrea i dia de festa per als jueus i el dies Solis per dies Dominicus “dia del Senyor”. Del nom llatí de cada dia han derivat els noms corresponents en moltes llengües actuals.
Els romans dividien el dia i la nit en espais que variaven segons les estacions, perquè consideraven dia l’espai entre l’alba i la posta de sol, i nit, la resta. Per tant, a l’estiu les hores del dia eren més llargues que a l’hivern, i a l’hivern a l’inversa. Aquest temps de llum el dividien en dotze hores horae. L’hora sexta coincidia sempre amb el migdia (hora que coincidia amb la màxima calor i l’hora de dinar, la migdiada també se’n diu per això sesta) i el temps s’expresava, com encara ara, si era ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.).
El dia estava dividit en quatre parts: hora prima (de les 6 a les 9 del matí), hora tertia (de les 9 a les 12), hora sexta (que coincidia amb el migdia solar) i hora nona (de les 3 a les 6). En el llenguatge infantil encara es parla d’anar a fer nones.
La nit es dividia en: prima vigilia (de les 6 de la tarda a les 9), secunda vigilia (de les 9 a les 12), tertia vigilia (de les 12 a les 3 de la matinada, començava sempre a les dotze i coincidia amb la mitja nit media nox) i quarta vigilia (de les 3 a les 6).
Un altre cop ens adonem que som ben romans! Ara ja esteu en condicions per traduir el següent text en comentari o en el vostre Fil Moodle corresponent. Per cert, escriviu en llatí la data en què em deixeu el comentari.
[youtube]https://youtu.be/ydJQX1fAIjM[/youtube]
Vid. Antologia de textos llatins amb traducció sobre el calendari romà
Ecce pictura!Quae fabula est?
Una jornada plurilingüe inoblidable
Cella vinaria, Teià
Actualitat CF ja ha fet la crònica de la visita dels 87 alumnes de llatí del Collège-Lycée Diois de Grenoble, acompanyats de Mr. Robert Delord i set professors més; però vull deixar-ne constància aquí per tal que tingueu un espai al bloc per escriure els vostres comentaris, impressions, suggeriments, vivències, etc.
Vull agrair en primer lloc a Mr. Robert Delord la iniciativa de visitar-nos en aquest viatge legionari per terres catalanes a la recerca de la petja romana (Empúries, Ullastret, Barcelona, Tarragona, Olèrdola…); també a la direcció de l’IES Cristòfol Ferrer acceptar i facilitar que un nombre tan gran d’alumnes visités un dia normal el nostre institut i treballés amb nosaltres; també als coordinadors informàtics del centre, especialment a Vicens Santolaria, per posar a la nostra disposició tres de les sales d’informàtica amb tots els ordinadors a punt i connectats a Internet, als consergers, a la Maite de la cantina, a l’Alfred… que amablement ens varen muntar la sala d’actes com un gran menjador (quina meravella!) però el sol va fer que el pícnic el fessim, com toca, a l’aire lliure (tenint en compte que el dia de la partida de Grenoble estaven a onze graus sota zero i que van trigar una hora en poder sortir per una capa de gel, suposo que el sol, després de tant dies de fred i pluja a casa nostra, era un regal dels déus). Evidentment a tots i a totes les alumnes de llatí que tot i les dificultats idiomàtiques (ells en prou feines parlen anglès, i no saben, tret de cinc, castellà i cap català, i vosaltres francès, tret d’uns poquets) van fer que la jornada plurilingüe, gràcies a Internet, fos un èxit de convivència i en la majoria dels casos, amb intercanvis de messenger, Facebook… De totes maneres, a partir d’ara treballarem encara més en comú a la xarxa tot enfilant la competència plurilingüe, on el llatí ens agermana. També vull agrair l’interès que va despertar en molts alumnes del centre la visita i als professors que amablement es van apropar a donar un cop de mà o simplement a saludar (sant horari sempre mana!), especialment a Adela Martí i a Ferran Romero. El suport incondicional del company de català Joan Marc Ramos i la seva conversa fluïda en francès fins a l’últim moment; la gentilesa de Clara Camps, exdirectora meva a Vilassar de Dalt i professora jubilada de francès, a l’hora de la benvinguda i en qualsevol moment del matí, a tots els amics i amigues que en la distància m’heu desitjat sort a través del correu o en comentaris al bloc,… MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!.
L’èxit de la jornada dins un viatge arqueològic, acompanyats de l’arqueòleg del museu de Grenoble, no hagués estat complert sense afegir dues visites arqueològiques, poc conegudes però excepcionals, prop del nostre institut:
L’arqueòleg Ramon Coll que va excavar a Can Farrerons es va preparar ad hoc la visita guiada en francès i va portar reforços amics per si feien falta i ens va explicar en dues tongades les restes arqueològiques en estat pur i que tant van impressionar als amics de Grenoble perquè no hi estan acostumats i perquè de balnea octagonals n’hi ha ben pocs (vid. imatge en 360º de les termes).
Vàrem poder visitar el Parc Arqueològic de Teià, gràcies a l’amabilitat de l’Ajuntament de Teià, especialment de la regidora Emma Peiró, i tot l’ajut de Gonzalo Berger de Tanit difusió, que ens va obrir les portes de les noves instal·lacions, ens van posar el modern audiovisual en francès i ens van imprimir la història de la troballa i el tríptic de la visita en francès en una ruta del vi que us convido a fer.
VENDREDI 15 JANVIER 2010/ Divendres 15 de gener de 2010
SOYEZ LES BIENVENUS
VISITE DES ÉTUDIANTS FRANÇAIS DU COLLÈGE_ LYCÉE DIOIS DE GRENOBLE
PROGRAMME D’ACTIVITÉS/ Programa d’activitats
9:00 h Arrivée et accueil à la grande salle/Arribada i acollida a la sala d’actes
9:30 h Travail digital partagé avec les élèves de latin de 4rt d’ESO, 1er et 2ème année de baccalauréat. Ce travail sera réalisé avec les élèves de latin de 4ème année d’ESO, 1ère et 2ème année de baccalauréat/ Feina digital compartida a les aules d’informàtica: info1, adm.1 i 2 amb els alumnes de llatí de 4rt, 1r i 2n de batxillerat.
11:30 h Récréation/Esbarjo
11:45 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (1er groupe)/Visita a les termes romanes de Can Farrerons (1r grup)
12:30 h Visite aux termes romaines de Can Farrerons (2ème groupe)/ Visita a les termes romanes de Can Farrerons (2n grup)
REPAS à la grande salle/Dinar
15:30 h Départ vers le CAT Teià/ Partida cap al CAT Teià
16:00 h Visite de la cella vinaria de Teià/ Visita de la cella vinària de Teià
18:00 h Des adieux/Comiat
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=uK2vbn_EDiA[/youtube]
Tot es va portar al peu de la lletra, però hi va haver uns quants imprevistos, força agradables: va venir la televisió del Maresme Digital a l’institut (encara no he vist la gravació), dinar a l’aire lliure, molts jocs a les pistes i corregudes, bany de peus a la platja i a Teià compra massiva del vi d’Alella (on vaig descobrir marques llatines com Exeo, Orbus o Parvus d’Alta Alella). Epitectus, responsable de la producció de la Cella vinaria de Lucius Pedanius Clemens a finals del segle I i inicis del II a Vallmora, n’estaria orgullós!
Parvus AA
De les converses (bé sobretot parlava ell i a quina velocitat!) que vaig mantenir amb Robert Delord, en francès i, en els moments difícils en llatí, a l’hora de dinar, van sorgir molts projectes col·laboratius de futur a la xarxa i presencials al peu dels Alps.
Gràcies per fer possible una estada inoblidable per als estudiants francesos al nostre institut. Us esperen a la xarxa i a Grenoble; ara bé ens caldrà estudiar molt (a mi també!) i posar-nos les piles per poder anar-hi.
La tasca digital encomanada es publicarà quan estigui enllestida a Radices Europae, un projecte col·laboratiu europeu promogut per Mr. Delord, on el català gràcies a nosaltres també té presència.
Una confidència: era la primera vegada que passava un dia amb francesos i franceses autòctons (amables, educats, correctes, agraïts…) i que em deien adéu amb tres petons; la primera vegada que convidava gairebé un centenar de persones a compartir les nostres aules d’informàtica, amb el vist-i-plau de la direcció del centre; la primera vegada que al Cristòfol Ferrer aterraven llatinistes i a més digitals; la primera vegada que funcionaven totes les aules d’informàtica i no petava el servidor. Quin repte! Què en diria Juli Cèsar?; però no era la primera vegada que els meus alumnes responien a les meves mogudes i espero que no sigui l’última.
Enfilant la competència plurilingüe
Tot esperant amb entusiasme la visita de demà dels 87 alumnes de llatí francesos, just tornar de vacances (és a dir, encara no fa una setmana) us vaig encarregar, alumnes de llatí, una feina plurilingüe, idea que em van inspirar els companys Emilio Canales i Maria Teresa Hidalgo a les VII Jornades de Clàssiques de Sagunt. Només que ells van aconseguir involucrar tot el departament de llengües del centre, i vosaltres ho heu fet sols a llatí i amb molt poc temps. Jo només demanava una entrada per alumne, i sou 36 de llatí entre quart de l’ESO, primer i segon de batxillerat. Tots i totes n ‘heu fet una. Tenint en compte que en aquests moments, hi ha alumnes que encara no s’han incorporat a les classes per viatge o malatia, i heu introduït més de seixanta a la base de dades del Moodle, vol dir que la majoria heu triplicat la meva demanda i a més heu pujat fotografies pròpies fetes ad hoc a l’institut i no agafades d’Internet. Feliciter, discipuli discipulaeque!
Ara, a mig camí, us proposo un nou repte, feina que demà podeu continuar amb els alumnes de Grenoble si acabeu les consignes que el professor Robert Delors us doni per aquest nostre treball digital en comú. Almenys podeu comprovar si heu introduït bé el francès ja que al nostre centre no es fa malauradament.
Tots mirareu de nou les entrades de tots els alumnes de llatí, des de quart de l’ESO fins a segon de batxillerat, i si veiu algun error, sigui quin sigui, o teniu algun suggeriment a fer el podeu introduir al comentari de l’entrada corresponent (l’alumne/a després editarà la seva entrada si és pertinent). Això també va per a tots els visitants del nostre bloc. En comptes de ser la professora, en aquest cas jo mateixa, les correccions les farem entre tots. Diuen que quatre ulls hi veuen més que dos. Farem així un autèntic treball col·laboratiu obert a la participació de tothom que vulgui i amb més ulls que Argos. Podeu continuar fent noves entrades. Si al centre es parlen més llengües indoeuropees també estaria bé de suggerir-les. Tanmateix us recordo que no és un projecte lingüístic de centre sinó de clàssiques, i com sabeu treballem en el currículum de llatí les llengües romàniques i les indoeuropees, aquestes últimes especialment a grec; i què puc dir de l’ensenyament per competències, si no parem de parlar-ne!
Gaudiu de la feina ben feta entre tots i totes, però encara millorable, tot clicant damunt la imatge del diccionari:
visualització d'una de les entrades